| rdfs:comment
| - Gaius Licinius Macer Calvus (28. května 82 př. n. l. – 47 př. n . l.) byl básník a jeden z představitelů nového básnického směru římské literatury – neóteriků. (cs)
- Caius Licinius Macer Calvus est un orateur romain, du Ier siècle av. J.-C.. (fr)
- Gaio Licinio Calvo (in latino: Gaius Licinius Calvus; Roma, 82 a.C. – 47 a.C.) è stato un poeta e oratore latino. (it)
- Gaius Licinius Macer Calvus (* 82 v.Chr.; † 47 v.Chr.) was een redenaar en dichter in het oude Rome. Hij was een zoon van Gaius Licinius Macer, een ex-praetor die vermoedelijk overeenkomt met de gelijknamige annalist, en een vriend van de beroemde dichter Catullus en van de Romeinse politicus Cinna. (nl)
- Гай Лици́ний Кальв (лат. Gaius Licinius Calvus; умер около 47 года до н. э.) — древнеримский оратор и поэт I века до н. э., сын известного анналиста Гая Лициния Макра, служившего одним из источников для Тита Ливия. (ru)
- Гай Ліциній Макр Кальв (лат. Gaius Licinius Macer Calvus; 82 — 47 роки до н. е.) — давньоримський красномовець та поет літературного напрямку неотериків. (uk)
- Cajus Licinus Calvus född omkring 82 f. Kr., död omkring 47 f. Kr. var en romersk poet och vältalare. Cajus Licinus Calvus sattes av många samtida framför Cicero. Calvus representerade en motsatt stilart, . Han var en av Catullus närmaste vänner. Cajus Licinus Calvus mest kända dikt var Io, skriven, i alexandrinsk stil. (sv)
- 卢尔乌斯（英語：Licinius Macer Calvus，前82年－前47年）。之子。他是当时著名的爱情诗人，也是一位颇有成就的律师，他反对的演说辞在一个世纪后仍被作为演说的范例使用。他的诗作仅存残篇。 (zh)
- Gai Licini Macre Calvus (llatí: Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió. Era membre de la gens Licínia, una gens romana plebea. Com a orador, va ser considerat pels seus compatriotes que no era indigne de ser classificat al costat de Cèsar, Marc Juni Brutus, Asini Pol·lió i Marc Valeri Messal·la, i alguns deien que rivalitzava fins i tot amb el mateix Ciceró. Com a poeta se l'acostuma a situar al costat de Catul. (ca)
- Gaius Licinius Macer Calvus (* 82 v. Chr.; † 47 v. Chr.) war ein Redner und Dichter in der Römischen Republik. Er war ein Sohn von Gaius Licinius Macer, Mitglied der gens Licinia und ein Freund des Dichters Catull, dessen Stil und Thematik er folgte. Calvus’ Redestil entsprach dem attischen Modell und war damit der asianischen Schule entgegengesetzt; er charakterisierte sogar Ciceros Stil als wortreich und künstlich. 21 Reden werden erwähnt, darunter einige gegen Publius Vatinius. Als Neoteriker schrieb er das Epos Io sowie Elegien und Epigramme. (de)
- Cayo Licinio Calvo (en latín Gaius Licinius Macer Calvus) nació en Arpino, una diminuta ciudad del sur del Lacio el año 82 a. C. y falleció en Roma, en 47 a. C. Fue orador y poeta, situándose dentro de la poesía de la Roma antigua dentro de la corriente de los neotéricos, escribiendo epigramas, poemas sensuales, bucólicos, y una epopeya legendaria: Ío. (es)
|
| has abstract
| - Gai Licini Macre Calvus (llatí: Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió. Era membre de la gens Licínia, una gens romana plebea. Com a orador, va ser considerat pels seus compatriotes que no era indigne de ser classificat al costat de Cèsar, Marc Juni Brutus, Asini Pol·lió i Marc Valeri Messal·la, i alguns deien que rivalitzava fins i tot amb el mateix Ciceró. Com a poeta se l'acostuma a situar al costat de Catul. Aquest Licini Macre va ser molt probablement el mateix que l'historiador del mateix nom citat amb freqüència per Titus Livi i altres autors, i el mateix que l'orador mencionat a l'obra sobre retòrica, Brutus de Ciceró tot i que no hi ha proves suficients per identificar-lo. El jove Licini Macre Calvus, que tenia setze anys quan va morir el seu pare, es va dedicar a estudiar amb intensitat i es va sotmetre a una disciplina extraordinària, perquè tota la seva força corporal pogués concentrar-se en la recerca intel·lectual. Però l'excés d'estudi sembla que va esgotar la seva constitució, ja que va morir segurament quan tenia 35 o 36 anys, quan havia escrit vint-i-un llibres. Només s'han conservat els noms de cinc d'aquestes obres: Contra Asitius; Contra Drusus; Pro Messius; Per a C. Cato, un discurs dirigit per Asini Pol·lió; i Contra Vatinius, que va ser defensat per Ciceró. Aquest últim llibre una acusació contra el tribú Publi Vatini, estava dividit en diverses parts. Va ser el seu primer discurs en públic, que va fer quan tenia 27 anys. Diversos escriptors, entre ells Sèneca el Vell, mencionen aquest discurs com a digne de mèrit i que va desenvolupar els càrrecs contra Vatini amb tanta habilitat i tan poderós va ser l'efecte produït, que l'acusat, incapaç de reprimir el que sentia, es va posar dret enmig de la peroració, i va exclamar amb entusiasme: Rogo vos, judices num, si iste disertus est, ideo me damnari oporteat? (us pregunto, jutges, si això és tant clar, cal que per aquesta raó em declari culpable?). Com a poeta, va ser l'autor de moltes peces curtes, de caràcter lleuger i una mica confús, però que eren considerades mostres de geni. Va escriure elegies a la mort prematura de la seva amant Quintília, plenes de bellesa i de tendresa que van ser admirades per Catul, Properci i Ovidi. Va escriure també uns famosa epigrammata, epigrames de contingut festiu i satíric, sobre Pompeu, Juli Cèsar i els que formaven part de les seves corts. El contingut amarg d'alguns dels seus poemes li agradava a Suetoni. Es creu, a partir dels comentaris de Plini el Jove i d'Aule Gel·li que els poemes de Calv estaven plens d'enginy i de gràcia, però que tenien una certa duresa d'expressió i versificació que ofenia les orelles d'aquells romans habituats a la suavitat dels poetes de la cort d'August. Sens dubte, els poemes eren molt llegits, i fins i tot Horaci el menyspreava despectivament, segurament per gelosia, atesa la popularitat de Licini Macre Calvus. No n'han arribat sinó només escassos fragments d'aquests poemes, cap de més de dues línies, cosa que no permet formar actualment cap opinió. No es coneixen tampoc els títols de les seves obres. (ca)
- Gaius Licinius Macer Calvus (28. května 82 př. n. l. – 47 př. n . l.) byl básník a jeden z představitelů nového básnického směru římské literatury – neóteriků. (cs)
- Gaius Licinius Macer Calvus (* 82 v. Chr.; † 47 v. Chr.) war ein Redner und Dichter in der Römischen Republik. Er war ein Sohn von Gaius Licinius Macer, Mitglied der gens Licinia und ein Freund des Dichters Catull, dessen Stil und Thematik er folgte. Calvus’ Redestil entsprach dem attischen Modell und war damit der asianischen Schule entgegengesetzt; er charakterisierte sogar Ciceros Stil als wortreich und künstlich. 21 Reden werden erwähnt, darunter einige gegen Publius Vatinius. Als Neoteriker schrieb er das Epos Io sowie Elegien und Epigramme. Calvus scheint von geringer Körpergröße gewesen zu sein, da Catull (c. 53) ihn als salaputium disertum (redegewandter Liliputaner) bezeichnet. (de)
- Cayo Licinio Calvo (en latín Gaius Licinius Macer Calvus) nació en Arpino, una diminuta ciudad del sur del Lacio el año 82 a. C. y falleció en Roma, en 47 a. C. Fue orador y poeta, situándose dentro de la poesía de la Roma antigua dentro de la corriente de los neotéricos, escribiendo epigramas, poemas sensuales, bucólicos, y una epopeya legendaria: Ío. Hijo de Licinio Macer, y de ese modo, miembro del estirpe Licinia. Fue un amigo del poeta Catulo, de cuya modalidad y temáticas se hizo discípulo. Calvo era al parecer de baja estatura, puesto que Catulo se refiere a él como: salaputium disertum (liliputiense elocuente). A Licinio Calvo se le señalan veintiún discursos de su autoría, incluyendo varios contra Publio Vatinio. El estilo oratorio de Calvo se opuso, en tanto, a la escuela «asiática» en favor de un modelo, ático, más simple; por ello calificó a Cicerón, en sus argumentaciones, de palabrero y artificial. (es)
- Caius Licinius Macer Calvus est un orateur romain, du Ier siècle av. J.-C.. (fr)
- Gaio Licinio Calvo (in latino: Gaius Licinius Calvus; Roma, 82 a.C. – 47 a.C.) è stato un poeta e oratore latino. (it)
- Gaius Licinius Macer Calvus (* 82 v.Chr.; † 47 v.Chr.) was een redenaar en dichter in het oude Rome. Hij was een zoon van Gaius Licinius Macer, een ex-praetor die vermoedelijk overeenkomt met de gelijknamige annalist, en een vriend van de beroemde dichter Catullus en van de Romeinse politicus Cinna. (nl)
- Гай Лици́ний Кальв (лат. Gaius Licinius Calvus; умер около 47 года до н. э.) — древнеримский оратор и поэт I века до н. э., сын известного анналиста Гая Лициния Макра, служившего одним из источников для Тита Ливия. (ru)
- Гай Ліциній Макр Кальв (лат. Gaius Licinius Macer Calvus; 82 — 47 роки до н. е.) — давньоримський красномовець та поет літературного напрямку неотериків. (uk)
- Cajus Licinus Calvus född omkring 82 f. Kr., död omkring 47 f. Kr. var en romersk poet och vältalare. Cajus Licinus Calvus sattes av många samtida framför Cicero. Calvus representerade en motsatt stilart, . Han var en av Catullus närmaste vänner. Cajus Licinus Calvus mest kända dikt var Io, skriven, i alexandrinsk stil. (sv)
- 卢尔乌斯（英語：Licinius Macer Calvus，前82年－前47年）。之子。他是当时著名的爱情诗人，也是一位颇有成就的律师，他反对的演说辞在一个世纪后仍被作为演说的范例使用。他的诗作仅存残篇。 (zh)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)