rdfs:comment
| - Herri kirolak abeltzaintza, nekazaritza, arrantza eta artisautza jardueretan oinarriturik Euskal Herrian industrializazioaren aurretiko garaietatik jokatu izan diren kirolak dira. Batez ere indarra eta erresistentziari loturiko kirolak dira, nahiz eta zenbaitzuetan zalutasunak eta bizkortasunak ere garrantzia baduten. Gehienetan teknikak ere badu zeresan handia. (eu)
- L'esport rural basc (en basc herri kirolak i en francès force basque) és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, Navarra i Iparralde. Alguns d'aquests esports han sorgit del País Basc i són específics d'allí, mentre que uns altres es practiquen d'una manera o altra també en altres parts del món. (ca)
- Basque rural sports, known as Deportes Rurales in Spanish or Herri Kirolak in Basque, is the term used for a number of sports competitions rooted in the traditional lifestyles of the Basque people. The term force basque is used in French. Winners receive a Basque beret (boina or txapela) as a trophy, hence the Basque word for "champion" - txapeldun, literally "one who has a beret". Betting, both by the competitors and the audience, is very common and popular at such sporting events in the north of Spain. (en)
- El deporte rural vasco (en euskera herri kirolak y en francés force basque) es el término bajo el que se engloban diferentes modalidades deportivas que se practican por tradición en el medio rural del País Vasco, Navarra y el País Vasco Francés. Algunos de estos deportes han surgido y son específicos del País Vasco; aunque otros se practican de una u otra forma también en otras partes del mundo. (es)
- Les épreuves de force basque (Deporte rural vasco en espagnol, Herri kirolak en basque) ont leur origine dans l'exercice des travaux quotidiens. Depuis des siècles, les jeunes basques se lançaient des défis d'une ferme à l'autre.Du travail de la forêt du Pays basque sont nés les « Aizkolariak » - bûcherons qui travaillent à la hache ou « Arpanariak », les scieurs au passe partout. Des travaux du bâtiment, cathédrales, monastères, … sont à l'origine du harri-jasotze - ceux qui soulèvent les pierres. Des travaux des champs et de la ferme sont nées plusieurs épreuves, dont les plus connues et pratiquées sont : « Lastoaltxatzea », le lever de la paille à la fourche ou à la poulie, « Orga joko », le levé de la charrette, zakulasterka, la course aux sacs individuelle ou en relais, et « Untziketa (fr)
|