Jean-Étienne-Auguste Massol (also known as Eugène Massol) (23 August 1802 – 30 October 1887) was a French operatic tenor and later baritone who sang in the world premieres of many French operas. Massol was born in Lodève and trained at the Paris Conservatory under Charles-Henri Plantade. He won the conservatory's first prize in singing in 1825 and that same year made his stage debut as Licinius in Spontini's La vestale at the Paris Opera. He sang primarily secondary tenor roles until the late 1830s when he increasingly gravitated to baritone roles. In 1845 he went to Brussels where he sang leading baritone roles including the title role of Nabucco in its first performance at the Théâtre Royal de la Monnaie and went on to serve as the theatre's director from 1848 to 1849. During that period
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Eugène Massol (ca)
- Jean-Étienne-Auguste Massol (es)
- Eugène Massol (fr)
- Jean-Étienne-Auguste Massol (en)
- Eugène Massol (nl)
|
| rdfs:comment
| - Eugène Massol, né le 23 août 1802 à Lodève et mort le 30 octobre 1887 à Paris 17e, est un ténor puis baryton français, qui fut aussi directeur de théâtre. (fr)
- Eugène Massol (Lodève, Hérault, 23 d'agost de 1802 - Paris, 30 d'octubre de 1887) fou un cantant d'òpera francès. Ja havia complert els vint-i-un anys quan fou admès al Conservatori, i el 1825 debuta amb el paper de Licinio en l'òpera La Vestale de Gaspare Spontini, assolint un èxit brillant. Per espai de més de trenta anys cantà amb les principals artistes d'aquella època, primer com a tenor i més tard com a baríton, estrenant les obres més importants de Weber, Berlioz, Donizetti, Auber, etc. però poc temps després acceptà la direcció del teatre de la Moneda el 1848, de Brussel·les, serà el seu director només un any. (ca)
- Jean-Étienne-Auguste Massol fue un cantante de ópera francés tenor y luego barítono, cantando en las actuaciones de muchas óperas francesas. Massol nació en Lodève y se educó en el Conservatorio de París en Charles-Henri Plantade. Ganó el primer premio en el canto invernadero en 1825, el mismo año hizo su debut en el escenario como en Licinio de Spontini La Vestale en la Opera de París. Cantó principalmente papeles secundarios de tenor hasta finales de la década de 1830, ya que gravitaba cada vez más los roles de barítono. En 1845 se trasladó a Bruselas, donde cantó papeles principales de barítono, incluyendo el papel principal de Nabucco en su primera aparición en el Teatro Real de la Monnaie y pasó a servir como director del teatro de 1848 a 1849. Durante este periodo también cantó en Lo (es)
- Jean-Étienne-Auguste Massol (also known as Eugène Massol) (23 August 1802 – 30 October 1887) was a French operatic tenor and later baritone who sang in the world premieres of many French operas. Massol was born in Lodève and trained at the Paris Conservatory under Charles-Henri Plantade. He won the conservatory's first prize in singing in 1825 and that same year made his stage debut as Licinius in Spontini's La vestale at the Paris Opera. He sang primarily secondary tenor roles until the late 1830s when he increasingly gravitated to baritone roles. In 1845 he went to Brussels where he sang leading baritone roles including the title role of Nabucco in its first performance at the Théâtre Royal de la Monnaie and went on to serve as the theatre's director from 1848 to 1849. During that period (en)
- Jean-Étienne-Auguste Massol (ook bekend als Eugène Massol) (Lodève, 23 augustus 1802 – Parijs, 30 oktober 1887) was een Franse operazanger (tenor en bariton) die aan veel wereldpremières van Franse opera’s heeft meegewerkt. (nl)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - Eugène Massol (Lodève, Hérault, 23 d'agost de 1802 - Paris, 30 d'octubre de 1887) fou un cantant d'òpera francès. Ja havia complert els vint-i-un anys quan fou admès al Conservatori, i el 1825 debuta amb el paper de Licinio en l'òpera La Vestale de Gaspare Spontini, assolint un èxit brillant. Per espai de més de trenta anys cantà amb les principals artistes d'aquella època, primer com a tenor i més tard com a baríton, estrenant les obres més importants de Weber, Berlioz, Donizetti, Auber, etc. però poc temps després acceptà la direcció del teatre de la Moneda el 1848, de Brussel·les, serà el seu director només un any. El 1858 abandonà l'òpera, la seva última actuació va tenir lloc a la famosa òpera Lepeltier a París. Abans de la posada en marxa de la representació, esclata una bomba per a l'emperador Napoleon III, provocant 6 morts i més de 100 lesions. Undamaged, el President i la seva dona, va decidir anar de totes maneres a l'acomiadament. Uns mesos després de l'incident, parteix d'un concurs per construir un nou, l'òpera més segur, l'actual òpera Garnier. (ca)
|
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)