| rdfs:comment
| - Die Frage Cui bono? /ˈkuːi ˈboːno/ (lateinisch für „Wem zum Vorteil?“) – gelegentlich auch irrig Qui bono? zitiert – ist ein geflügeltes Wort, mit dem die Frage nach dem Nutznießer bestimmter Ereignisse oder Handlungen, beispielsweise von Verbrechen oder auch politischen Entscheidungen, gestellt wird. (de)
- Cui bono? (Classical Latin: [kui̯ ˈbɔnoː]), in English "to whom is it a benefit?", is a Latin phrase about identifying crime suspects. It expresses the view that crimes are often committed to benefit their perpetrators, especially financially. (en)
- Cui prodest? latinezko esamoldea da, euskaraz “Nori egiten dio mesede?”. Zentzu berarekin erabiltzen da lehenagokoa den Cui bono?; figura erretoriko gisa erabiltzen diren galdera erretorikoak dira, ea nor den ekintza edo gertaera baten onuraduna galdetzeko. Esamoldea, zuzenbidean, kriminologian, kazetaritzan, erabiltzen da. Delitu edo krimen baten aurrean, ikerlariek, kazetariek, ezinbestean egin beharreko galdera: delitu horrek, gertakizun horrek, Cui prodest?, nori egiten dio mesede? (eu)
- Cui bono (letterlijk: "Voor wie is het ten goede") is Latijn voor "Wie heeft er baat bij". Het gezegde wordt onder meer gebruikt in geval een misdrijf is gebeurd en men de dader zoekt in de richting van diegene die baat heeft door het plegen van dit misdrijf - het zogenaamde motief van het misdrijf. (nl)
- Cui prodest, també Cui bono («qui se'n beneficia?»), és una locució llatina que fa referència al fet que en molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, pot ser molt aclaridor preguntar-se qui es beneficiaria dels resultats. En el cas d'un delicte sovint així es pot arribar a trobar indicis per a determinar-ne el culpable. És considerat un dels principis del Dret romà. Ciceró atribuí la frase cui bono a l'antic censor i cònsol romà Luci Cassi Longí Ravil·la, i va popularitzar-ne el seu ús: (ca)
- Cui bono? je latinská fráze, znamenající v čí prospěch? nebo komu ku prospěchu? (v doslovném překladu komu/kterému dobro). Občas je použita v kriminalistice či trestním právu, při soudních procesech, detektivkách apod. Stejný význam má i méně rozšířená fráze cui prodest? Touto frází se tazatel ptá na motiv (většinou trestného nebo jiného činu), vycházeje ze zkušenosti, že úmyslné trestné činy jsou motivovány vlastním obohacením pachatele, získáním větší moci, vlivu, konkurenčních výhod a podobně. (cs)
- La expresión Cui bono, también utilizada como Cui prodest (¿Quién se beneficia?), es una locución latina, que hace referencia a lo esclarecedor que puede resultar en muchos casos, a la hora de determinar la autoría de un acto que permanece desconocida (por ejemplo, en un delito), el preguntarse por, y llegar a determinar, quiénes se habrían de beneficiar con sus resultados. Es considerado un principio del Derecho Romano. Se suele atribuir la frase al cónsul romano y censor Lucio Casio Longino Ravilla, y su uso popularizado por Cicerón. (es)
- Cui bono? (Latin Klasik: ), dalam bahasa Indonesia berarti "siapa yang diuntungkan?", adalah frasa bahasa Latin yang sering digunakan saat mengidentifikasi tersangka kejahatan. Frasa ini mengungkapkan pandangan bahwa kejahatan sering dilakukan untuk menguntungkan pelakunya, terutama secara finansial. Namun, pihak mana yang diuntungkan biasanya tidak terlihat dengan jelas, orang yang diuntungkan mungkin juga sengaja dijadikan kambing hitam.
* l
*
* s (in)
- Cui bono, « A qui profite-t-il ? », « Pour quel profit ? », est une locution latine qui est encore utilisée. L'expression est une construction à (en). On dit aussi cui prodest. Bono (bonus, bona, bonum) est un adjectif de première classe qui signifie « bon ». C'est un adage latin qui est utilisé soit pour suggérer un motif caché ou pour indiquer que la partie responsable de quelque chose n'est pas ce qu'elle parait être à première vue. « L. Cassius ille quem populus Romanus verissimum et sapientissimum iudicem putabat identidem in causis quaerere solebat 'cui bono' fuisset. » (fr)
- Cui prodest? (lett. "a chi giova?"), a volte resa anche come cui bono? ("chi ne beneficia?"), è una locuzione latina utilizzata nel discorso come elemento retorico per domandarsi chi sia l'effettivo beneficiario di una determinata azione o evento. L'espressione cui bono? fu coniata da Lucio Cassio Longino Ravilla, durante il processo a Marco Emilio Lepido Porcina, con la quale egli si chiedeva quale fosse il vero beneficiario di un'azione imputata a una certa persona. La locuzione fu ripresa più tardi da Cicerone, nella orazione Pro Milone, e nella Pro Roscio Amerino. (it)
- "Cui bono" (/kwiː ˈboʊnoʊ/, 누구에게 이익이 돌아가는가)는 현대에 와서도 법률과 수사학에서 쓰이는 라틴어로 된 질문으로 누가 범죄의 동기가 있을 만한지 찾아내는 질문이다. 숨은 동기를 시사하거나 책임이 있는 사람이 반드시 처음에 나타나지는 않는다는 말로 쓰이는 격언이다. 이 어구는 구조를 지닌다. 또한 "cui prodest" ("누가 이익을 도모하는가")이라는 말로 바뀌기도 한다. 일반적으로 이 어구는 범죄를 저지른 사람은 주로 금전적 이득을 추구하는 사람들일 것이라 암시한다. 희생양에게 관심이 돌려지는 등 이익을 얻는 사람은 항상 분명하지 않을 수 있다. 로마의 연설가이자 원로 정치인인 마르쿠스 툴리우스 키케로는 그의 연설 84번째 부분에서 "cui bono"란 표현이 로마의 재판관인 가 만든 것이라 언급했다. L. Cassius ille quem populus Romanus verissimum et sapientissimum iudicem putabat identidem in causis quaerere solebat, "cui bono fuisset?" (ko)
- A expressão em língua latina cui bono? — às vezes também expressa como cui prodest? — significa literalmente "a quem beneficia?", na tradução para língua portuguesa, e é usada tanto para sugerir um motivo oculto quanto para indicar que o responsável por algo pode não ser aquele que, a princípio, parece ser. Geralmente a expressão é usada para sugerir que a pessoa ou pessoas culpadas de um crime devem estar entre aqueles que têm algo a ganhar com ele. Aplica-se na investigação criminal, sugerindo que a descoberta de um possível interesse pode servir para descobrir o culpado do delito. (pt)
- Cui bono? (latin: ' till vems gagn?') är ett latinskt uttryck som framför allt används i kriminologiska sammanhang, i betydelsen 'vem har brottet gagnat?' men även mera allmänt 'till vilket ändamål?' eller 'vartill tjänar det?' Uttrycket förutsätter uppfattningen att den ansvariga för en gärning är någon som har något att vinna på den. Utanför kriminologin kan uttrycket användas för att bedöma nyttan eller funktionaliteten, genom att väcka frågan om till vilken gagn det ifrågavarande är. (sv)
|
| has abstract
| - Cui bono? je latinská fráze, znamenající v čí prospěch? nebo komu ku prospěchu? (v doslovném překladu komu/kterému dobro). Občas je použita v kriminalistice či trestním právu, při soudních procesech, detektivkách apod. Stejný význam má i méně rozšířená fráze cui prodest? Touto frází se tazatel ptá na motiv (většinou trestného nebo jiného činu), vycházeje ze zkušenosti, že úmyslné trestné činy jsou motivovány vlastním obohacením pachatele, získáním větší moci, vlivu, konkurenčních výhod a podobně. Používáním této fráze právě v kriminálním vyšetřování se proslavil římský konzul (kolem 125 př. n. l.). V roce 52 př. n. l. ji zpopularizoval Marcus Tullius Cicero ve své obhajobě (Pro Tito Annio Milone ad iudicem oratio, c.32). Fráze se používá i v politice, ať už upřímně (v takovém případě je ovšem skutečná úspěšnost nižší, protože na rozdíl od kriminálního činu není v politice snadné odhadnout dopad činu) nebo jako naznačení, že za politickým činem (např. zákonem) je kromě oficiálního důvodu i důvod jiný - například finanční zisk firmy nebo soukromé osoby. (cs)
- Cui prodest, també Cui bono («qui se'n beneficia?»), és una locució llatina que fa referència al fet que en molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, pot ser molt aclaridor preguntar-se qui es beneficiaria dels resultats. En el cas d'un delicte sovint així es pot arribar a trobar indicis per a determinar-ne el culpable. És considerat un dels principis del Dret romà. Encara que aquest principi és molt usat en criminalística, no és senzill determinar qui és o qui són els que es poden beneficiar d'un fet, ni tampoc pressuposar que tots els beneficiats per força hi han d'estar implicats, encara més quan el culpable els pot fer servir de cap de turc per a encaminar l'atenció lluny de la seva persona. Ciceró atribuí la frase cui bono a l'antic censor i cònsol romà Luci Cassi Longí Ravil·la, i va popularitzar-ne el seu ús: Sèneca va utilitzar l'expressió cui prodest en Medea (acte primer, escena primera, versos 500-501): «cui prodest scelus, is fecit» (aquell a qui aprofita el crim és qui l'ha comès). Sèneca utilitza la locució en la seva anàlisi, no criminalistica, de l'essència dels diversos beneficis i regals. Hi ha un ús alternatiu molt estès però erroni de la locució: Quid prodest? (en interrogatives indirectes sense signe interrogatiu), encara que en aquest cas significa "què és útil?" o "quina cosa beneficia?", ja que quid és la forma neutra, en nominatiu, del pronom indefinit interrogatiu llatí quis, amb la qual cosa la interrogació d'autoria resta totalment desvirtuada. (ca)
- Die Frage Cui bono? /ˈkuːi ˈboːno/ (lateinisch für „Wem zum Vorteil?“) – gelegentlich auch irrig Qui bono? zitiert – ist ein geflügeltes Wort, mit dem die Frage nach dem Nutznießer bestimmter Ereignisse oder Handlungen, beispielsweise von Verbrechen oder auch politischen Entscheidungen, gestellt wird. (de)
- Cui bono? (Classical Latin: [kui̯ ˈbɔnoː]), in English "to whom is it a benefit?", is a Latin phrase about identifying crime suspects. It expresses the view that crimes are often committed to benefit their perpetrators, especially financially. (en)
- Cui prodest? latinezko esamoldea da, euskaraz “Nori egiten dio mesede?”. Zentzu berarekin erabiltzen da lehenagokoa den Cui bono?; figura erretoriko gisa erabiltzen diren galdera erretorikoak dira, ea nor den ekintza edo gertaera baten onuraduna galdetzeko. Esamoldea, zuzenbidean, kriminologian, kazetaritzan, erabiltzen da. Delitu edo krimen baten aurrean, ikerlariek, kazetariek, ezinbestean egin beharreko galdera: delitu horrek, gertakizun horrek, Cui prodest?, nori egiten dio mesede? (eu)
- La expresión Cui bono, también utilizada como Cui prodest (¿Quién se beneficia?), es una locución latina, que hace referencia a lo esclarecedor que puede resultar en muchos casos, a la hora de determinar la autoría de un acto que permanece desconocida (por ejemplo, en un delito), el preguntarse por, y llegar a determinar, quiénes se habrían de beneficiar con sus resultados. Es considerado un principio del Derecho Romano. Aunque este principio es muy usado en criminalística, ni es sencillo determinar quién o quiénes son los que podrían ganar, ni muchos de los beneficiados tienen por qué haber estado implicados en el crimen, máxime cuando el culpable los usa como "cabeza de turco" para distraer la atención sobre su persona. Se suele atribuir la frase al cónsul romano y censor Lucio Casio Longino Ravilla, y su uso popularizado por Cicerón. Séneca utilizó esta expresión en Medea (acto primero, escena primera, versos 500-501): "cui prodest scelus, is fecit", (Aquel a quien aprovecha el crimen es quien lo ha cometido). (es)
- Cui bono, « A qui profite-t-il ? », « Pour quel profit ? », est une locution latine qui est encore utilisée. L'expression est une construction à (en). On dit aussi cui prodest. Bono (bonus, bona, bonum) est un adjectif de première classe qui signifie « bon ». C'est un adage latin qui est utilisé soit pour suggérer un motif caché ou pour indiquer que la partie responsable de quelque chose n'est pas ce qu'elle parait être à première vue. Habituellement, le terme est utilisé pour indiquer que la ou les personnes capables de commettre un crime peuvent être trouvés parmi ceux qui ont quelque chose à gagner, surtout avec un œil vers un gain financier. Les parties qui bénéficient ne sont pas toujours évidentes ou ont peut-être détourné avec succès l'attention sur un bouc émissaire, par exemple. L'orateur romain et homme d'État Marcus Tullius Cicero, dans son discours Pro Roscio Amerino, section 84, a attribué l'expression cui bono au consul romain Lucius Cassius Longinus Ravilla : « L. Cassius ille quem populus Romanus verissimum et sapientissimum iudicem putabat identidem in causis quaerere solebat 'cui bono' fuisset. » Traduction en francais: « Le célèbre Lucius Cassius, que le peuple romain a l'habitude de considérer comme un juge très honnête et sage, avait l'habitude de demander, encore et encore, à qui ça profite ? » Cicéron utilise aussi Cui bono? lors de sa défense de Milo, dans Pro Milone. Il a même fait référence à Cassius : « Que la maxime de Cassius soit appliquée ». (fr)
- Cui bono? (Latin Klasik: ), dalam bahasa Indonesia berarti "siapa yang diuntungkan?", adalah frasa bahasa Latin yang sering digunakan saat mengidentifikasi tersangka kejahatan. Frasa ini mengungkapkan pandangan bahwa kejahatan sering dilakukan untuk menguntungkan pelakunya, terutama secara finansial. Namun, pihak mana yang diuntungkan biasanya tidak terlihat dengan jelas, orang yang diuntungkan mungkin juga sengaja dijadikan kambing hitam. Frasa tersebut merupakan kalimat datif ganda. Dan bisa diungkapkan sebagai cui prodest? ("siapa untungnya?") dan ad cuius bonum? ("untuk keuntungan siapa?").
* l
*
* s (in)
- Cui bono (letterlijk: "Voor wie is het ten goede") is Latijn voor "Wie heeft er baat bij". Het gezegde wordt onder meer gebruikt in geval een misdrijf is gebeurd en men de dader zoekt in de richting van diegene die baat heeft door het plegen van dit misdrijf - het zogenaamde motief van het misdrijf. (nl)
- "Cui bono" (/kwiː ˈboʊnoʊ/, 누구에게 이익이 돌아가는가)는 현대에 와서도 법률과 수사학에서 쓰이는 라틴어로 된 질문으로 누가 범죄의 동기가 있을 만한지 찾아내는 질문이다. 숨은 동기를 시사하거나 책임이 있는 사람이 반드시 처음에 나타나지는 않는다는 말로 쓰이는 격언이다. 이 어구는 구조를 지닌다. 또한 "cui prodest" ("누가 이익을 도모하는가")이라는 말로 바뀌기도 한다. 일반적으로 이 어구는 범죄를 저지른 사람은 주로 금전적 이득을 추구하는 사람들일 것이라 암시한다. 희생양에게 관심이 돌려지는 등 이익을 얻는 사람은 항상 분명하지 않을 수 있다. 로마의 연설가이자 원로 정치인인 마르쿠스 툴리우스 키케로는 그의 연설 84번째 부분에서 "cui bono"란 표현이 로마의 재판관인 가 만든 것이라 언급했다. L. Cassius ille quem populus Romanus verissimum et sapientissimum iudicem putabat identidem in causis quaerere solebat, "cui bono fuisset?" 로마 사람들이 매우 정직하고 현명한 재판관으로 평가했던 루키우스 카시우스는 "누구에게 이익이 돌아가는가?"라는 질문을 습관적으로 하였다. 키케로는 이 어구의 용도의 다른 예로 에서 밀로에 대한 그의 변호로도 활용하였다. 시세로는 심지어 카시우스에게 이 말을 인용하였다. "카시우스의 격언을 적용해보라". 공식조직의 1962년의 책에서 미국의 사회학자 는 "cui bono"의 개념을 기관들을 이익을 소유자와 구성원, 특정 다수 그리고 일반 사회가 보는지에 따라 구별하는 데에 사용하였다 (ko)
- Cui prodest? (lett. "a chi giova?"), a volte resa anche come cui bono? ("chi ne beneficia?"), è una locuzione latina utilizzata nel discorso come elemento retorico per domandarsi chi sia l'effettivo beneficiario di una determinata azione o evento. L'espressione cui bono? fu coniata da Lucio Cassio Longino Ravilla, durante il processo a Marco Emilio Lepido Porcina, con la quale egli si chiedeva quale fosse il vero beneficiario di un'azione imputata a una certa persona. La locuzione fu ripresa più tardi da Cicerone, nella orazione Pro Milone, e nella Pro Roscio Amerino. Le stesse parole vengono pronunciate da Medea nell'omonima tragedia di Seneca, che ai versi 500-501 afferma: "cui prodest scelus, is fecit", cioè "colui al quale il crimine porta vantaggi, egli l'ha compiuto". Il concetto è applicato nella ricerca investigativa: la scoperta di un possibile costituisce un indizio nell'individuazione del colpevole. La locuzione è inoltre impiegata sempre con funzione retorica nei commenti politici e, più in generale, nel linguaggio comune. (it)
- A expressão em língua latina cui bono? — às vezes também expressa como cui prodest? — significa literalmente "a quem beneficia?", na tradução para língua portuguesa, e é usada tanto para sugerir um motivo oculto quanto para indicar que o responsável por algo pode não ser aquele que, a princípio, parece ser. Geralmente a expressão é usada para sugerir que a pessoa ou pessoas culpadas de um crime devem estar entre aqueles que têm algo a ganhar com ele. Aplica-se na investigação criminal, sugerindo que a descoberta de um possível interesse pode servir para descobrir o culpado do delito. O orador romano Marco Túlio Cicero, em seu discurso Pro Roscio Amerino, seção 84, atribuiu a expressão cui bono ao cônsul e censor romano Lúcio Cássio Longino Ravila: Outro exemplo do uso de cui bono por Cícero está na defesa de Milão, no Pro Milone. Ele chega a fazer referência a Cassius: "aplique-se a máxima de Cassius ". Cui prodest? deriva das palavras pronunciadas por Medeia na tragédia homônima de Sêneca. Nos versos 500-501, ela afirma: cui prodest scelus, is fecit, isto é, "aquele que lucra com o crime foi quem o cometeu". (pt)
- Cui bono? (latin: ' till vems gagn?') är ett latinskt uttryck som framför allt används i kriminologiska sammanhang, i betydelsen 'vem har brottet gagnat?' men även mera allmänt 'till vilket ändamål?' eller 'vartill tjänar det?' Uttrycket förutsätter uppfattningen att den ansvariga för en gärning är någon som har något att vinna på den. Utanför kriminologin kan uttrycket användas för att bedöma nyttan eller funktionaliteten, genom att väcka frågan om till vilken gagn det ifrågavarande är. Uttrycket kommer från Cicero som då citerar , vilken brukade använda frasen vid brottmål för att diskutera motiv bakom till exempel mord: vem gynnas av mordet? Vid cui bono-argumentation måste man se upp för logiska felslut: bara för att någon tjänar på något, måste denna person inte ha orsakat händelsen. Sådana felslut används ibland i konsipirationsteorier och kallas på latin cum hoc ergo propter hoc ('genom detta, alltså därför'). Ett exempel på ett sådant felslut vore att medicinsk forskning får mer resurser genom corona-krisen och då skulle kunna antas ligga bakom den. Ett annat vore att vid mord automatiskt döma arvingarna, som ju kan ha något att vinna ekonomiskt. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)