About: Demonic possession     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatDemons, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FDemonic_possession&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Demonic possession (en)
  • مس الشيطان (ar)
  • Possessió diabòlica (ca)
  • Δαιμονισμός (el)
  • Posesión demoníaca (es)
  • 悪魔憑き (ja)
  • Possessão demoníaca (pt)
rdfs:comment
  • مس الشيطان يعرف على أنه قدرة الشيطان على الوسوسة للانسان وتزيين ارتكاب الأعمال المنكرة للفطرة السليمة..وقدرته أيضا على التشويش على الإنسان، والتحكم بشهواته الباطنية واثارتها، وربما إرهاقه نفسيا وعصبيا بأفكار سوداوية أو منامات مزعجة. ويتجلى ذلك على الإنسان عندما يكون بعيدًا عن ذكر الله تعالى، ولاهيا في شؤون الدنيا، وليس بينه وبين الله صلاة أو توبة أو استغفار أو أي عبادة تذكر. (ar)
  • 悪魔憑き(あくまつき)とは憑依の一種で、心身を悪魔に乗っとられたかのごとく周囲に害悪を及ぼす行動、またはそのような行動をとる人のこと。 悪魔憑きの者は、凶暴に振る舞い、邪魔な人を滅ぼしたり呪い、本来その人が決してしないような行動を取ったり、周囲の人にも同様の行動を取るよう仕向けたりし、その結果周囲の人々との良好な関係が破綻したりその人の魂が破滅に陥る(自殺など)といわれる。また、悪魔憑きの周囲では、自然・動物も異変を来たすともされる。 (ja)
  • La possessió diabòlica segons determinades creences i religions, és una situació a la qual es suposa que una persona actua sota la influència d'una força sobrenatural, anomenat de vegades diable, dimoni o mal esperit que ha pres possessió. Aquesta força «espiritual» utilitza aleshores la persona com vehicle i desconnecta més o menys temporàniament el seu lliure arbitri. A Tailàndia hi ha la creença en possessions angelicals de nines. (ca)
  • Δαιμονισμός πιστεύεται πως είναι η κατάσταση στην οποία ένα άτομο βρίσκεται υπό τον έλεγχο ενός μοχθηρού υπερφυσικού όντος. Οι περιγραφές τέτοιων καταστάσεων περιλαμβάνουν συχνά απώλεια μνήμης ή προσωπικότητας, έντονους μυϊκούς σπασμούς ή αδυναμία σαν να πεθαίνει κανείς. Άλλες περιγραφές αναφέρουν πρόσβαση σε μυστικά άλλων, ομιλία αγνώστων στο άτομο γλωσσών, δραματική αλλαγή στη φωνή, την έκφραση ή και τη δομή του προσώπου, απρόσμενη εμφάνιση αμυχών, δαγκωματιών ή τραυματισμών και υπερφυσική δύναμη. ΔΑΙΜΟΝΙΚΗ ΚΑΤΟΧΗ -Γένεση 3:13 ΤΑ ΣΥΜΠΤΩΜΑΤΑ ΤΗΣ ΔΑΙΜΟΝΙΚΗΣ ΚΑΤΟΧΗΣ (el)
  • Según la creencia religiosa, una persona es víctima de una posesión demoníaca, está endemoniada, o simplemente está poseída, cuando un espíritu maligno tomaría el control de su cuerpo. «Los signos exteriores de la posesión son casi siempre los mismos: la individualidad se desvanece y surge una distinta, demoníaca, que dura más o menos tiempo, a modo de un ataque», afirma Julio Caro Baroja.​ (es)
  • Possessão ou possessão demoníaca é, de acordo com muitos sistemas de crença, o controle de um indivíduo (ou em alguns casos, objetos inanimados, como bonecos, ou animais) por um ser maligno ou sobrenatural. Descrições de possessões demoníacas normalmente incluem o prejudicamento da saúde, a mudança de comportamento e, muitas vezes, memórias ou personalidades do subjugado apagadas, junto a convulsões e desmaios como se a pessoa estivesse morrendo. Outras descrições incluem o acesso ao conhecimento oculto (gnosis) e línguas estrangeiras (glossolalia), mudanças drásticas na entonação vocal e estrutura facial, o súbito aparecimento de lesões (arranhões, marcas de mordida) ou lesões e força sobre-humana. Ao contrário da canalização mediúnica ou outras formas de possessão, o indivíduo não tem co (pt)
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Wikipage redirect
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • مس الشيطان يعرف على أنه قدرة الشيطان على الوسوسة للانسان وتزيين ارتكاب الأعمال المنكرة للفطرة السليمة..وقدرته أيضا على التشويش على الإنسان، والتحكم بشهواته الباطنية واثارتها، وربما إرهاقه نفسيا وعصبيا بأفكار سوداوية أو منامات مزعجة. ويتجلى ذلك على الإنسان عندما يكون بعيدًا عن ذكر الله تعالى، ولاهيا في شؤون الدنيا، وليس بينه وبين الله صلاة أو توبة أو استغفار أو أي عبادة تذكر. (ar)
  • La possessió diabòlica segons determinades creences i religions, és una situació a la qual es suposa que una persona actua sota la influència d'una força sobrenatural, anomenat de vegades diable, dimoni o mal esperit que ha pres possessió. Aquesta força «espiritual» utilitza aleshores la persona com vehicle i desconnecta més o menys temporàniament el seu lliure arbitri. Segons les creences, pot ser un fenomen individual o de grup, com pot ser tant involuntària com el resultat d'un pacte entre la persona i el dimoni. El vodú basa gran part de les seves pràctiques en aquesta possessió. A la teologia cristiana dualista, es considera com una ocupació del cos, del qual el dimoni abusa, sense tenir accés a l'ànima. Als evangelis es relaten diverses anècdotes, per exemple quan Jesús era a Cafarnaüm: «Així que es va pondre el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els duien a ell, i ell els imposava les mans un per un, i els guaria. També de molts sortien dimonis» En la mitologia catalana, hi ha la història de Riquilda, filla de Guifré el Pelós (840-897), posseïda pel diable, quan tots els metges i exorcistes van fracassar, la portaven a fra Joan Garí per guarir-la. Però «La presència diabòlica envaïa els pensaments de l'ermità, el qual va començar a sentir-se atret per la bella donzella. La temptació era massa forta i fra Garí va acabar per sucumbir-hi. Va violar la filla del comte i després, horroritzat per la seva acció pecaminosa, la va assassinar.» Als primers segles es va desenvolupar una sèrie de rituals per realitzar l'exorcisme pot fer sortir el diable i alliberar la víctima, que manifesta el seu estat amb veus estranyes, moviments incontrolats, ús d'un llenguatge anòmal i sovint forces superiors a les ordinàries. Amb el progrés de la ciència, moltes fenòmens van trobar una explicació racional. L'església catòlica continua creient que hi ha possessions veritables i els exorcistes oficials han d'aprendre a diferenciar entre possessió sobrenatural i els trastorns mentals com a símptoma d'una malaltia o d'una intoxicació. La ciència considera que aquestes possessions no existeixen i són fruit o bé d'una suggestió de la víctima o el seu entorn o bé manifestació d'alguna malaltia mental. Les convulsions epilèptiques del qual es coneix avui l'origen neurològic, per exemple, són un dels símptomes històricament associats a les possessions. A Tailàndia hi ha la creença en possessions angelicals de nines. (ca)
  • Δαιμονισμός πιστεύεται πως είναι η κατάσταση στην οποία ένα άτομο βρίσκεται υπό τον έλεγχο ενός μοχθηρού υπερφυσικού όντος. Οι περιγραφές τέτοιων καταστάσεων περιλαμβάνουν συχνά απώλεια μνήμης ή προσωπικότητας, έντονους μυϊκούς σπασμούς ή αδυναμία σαν να πεθαίνει κανείς. Άλλες περιγραφές αναφέρουν πρόσβαση σε μυστικά άλλων, ομιλία αγνώστων στο άτομο γλωσσών, δραματική αλλαγή στη φωνή, την έκφραση ή και τη δομή του προσώπου, απρόσμενη εμφάνιση αμυχών, δαγκωματιών ή τραυματισμών και υπερφυσική δύναμη. Αντίθετα με άλλες μορφές κατάληψης που πιστεύεται πως υπάρχουν, ο δαιμονισμός παρουσιάζεται ως μια κατάσταση κατά την οποία αφαιρείται από το άτομο κάθε δυνατότητα αυτοελέγχου, ώσπου το θύμα να ελευθερωθεί, συνήθως με εξαναγκασμό μέσω της διαδικασίας του εξορκισμού. ΔΑΙΜΟΝΙΚΗ ΚΑΤΟΧΗ Οι δαίμονες πάντα χρησιμοποιούν το φόβο και την αποπλάνηση για να εξασφαλίσουν το δρόμο τους με τον άνθρωπο. Στον βιβλικό Κήπο της Εδέμ, η Εύα είχε παρασυρθεί να φάει φρούτα από το «δέντρο της γνώσης του καλού και του κακού» από αυτό που έχω πληροφορηθεί ότι ήταν ένας γίγαντας δαίμονας με τη μορφή ενός φιδιού. Οι περισσότεροι πολιτισμοί διαφόρων φυλών σέβονται τα φίδια και τους δράκους για τις μεγάλες πνευματικές μεταμορφωτικές τους δυνάμεις. Και καθ’ όλη τη μυθολογία, το φίδι ήταν ο σύμμαχος και αρωγός δύναμη της θεάς. Δεν είναι να απορεί κανείς, λοιπόν, που η Εύα ακολούθησε τη συμβουλή του φιδιού να δοκιμάσει τον καρπό του δέντρου. Η Εύα ανέφερε στον Θεό, «Το φίδι με εξαπάτησε. …» -Γένεση 3:13 ΤΑ ΣΥΜΠΤΩΜΑΤΑ ΤΗΣ ΔΑΙΜΟΝΙΚΗΣ ΚΑΤΟΧΗΣ Η δαιμονική κατοχή είναι συνήθως πολύ περισσότερο αισθητή σαφώς από την παρουσία μιας παρασιτικής πνευματικής οντότητας. Ωστόσο, τα εξωτερικά σημάδια του δαίμονα, ως φυσική οντότητα, δεν θα εμφανιστούν μέχρι ο δαίμονας «να βγει» από την κρυψώνα του. Όσο ο δαίμονας δεν αμφισβητείται ή δεν τον καλούν έξω, όπως γίνεται σε ένα κοινό θρησκευτικό εξορκισμό, όλα τα στοιχεία είναι έμμεσα και παρέχονται από τις ενέργειες των ανθρώπων που φέρουν το δαίμονα, οι οποίοι συνήθως αισθάνονται μερικά ή περισσότερα από τα ακόλουθα συμπτώματα: * Είναι συνεχώς κουρασμένοι ή εξουθενωμένοι * Μια βαθιά αίσθηση ή φόβος ότι κάτι κακό πρόκειται να συμβεί * Μια αίσθηση έλλειψης ελέγχου στη ζωή τους * Οι ζωές τους, για άγνωστους λόγους, καταρρέουν, καταστρέφονται * Οδηγούνται να κάνουν τρομερά πράγματα, πράγματα που μπορούν να γνωρίζουν ότι είναι «λάθος» (λένε ψέματα, διαδίδουν κουτσομπολιά, ξαφνικά αφήνουν την οικογένεια ή τη δουλειά, βλάπτουν τα παιδιά ή τα κατοικίδια ζώα τους, βλάπτουν τον εαυτό τους, σκοτώνουν κάτι, κάποιον, ή τους ίδιους) * «Διατάζονται» από μια εσωτερική ή εξωτερική φωνή από το «Θεό», «Σατανά» ή «άγγελο» για να κάνουν τις παραπάνω ενέργειες, ή / και να αισθάνονται ότι τέτοιες ενέργειες είναι «σωστές» * Συμβουλεύονται εσωτερικά να χάσουν ραντεβού για θεραπεία, «ίαση», ή για ιατρικές ανάγκες (el)
  • Según la creencia religiosa, una persona es víctima de una posesión demoníaca, está endemoniada, o simplemente está poseída, cuando un espíritu maligno tomaría el control de su cuerpo. «Los signos exteriores de la posesión son casi siempre los mismos: la individualidad se desvanece y surge una distinta, demoníaca, que dura más o menos tiempo, a modo de un ataque», afirma Julio Caro Baroja.​ Este trastorno del comportamiento que se atribuye al apoderamiento del espíritu por uno o más demonios,​ desde el punto médico se considera un trastorno disociativo de la histeria y se le denomina «endemoniaría» o «demonio manía». (es)
  • 悪魔憑き(あくまつき)とは憑依の一種で、心身を悪魔に乗っとられたかのごとく周囲に害悪を及ぼす行動、またはそのような行動をとる人のこと。 悪魔憑きの者は、凶暴に振る舞い、邪魔な人を滅ぼしたり呪い、本来その人が決してしないような行動を取ったり、周囲の人にも同様の行動を取るよう仕向けたりし、その結果周囲の人々との良好な関係が破綻したりその人の魂が破滅に陥る(自殺など)といわれる。また、悪魔憑きの周囲では、自然・動物も異変を来たすともされる。 (ja)
  • Possessão ou possessão demoníaca é, de acordo com muitos sistemas de crença, o controle de um indivíduo (ou em alguns casos, objetos inanimados, como bonecos, ou animais) por um ser maligno ou sobrenatural. Descrições de possessões demoníacas normalmente incluem o prejudicamento da saúde, a mudança de comportamento e, muitas vezes, memórias ou personalidades do subjugado apagadas, junto a convulsões e desmaios como se a pessoa estivesse morrendo. Outras descrições incluem o acesso ao conhecimento oculto (gnosis) e línguas estrangeiras (glossolalia), mudanças drásticas na entonação vocal e estrutura facial, o súbito aparecimento de lesões (arranhões, marcas de mordida) ou lesões e força sobre-humana. Ao contrário da canalização mediúnica ou outras formas de possessão, o indivíduo não tem controle sobre a suposta entidade que o possui e por isso permanece nesse estado até que a entidade seja forçada a deixar a vítima, normalmente através de um exorcismo. Muitas culturas e religiões contêm algum conceito de possessão demoníaca, mas os detalhes variam consideravelmente. As mais antigas referências à possessão demoníaca vêm dos sumérios, que acreditavam que todas as doenças do corpo e da mente eram causadas ​​por "demônios de doenças" chamados gidim ou gid-dim. Os sacerdotes que praticavam exorcismos nessas nações eram chamados de ashipu (feiticeiro) em oposição a um asu (médico), que aplicava bandagens e pomadas. Muitas tábuas cuneiformes contêm orações para certos deuses pedindo proteção contra os demônios, enquanto outras pedem aos deuses para expulsar os demônios que invadiram seus corpos. Culturas xamânicas também acreditam em possessões demoníacas e os xamãs realizam os exorcismos. Nessas culturas, as doenças são muitas vezes atribuídas à presença de um espírito vingativo (ou raramente chamado de demônio) no corpo do paciente. Estes espíritos eram mais frequentemente descritos como espectros de animais ou pessoas injustiçadas pelo portador, os ritos de exorcismo geralmente eram compostos de ofertas respeitosas ou ofertas de sacrifício. O cristianismo afirma que a posse deriva do Diabo, ou seja, Satanás, ou de um de seus demônios. Em muitos sistemas de crença cristãos, Satanás e seus demônios são descritos como anjos caídos. Os mais suscetíveis de serem possuídos são pessoas com limites fracos e baixa auto-estima, o que para céticos acerca da possessão aponta para o envolvimento do ego disfuncional em manifestações deste fenômeno, em vez de reais entidades externas. (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software