| rdfs:comment
| - El término ecoansiedad se refiere a un temor crónico de un cataclismo ambiental causado por observar los impactos aparentemente irrevocables del cambio climático, y preocuparse por el futuro de uno mismo, de los niños y las generaciones futuras. El concepto surge en el 2017 por la Asociación Estadounidense de Psicología.[cita requerida] Sin embargo, aún no se establece como un diagnóstico oficial en el área de la salud mental en todos los países. (es)
- L’éco-anxiété ou écoanxiété est un néologisme qui désigne l'ensemble des émotions liées au sentiment de fatalité vis-à-vis du réchauffement climatique. Ces émotions sont principalement la peur, la tristesse et la colère. La principale cause de cette anxiété peut être liée à une dépression, mais aussi a un sentiment d'inaction ou d'insuffisance des actions prises en faveur du climat, par les gouvernements et les populations. (fr)
- Το Οικο-άγχος είναι τύπος του άγχους, στο οποίο ένα άτομο εμφανίζει ιδιαίτερο άγχος για τις οικολογικές καταστροφές και τις απειλές για το φυσικό περιβάλλον, όπως η ρύπανση και η κλιματική αλλαγή. Αυτό το είδος άγχους παρουσιάζεται σε ταινίες όπως το , στην οποία ένας πατέρας και ο γιος του επιβιώνουν μετά από μια μαζική εξαφάνιση. Οι άνθρωποι μπορεί να έχουν εφιάλτες για τέτοιες ιδέες και πολύ μεγάλη ανησυχία. Για παράδειγμα, ένα παιδί είχε ανησυχήσει τόσο πολύ για την ξηρασία που προκαλεί η κλιματική αλλαγή σε τέτοιο βαθμό που αρνούνταν να καταναλώσει νερό για να μειώσει τον αριθμό των νεκρών από το αποτέλεσμα. (el)
- Eco-anxiety (short for ecological anxiety and also known as eco-distress or climate-anxiety) has been defined as "a chronic fear of environmental doom". Extensive studies had been done on ecological anxiety since 2007, and various definitions remain in use. Another widely cited definition is: "the generalized sense that the ecological foundations of existence are in the process of collapse." Some scholars use the term "eco-anxiety" as a synonym for "climate-anxiety", while others like to treat the terms separately. While much ecological disruption results from climate change, some is caused by direct human activity, such as deforestation. The condition is not a medical diagnosis and is regarded as a rational response to the reality of climate change; however, severe instances can have a me (en)
- Klimatångest är den starka oro och rädsla som människor kan känna i och med de pågående klimatförändringarna. Fenomenet är relativt nytt inom psykiatrin. Ibland dyker den upp i samband med psykoser, men betydligt vanligare är att den tar sig uttryck som katastroftankar inför framtiden, ångest, oro, hopplöshet och/eller depression – ofta i kombination med en känsla av maktlöshet. Greta Thunberg oroade sig under sina tidiga skolår starkt över miljö- och klimatfrågor. Detta bidrog till att hon genomgick en svår depression, men senare beslutade sig för att i stället gå till handling. (sv)
- A ecoansiedade (abreviação de ansiedade ecológica e também conhecida como ecoangústia ou ansiedade climática) foi definida como "um medo crónico da destruição ambiental". Estudos extensivos foram feitos sobre ansiedade ecológica desde 2007, e várias definições permanecem em uso. Outra definição amplamente citada é: "a sensação generalizada de que os fundamentos ecológicos da existência estão em processo de colapso". Alguns estudiosos usam o termo "ecoansiedade" como sinónimo de "ansiedade climática", enquanto outros gostam de tratar os termos separadamente. Embora muitas perturbações ecológicas resultem das mudanças climáticas, algumas são causadas pela atividade humana direta, como o desmatamento . A condição não é um diagnóstico médico e é considerada uma resposta racional à realidade da (pt)
|
| has abstract
| - L'ecoansietat és un alteració emocional i psicològica que s'ha relacionat clínicament amb aspectes del trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) i que s'emmarca en la relació de l'individu amb l'estat i el futur del medi ambient i de la natura. Es tracta d'un estat d'angoixa aguda sobre els impactes nocius que el canvi climàtic tindrà en la biodiversitat, la societat i en la vida de la mateixa persona afectada. No s'ha de confondre amb la , un altra forma d'estrès existencial basat en la percepció immediata i l'estrès posttraumàtic del canvi climàtic en l'entorn i associat a desastres mediambientals com ara erupcions, sequeres o la pèrdua del litoral per la pujada del nivell del mar. Atesa la novetat d'aquest terme i l'empitjorament del context climàtic, no hi ha encara una definició clínica prou precisa ni dades sobre la seva prevalença o implicacions arreu del món. Malgrat que en diversos indrets d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica la capa més jove de la comunitat universitària ha expressat en estudis que, en un 15%, el futur climàtic els angoixava constantment, això no implica cap correlació amb una patologia mèdica. És en els casos en què s'ha emmarcat com una preocupació «habitual» quan s'associa tant a accions i actituds positives com negatives i no constitueix pas una afecció mèdica. Altres estudis acadèmics han afirmat que, en l'àmbit europeu, uns 6 de cada 10 joves o fins i tot el 75% arreu del món podria patir ecoansietat. En els casos d'ecoansietat en què sí s'ha detectat simptomatologia clínica, s'han documentat sentiments de tristesa, culpa, alteracions del son, trastorns de comportament alimentari, dificultat per concentrar-se, i desconnexió de la terra. Aquest concepte, que forma part d'un entramat de problemes socials i de la pèrdua contemporània de , vinculada a la globalització i al capitalisme, s'ha descrit com una peça més del desencant cap al model educatiu als països escandinaus; s'ha empès l'escola a ser considerada la salvació intel·lectual per generacions joves sense perspectiva ambiental i amb un horitzó de futur injust. A més a més, se l'ha vinculat a una creixent desconfiança i pèrdua de , a la perpetuació del prejudici d'immaduresa de les generacions més adultes cap a una crítica legítima de les generacions joves —i el consegüent immobilisme social que se'n deriva— i també a una baixada de la taxa de natalitat en molts països desenvolupats. (ca)
- Το Οικο-άγχος είναι τύπος του άγχους, στο οποίο ένα άτομο εμφανίζει ιδιαίτερο άγχος για τις οικολογικές καταστροφές και τις απειλές για το φυσικό περιβάλλον, όπως η ρύπανση και η κλιματική αλλαγή. Αυτό το είδος άγχους παρουσιάζεται σε ταινίες όπως το , στην οποία ένας πατέρας και ο γιος του επιβιώνουν μετά από μια μαζική εξαφάνιση. Οι άνθρωποι μπορεί να έχουν εφιάλτες για τέτοιες ιδέες και πολύ μεγάλη ανησυχία. Για παράδειγμα, ένα παιδί είχε ανησυχήσει τόσο πολύ για την ξηρασία που προκαλεί η κλιματική αλλαγή σε τέτοιο βαθμό που αρνούνταν να καταναλώσει νερό για να μειώσει τον αριθμό των νεκρών από το αποτέλεσμα. Μερικοί υποστηρίζουν ότι το οικο-άγχος δεν σχετίζεται με άλλες μορφές ανησυχίας αλλά μια δημιουργική ή προσαρμοστική αντίδραση που σχετίζεται με περιβαλλοντικές συμπεριφορές και δράσεις. Σύμφωνα με μια αναφορά, η κατάσταση μπορεί να περιέχει ακινητοποίηση, αϋπνία και . Επίσης, αυτό δείχνει, ότι όπως και το γενικό άγχος, το οικο-άγχος συμβαίνει σε φάσμα και μπορεί να είναι ωφέλιμο ή βλαβερό για τη ζωή ανάλογα με την ένταση του αισθήματος. Η σουηδή μαθήτρια Γκρέτα Τούνμπεργκ, η οποία ξεκίνησε την σχολική απεργία για το κλίμα είχε πει "Δεν θέλω να ελπίζετε, θέλω να σας πανικοβάλλω." Όταν ήταν νεότερη έπεσε σε κατάθλιψη και υποστήριξε ότι συνέβη λόγων των ανησυχιών της για την κλιματική αλλαγή. (el)
- Eco-anxiety (short for ecological anxiety and also known as eco-distress or climate-anxiety) has been defined as "a chronic fear of environmental doom". Extensive studies had been done on ecological anxiety since 2007, and various definitions remain in use. Another widely cited definition is: "the generalized sense that the ecological foundations of existence are in the process of collapse." Some scholars use the term "eco-anxiety" as a synonym for "climate-anxiety", while others like to treat the terms separately. While much ecological disruption results from climate change, some is caused by direct human activity, such as deforestation. The condition is not a medical diagnosis and is regarded as a rational response to the reality of climate change; however, severe instances can have a mental health impact if left without alleviation. Eco-anxiety is an unpleasant emotion, though it can be an adaptive one, motivating useful behaviour such as the gathering of relevant information. However, it can also manifest as conflict avoidance, or even be "paralyzing." Some people have reported experiencing so much anxiety and fear about the future with climate change that they choose not to have children. Attention paid to eco-anxiety grew rapidly after 2017, and especially since late 2018 with Greta Thunberg having publicly discussed her eco-anxiety. In 2018, the American Psychological Association issued a report about the impact of climate change on mental health. It said that "gradual, long-term changes in climate can also surface a number of different emotions, including fear, anger, feelings of powerlessness, or exhaustion". Generally this is likely to have the greatest impact on young people. The climate-related stress now affecting teenagers and those in their 20s has been likened to Cold War fears that gripped young baby boomers who came of age under the threat of nuclear annihilation. Research has found that although there are heightened emotional experiences linked with acknowledgement and anticipation of climate change and its impact on society, these are inherently adaptive. Furthermore, engaging with these emotional experiences leads to increased resilience, agency, reflective functioning and collective action. Individuals are encouraged to find collective ways of processing their climate related emotional experiences in order to support mental health and well being. (en)
- El término ecoansiedad se refiere a un temor crónico de un cataclismo ambiental causado por observar los impactos aparentemente irrevocables del cambio climático, y preocuparse por el futuro de uno mismo, de los niños y las generaciones futuras. El concepto surge en el 2017 por la Asociación Estadounidense de Psicología.[cita requerida] Sin embargo, aún no se establece como un diagnóstico oficial en el área de la salud mental en todos los países. (es)
- L’éco-anxiété ou écoanxiété est un néologisme qui désigne l'ensemble des émotions liées au sentiment de fatalité vis-à-vis du réchauffement climatique. Ces émotions sont principalement la peur, la tristesse et la colère. La principale cause de cette anxiété peut être liée à une dépression, mais aussi a un sentiment d'inaction ou d'insuffisance des actions prises en faveur du climat, par les gouvernements et les populations. (fr)
- A ecoansiedade (abreviação de ansiedade ecológica e também conhecida como ecoangústia ou ansiedade climática) foi definida como "um medo crónico da destruição ambiental". Estudos extensivos foram feitos sobre ansiedade ecológica desde 2007, e várias definições permanecem em uso. Outra definição amplamente citada é: "a sensação generalizada de que os fundamentos ecológicos da existência estão em processo de colapso". Alguns estudiosos usam o termo "ecoansiedade" como sinónimo de "ansiedade climática", enquanto outros gostam de tratar os termos separadamente. Embora muitas perturbações ecológicas resultem das mudanças climáticas, algumas são causadas pela atividade humana direta, como o desmatamento . A condição não é um diagnóstico médico e é considerada uma resposta racional à realidade das mudanças climáticas, no entanto, casos graves podem ter um se não forem aliviados. A ecoansiedade é uma emoção desagradável, embora possa ser adaptativa, motivando comportamentos úteis, como a coleta de informações relevantes. No entanto, também se pode manifestar como ou até mesmo ser "paralisante". Algumas pessoas relataram sentir tanta ansiedade e medo sobre o futuro com as alterações climáticas que optaram por não ter filhos. A atenção dada à ecoansiedade cresceu rapidamente após 2017, e especialmente desde o final de 2018, com Greta Thunberg a discutir publicamente a sua ecoansiedade. Em 2018, a Associação Americana de Psicologia publicou um relatório sobre o impacto das alterações climáticas na saúde mental. Afirmou que “alterações graduais e de longo prazo no clima também podem trazer à tona uma série de emoções diferentes, incluindo medo, raiva, sentimentos de impotência ou exaustão”. Geralmente, isso provavelmente terá o maior impacto sobre os jovens. O stresse relacionado acom o clima que agora afeta adolescentes e pessoas na faixa dos 20 anos foi comparado aos medos da Guerra Fria que dominaram os jovens baby boomers que atingiram a maioridade sob a ameaça de aniquilação nuclear. Pesquisas descobriram que, embora existam experiências emocionais intensificadas ligadas ao reconhecimento e antecipação das alterações climáticas e o seu impacto na sociedade, elas são inerentemente adaptativas. Além disso, o envolvimento com essas experiências emocionais leva ao aumento da resiliência, agência, funcionamento reflexivo e ação coletiva. Os indivíduos são encorajados a encontrar formas coletivas de processar as suas experiências emocionais relacionadas ao clima, a fim de apoiar a saúde mental e o bem-estar. (pt)
- Klimatångest är den starka oro och rädsla som människor kan känna i och med de pågående klimatförändringarna. Fenomenet är relativt nytt inom psykiatrin. Ibland dyker den upp i samband med psykoser, men betydligt vanligare är att den tar sig uttryck som katastroftankar inför framtiden, ångest, oro, hopplöshet och/eller depression – ofta i kombination med en känsla av maktlöshet. För att kunna hantera de starka känslorna av oro som kan komma när vi drabbas av insikt om det allvarliga läget, är det en fördel att samtidigt känna hopp. Känslan av hopp om framtiden kan nämligen "buffra" oro och minska risken för sämre livskvalitet. När hälsoeffekterna av klimatförändringar diskuteras, lyfts ofta fysiska sjukdomar fram, exempelvis spridning av tropiska sjukdomar. Forskare varnar också för en ökning av psykiska problem. Till exempel kan bara vetskapen om att klimatförändringarna pågår och att de orsakas av människan, leda till ökad oro och nedstämdhet. Barn anses vara extra utsatta för denna psykiska press men även vuxna drabbas. Greta Thunberg oroade sig under sina tidiga skolår starkt över miljö- och klimatfrågor. Detta bidrog till att hon genomgick en svår depression, men senare beslutade sig för att i stället gå till handling. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)