About: Campbell's law     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatEconomicsLaws, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FCampbell%27s_law&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

Campbell's law is an adage developed by Donald T. Campbell, a psychologist and social scientist who often wrote about research methodology, which states: The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Llei de Campbell (ca)
  • Campbellovo pravidlo (cs)
  • Ley de Campbell (es)
  • Campbell's law (en)
  • Loi de Campbell (fr)
  • キャンベルの法則 (ja)
  • Lei de Campbell (pt)
  • 坎貝爾定律 (zh)
rdfs:comment
  • Campbell's law is an adage developed by Donald T. Campbell, a psychologist and social scientist who often wrote about research methodology, which states: The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor. (en)
  • La loi de Campbell est un adage développé par Donald T. Campbell, psychologue et spécialiste des sciences sociales ayant travaillé notamment sur la méthodologie de la recherche scientifique et l'évaluation des politiques publiques : « Plus un indicateur social quantitatif est utilisé comme aide à la décision en matière de politique sociale, plus cet indicateur est susceptible d'être manipulé et d'agir comme facteur de distorsion, faussant ainsi les processus sociaux qu'il est censé surveiller. » (fr)
  • La llei de Campbell és un adagi desenvolupat pel científic social Donald T. Campbell el 1976 durant la seva recerca en el camp de la metodologia de la recerca. Aquesta llei suggereix que com més utilitzat sigui un determinat indicador social quantitatiu per a la presa de decisions, major serà la pressió a la qual estarà subjecte i més probable serà que corrompi i distorsioni els processos socials que, se suposa, hauria de monitorar. Es pot interpretar com el principi d'incertesa de les ciències socials, doncs podem optar per prendre un indicador per mesurar o per assignar recursos, però no per complir ambdues tasques amb ell. (ca)
  • Campbellovo pravidlo (anglicky Campbell's Law), také označováno jako Campbellův zákon, je pravidlo, které zavedl Donald T. Campbell v roce 1976. Pravidlo uvádí: Čím více jakýkoli kvantitativní sociální ukazatel se používá pro společenské rozhodování, tím více bude předmětem korupčních tlaků a tím více se naruší sociální procesy, které má sledovat. Měl i podobnou myšlenku týkající se vzdělávání: Campbellovo pravidlo lze považovat za příklad kobřího efektu. (cs)
  • La ley de Campbell es un adagio desarrollado por el científico social Donald T. Campbell en 1976 durante su investigación en el campo de la metodología de la investigación: Cuanto más se utilice un indicador social cuantitativo para la toma de decisiones sociales, más sujeto estará a las presiones de la corrupción y más apto será para distorsionar y corromper los procesos sociales que se pretende monitorear.​ (es)
  • キャンベルの法則(キャンベルのほうそく、Campbell's law)は、「どのような定量的な社会指標も、社会的意思決定に用いられると、その分だけ劣化圧力を受けやすくなり、追跡対象としていた社会的プロセスがゆがめられ劣化する傾向が強まる」(85頁)という法則で、調査方法論についてしばしば論文を著した心理学者・社会科学者のによって規定された。同様の趣旨でキャンベルは次のようにも記している。 学習到達度試験は、「標準的な教育により一般的な能力の達成を目標とするという条件の下でなら」一般的な学習到達度の指標として有意義である可能性が高い。しかし試験結果そのものが教育の目標になると、教育レベルの指標としての意義を失い、好ましくない形で教育課程を劣化させる(もちろんこうした誤った取り扱いは、教育課程や入学試験における客観試験の採用をめぐって多く認められる)。 (ja)
  • A lei de Campbell é uma máxima desenvolvida por Donald T. Campbell, um exemplo do efeito cobra: "Quanto mais qualquer indicador social quantitativo é utilizado para a tomada de decisão social, mais sujeito será a pressões de corrupção e mais apto será para distorcer e corromper os processos sociais que se pretende monitorar.” (pt)
  • 坎貝爾定律(英語:Campbell's law)是源自於常常寫關於研究方法文章的社會學家兼心理學家(Donald T. Campbell)的一個說法。這說法指出,「若一個社會指標被用於社會決策的程度越高,這指標就越容易受到腐化的壓力影響,也越傾向扭曲和損害這指標所測定的社會過程(The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor)。」 在一個類似的註解上,坎貝爾也寫下了以下的內容: 在使用以一般競爭力為導向的正常教學方法的狀況下,考試可以是一個學習成效的有用指標;但是當考試分數變成教學的目標時,它就失去作為教育狀況有用指標的價值,同時也會導致學校教育受到不當的扭曲。(類似的偏頗也存在於對課程中的客觀測驗或入學測驗的使用之上。) (zh)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Campbellovo pravidlo (anglicky Campbell's Law), také označováno jako Campbellův zákon, je pravidlo, které zavedl Donald T. Campbell v roce 1976. Pravidlo uvádí: Čím více jakýkoli kvantitativní sociální ukazatel se používá pro společenské rozhodování, tím více bude předmětem korupčních tlaků a tím více se naruší sociální procesy, které má sledovat. Měl i podobnou myšlenku týkající se vzdělávání: Úspěšné testy mohou být cennými ukazateli obecného vzdělání v podmínkách normálního učení zaměřeného na obecnou kompetenci. Když se však skóre dosažené v testech stane cílem učebního procesu, ztratí svou hodnotu ukazatele vzdělávacího statusu a deformuje vzdělávací proces nežádoucími způsoby. Campbellovo pravidlo lze považovat za příklad kobřího efektu. (cs)
  • La llei de Campbell és un adagi desenvolupat pel científic social Donald T. Campbell el 1976 durant la seva recerca en el camp de la metodologia de la recerca. Aquesta llei suggereix que com més utilitzat sigui un determinat indicador social quantitatiu per a la presa de decisions, major serà la pressió a la qual estarà subjecte i més probable serà que corrompi i distorsioni els processos socials que, se suposa, hauria de monitorar. Es pot interpretar com el principi d'incertesa de les ciències socials, doncs podem optar per prendre un indicador per mesurar o per assignar recursos, però no per complir ambdues tasques amb ell. El principi en ciències socials de la llei de Campbell ha sigut utilitzat per assenyalar les conseqüències negatives del sistema d'avaluació nord-americana promogut per la Llei que cap nen es quedi enrere. Un altre exemple és el "problema dels falsos positius" a Colòmbia. El govern premiava econòmicament als militars per guerrillers assassinats, la qual cosa els va portar a assassinar civils i fer-los passar per guerrillers. O la crisi de les hipoteques sub-prime a EUA. Els agents hipotecaris cobraven en funció del nombre d'hipoteques que realitzaven, la qual cosa els va portar a camuflar les males condicions creditícies d'els qui rebien els préstecs. En la Unió Soviètica van ser nombrosos els casos en els quals es verifica aquesta llei, doncs el compliment dels plans quinquennals es realitzava segons indicadors objectius, que eren manipulats. Per exemple, si es definia la quota de producció per nombre de cargols, es feien molt petits, però si es feia per pes, es feien molt grans. Variants d'aquesta llei són la crítica de Lucas o la llei de Goodhart. (ca)
  • Campbell's law is an adage developed by Donald T. Campbell, a psychologist and social scientist who often wrote about research methodology, which states: The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor. (en)
  • La ley de Campbell es un adagio desarrollado por el científico social Donald T. Campbell en 1976 durante su investigación en el campo de la metodología de la investigación: Cuanto más se utilice un indicador social cuantitativo para la toma de decisiones sociales, más sujeto estará a las presiones de la corrupción y más apto será para distorsionar y corromper los procesos sociales que se pretende monitorear.​ Esta ley sugiere que cuanto más utilizado sea un determinado indicador social cuantitativo para la toma de decisiones, mayor será la presión a la que estará sujeto y más probable será que corrompa y distorsione los procesos sociales que, se supone, debería monitorear. Se puede interpretar como el principio de incertidumbre de las ciencias sociales, pues podemos optar por tomar un indicador para medir o por asignar recursos, pero no para que cumpla ambas tareas. El principio en ciencias sociales de la ley de Campbell es, algunas veces, utilizado para señalar las consecuencias negativas del sistema de evaluación estadounidense promovido por la Ley que ningún niño se quede atrás (No Child Left Behind). En educación esto conduce a la situación conocida como "teaching for the test", es decir, que se reduce el currículum y las actividades docentes, enfocando todo el esfuerzo a aprender cómo hacer las pruebas con las que se van a evaluar los estudiantes. Así, la docencia se degrada en esfuerzos por memorizar contenidos y cierto número de operaciones que son evaluadas, dificultando el trabajo más participativo, por proyectos u otras formas docentes. Otro ejemplo es el "problema de los falsos positivos" en Colombia. El gobierno premiaba económicamente a los militares por guerrilleros asesinados, lo que les llevó a asesinar civiles y hacerlos pasar por guerrilleros. O la crisis de las hipotecas subprime en EE UU. Los agentes hipotecarios cobraban en función del número de hipotecas que realizaban, lo que les llevó a camuflar las malas condiciones crediticias de quienes recibían los préstamos. En la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas fueron numerosos los casos en los que se verifica esta ley, pues el cumplimiento de los planes quinquenales se realizaba según indicadores objetivos, que eran manipulados. Por ejemplo, si se definía la cuota de producción por número de tornillos, se hacían muy pequeños, pero si se hacía por peso, se hacían muy grandes. La presencia de este fenómeno en diferentes campos y temas de investigación ha llevado a que se enuncie de forma independiente, con ciertas variaciones, como son la crítica de Lucas, la ley de Goodhart o el efecto cobra. (es)
  • La loi de Campbell est un adage développé par Donald T. Campbell, psychologue et spécialiste des sciences sociales ayant travaillé notamment sur la méthodologie de la recherche scientifique et l'évaluation des politiques publiques : « Plus un indicateur social quantitatif est utilisé comme aide à la décision en matière de politique sociale, plus cet indicateur est susceptible d'être manipulé et d'agir comme facteur de distorsion, faussant ainsi les processus sociaux qu'il est censé surveiller. » (fr)
  • キャンベルの法則(キャンベルのほうそく、Campbell's law)は、「どのような定量的な社会指標も、社会的意思決定に用いられると、その分だけ劣化圧力を受けやすくなり、追跡対象としていた社会的プロセスがゆがめられ劣化する傾向が強まる」(85頁)という法則で、調査方法論についてしばしば論文を著した心理学者・社会科学者のによって規定された。同様の趣旨でキャンベルは次のようにも記している。 学習到達度試験は、「標準的な教育により一般的な能力の達成を目標とするという条件の下でなら」一般的な学習到達度の指標として有意義である可能性が高い。しかし試験結果そのものが教育の目標になると、教育レベルの指標としての意義を失い、好ましくない形で教育課程を劣化させる(もちろんこうした誤った取り扱いは、教育課程や入学試験における客観試験の採用をめぐって多く認められる)。 キャンベルの法則は、コブラ効果の一例と見ることもできる。このキャンベルの法則という社会科学的原理は、時にアメリカの学校教育において、成績が重要参考資料とされる試験(high-stakes testing)によりマイナスの成果がもたらされることを指摘する際に用いられる。具体的には、試験対策に特化した教育や、カンニングの横行という形態を取りうる。その一例がLearning-Disadvantage Gap(学習格差)という文書で指摘されている「The High-Stakes Education Rule」(試験成績を重視した教育によくあるパターン)である。 (ja)
  • A lei de Campbell é uma máxima desenvolvida por Donald T. Campbell, um exemplo do efeito cobra: "Quanto mais qualquer indicador social quantitativo é utilizado para a tomada de decisão social, mais sujeito será a pressões de corrupção e mais apto será para distorcer e corromper os processos sociais que se pretende monitorar.” A lei de Campbell foi publicada em 1976 por Donald T. Campbell, definiu esta lei num artigo científico chamado Assessing the Impact of Planned Social Change. um psicólogo social, um pesquisador experimental de ciências sociais e autor de muitas obras sobre metodologia de pesquisa. Uma formulação popular é: "Quando uma medida torna-se uma meta, ela deixa de ser uma boa medida." - o que é também chamado lei de Goodhart. O princípio de ciência social da lei de Campbell às vezes é usado para apontar as consequências negativas de testes de alto risco nas salas de aula dos EUA. Isto pode assumir a forma de ensinar para o teste ou levar ao engano total. Um exemplo é The High-Stakes Education Rule (A Norma de Educação de Alto-Risco) como descrita no Learning-Disadvantage Gap (Intervalo de Desvantagem na Educação). (pt)
  • 坎貝爾定律(英語:Campbell's law)是源自於常常寫關於研究方法文章的社會學家兼心理學家(Donald T. Campbell)的一個說法。這說法指出,「若一個社會指標被用於社會決策的程度越高,這指標就越容易受到腐化的壓力影響,也越傾向扭曲和損害這指標所測定的社會過程(The more any quantitative social indicator is used for social decision-making, the more subject it will be to corruption pressures and the more apt it will be to distort and corrupt the social processes it is intended to monitor)。」 在一個類似的註解上,坎貝爾也寫下了以下的內容: 在使用以一般競爭力為導向的正常教學方法的狀況下,考試可以是一個學習成效的有用指標;但是當考試分數變成教學的目標時,它就失去作為教育狀況有用指標的價值,同時也會導致學校教育受到不當的扭曲。(類似的偏頗也存在於對課程中的客觀測驗或入學測驗的使用之上。) 坎貝爾定律可視為眼鏡蛇效應的一個例子。坎貝爾定律的原則有時被用以說明美國學校使用的(high-stakes testing)的副作用。這些副作用,有可能會以或赤裸裸地作弊的形式顯現。一個例子是「學習─劣勢落差」(Learning-Disadvantage Gap)當中的「高利害測驗教育法則」。 (zh)
gold:hypernym
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3332 as of Dec 5 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 52 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2025 OpenLink Software