rdfs:comment
| - Felip de Malla -citat també com a Felipe de Medalia (castellà)- (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431). Protegit del papa Luna i del rei Martí l'Humà, que, el 1408, el nomenà conseller e promotor dels negocis de la cort, càrrec que mantingué amb Ferran I i amb Alfons IV el Magnànim. (ca)
- Felip de Malla (Barcelona, 1380 - 12 de julio de 1431) fue el 17º diputado eclesiástico de la Diputación del General de Cataluña, canónigo decano de Huesca (1423), y mayor de la sede de Barcelona (1424-1431). Formado en letras y filosofía en Lérida, culminó su formación en teología en París. Brillante orador y autor de estilo clásico, su obra manuscrita es muy extensa, siendo su contribución más destacada el Memorial del pecador remut, un tratado ascético sobre el cristianismo, el paganismo y el judaísmo. Con la aparición de la imprenta se hicieron dos ediciones en 1483 y 1495. (es)
- Felip de Malla (Catalan pronunciation: [fəˈlib də ˈmaʎə]; 1370 – 12 July 1431) was a Catalan prelate, theologian, scholastic, orator, classical scholar, and poet. He was a confidant of the kings Martin the Humane, Ferdinand of Antequera, and Alfonso the Magnanimous. He was the seventeenth President of the Generalitat de Catalunya from 1425 to 1428. In light of the fact that Ferdinand was involved in a war with James II, Count of Urgell, Felip, whose duty it is as maintainer to give the contestants a theme, asked for short, sharp verses about war, namely, a sirventes. (en)
- Filips van Malla was een Catalaans katholiek theoloog en geestelijke. Hij was een begenadigd spreker, diplomaat en schrijver. Hij werd in juli 1425 verkozen als de zeventiende president van de Generalitat van Catalonië, als opvolger van Dalmau van Cartellà. Tijdens zijn mandaat verdedigde hij onverkort de belangen van het prinsdom Catalonië, en ging daarbij discussies met het koningshuis niet uit de weg. Op kerkelijk vlak was hij actief bij de oplossing van het Westers Schisma betrokken. In Latijnse teksten wordt hij Philippus de Meda(l)lia genoemd. (nl)
|