| rdfs:comment
| - Héctor de Pignatelli y Colonna (¿Nápoles?, 1574 – Madrid, 1622) fue un noble y gobernante de origen italiano, que ocupó el cargo de virrey de Cataluña. (es)
- Hèctor de Pignatelli i Colonna (en italià, Ettore Pignatelli e Colonna) (Nàpols?, 1572 - Madrid, 1622). Quart (1613-1622), gran d'Espanya i i de . Fou virrei de Catalunya (1603 - novembre de 1610). Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona. Es va casar amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo. Tan bon punt va arribar a Catalunya va inculcar les autoritats de ciutats, viles i pobles perquè fossin sol·lícites i diligents "en perseguir, pendrer i castigar per totes les vies possibles dits bandolers, lladres, homicides, vagabundos i altres facinerosos homens." (ca)
- Héctor de Pignatelli y Colonna, 3rd Duke of Monteleone (Italian: Ettore III; 1574–1622) was viceroy of Catalonia from 1603 to 1611, and in 1610 took the decision to expel the Spanish Moriscos born and living in Spain who were not willing to relinquish their Islamic faith. Monteleon's paternal grandfather, who had been viceroy of Sicily from 1517 to 1534, had been elevated to the title of "Duke of Monteleone" by Charles V, Holy Roman Emperor, on 29 March 1527. The current Duke of Monteleone is Jose Maria Pignatelli de Aragon y Burgos, a Spanish subject and a Grandee of Spain. (en)
|
| has abstract
| - Hèctor de Pignatelli i Colonna (en italià, Ettore Pignatelli e Colonna) (Nàpols?, 1572 - Madrid, 1622). Quart (1613-1622), gran d'Espanya i i de . Fou virrei de Catalunya (1603 - novembre de 1610). Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona. Es va casar amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo. Tan bon punt va arribar a Catalunya va inculcar les autoritats de ciutats, viles i pobles perquè fossin sol·lícites i diligents "en perseguir, pendrer i castigar per totes les vies possibles dits bandolers, lladres, homicides, vagabundos i altres facinerosos homens." Però la seva preocupació per a erradicar el bandolerisme va topar amb dificultats pressupostàries i legals, degut a les limitacions d'actuació que li imposaven les lleis del Principat. Pignatelli es va queixar al rei de la situació de desordre del Principat: "La major part de la gent està inclinada a viure amb poca quietud entre ells, seguint bandes que deriven en greus excesos". També es ressentia per la manca de recursos per a poder actuar i de les limitacions de les lleis catalanes respecte a les competències del virrei per a actuar: "no podent aplicar la justícia en no tenir ni un sol ral per prometre-li a un espia o aixecar alguna gent per a peseguir malfactors". Feu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes (1603), però no assolí prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys. Un cop va copsar la impossibilitat d'acabar amb els bandolers mitjançant la repressió, va decidir negociar amb ells el perdó a canvi de servir al rei als terços. Serà el seu successor, Pedro Manrique, qui va acordar amb Perot Rocaguinarda el 30 de juliol de 1611 la seva sortida dels regnes d'Espanya per lluitar als exèrcits reials a Itàlia i Flandes, a canvi de ser indultat. Al final del seu virregnat es va encarregar de complir l'ordre d'expulsió dels moriscs, una tasca que seria acabada pel seu successor el bisbe de Tortosa, Pedro Manrique La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una obra que va formar part de la biblioteca personal de Pignatelli, així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida. (ca)
- Héctor de Pignatelli y Colonna, 3rd Duke of Monteleone (Italian: Ettore III; 1574–1622) was viceroy of Catalonia from 1603 to 1611, and in 1610 took the decision to expel the Spanish Moriscos born and living in Spain who were not willing to relinquish their Islamic faith. Born in 1574, Monteleon was the son and heir of Camilo Pignatelli y Folch de Cardona, 2nd Duke of Monteleon (died 1583), son of Ettore Pignatelli e Caraffa, 1st Duke of Monteleone, by his first wife, Diana Folch de Cardona y Gonzaga (daughter of Pedro Folch de Cardona, 3rd Count of Colisano, and Susanna Gonzaga). His mother was Girolama Colonna y d'Aragona, a daughter of Ascanio Colonna di Paliano, 1st Count of Tagliacozzo (1500–1557) by his marriage to Giovanna d'Aragona. He inherited the dukedom at the age of nine, on his father's death. Monteleon's paternal grandfather, who had been viceroy of Sicily from 1517 to 1534, had been elevated to the title of "Duke of Monteleone" by Charles V, Holy Roman Emperor, on 29 March 1527. Monteleon married Caterina Caracciolo y Mendoza, a daughter of Carlo Caracciolo, 6th Count of Sant'Angelo, and Ana de Mendoza, but they had no sons. When he died in 1622 he was succeeded by his daughter Girolama Pignatelli y Caracciolo, who became Duchess of Monteleone. She married Fabrizio Pignatelli, 3rd Prince of Noia, and in due course passed her father's ducal title on to her son Ettore, who became 5th Duke of Monteleone and 4th Prince of Noia. The current Duke of Monteleone is Jose Maria Pignatelli de Aragon y Burgos, a Spanish subject and a Grandee of Spain. (en)
- Héctor de Pignatelli y Colonna (¿Nápoles?, 1574 – Madrid, 1622) fue un noble y gobernante de origen italiano, que ocupó el cargo de virrey de Cataluña. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
