| rdfs:comment
| - Προπαροξύτονη συλλαβή, στην γλωσσολογία, λέγεται μια λέξη η οποία τονίζεται στην προπροτελευταία συλλαβή (π.χ. Βικιπαίδεια, εξίσωση). Σχετίζεται με τον όρο και , οι οποίες αναφέρονται στη λέξη που τονίζεται στην προτελευταία και την τελευταία συλλαβή αντίστοιχα. Στην ελληνική γλώσσα, οι λέξεις τονίζονται στις τρεις τελευταίες συλλαβές, ξεκινώντας από την προπροτελευταία συλλαβή μιας λέξης. Στη μεσαιωνική λατινική λυρική ποίηση, η προπαροξυτονική γραμμή ή μισή γραμμή είναι εκείνη όπου η προτελευταία συλλαβή τονίζεται, όπως π.χ. στο πρώτο μισό του στίχου "Estuans intrinsecus || ira vehementi." (el)
- Proparoxitonoa azentu nagusia azken hirugarren silaban duen hitza da. Euskaraz, halakoxeak ditugu lau silabako hitzak oro har; izan ere, hiru silaba edo gehiago dituzten hitzek azentu nagusia bigarren silaban izatea da arau orokorra euskaraz. Proparoxitonoak dira, adibidez, errepide, katramila, zilipurdi eta abar.
* Paroxitono
* Oxitono (eu)
- Un proparoxyton est un mot dont l'accent tonique est placé sur l'antépénultième (avant-avant-dernière) syllabe. (fr)
- Proparoksyton, proparoksytonon (gr. proparoksýtonon) – wyraz lub zestrój akcentowy akcentowany proparoksytonicznie, czyli taki, którego akcent pada na trzecią sylabę od końca. W języku polskim są w ten sposób akcentowane niektóre wyrazy pochodzenia obcego (opera, matematyka, heroika) oraz zestroje złożone z paroksytonu i enklityki (goniłem go). (pl)
- Proparoxytonon (från grekiska to'nos oxy's; latin acutus) kallas ett ord som betonar tredje stavelsen från slutet (antepenultima). (sv)
- Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova). (ca)
- In linguistics, a proparoxytone (Greek: προπαροξύτονος, proparoxýtonos) is a word with stress on the antepenultimate (third last) syllable, such as the English words "cinema" and "operational". Related terms are paroxytone (stress on the penultimate syllable) and oxytone (stress on the last syllable). In medieval Latin lyric poetry, a proparoxytonic line or half-line is one where the antepenultimate syllable is stressed, as in the first half of the verse "Estuans intrinsecus || ira vehementi." (en)
- Nella terminologia grammaticale, una parola sdrucciola o proparossitona è una parola con accento tonico sulla terzultima sillaba, come tàvolo, èsile, il cognome veneto Fàvaro, ecc. Nella lingua italiana le parole sdrucciole non hanno particolari proprietà, tuttavia sono collegabili a esse alcuni fenomeni notevoli: (it)
- Een proparoxytonon (meerv. proparoxytona, van het Oudgriekse προπαροξύτονος) is in de fonologie een woord van ten minste drie lettergrepen, waarin de klemtoon op de op twee na laatste lettergreep valt. Een voorbeeld hiervan in het Engels is het woord pharmacy, (apotheek), dat wordt uitgesproken als [fɑːr-məsi]. Een woord met de klemtoon op de voorlaatste lettergreep heet paroxytonon. Indien de klemtoon op de laatste lettergreep valt, wordt gesproken van een oxytonon. (nl)
- Пропарокситони́ческое ударе́ние (от др.-греч. προπαροξύτονος: πρό — перед, παρά — возле, около и ὀξύτονος — окситон: ὀξύς — острый и τόνος — напряжение, ударение; англ. proparoxytonic stress, antepenultimate stress) — тип словесного ударения, падающего на третий слог от конца слова или акцентной группы (иначе — на ). Слово с таким типом ударения называется пропароксито́ном, постановка такого ударения — пропарокситоне́зой. (ru)
- Classifica-se uma palavra como proparoxítona ou esdrúxula quando tem o acento predominante, a sílaba tônica, na antepenúltima sílaba. Toda palavra portuguesa proparoxítona é acentuada, cumpre ressaltar, todavia, que algumas palavras de origem estrangeira foram incorporadas ao idioma pátrio e, portanto, escapam à regra, como é o caso de habitat, deficit, superavit ou performance. Deficit, Habitat e Superavit já tem formas aceitas pelos gramáticos que são déficit, superávit e hábitat. O VOLP - Vocabulário Ortográfico da Língua Portuguesa na 5ª edição registra como aportuguesamento a palavra défice. (pt)
|
| has abstract
| - Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova). Les paraules esdrúixoles són una mica menys freqüents en català que les planes o les agudes. Així, per exemple, no hi ha formes verbals esdrúixoles, sinó solament planes (com anava) o agudes (com aniré) i, de fet, una part de les paraules esdrúixoles són formes del femení de paraules planes, com cérvola, frívola, típica o única (femenins esdrúixols dels masculins plans cérvol, frívol, típic o únic, respectivament). En català, les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació, llevat dels noms propis estrangers gràficament no adaptats: Amsterdam, Edison, Gulliver, Liverpool, Washington. Ara bé, encara que gràficament cal accentuar adverbis en -ment com fàcilment o hàbilment, perquè mantenen l'accent gràfic del component de l'esquerra, tots els adverbis en -ment són mots aguts i no pas esdrúixols (com tampoc no són sobreesdrúixols adverbis com mínimament, tènuement o típicament) i l'accent gràfic es correspon amb l'accent secundari i no amb l'accent de mot. Per això, per exemple, l'adverbi llargament rima amb el nom allargament o no s'accentuen gràficament adverbis com amargament, pobrament o purament, que tenen un accent secundari a l'antepenúltima síl·laba. (ca)
- Προπαροξύτονη συλλαβή, στην γλωσσολογία, λέγεται μια λέξη η οποία τονίζεται στην προπροτελευταία συλλαβή (π.χ. Βικιπαίδεια, εξίσωση). Σχετίζεται με τον όρο και , οι οποίες αναφέρονται στη λέξη που τονίζεται στην προτελευταία και την τελευταία συλλαβή αντίστοιχα. Στην ελληνική γλώσσα, οι λέξεις τονίζονται στις τρεις τελευταίες συλλαβές, ξεκινώντας από την προπροτελευταία συλλαβή μιας λέξης. Στη μεσαιωνική λατινική λυρική ποίηση, η προπαροξυτονική γραμμή ή μισή γραμμή είναι εκείνη όπου η προτελευταία συλλαβή τονίζεται, όπως π.χ. στο πρώτο μισό του στίχου "Estuans intrinsecus || ira vehementi." (el)
- Proparoxitonoa azentu nagusia azken hirugarren silaban duen hitza da. Euskaraz, halakoxeak ditugu lau silabako hitzak oro har; izan ere, hiru silaba edo gehiago dituzten hitzek azentu nagusia bigarren silaban izatea da arau orokorra euskaraz. Proparoxitonoak dira, adibidez, errepide, katramila, zilipurdi eta abar.
* Paroxitono
* Oxitono (eu)
- Un proparoxyton est un mot dont l'accent tonique est placé sur l'antépénultième (avant-avant-dernière) syllabe. (fr)
- In linguistics, a proparoxytone (Greek: προπαροξύτονος, proparoxýtonos) is a word with stress on the antepenultimate (third last) syllable, such as the English words "cinema" and "operational". Related terms are paroxytone (stress on the penultimate syllable) and oxytone (stress on the last syllable). In English, most nouns of three or more syllables are proparoxytones, except in words ending in –tion or –sion, which tend to be paroxytones (operation, equivocation). This tendency is so strong in English that it frequently leads to the stress on derived words being on different part of the root. For example, the root photograph gives rise to the nouns photography and photographer, family → familiar and familial. (In many dialects of English, the i in family is even deleted entirely, and still has the stress in familial and familiar.) In medieval Latin lyric poetry, a proparoxytonic line or half-line is one where the antepenultimate syllable is stressed, as in the first half of the verse "Estuans intrinsecus || ira vehementi." (en)
- Nella terminologia grammaticale, una parola sdrucciola o proparossitona è una parola con accento tonico sulla terzultima sillaba, come tàvolo, èsile, il cognome veneto Fàvaro, ecc. Nella lingua italiana le parole sdrucciole non hanno particolari proprietà, tuttavia sono collegabili a esse alcuni fenomeni notevoli:
* le parole sdrucciole terminanti in -co e in -go tendono a formare il plurale in -ci e -gi , cambiando la pronuncia dell'ultima consonante del tema da c o g "dura" a "molle";
* gli aggettivi sdruccioli come umile, anticamente, invece di perdere la -e finale per la formazione degli odierni avverbi in - (umilmente), formavano gli avverbi rimanendo inalterati (umilemente);
* nell'evoluzione linguistica italiana era diffusa la tendenza, tipica del fiorentino, alla geminazione postonica della prima consonante: ciò spiega sia l'evoluzione di alcune parole dal loro etimo latino publico > pùbblico, machina > màcchina o grafie antiquate come Affrica, sia la residua tendenza, tipica di alcune zone, a raddoppiare la consonante postonica in alcune parole sdrucciole, *accèllero anziché il corretto accèlero (in quest'ultimo caso la tendenza è presente anche per la presenza di un accento secondario sulla prima -e- come in *accèllerazióne). (it)
- Een proparoxytonon (meerv. proparoxytona, van het Oudgriekse προπαροξύτονος) is in de fonologie een woord van ten minste drie lettergrepen, waarin de klemtoon op de op twee na laatste lettergreep valt. Een voorbeeld hiervan in het Engels is het woord pharmacy, (apotheek), dat wordt uitgesproken als [fɑːr-məsi]. In het Nederlands komen proparoxytona voor in werkwoorden als wapperen, fladderen en rammelen en in Latijnse leenwoorden als a-quá-ri-um. Het klassiek Latijn kende veel proparoxytona, maar het merendeel hiervan is in de ontwikkeling van de verschillende Romaanse talen als gevolg van syncope korter geworden. Een woord met de klemtoon op de voorlaatste lettergreep heet paroxytonon. Indien de klemtoon op de laatste lettergreep valt, wordt gesproken van een oxytonon. (nl)
- Classifica-se uma palavra como proparoxítona ou esdrúxula quando tem o acento predominante, a sílaba tônica, na antepenúltima sílaba. Toda palavra portuguesa proparoxítona é acentuada, cumpre ressaltar, todavia, que algumas palavras de origem estrangeira foram incorporadas ao idioma pátrio e, portanto, escapam à regra, como é o caso de habitat, deficit, superavit ou performance. Deficit, Habitat e Superavit já tem formas aceitas pelos gramáticos que são déficit, superávit e hábitat. O VOLP - Vocabulário Ortográfico da Língua Portuguesa na 5ª edição registra como aportuguesamento a palavra défice. Todas as palavras proparoxítonas não pronominalizadas levam acento. As palavras que terminam nas sequências vocálicas postônicas: -ea, -eo, -ia, -ie, -io, -oa, -ua, -uo; são designadas por "proparoxítonas aparentes". Por exemplo: ''his-tó-ria'', ou ''his-tó-ri-a'', '"mis-té-rio" ou "mis-té-ri-o" e ''re-mé-dio'' ou ''re-mé-di-o''. Pronunciação. Há ainda as chamadas "falsas esdrúxulas", palavras graves (paroxítonas) mas que de modo geral são pronunciadas como esdrúxulas, por exemplo: pudico, glicemia, rubrica. Todas as proparoxítonas são acentuadas!
* ácaro - á-ca-ro
* informática - in-for-má-ti-ca
* relâmpago - re-lâm-pa-go
* último - úl-ti-mo
* ética - é-ti-ca
* rápido - rá-pi-do
* gramática - gra-má-ti-ca
* átomo - á-to-mo
* trágico - trá-gi-co
* patético - pa-té-ti-co
* árvore - ár-vo-re
* proparoxítona - pro-pa-ro-xí-to-na
* paroxítona - pa-ro-xí-to-na
* oxítona - o-xí-to-na
* página - pá-gi-na
* dúvida - dú-vi-da
* código - có-di-go
* música - mú-si-ca
* telégrafo - te-lé-gra-fo
* dinâmico - di-nâ-mi-co
* sábado - sá-ba-do
* gênero - gê-ne-ro
* público - pú-bli-co
* teledinâmico - te-le-di-nâ-mi-co
* tônica - tô-ni-ca
* monossílabo - mo-nos-sí-la-bo
* fonética - fo-né-ti-ca
* sílaba - sí-la-ba
* óptica - óp-ti-ca
* pêndulo - pên-du-lo
* máquina - má-qui-na
* gráfico - grá-fi-co
* médico - mé-di-co
* elétrico - e-lé-tri-co
* física - fí-si-ca
* química - quí-mi-ca
* máximo - má-xi-mo
* cálice - cá-li-ce
* úmido - ú-mi-do
* tímido - tí-mi-do
* propósito - pro-pó-si-to
* límpido - lím-pi-do
* lúcido - lú-ci-do
* excêntrico - ex-cên-tri-co
* fôlego - fô-le-go
* matemática - ma-te-má-ti-ca
* acadêmico - a-ca-dê-mi-co
* fenômeno - fe-nô-me-no
* cômico - cô-mi-co
* econômico - eco-nô-mi-co
* sinônimo - si-nô-ni-mo (pt)
- Proparoksyton, proparoksytonon (gr. proparoksýtonon) – wyraz lub zestrój akcentowy akcentowany proparoksytonicznie, czyli taki, którego akcent pada na trzecią sylabę od końca. W języku polskim są w ten sposób akcentowane niektóre wyrazy pochodzenia obcego (opera, matematyka, heroika) oraz zestroje złożone z paroksytonu i enklityki (goniłem go). (pl)
- Пропарокситони́ческое ударе́ние (от др.-греч. προπαροξύτονος: πρό — перед, παρά — возле, около и ὀξύτονος — окситон: ὀξύς — острый и τόνος — напряжение, ударение; англ. proparoxytonic stress, antepenultimate stress) — тип словесного ударения, падающего на третий слог от конца слова или акцентной группы (иначе — на ). Слово с таким типом ударения называется пропароксито́ном, постановка такого ударения — пропарокситоне́зой. Изначально термин «пропарокситон» использовался в описании фонологии древнегреческого языка. Его содержание сводилось к обозначению (восходящего тона) третьего от конца слога в слове. (ru)
- Proparoxytonon (från grekiska to'nos oxy's; latin acutus) kallas ett ord som betonar tredje stavelsen från slutet (antepenultima). (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)