| rdfs:comment
| - L'os épipubis est un os dont les marsupiaux modernes possèdent une paire, qui supporte la poche des femelles. Mais les os épipubis ne sont pas spécifiquement marsupiaux, puisqu'ils ont été trouvés sur des fossiles de multituberculaires, monotrèmes et même euthériens Il s'agit a priori d'un trait plésiomorphe qui a disparu à un certain point après que les ancêtres des mammifères placentaires modernes ont divergé de ceux des marsupiaux.
* Portail de la zoologie
* Portail de l’anatomie (fr)
- Els ossos epipúbics són un parell d'ossos que es projecten cap endavant des de la pelvis en el cas dels marsupials moderns i en alguns mamífers fòssils : multituberculats, monotremes i fins euterians basals (els avantpassats dels mamífers placentaris). Els ossos epipúbics van ser descrits l'any 1698 però la seva funció va romandre inexplicada. (ca)
- Epipubic bones are a pair of bones projecting forward from the pelvic bones of modern marsupials, monotremes and fossil mammals like multituberculates, and even basal eutherians (the ancestors of placental mammals, who lack them).They first occur in non-mammalian cynodonts such as tritylodontids, suggesting that they are a synapomorphy between them and Mammaliformes. (en)
- Der Beutelknochen (Os epipubis, Plural Ossa epubica) ist ein paariger Knochen, der für die Beuteltiere sowie für die Kloakentiere typisch ist und entsprechend nur bei ihnen zu finden ist. Es handelt sich dabei um zwei vom Schambein des Beckens nach vorne ragende Knochen. Da auch die eierlegenden Kloakentiere Beutelknochen aufweisen, wird vermutet, dass es sich dabei um ein ursprüngliches Säugetiermerkmal handeln könnte, welches bei der Evolution der Höheren Säugetiere reduziert wurde. (de)
- Los huesos epipúbicos son un par de huesos que se proyectan anteriormente a partir de la pelvis en mamíferos vivientes de los grupos marsupiales y monotremas, así como en mamíferos fósiles como los multituberculados, e incluso euterios basales (los euterios modernos carecen de ellos). Se registran por primera vez en cinodontes no-mamíferos tales como los tritilodóntidos, lo cual sugiere que son una sinapomorfía que reúne a estos últimos con los Mammaliformes. (es)
- Le ossa epipubiche sono un paio di ossa poste davanti alle ossa pelviche dei moderni marsupiali e della maggior parte dei mammiferi fossili non placentati: multitubercolati, monotremi e persino euteri basali (gli antenati dei mammiferi placentati; Novacek et al., 1997). Apparvero per la prima volta nei cinodonti non mammiferi come i tritilodontidi, suggerendo che siano una sinapomorfia tra loro e i mammaliaformi. (it)
- Су́мчатые ко́сти (лат. ossa marsupialia) — пара костей, соединённых с передним краем таза и направленных свободными концами вперёд. Они встречаются у ехидны (из однопроходных) и у сумчатых. У некоторых из числа последних они рудиментарны и представлены волокнистыми хрящами (у сумчатого волка Thylacinus cynocephalus, у сумчатого крота Notoryctes). У некоторых плацентарных сумчатые кости представлены небольшими хрящиками, занимающими то же положение по отношению к мускулатуре, как и сумчатые кости (например, по Гексли у собаки они представлены хрящиками, залегающими в пупартовой связке). У амфибий и рептилий сумчатые кости представлены хрящиком, часто вилообразно разделённым на переднем конце и лежащим впереди лонного сращения. Этот хрящик, как лежащий впереди лобковой кости — os pubis, назы (ru)
|
| has abstract
| - Els ossos epipúbics són un parell d'ossos que es projecten cap endavant des de la pelvis en el cas dels marsupials moderns i en alguns mamífers fòssils : multituberculats, monotremes i fins euterians basals (els avantpassats dels mamífers placentaris). En els marsupials moderns els ossos epipubic són sovint anomenats "ossos marsupials" perquè donen suport a la bossa de la mare (marsupi en llatí significa "bossa" ), però la seva presència en altres grups de mamífers indica que aquest no era la seva funció original, la qual alguns investigadors pensen que era ajudar a la locomoció mitjançant el suport a alguns dels músculs que flexionen la cuixa. Els ossos epipúbics van ser descrits l'any 1698 però la seva funció va romandre inexplicada. (ca)
- Der Beutelknochen (Os epipubis, Plural Ossa epubica) ist ein paariger Knochen, der für die Beuteltiere sowie für die Kloakentiere typisch ist und entsprechend nur bei ihnen zu finden ist. Es handelt sich dabei um zwei vom Schambein des Beckens nach vorne ragende Knochen. Da auch die eierlegenden Kloakentiere Beutelknochen aufweisen, wird vermutet, dass es sich dabei um ein ursprüngliches Säugetiermerkmal handeln könnte, welches bei der Evolution der Höheren Säugetiere reduziert wurde. Da die Beutelknochen auch bei den Männchen und bei beutellosen Arten vorhanden sind, geht man davon aus, dass diese Knochen nichts mit der Fortpflanzung zu tun hatten, sondern dem Muskelansatz für die Bewegung der hinteren Gliedmaßen dienten. Als Bauchwandknochen sind sie in diese eingelagert. (de)
- Epipubic bones are a pair of bones projecting forward from the pelvic bones of modern marsupials, monotremes and fossil mammals like multituberculates, and even basal eutherians (the ancestors of placental mammals, who lack them).They first occur in non-mammalian cynodonts such as tritylodontids, suggesting that they are a synapomorphy between them and Mammaliformes. They were first described as early as 1698, but to date, their function(s) remain unresolved. Epipubic bones are often called marsupial bones because they support the mother's pouch in modern marsupials ("marsupium" is Latin for "pouch"). (en)
- Los huesos epipúbicos son un par de huesos que se proyectan anteriormente a partir de la pelvis en mamíferos vivientes de los grupos marsupiales y monotremas, así como en mamíferos fósiles como los multituberculados, e incluso euterios basales (los euterios modernos carecen de ellos). Se registran por primera vez en cinodontes no-mamíferos tales como los tritilodóntidos, lo cual sugiere que son una sinapomorfía que reúne a estos últimos con los Mammaliformes. Fueron descriptos por primera vez en 1698, pero hasta la fecha, su función o funciones aún no han sido elucidadas. Con frecuencia se los denomina "huesos marsupiales" porque se creía que sostenían la bolsa materna o marsupio en los marsupiales modernos. (es)
- L'os épipubis est un os dont les marsupiaux modernes possèdent une paire, qui supporte la poche des femelles. Mais les os épipubis ne sont pas spécifiquement marsupiaux, puisqu'ils ont été trouvés sur des fossiles de multituberculaires, monotrèmes et même euthériens Il s'agit a priori d'un trait plésiomorphe qui a disparu à un certain point après que les ancêtres des mammifères placentaires modernes ont divergé de ceux des marsupiaux.
* Portail de la zoologie
* Portail de l’anatomie (fr)
- Le ossa epipubiche sono un paio di ossa poste davanti alle ossa pelviche dei moderni marsupiali e della maggior parte dei mammiferi fossili non placentati: multitubercolati, monotremi e persino euteri basali (gli antenati dei mammiferi placentati; Novacek et al., 1997). Apparvero per la prima volta nei cinodonti non mammiferi come i tritilodontidi, suggerendo che siano una sinapomorfia tra loro e i mammaliaformi. Solo i placentati, e forse alcuni tra i primi mammaliaformi come Megazostrodon ed Erythrotherium, ne sono privi (Lillegraven et al., 1979); nei tilacini e negli sparassodonti, le ossa epipubiche sembrano essere diventate principalmente cartilaginee e l'elemento osseo si è fortemente ridotto o è divenuto addirittura assente (Marshall, 1978). Il genere Trichosurus "imita" i placentali nello spostamento dei punti di inserzione dei muscoli ipoassiali dall'epipubico al bacino, perdendo i benefici respiratori, ma per il resto mantiene grandi ossa epipubiche (Reilly et al., 2010). Le ossa epipubiche mostrano dimorfismo sessuale per quanto riguarda le dimensioni (Nasoori, 2020). Nei marsupiali moderni, le ossa epipubiche sono spesso chiamate "ossa marsupiali" perché sostengono la sacca della madre ("marsupio" in latino significa "sacca"), ma la loro presenza in altri gruppi di mammiferi indica che questa non era la loro funzione originale; alcuni ricercatori pensano che originariamente queste ossa aiutassero la locomozione, sostenendo alcuni dei muscoli che flettono la coscia (White, 1989). Le ossa epipubiche furono descritte per la prima volta nel 1698 ma le loro funzioni sono rimaste parzialmente sconosciute. È stato suggerito che facciano parte di un collegamento cinetico che si estende dal femore da un lato fino alle costole dal lato opposto (Reilly e White, 2003). Questo collegamento è formato da una serie di muscoli: ogni osso epipubico è collegato al femore dal muscolo pettineo e alle costole e alle vertebre dal piramidale, dal retto addominale e dagli obliqui esterni e interni. Secondo questa ipotesi, le ossa epipubiche fungono da leve per irrigidire il tronco durante la locomozione e favorire la respirazione (Reilly et al., 2009). È stato suggerito che le ossa epipubiche possano limitare le andature asimmetriche, anche se questa ipotesi non sembra particolarmente valida (Schilling e Hackert, 2006). I placentati sono l'unica linea evolutiva di mammiferi a cui mancano le ossa epipubiche, e questa assenza è stata considerata correlata allo sviluppo della placenta stessa; le ossa epipubiche irrigidiscono il torso, impedendo l'espansione necessaria per una gravidanza prolungata (Power e Schulkin, 2012). Ciò, tuttavia, a quanto pare non ha impedito di avere cucciolate molto numerose: il tritilodontide Kayentatherium è noto per aver dato alla luce 38 cuccioli non sviluppati, un numero considerevolmente più alto rispetto ai monotremi viventi o ai marsupiali (Hoffman e Rowe, 2018). Tuttavia, i resti dell'osso epipubico possono sopravvivere in una caratteristica comune nei placentati, il baculum (Szalay, 2006). (it)
- Су́мчатые ко́сти (лат. ossa marsupialia) — пара костей, соединённых с передним краем таза и направленных свободными концами вперёд. Они встречаются у ехидны (из однопроходных) и у сумчатых. У некоторых из числа последних они рудиментарны и представлены волокнистыми хрящами (у сумчатого волка Thylacinus cynocephalus, у сумчатого крота Notoryctes). У некоторых плацентарных сумчатые кости представлены небольшими хрящиками, занимающими то же положение по отношению к мускулатуре, как и сумчатые кости (например, по Гексли у собаки они представлены хрящиками, залегающими в пупартовой связке). У амфибий и рептилий сумчатые кости представлены хрящиком, часто вилообразно разделённым на переднем конце и лежащим впереди лонного сращения. Этот хрящик, как лежащий впереди лобковой кости — os pubis, называется os epipubis или cartilago epipubica или в тех случаях, когда он является простым отростком тазового хряща (например, у многопёра Polypterus), — processus epipubicus. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
