| rdfs:comment
| - تعتبر الزاوية الدرقاوية الحسنية من أهم الزوايا بـ فاس وقد لعبت دورا مهما في الحياة السياسية بفاس وكانت تحظى باهتمام خاص من طرف السلطان حيث أنه زارها عدة مرات. ويحكى أنه كان يتبرك بالشرفاء وكان يزورهم على الدوام بالزاوية المذكورة والتي تقع في حي العيون قرب . ويعتبر آخر شيوخها وكان من حفاظ الملحون ومن ناظميه. وهناك اطروحة دكتوراه للباحثة حسناء بن عجيبة تحت عنوان "التصوف ومشيخته في المغرب بين التبرك والتربية:الدرقاوية نموذجا "، حيث ذكرت ان الطريقة الدرقاوية لعبت دوراً في احياء التصوف الذي تجاوز جميع المغرب والجزائر وتونس وصولاً إلى مصر والحجاز. (ar)
- La Derkaouiyya (ou Derqaouiya) est une confrérie soufie du Maghreb, dérivée de la Chadhiliyya. (fr)
- De Darqawiyya-orde is een soefi-orde die in 1793 is opgericht door Abu Abdallah Larbi ben Said ben Ali ad-Darqawi, beter bekend onder de naam Mulay Larbi ad-Darqawi (1737 - 1823).De leermeester van ad-Darqawi was Sidi Ali al-Jamal. De orde is geënt op de Shadiliyya. De orde speelde een belangrijke rol in de vroeg-19e-eeuwse Algerijnse politiek. De Darqawiyya muqaddam, Abd al-Qadir ibn as-Shariff leidde tussen 1803 en 1808 een opstand in Kabilië tegen het Ottomaanse gezag. Zaouïa:
* Zerhoun (Marokko)
* Jbel Dall
* Bni-Bu-Zeggu (nl)
- La confraria sufí darqawiyya o dels darqawa és una tariqa o confraria religiosa del nord del Marroc, fundada al segle xviii pel xerif idríssida mawlay al-Arabí ad-Darqawí. Se suposa que prendria el nom d'un dels ancestres del fundador, conegut com a Abu-Darqa, «l'home de la bossa de cuiro». Ad-Darqawí fou deixeble d'un altre xerif idríssida, Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Jàmal, seguidor de la doctrina mística d'aix-Xadhilí. Després de la mort del seu mestre, ad-Darkawí fundà una confraria inspirada en la doctrina xadhilita. La seu de la confraria fou inicialment a la zàuiya de Ba-Brih, al territori de la tribu dels Banu Zarwal, al uadi Wargha, però després de 1863 es traslladà a la zàuiya d'Amjot, on encara anualment, a finals de setembre, s'organitza un . (ca)
- Darqawiyya (arabisch درقاوية, DMG Darqāwīya) ist ein im 18. Jahrhundert gegründeter Zweig des islamischen Sufiordens (Tariqa) Schadhiliyya, der auf Muhammad al-Arabi ad-Darqawi (gest. 1823) zurückgeht bzw. auf die Lehren seines Scheichs (gest. 1779–1780). Mitglieder dieses Sufiordens waren unter anderem Ahmad ibn 'Adschiba (1747–1809) und Messali Hadj (1898–1974). Der -Sufiorden von Ahmad al-Alawi (1874–1934) ist aus dem Darqawiyya-Orden hervorgegangen, ebenso in neuerer Zeit die Murabitun-Bewegung von Abdalqadir as-Sufi (Ian Dallas). (de)
- The Darqawiyya or Darqawi Sufi order is a revivalist branch of the Shadhiliyah brotherhood which originated in Morocco. The Darqawa comprised the followers of Sheikh Muhammad al-Arabi al-Darqawi (1760–1823) of Morocco. The movement, which became one of the leading Sufi orders (tariqa) in Morocco, exalted poverty and asceticism. It gained widespread support among the rural inhabitants and the urban lower classes. Its popularity was increased by its use of musical instruments in its rituals. In both Morocco and Algeria the Darqawiyya were involved in political activities and protest movements. (en)
- Даркавия или Даркава (араб. درقاوية) — суфийский орден, ветвь ордена Шазилия. Эпонимом ордена является шейх Мухаммад аль-Араби ад-Даркави (1760—1823). Братство стало одним из ведущих тарикатов в Марокко, провозглашая возвышенность бедности и аскетизма. (ru)
|
| has abstract
| - La confraria sufí darqawiyya o dels darqawa és una tariqa o confraria religiosa del nord del Marroc, fundada al segle xviii pel xerif idríssida mawlay al-Arabí ad-Darqawí. Se suposa que prendria el nom d'un dels ancestres del fundador, conegut com a Abu-Darqa, «l'home de la bossa de cuiro». Ad-Darqawí fou deixeble d'un altre xerif idríssida, Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Jàmal, seguidor de la doctrina mística d'aix-Xadhilí. Després de la mort del seu mestre, ad-Darkawí fundà una confraria inspirada en la doctrina xadhilita. La seu de la confraria fou inicialment a la zàuiya de Ba-Brih, al territori de la tribu dels Banu Zarwal, al uadi Wargha, però després de 1863 es traslladà a la zàuiya d'Amjot, on encara anualment, a finals de setembre, s'organitza un . La tariqa es va estendre pel nord del Marroc i l'oest d'Algèria, per on els seus deixebles fundaren moltes zàuiyes inspirades en el seu pensament. Entre els membres de la confraria destaquen dos sultans marroquins, mulay Abd-ar-Rahman (1822-1859) i mulay Yússuf (1912-1917). Cap al 1900, la tariqa comptava amb uns 34.000 adeptes al Marroc i 14.500 a Algèria. Doctrinalment, la confraria era completament ortodoxa i insistia en la necessitat de l'ésser humà de dedicar-se a la contemplació de la divinitat i a la unió mística amb Déu. Per aconseguir-ho, el dervix recomanava pregàries amb tanta freqüència com fos possible, especialment durant les sessions de pregària que tenien lloc a les seus de la confraria. En aquestes sessions s'intentava aconseguir l'èxtasi mística mitjançant la recitació de fórmules pietoses, poemes místics, cants i dansa. Tot i el caràcter eminentment religiós, en algun moment de la seva història ha jugat cert paper polític, com per exemple a principis del segle xix. Un cap de la confraria anomenat Ibn aix-Xarif va promoure una revolta contra els turcs a la província d'Oran, que va tenir lloc del 1803 al 1809. Si hagués comptat amb el suport del sultà mulay Sulayman (1792-1822), el conflicte podria haver acabat amb l'anexió d'aquesta província al Marroc. Després de la mort d'aquest sultà, moltes membres de la confraria van prendre part activa en la vida política del Marroc, en un moment de gran agitació política. A Algèria, durant els primers anys de la conquesta francesa, alguns sectors de la tariqa es van oposar a l'emir Abd el-Kader pel fet d'haver pactat amb els francesos després dels (1834) i de Tafna (1837). (ca)
- تعتبر الزاوية الدرقاوية الحسنية من أهم الزوايا بـ فاس وقد لعبت دورا مهما في الحياة السياسية بفاس وكانت تحظى باهتمام خاص من طرف السلطان حيث أنه زارها عدة مرات. ويحكى أنه كان يتبرك بالشرفاء وكان يزورهم على الدوام بالزاوية المذكورة والتي تقع في حي العيون قرب . ويعتبر آخر شيوخها وكان من حفاظ الملحون ومن ناظميه. وهناك اطروحة دكتوراه للباحثة حسناء بن عجيبة تحت عنوان "التصوف ومشيخته في المغرب بين التبرك والتربية:الدرقاوية نموذجا "، حيث ذكرت ان الطريقة الدرقاوية لعبت دوراً في احياء التصوف الذي تجاوز جميع المغرب والجزائر وتونس وصولاً إلى مصر والحجاز. (ar)
- Darqawiyya (arabisch درقاوية, DMG Darqāwīya) ist ein im 18. Jahrhundert gegründeter Zweig des islamischen Sufiordens (Tariqa) Schadhiliyya, der auf Muhammad al-Arabi ad-Darqawi (gest. 1823) zurückgeht bzw. auf die Lehren seines Scheichs (gest. 1779–1780). Er konzentriert sich auf die Entsagung von der Welt und eine Rückkehr auf die wahren Lehren des Tasawwuf. Weltliche Macht und Reichtum werden verachtet, die Rückkehr zum „reinen Sufismus“ propagiert. Der Sufi-Orden hat verschiedene Zweige und ist hauptsächlich im Maghreb (Marokko, Algerien), in Ägypten und im Hedschas verbreitet. Er spielte eine politische Rolle in der Opposition gegen die Türken und später die Franzosen. In dem Werk über die muslimischen Bruderschaften von Depont & Coppolani aus der Zeit der französischen Generalgouverneure von Algerien wird darauf hingewiesen, dass der Orden seit seiner Gründung bei allen Aufstandsbewegungen in Marokko und Algerien seine Hand im Spiel hatte, seine Mitglieder werden darin als „hartnäckige Sektierer, Männer in Lumpen, Puritaner des Islams und von feurigen Predigten fanatisierte Derwische“ beschrieben. Mitglieder dieses Sufiordens waren unter anderem Ahmad ibn 'Adschiba (1747–1809) und Messali Hadj (1898–1974). Der -Sufiorden von Ahmad al-Alawi (1874–1934) ist aus dem Darqawiyya-Orden hervorgegangen, ebenso in neuerer Zeit die Murabitun-Bewegung von Abdalqadir as-Sufi (Ian Dallas). (de)
- The Darqawiyya or Darqawi Sufi order is a revivalist branch of the Shadhiliyah brotherhood which originated in Morocco. The Darqawa comprised the followers of Sheikh Muhammad al-Arabi al-Darqawi (1760–1823) of Morocco. The movement, which became one of the leading Sufi orders (tariqa) in Morocco, exalted poverty and asceticism. It gained widespread support among the rural inhabitants and the urban lower classes. Its popularity was increased by its use of musical instruments in its rituals. In both Morocco and Algeria the Darqawiyya were involved in political activities and protest movements. It has received little attention from Orientalists compared to other Sufi orders, despite its closeness to Europe and relatively recent history. The few authors who did write about the Darqawiyya were largely guided by administrative concerns. In their book, Confreries (1897), Depont and Coppolani call them "ferocious sectarians," and "puritans of Islam" (p. 504-5). These judgements can be completed by E. Doutte in L'Islam algerien en 1900, "The Darqawa are thus mendicant derviches. It is a dangerous order, one found in almost all the insurrections that have taken place against governments". In Morocco the vitality of the Darqawa has remained so strong during the past century that it has been said that "the 19th century was the Darqawi century, just as the 18th century had been the Nasiri century." During the same period, the order burgeoned in Sri Lanka, Libya, Egypt, Palestine, Syria and Lebanon. A branch of the Darqawiyya called the Murabitun exists in the Chiapas, Mexico. (en)
- La Derkaouiyya (ou Derqaouiya) est une confrérie soufie du Maghreb, dérivée de la Chadhiliyya. (fr)
- De Darqawiyya-orde is een soefi-orde die in 1793 is opgericht door Abu Abdallah Larbi ben Said ben Ali ad-Darqawi, beter bekend onder de naam Mulay Larbi ad-Darqawi (1737 - 1823).De leermeester van ad-Darqawi was Sidi Ali al-Jamal. De orde is geënt op de Shadiliyya. De orde speelde een belangrijke rol in de vroeg-19e-eeuwse Algerijnse politiek. De Darqawiyya muqaddam, Abd al-Qadir ibn as-Shariff leidde tussen 1803 en 1808 een opstand in Kabilië tegen het Ottomaanse gezag. Zaouïa:
* Zerhoun (Marokko)
* Jbel Dall
* Bni-Bu-Zeggu (nl)
- Даркавия или Даркава (араб. درقاوية) — суфийский орден, ветвь ордена Шазилия. Эпонимом ордена является шейх Мухаммад аль-Араби ад-Даркави (1760—1823). Братство стало одним из ведущих тарикатов в Марокко, провозглашая возвышенность бедности и аскетизма. В последующие годы после основания орден образовал свои общины в других странах помимо Марокко, в основном в странах Магриба, но так же широко распространился в Египте и Хиджазе. В последнее десятилетие тарикат Даркавия образовал свои братства и на территории Европы, через свои ветви — братства и . Орден Даркавия изначально получил широкую поддержку среди сельских жителей и городских классов. В Алжире и Марокко он был вовлечен в политическую деятельность и протестные движения против колониализма европейских государств. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)