About: Bello orthography     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Group100031264, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FBello_orthography&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

The Bello orthography or Chilean orthography (Spanish: Ortografía de Bello) was a Spanish-language orthography created by the Venezuelan linguist Andrés Bello and the Colombian Juan García del Río, published in London in 1823. Part of the orthography was used officially for a time in Chile, and it influenced other Spanish-speaking countries. The aim of the orthography was a perfect correspondence between graphemes and phonemes. The reform did not succeed. Standard Spanish orthography as used for Hispanic American Spanish contains several homophones (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) or letters that represent more than one sound (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), and other variances (⟨h⟩ being generally unaspirated but pronounced in some loan words; ⟨u⟩ af

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Ortografia de Bello (ca)
  • Ortografio de Bello (eo)
  • Bello orthography (en)
  • Ortografía de Bello (es)
  • Ortografia di Bello (it)
  • Réforme orthographique chilienne (fr)
  • Ortografia de Bello (pt)
  • 貝約正字法 (zh)
rdfs:comment
  • 貝約正字法,也稱作智利正字法,是由委內瑞拉語言學家安德烈斯·貝約及哥倫比亞作家提出的對美洲西語的正字法改革。 其最初於倫敦發表,當時的題目爲《簡化及統一美洲正字法的便利性》(«Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América»),發佈在1823年的《Biblioteca Americana》雜誌及1826年的《El Repertorio Americano》上。其目的爲修改美洲西班牙語正字法以使得字位和音位完美對應。 1844年,該正字法在智利開始部分正式使用,隨後阿根廷、哥倫比亞、厄瓜多爾及委內瑞拉也開始採用。最後一個廢除該正字法的國家爲智利,在1927年該國才採用了西班牙皇家學院的相關標準。 (zh)
  • L'ortografia de Bello o ortografia xilena, van ser els noms que va rebre la reforma ortogràfica de l'espanyol parlat a Amèrica creada pel lingüista veneçolà Andrés Bello i l'escriptor colombià . Va ser originàriament publicada a Londres, en l'article «Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América», en les revistes Biblioteca Americana el 1823 i El Repertorio Americano el 1826; i va tenir com a objectiu la modificació de l'ortografia de l'espanyol americà per aconseguir la correspondència perfecta entre grafemes i fonemes. (ca)
  • The Bello orthography or Chilean orthography (Spanish: Ortografía de Bello) was a Spanish-language orthography created by the Venezuelan linguist Andrés Bello and the Colombian Juan García del Río, published in London in 1823. Part of the orthography was used officially for a time in Chile, and it influenced other Spanish-speaking countries. The aim of the orthography was a perfect correspondence between graphemes and phonemes. The reform did not succeed. Standard Spanish orthography as used for Hispanic American Spanish contains several homophones (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) or letters that represent more than one sound (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), and other variances (⟨h⟩ being generally unaspirated but pronounced in some loan words; ⟨u⟩ af (en)
  • La Ortografio de Bello (hispane ortografía de Bello) aŭ Ĉilia ortografio (hispane ortografía chilena) estis hispanlingva ortografio kreita de la Venezuela lingvisto Andrés Bello kaj Juan García del Río, publikigita en Londono en 1823. Parto de la ortografio estis portempe uzata oficiale en Ĉilio, kaj ĝi influis aliajn Hispanparolantajn landojn. La celo de la ortografio estis perfekta korespondo inter grafemoj kaj fonemoj. La reformo ne sukcesis. Norma hispana ortografio kiel uzata por la hispanamerika lingvo enhavas plurajn homofonojn (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) aŭ literojn kiuj reprezentas pli ol unu sonon (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), kaj aliajn variaĵojn (⟨h⟩; ⟨u⟩ post ⟨g⟩ kaj ⟨q⟩). Bello proponis plurajn modifojn kiujn li kredis devus esti (eo)
  • La ortografía de Bello​​ u ortografía chilena​​​ fueron los nombres que recibió la reforma ortográfica del español de América creada por el lingüista venezolano Andrés Bello y el escritor colombiano Juan García del Río.​​ Fue originalmente publicada en Londres, en el artículo «Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América»,​ en las revistas Biblioteca Americana en 1823 y El Repertorio Americano en 1826;​​ y tuvo como objetivo la modificación de la ortografía del español americano para lograr la correspondencia perfecta entre grafemas y fonemas.​ (es)
  • La réforme orthographique chilienne (en espagnol : reforma ortográfica chilena) est une réforme orthographique de la langue espagnole, ou castillan, ayant été appliquée au Chili et dans d'autres territoires de l'Amérique hispanique au XIXe siècle et au début du XXe siècle dans le but d'améliorer l'adéquation entre l'écriture de la langue et sa prononciation. (fr)
  • L'ortografia di Bello o ortografia Cilena era un'ortografia della lingua spagnola creata dal linguista venezuelano Andrés Bello e Juan García del Río, pubblicata a Londra nel 1823. Parte dell'ortografia fu usata ufficialmente per un periodo in Cile, e influenzò altri paesi che parlano spagnolo. Lo scopo dell'ortografia era una perfetta corrispondenza tra grafemi e fonemi. Bello propose diverse modifiche che credeva potessero essere introdotte in due stadi: Il poeta e vincitore del premio Nobel Juan Ramón Jiménez ha usato un'ortografia simile a quella di Bello nelle sue opere. (it)
  • A ortografia de Bello ou ortografia chilena foram os nomes atribuídos à reforma ortográfica do espanhol americano, criada pelo linguista venezuelano Andrés Bello, e o escritor colombiano Juan García del Río. Parcialmente, essa reforma ortográfica começou a ser utilizada oficialmente no Chile em 1844, e posteriormente na Argentina, Colômbia, Equador, Nicarágua e Venezuela. O último país que manteve ela foi o Chile, onde as normas da Real Academia Espanhola (RAE) foram adotadas em 1927. (pt)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/FrontisEscueladeInjenieria.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • L'ortografia de Bello o ortografia xilena, van ser els noms que va rebre la reforma ortogràfica de l'espanyol parlat a Amèrica creada pel lingüista veneçolà Andrés Bello i l'escriptor colombià . Va ser originàriament publicada a Londres, en l'article «Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América», en les revistes Biblioteca Americana el 1823 i El Repertorio Americano el 1826; i va tenir com a objectiu la modificació de l'ortografia de l'espanyol americà per aconseguir la correspondència perfecta entre grafemes i fonemes. De forma parcial, aquesta reforma ortogràfica va començar a usar-se oficialment a Xile el 1844 i, després, el seu ús es va estendre a l'Argentina, Colòmbia, Equador, Nicaragua i Veneçuela. L'últim país en mantenir-la va ser Xile, on les normes de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) van ser adoptades el 1927. (ca)
  • The Bello orthography or Chilean orthography (Spanish: Ortografía de Bello) was a Spanish-language orthography created by the Venezuelan linguist Andrés Bello and the Colombian Juan García del Río, published in London in 1823. Part of the orthography was used officially for a time in Chile, and it influenced other Spanish-speaking countries. The aim of the orthography was a perfect correspondence between graphemes and phonemes. The reform did not succeed. Standard Spanish orthography as used for Hispanic American Spanish contains several homophones (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) or letters that represent more than one sound (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), and other variances (⟨h⟩ being generally unaspirated but pronounced in some loan words; ⟨u⟩ after ⟨g⟩ and ⟨q⟩). Bello proposed several modifications that he believed should be undertaken in two stages: * First stage: 1. * Substitute ⟨j⟩ for "weak" ⟨g⟩ sounds (jeneral, jinebra); 2. * Substitute ⟨z⟩ for "weak" ⟨c⟩ sounds (zerdo, zisma); 3. * Remove silent ⟨h⟩s (ombre) and the silent ⟨u⟩ of ⟨qu⟩- (qeso); 4. * Substitute ⟨i⟩ for ⟨y⟩s used as vowels (rei, i); 5. * Always write ⟨rr⟩ where a rolled ⟨r⟩ is pronounced (rrazón, alrrededor). * Second stage: 1. * Substitute ⟨q⟩ for "strong" ⟨c⟩ sounds (qasa); 2. * Remove the silent ⟨u⟩ in ⟨gu⟩- (gerra, ginda). On October 17, 1843, Domingo Faustino Sarmiento (the Bello rector of the University of Chile) presented a project to the Faculty of Humanities and Philosophy: Report on American Orthography.[1] On February 19, 1844, the Faculty judged the reform to be radical, but recommended some of Bello's ideas. The government of Chile followed this recommendation and that year introduced the following reforms: 1. * Substituting ⟨j⟩ for "weak" ⟨g⟩ sounds (jeneral, jinebra) 2. * Substituting ⟨i⟩ for ⟨y⟩ used as vowels (rei, i); 3. * Writing ⟨s⟩ instead of ⟨x⟩ before consonants (testo). The changes influenced Argentina, Ecuador, Colombia, Nicaragua, and Venezuela. With time, however, Spanish orthography returned to how it had been previously. The last country to return to standard orthography was Chile, where President Carlos Ibáñez del Campo established the use of RAE orthography in teaching and official documents in Decree No. 3,876 of July 20, 1927, going into effect on October 12, 1927. The poet and Nobel Prize winner Juan Ramón Jiménez and his wife Zenobia Camprubí, translator of Rabindranath Tagore, used an orthography similar to that of Bello in their work. (en)
  • La Ortografio de Bello (hispane ortografía de Bello) aŭ Ĉilia ortografio (hispane ortografía chilena) estis hispanlingva ortografio kreita de la Venezuela lingvisto Andrés Bello kaj Juan García del Río, publikigita en Londono en 1823. Parto de la ortografio estis portempe uzata oficiale en Ĉilio, kaj ĝi influis aliajn Hispanparolantajn landojn. La celo de la ortografio estis perfekta korespondo inter grafemoj kaj fonemoj. La reformo ne sukcesis. Norma hispana ortografio kiel uzata por la hispanamerika lingvo enhavas plurajn homofonojn (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) aŭ literojn kiuj reprezentas pli ol unu sonon (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), kaj aliajn variaĵojn (⟨h⟩; ⟨u⟩ post ⟨g⟩ kaj ⟨q⟩). Bello proponis plurajn modifojn kiujn li kredis devus esti entreprenitaj en du stadioj: * Unua stadio: 1. * Anstataŭigi ⟨j⟩ por "malfortaj" ⟨g⟩ sonoj (general/jeneral, ginebra/jinebra); 2. * Anstataŭigi ⟨z⟩ por "malfortaj" ⟨c⟩ sonoj (cerdo/zerdo, cisma/zisma); 3. * forigi silentan ⟨h⟩ (hombre/ombre) kaj la silentan ⟨u⟩ de ⟨qu⟩- (queso/qeso); 4. * Anstataŭigi ⟨i⟩ por ⟨y⟩ uzataj kiel vokaloj (rey/rei, y/i); 5. * ĉiam skribi ⟨rr⟩ kiam ⟨r⟩ estas prononcata forte (razón/rrazón, alrededor/alrrededor). * Dua stadio: 1. * Anstataŭigi ⟨q⟩ por "fortaj" c sonoj (casa/qasa); 2. * Forigi silentan ⟨u⟩ en ⟨gu⟩- (guerra/gerra, guinda/ginda). La 17-an de oktobro 1843, Domingo Faustino Sarmiento (dum Bello estis rektoro de la Universitato de Ĉilio) prezentis projekton al la Fakultato de Homa Scienco kaj Filozofio: Memoria (sobre ortografía americana).[1] Arkivigite je 2016-03-03 per la retarkivo Wayback Machine La 19-an de februaro 1844, la Fakultato juĝis la reformon radikala, sed rekomendis kelkajn el la ideoj de Bello. La registaro de Ĉilio sekvis tiun rekomendon kaj tiun jaron prezentis la sekvajn reformojn: 1. * Anstataŭigi ⟨j⟩ por "malfortaj" ⟨g⟩ sonoj (general/jeneral, ginebra/jinebra); 2. * Anstataŭigi ⟨i⟩ por ⟨y⟩ uzataj kiel vokaloj (rey/rei, y/i); 3. * Skribi ⟨s⟩ anstataŭ ⟨x⟩ antaŭ konsonantoj (texto/testo). La ŝanĝoj influis Argentinon, Ekvadoron, Kolombion, Nikaragvon, kaj Venezuelon. Post tempopaso, tamen, la hispana ortografio revenis al kiel ĝi estis antaŭe. La lasta lando kiu revenis al norma ortografio estis Ĉilio, kie Prezidanto establis la uzon de la ortografio de RAE en instruado kaj oficialaj dokumentoj per Dekreto N-ro 3,876 de la 20-a de julio 1927, prenonta efikon la 12-an de oktobro 1927. La poeto kaj Nobel-premiito Juan Ramón Jiménez uzis ortografion similan al tiu de Bello en sia verko. (eo)
  • La ortografía de Bello​​ u ortografía chilena​​​ fueron los nombres que recibió la reforma ortográfica del español de América creada por el lingüista venezolano Andrés Bello y el escritor colombiano Juan García del Río.​​ Fue originalmente publicada en Londres, en el artículo «Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América»,​ en las revistas Biblioteca Americana en 1823 y El Repertorio Americano en 1826;​​ y tuvo como objetivo la modificación de la ortografía del español americano para lograr la correspondencia perfecta entre grafemas y fonemas.​ De forma parcial, esta reforma ortográfica comenzó a usarse oficialmente en Chile en 1844 y, luego, su uso se extendió a Argentina, Colombia, Ecuador, Nicaragua y Venezuela.​ El último país en mantenerla fue Chile, donde las normas de la Real Academia Española (RAE) fueron adoptadas en 1927.​ (es)
  • La réforme orthographique chilienne (en espagnol : reforma ortográfica chilena) est une réforme orthographique de la langue espagnole, ou castillan, ayant été appliquée au Chili et dans d'autres territoires de l'Amérique hispanique au XIXe siècle et au début du XXe siècle dans le but d'améliorer l'adéquation entre l'écriture de la langue et sa prononciation. S'inscrivant dans une longue tradition phonétiste hispanique, le projet de réforme naît en 1823 à Londres sous la plume de l'écrivain vénézuélien Andrés Bello. Dans un contexte d'émancipation des anciennes colonies espagnoles en Amérique, et sous l'influence du réformisme nord-américain de Noah Webster, Bello propose d'établir une orthographe castillane affranchie des conventions héritées de l'étymologie et de l'usage établi, pour n'être que le seul reflet de la prononciation des mots. Certaines de ses propositions se répandent dans diverses parties du monde hispanique avec plus ou moins de succès, jusqu'en 1843 où le jeune auteur argentin Domingo Faustino Sarmiento présente devant l'université du Chili, dont Bello est devenu le recteur, une proposition de réforme plus radicale ne prenant en compte que la prononciation de l'espagnol d'Amérique, contrairement à celle de son prédécesseur qui se voulait pan-hispanique. Après une phase de débats, c'est finalement un projet proche de celui de Bello qui est approuvé en 1844 par les universitaires chiliens, et officiellement promulgué par le gouvernement du pays. Après quelques années de succès, la réforme ne parvient toutefois pas à s'imposer dans sa totalité, bien que deux de ses spécificités — l'usage systématique de j pour noter le son [ x] et celui de i pour noter le son [i] — connaissent une importante diffusion en Amérique hispanique. L'orthographe de l'Académie royale espagnole, officiellement imposée en Espagne à partir de 1844, a finalement raison de l'orthographe chilienne, progressivement concurrencée, débattue, puis délaissée dans ses différents territoires d'implantation, jusqu'à être définitivement abandonnée par le gouvernement chilien en 1927. (fr)
  • L'ortografia di Bello o ortografia Cilena era un'ortografia della lingua spagnola creata dal linguista venezuelano Andrés Bello e Juan García del Río, pubblicata a Londra nel 1823. Parte dell'ortografia fu usata ufficialmente per un periodo in Cile, e influenzò altri paesi che parlano spagnolo. Lo scopo dell'ortografia era una perfetta corrispondenza tra grafemi e fonemi. La riforma non ha avuto successo. L'ortografia spagnola standard come usata per lo spagnolo ispanico americano contiene diversi omofoni (⟨c⟩, ⟨k⟩, ⟨qu⟩; ⟨c⟩, ⟨s⟩, ⟨z⟩; ⟨g⟩, ⟨j⟩, ⟨x⟩; ⟨b⟩, ⟨v⟩; ⟨y⟩, ⟨ll⟩; ⟨i⟩, ⟨y⟩) o lettere che rappresentano più di un suono (⟨c⟩, ⟨g⟩, ⟨r⟩, ⟨x⟩, ⟨y⟩), e altre varianti (⟨h⟩ essendo generalmente non aspirata, ma pronunciata in alcune parole di prestito; ⟨u⟩ dopo ⟨g⟩ e ⟨q⟩). Bello propose diverse modifiche che credeva potessero essere introdotte in due stadi: * primo stadio 1. * Sostituire la ⟨j⟩ ai suoni "deboli" della ⟨g⟩ (jeneral, jinebra); 2. * Sostituire la ⟨z⟩ ai suoni "deboli" della ⟨c⟩ (zerdo, zisma); 3. * Rimuovere le ⟨h⟩ mute (ombre) e la ⟨u⟩ muta di ⟨qu⟩- (qeso); 4. * Sostituire la ⟨i⟩ alle ⟨y⟩ usate come vocali (rei, i); 5. * Scrivere sempre ⟨rr⟩ dove è pronunciata una ⟨r⟩ rotonda (rrazón, alrrededor). * secondo stadio: 1. * sostituire la ⟨q⟩ ai suoni "forti" della ⟨c⟩ (qasa); 2. * rimuovere la ⟨u⟩ muta in ⟨gu⟩- (gerra, ginda). Il 17 ottobre 1843, Domingo Faustino Sarmiento (il rettore di Bello dell'università del Cile) presentò un progetto alla Facoltà di studi umanistici e di Filosofia: Report on American Orthography. Il 19 febbraio 1844, la Facoltà giudicò troppo radicale la riforma, ma raccomandò alcune delle idee di Bello. Il governo del Cile seguì questa raccomandazione e quell'anno introdusse le seguenti riforme: 1. * Sostituire la ⟨j⟩ ai suoni deboli della ⟨g⟩ (jeneral, jinebra); 2. * Sostituire la ⟨i⟩ alle ⟨y⟩ usate come vocali (rei, i); 3. * Scrivere ⟨s⟩ invece di ⟨x⟩ prima delle consonanti (testo). I cambiamenti influenzarono l'Argentina, l'Ecuador, la Colombia, il Nicaragua e il Venezuela. Con il tempo, tuttavia, l'ortografia spagnola tornò a come era stata in precedenza. L'ultimo paese a tornare all'ortografia standard fu il Cile, dove il presidente Carlos Ibáñez del Campo stabilì l'uso dell'ortografia della Real Academia Española nell'insegnamento e nei documenti ufficiali con il decreto n. 3.876 del 20 luglio 1927, che entrò in vigore il 12 ottobre 1927. Il poeta e vincitore del premio Nobel Juan Ramón Jiménez ha usato un'ortografia simile a quella di Bello nelle sue opere. (it)
  • A ortografia de Bello ou ortografia chilena foram os nomes atribuídos à reforma ortográfica do espanhol americano, criada pelo linguista venezuelano Andrés Bello, e o escritor colombiano Juan García del Río. Foi publicada originalmente em Londres, no artigo «Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América» (Indicações sobre a conveniência de simplificar e normalizar a ortografia na América), nas revistas Biblioteca Americana em 1823, e El Repertorio Americano em 1826; e teve como objetivo modificar a ortografia da língua espanhola na América para alcançar a combinação perfeita entre os grafemas e fonemas. Parcialmente, essa reforma ortográfica começou a ser utilizada oficialmente no Chile em 1844, e posteriormente na Argentina, Colômbia, Equador, Nicarágua e Venezuela. O último país que manteve ela foi o Chile, onde as normas da Real Academia Espanhola (RAE) foram adotadas em 1927. (pt)
  • 貝約正字法,也稱作智利正字法,是由委內瑞拉語言學家安德烈斯·貝約及哥倫比亞作家提出的對美洲西語的正字法改革。 其最初於倫敦發表,當時的題目爲《簡化及統一美洲正字法的便利性》(«Indicaciones sobre la conveniencia de simplificar y uniformar la ortografía en América»),發佈在1823年的《Biblioteca Americana》雜誌及1826年的《El Repertorio Americano》上。其目的爲修改美洲西班牙語正字法以使得字位和音位完美對應。 1844年,該正字法在智利開始部分正式使用,隨後阿根廷、哥倫比亞、厄瓜多爾及委內瑞拉也開始採用。最後一個廢除該正字法的國家爲智利,在1927年該國才採用了西班牙皇家學院的相關標準。 (zh)
gold:hypernym
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software