has abstract
| - Aristrat (en llatí Aristratus, en grec antic Άρίστρατος) va ser va ser un tirà de l'antiga polis grega de Sició que va florir en els anys en què Filip II de Macedònia va establir la seva hegemonia sobre Grècia, probablement entre el 346 aC i el 337 aC. Demòstenes l'anomena dues vegades en el seu discurs Sobre la Corona i diu d'ell que era un dels governants que van afavorir al rei macedoni. En un primer passatge el menciona de forma marginal, i en el segon en parla juntament amb un altre personatge de Sició anomenat Epicares, però no està clar si aquest personatge era un ajudant, un col·lega o un successor. Se sap que Aristrat era un tirà per la biografia d'Àrat de Sició que fa Plutarc. L'autor narra la destrucció dels retrats dels antics tirans que hi havia a la casa del govern de Sició quan es va reintroduir la democràcia l'any 251 aC. Segons Plutarc, el quadre més artístic, mostrava la imatge d'Aristrat amb Nike, la deessa de la victòria, dalt d'un carro. L'obra l'havia pintat el famós pintor Melant amb la col·laboració del no menys famós Apel·les de Colofó, però Àrat insistia en que fos destruït. El seu amic Nealces el va convèncer per salvar almenys la deessa i suprimir la imatge del tirà. Nealces, que era un pintor ben considerat, va pintar una palma al lloc on hi havia Aristrat, però es va oblidar de tapar-li els peus, que eren visibles per sota el carro. (ca)
- Aristratus was a tyrant of the ancient Greek city-state of Sicyon who flourished in the years when Philipp II of Macedon established his hegemony over Greece, probably between 346 and 337 BC. Aristratus is named twice in Demosthenes speech On the Crown as one of the rulers who favoured the Macedonian king. In the first passage he is called an outcast by the orator. In the second passage he is mentioned together with another Sicyonian called Epichares, but it is not clear whether this man was an assistant, a colleague or a successor. The fact that Aristratus was a tyrant is established by Plutarch in his biography of Aratus of Sicyon, where the author narrates the destruction of the former tyrants' portraits in the town hall of Sicyon after the reintroduction of democracy in 251 BC. According to Aratus' own memoirs, the most artful painting showed Aristratus with the goddess of victory Nike on a chariot. Although the artwork was by the hand of the famous painter Melanthius with the collaboration of the even more famous Apelles, Aratus insisted on its destruction, but his friend Nealkes convinced him to safe at least the goddess and cancel only the tyrant's face. Nealkes, a painter in his own right, then painted a palm where Aristratus stood, but forgot his feet which remained visible underneath the chariot. (en)
|