About: Law of Due Obedience     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Right105174653, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FLaw_of_Due_Obedience&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

The Law of Due Obedience (Spanish: Ley de obediencia debida) was a law passed by the National Congress of Argentina after the end of the military dictatorship of the Proceso de Reorganización Nacional (which started with a coup d'état in 1976 and ended in 1983). Formally, this law is referred to by number (Law No. 23,521), like all others in Argentine legislation, but Ley de Obediencia Debida is the only designation in common use, even in official speeches.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • قانون الطاعة الواجبة (ar)
  • Llei d'Obediència Deguda (ca)
  • Gesetz über die Gehorsamspflicht (de)
  • Leĝo de Deviga Obeo (eo)
  • Ley de Obediencia Debida (es)
  • Ley de Obediencia Debida (fr)
  • Legge dell'obbedienza dovuta (it)
  • Law of Due Obedience (en)
  • Lei de Obediência Devida (pt)
rdfs:comment
  • Das Gesetz über die Gehorsamspflicht (span. Ley de Obediencia Debida) war ein nach dem Ende der argentinischen Militärdiktatur von 1976 bis 1983 erlassenes Gesetz, durch das ehemalige Mitglieder der Militärregierung bis zum Rang eines Brigadegenerals von der Strafverfolgung von im Amt begangenen Verbrechen weitgehend ausgenommen wurden. (de)
  • La ley de Obediencia Debida ou loi n° 23.521 (en français, « loi de l'Obéissance due ») est une loi portant sur la dictature militaire argentine, promulguée en Argentine le 4 juin 1987 sous le gouvernement de Raúl Alfonsín, et abrogée en 2003. (fr)
  • La legge dell'obbedienza dovuta, ley n. 23.521 obediencia debida, fu un provvedimento emanato il 4 giugno 1987 dal Parlamento argentino, durante la presidenza di Raúl Ricardo Alfonsín, allo scopo di sollevare da responsabilità, senza possibilità di prova contraria, i rappresentanti delle forze armate che si fossero macchiati di delitti contro gli oppositori e di crimini contro l'umanità durante il periodo della dittatura militare argentina tra il 1976 e il 1983. (it)
  • قانون الطاعة الواجبة ((بالإسبانية: Ley de obediencia debida)‏) هو قانون أصدره المؤتمر الوطني بـ الأرجنتين بعد انتهاء عهد الدكتاتورية العسكرية المتمثل في عملية إعادة التنظيم الوطني (والتي بدأت بـ انقلاب في عام 1976 وانتهت في عام 1983). ورسميًا يُشار إلى هذا القانون برقم (قانون رقم 23521)، وشأنه شأن التشريعات الأرجنتينية الأخرى، غير أن قانون الطاعة الواجبة يعتبر التسمية الوحيدة التي يشيع استخدامها، حتى في الخطابات الرسمية. (ar)
  • La Ley 23.521 o d'Obediència Deguda (Ley de Obediencia Debida, en castellà) va ser la llei promulgada a l'Argentina el 8 de juny de 1987 durant el govern del candidat radical Raúl Alfonsín que va implicar, amb l'altra llei d'impunitat promulgada durant el mateix període i coneguda com de Punt Final, l'extinció de la responsabilitat penal de nombrosos oficials i suboficials que hi havien participat en la repressió política i guerra bruta durant la dictadura militar coneguda com a Procés de Reorganització Nacional. Va romandre vigent fins al 3 de setembre de 2003, data en què va ser anul·lada. (ca)
  • La Leĝo de Deviga Obeo aŭ en hispana Ley de Obediencia Debida numero 23.521 estis leĝo aprobita en Argentino la 4-a de junio de 1987, dum la registaro de Raúl Alfonsín, kiu fiksis supozon iuris et de iure rilate al krimoj faritaj de la membroj de la Armitaj Fortoj dum la Malpura Milito en Argentino kaj la diktaturo nomita Proceso de Reorganización Nacional ne estis punendaj, ĉar ili agis laŭ la nomita Deviga Obeo nome "obediencia debida" (militista koncepto laŭ kiu la subuloj faras nur obeon de la ordenoj el superuloj kaj ne respondecas je tio). (eo)
  • The Law of Due Obedience (Spanish: Ley de obediencia debida) was a law passed by the National Congress of Argentina after the end of the military dictatorship of the Proceso de Reorganización Nacional (which started with a coup d'état in 1976 and ended in 1983). Formally, this law is referred to by number (Law No. 23,521), like all others in Argentine legislation, but Ley de Obediencia Debida is the only designation in common use, even in official speeches. (en)
  • La Ley de Obediencia Debida n.º 23 521 fue una disposición legal dictada en Argentina el 8 de junio de 1987, durante el gobierno de Raúl Alfonsín, que estableció una presunción (es decir, que no admitía prueba en contrario, aunque sí habilitaba un recurso de apelación a la Corte Suprema respecto a los alcances de la ley) de que los delitos cometidos por los miembros de las Fuerzas Armadas cuyo grado estuviera por debajo de coronel (en tanto y en cuanto no se hubiesen apropiado de menores o de inmuebles de desaparecidos), durante el terrorismo de Estado y la dictadura militar no eran punibles, por haber actuado en virtud de la denominada «obediencia debida» (concepto militar según el cual los subordinados se limitan a obedecer las órdenes emanadas de sus superiores). (es)
  • A Lei de Obediência Devida Nº 23.521 foi uma disposição legal ditada na Argentina a 4 de Junho de 1987, durante o governo de Raúl Alfonsín, que estabeleceu uma presunção (i.e., que não admite prova em contrário) que os feitos cometidos pelos membros das forças armadas, durante a guerra suja e o Processo de Reorganização Nacional, não eram puníveis por haver agido em virtude de obediência devida. Alguns dos beneficiados pela norma foram o ex capitão de fragata e o general , contra os quais existiam numerosas provas da comissão de delitos de lesa humanidade. (pt)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • قانون الطاعة الواجبة ((بالإسبانية: Ley de obediencia debida)‏) هو قانون أصدره المؤتمر الوطني بـ الأرجنتين بعد انتهاء عهد الدكتاتورية العسكرية المتمثل في عملية إعادة التنظيم الوطني (والتي بدأت بـ انقلاب في عام 1976 وانتهت في عام 1983). ورسميًا يُشار إلى هذا القانون برقم (قانون رقم 23521)، وشأنه شأن التشريعات الأرجنتينية الأخرى، غير أن قانون الطاعة الواجبة يعتبر التسمية الوحيدة التي يشيع استخدامها، حتى في الخطابات الرسمية. وصدر القانون بتاريخ 4 يونيو 1987. وينص على أنه يفترض ما لم يقدم دليل يثبت العكس، أن جميع الضباط ومرؤوسيهم ومن بينهم أفراد القوات المسلحة العاديون، والشرطة، ودائرة السجون، وغيرها من الأجهزة الأمنية الأخرى لا يجوز قانونيًا معاقبتهم عن الجرائم التي ارتكبت في فترة الدكتاتورية؛ حيث كانوا يتصرفون من منطلق مبدأ الطاعة الواجبة، ويقصد بذلك، طاعة أوامر رؤسائهم (في هذه الحالة، رؤساء الحكومة العسكرية، الذين سبق وحوكموا في إطار محاكمات أفراد الحكومة العسكرية). لقد صدر هذا القانون بعد عام واحد من إصدار قانون التوقف الكامل لاحتواء سخط القوات المسلحة. وعلى نحو فعال، بموجب هذا القانون، يُعفى الأفراد العسكريون برتبة عقيد من مسؤولياتهم عن الجرائم التي ارتكبوها والتي تشمل حالات الاختفاء القسري، وحالات الاحتجاز غير القانوني، والتعذيب والقتل. ويعد نص هذا القانون قصيرًا نوعًا ما؛ حيث لا يشتمل سوى على 7 مواد، تحتوي المادة الثانية منه على استثناء (لا ينطبق هذا القانون على حالات الاغتصاب، أو إخفاء أو تزوير هوية القاصرين، أو الاستيلاء الكبير على العقارات). ألغى المؤتمر الوطني قانون الطاعة الواجبة وقانون التوقف الكامل في أغسطس 2003، مما سمح بإعادة فتح القضايا التي تتضمن جرائم ضد الإنسانية. وانتهت الحالات الأولى من مثل هذه القضايا، والتي كان متورطًا بها نائب القائد السابق بـ شرطة مقاطعة بوينس آيرس ميغيل إيتشيكولاتز، في سبتمبر 2006 والتي تم النص عليها في الفقه القانوني، من خلال الإقرار بأن إرهاب الدولة الدكتاتورية كان يعتبر شكلًا من أشكال الإبادة الجماعية. (ar)
  • La Ley 23.521 o d'Obediència Deguda (Ley de Obediencia Debida, en castellà) va ser la llei promulgada a l'Argentina el 8 de juny de 1987 durant el govern del candidat radical Raúl Alfonsín que va implicar, amb l'altra llei d'impunitat promulgada durant el mateix període i coneguda com de Punt Final, l'extinció de la responsabilitat penal de nombrosos oficials i suboficials que hi havien participat en la repressió política i guerra bruta durant la dictadura militar coneguda com a Procés de Reorganització Nacional. Aquesta llei, que va ser durament criticada pels organismes de drets humans i que va generar un important debat, va ser promulgada després dels aixecaments dels carapintadas als quals va haver de fer front Alfonsín durant el seu mandat. Va romandre vigent fins al 3 de setembre de 2003, data en què va ser anul·lada. (ca)
  • Das Gesetz über die Gehorsamspflicht (span. Ley de Obediencia Debida) war ein nach dem Ende der argentinischen Militärdiktatur von 1976 bis 1983 erlassenes Gesetz, durch das ehemalige Mitglieder der Militärregierung bis zum Rang eines Brigadegenerals von der Strafverfolgung von im Amt begangenen Verbrechen weitgehend ausgenommen wurden. (de)
  • La Leĝo de Deviga Obeo aŭ en hispana Ley de Obediencia Debida numero 23.521 estis leĝo aprobita en Argentino la 4-a de junio de 1987, dum la registaro de Raúl Alfonsín, kiu fiksis supozon iuris et de iure rilate al krimoj faritaj de la membroj de la Armitaj Fortoj dum la Malpura Milito en Argentino kaj la diktaturo nomita Proceso de Reorganización Nacional ne estis punendaj, ĉar ili agis laŭ la nomita Deviga Obeo nome "obediencia debida" (militista koncepto laŭ kiu la subuloj faras nur obeon de la ordenoj el superuloj kaj ne respondecas je tio). Tiu regulo ŝajne aperis post la insurekcioj de la ekstremdekstraj militistoj nome "carapintadas", laŭ iniciato de la registaro de Alfonsín, por klopodi elteni la malkontenton de la oficiroj de la Argentina Armeo, senkulpigante militistojn sub la rango de kolonelo (kondiĉe ke ili ne alproprigis sin de infanoj aŭ domoj de malaperigitoj), el respondeco ĉe la deliktoj fifaritaj laŭ ordonoj militistaj. Tiele oni finigis la procesojn kontraŭ akuzitoj pro ŝtata terorismo kiuj ne estis ankoraŭ kondamnitaj ĝis tiam. Tamen ĝi estis anoncita antaŭ la insurekcioj de la carapintadas; en marto de 1987 de la propra Alfonsín en publika diskurso en Las Perdices, Kordobo kaj jam dum la kampanjo de 1983 en kiu Alfonsín insistis per la neceso agnoski ke la Armitaj Fortoj funkcias laŭ la regulo de “obediencia debida” kaj ke ekzistis “tri niveloj de respondeco”; aliflanke la juĝoj pro ŝtata terorismo pluis laŭlonge de la tuta regado de Alfonsín. Kelkaj el tiuj kiuj profitis el tiu leĝo estis la eks-kapitano Alfredo Ignacio Astiz, la kapitano Adolfo Donda kaj la generalo (R) Antonio Domingo Bussi, kontraŭ kiuj estis pruvoj de farado de krimoj kontraŭ la homeco. La leĝoj de Fina Punkto (1986) kaj de Deviga Obeo (1987), kunto a los forpardonoj fare de Carlos Menem (1989-1990), estas konataj inter ties kritikantoj kiel la leĝoj de senpuneco. La leĝo 25.779, aprobita en 2003, finfine deklaris la senvalidecon de la Leĝo de Deviga Obeo, kiu jam estis antaŭe malaprobita. (eo)
  • The Law of Due Obedience (Spanish: Ley de obediencia debida) was a law passed by the National Congress of Argentina after the end of the military dictatorship of the Proceso de Reorganización Nacional (which started with a coup d'état in 1976 and ended in 1983). Formally, this law is referred to by number (Law No. 23,521), like all others in Argentine legislation, but Ley de Obediencia Debida is the only designation in common use, even in official speeches. The law was passed on 4 June 1987. It dictates that it must be assumed, without admitting proof to the contrary, that all officers and their subordinates including common personnel of the Armed Forces, the Police, the Penitentiary Service and other security agencies cannot be legally punished by crimes committed during the dictatorship as they were acting out of due obedience, that is, obeying orders from their superiors (in this case, the heads of the military government, who had already been tried in the Trial of the Juntas). This law was passed one year after the full stop law in order to contain the discontent of the Armed Forces. It effectively exempted military personnel under the rank of Colonel from responsibility for their crimes, which included forced disappearances, illegal detentions, torture and murders. Its text is rather short, with only 7 articles, the second of which contains an exception (the law does not apply to cases of rape, disappearance or identity forgery of minors, or extensive appropriation of real estate). The Ley de Obediencia Debida and the Ley de Punto Final were repealed by the National Congress in August 2003, which allowed for the re-opening of cases that involved crimes against humanity. The first of such cases, which involved the former Buenos Aires Provincial Police second-in-command Miguel Etchecolatz, ended in September 2006 and laid down jurisprudence by acknowledging that the dictatorship's state terrorism was a form of genocide. (en)
  • La Ley de Obediencia Debida n.º 23 521 fue una disposición legal dictada en Argentina el 8 de junio de 1987, durante el gobierno de Raúl Alfonsín, que estableció una presunción (es decir, que no admitía prueba en contrario, aunque sí habilitaba un recurso de apelación a la Corte Suprema respecto a los alcances de la ley) de que los delitos cometidos por los miembros de las Fuerzas Armadas cuyo grado estuviera por debajo de coronel (en tanto y en cuanto no se hubiesen apropiado de menores o de inmuebles de desaparecidos), durante el terrorismo de Estado y la dictadura militar no eran punibles, por haber actuado en virtud de la denominada «obediencia debida» (concepto militar según el cual los subordinados se limitan a obedecer las órdenes emanadas de sus superiores). Si bien algunos interpretaron que esta norma había sido aprobada por iniciativa del gobierno de Alfonsín luego de los levantamientos «carapintadas», para intentar contener el descontento de la oficialidad del Ejército Argentino, la misma había sido anunciada con anterioridad a esas revueltas en marzo de 1987 por el propio Alfonsín en un discurso público en la localidad de Las Armas (Buenos Aires)​ y ya durante la campaña de 1983, en la cual Alfonsín insistía con la necesidad de reconocer que las Fuerzas Armadas se fundaban en la regla de «obediencia debida»​ y que existían «tres niveles de responsabilidad»; por otro lado los juicios por terrorismo de estado continuaron a lo largo de todo el gobierno de Alfonsín. De ese modo, tuvo lugar el desprocesamiento de los imputados en causas penales del llamado terrorismo de Estado que no habían sido condenados hasta el momento. Las leyes de Punto Final (1986) y de Obediencia Debida (1987), junto a los indultos realizados por Carlos Menem (1989-1990), son conocidos entre sus detractores como las leyes de impunidad. Algunos de los beneficiados por la norma fueron el ex capitán de fragata Alfredo Ignacio Astiz,​ el capitán de fragata Adolfo Donda,​ y el general Antonio Domingo Bussi.​ (es)
  • La ley de Obediencia Debida ou loi n° 23.521 (en français, « loi de l'Obéissance due ») est une loi portant sur la dictature militaire argentine, promulguée en Argentine le 4 juin 1987 sous le gouvernement de Raúl Alfonsín, et abrogée en 2003. (fr)
  • La legge dell'obbedienza dovuta, ley n. 23.521 obediencia debida, fu un provvedimento emanato il 4 giugno 1987 dal Parlamento argentino, durante la presidenza di Raúl Ricardo Alfonsín, allo scopo di sollevare da responsabilità, senza possibilità di prova contraria, i rappresentanti delle forze armate che si fossero macchiati di delitti contro gli oppositori e di crimini contro l'umanità durante il periodo della dittatura militare argentina tra il 1976 e il 1983. (it)
  • A Lei de Obediência Devida Nº 23.521 foi uma disposição legal ditada na Argentina a 4 de Junho de 1987, durante o governo de Raúl Alfonsín, que estabeleceu uma presunção (i.e., que não admite prova em contrário) que os feitos cometidos pelos membros das forças armadas, durante a guerra suja e o Processo de Reorganização Nacional, não eram puníveis por haver agido em virtude de obediência devida. Esta norma visava parar o descontente do Exército Argentino, eximindo os militares por baixo do grau de coronel, da responsabilidade pelos delitos cometidos sob mandato castrense. Desse modo, ocorreu o desprocessamento da maioria dos implicados no terrorismo de Estado. Alguns dos beneficiados pela norma foram o ex capitão de fragata e o general , contra os quais existiam numerosas provas da comissão de delitos de lesa humanidade. Junto com a complementar Lei de Ponto Final, a Lei de Obediência Devida foi derrogada em Agosto dele 2003; embora a derrogação não teve efeitos retroativos. (pt)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 55 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software