About: Arbalist (crossbowman)     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Whole100003553, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FArbalist_%28crossbowman%29&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

An arbalist, also spelled arbelist, is one who shoots a crossbow.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Ballester (unitat militar) (ca)
  • Arbalist (crossbowman) (en)
  • Arbalétrier (histoire militaire) (fr)
  • Balestriere (it)
  • Kusznik (pl)
  • Besteiro (pt)
rdfs:comment
  • An arbalist, also spelled arbelist, is one who shoots a crossbow. (en)
  • Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància. Si per qualsevol circumstància es veia embolicat en una lluita cos a cos, el ballester podia portar a sobre un punyal o daga per a defensar-se. Unitats de ballesters han existit a l'antiga xina i l'antiga Grècia, però a Europa la ballesta només va subsistir en una versió més gran com a arma de setge o una versió més petita com arma de caça. (ca)
  • L'arbalétrier est un soldat de l'armée féodale muni d'une arbalète. Il fut très largement utilisé par les Français, lors des Croisades et de la guerre de Cent Ans, souvent comme mercenaire principalement génois (recruté à Gênes et dans diverses villes et pays du nord-ouest de l'Italie). Son emploi en rase-campagne était médiocre, dû essentiellement à la lenteur du rechargement de l'arbalète et s'avérait donc plus efficace lors des sièges. Richard Cœur de Lion mourut ainsi au siège de Châlus et Jeanne d'Arc fut blessée d'un carreau en assiégeant Paris. (fr)
  • Il balestriere è un tiratore di balestra, arma diffusasi in Europa durante il medioevo. Dapprima fu considerata un'arma ingiusta ed immorale, perché data la sua potenza di tiro anche un umile contadino poteva abbattere un nobile in armatura, e fu persino criticata per questo dalla Chiesa; successivamente la balestra divenne l'arma da lancio più temuta del Medioevo, prima dell'arrivo dell'arco lungo inglese, durante la guerra dei cent'anni. Tutti gli eserciti cristiani si dotarono di corpi di balestrieri, equipaggiati con armature identiche a quelle della fanteria, e protetti durante le fasi di caricamento da un grande scudo chiamato pavese, retto da un portascudo chiamato pavesaro, in genere un giovane.Era importantissimo considerare il fattore terreno, prima di schierare un corpo di bales (it)
  • Os besteiros eram os soldados medievais equipados com bestas. Geralmente envenenavam as setas com o heléboro-fétido, ou varatro negro, vulgarmente chamado de "erva-dos-besteiros". Era normal em Portugal os besteiros terem , provinham em regra dos chamados "Besteiros do Conto" ordenação antiga pela qual todos os concelhos do país deveriam possuir um determinado número de besteiros escolhidos entre os habitantes com posses para adquirir tal armamento, já que quem tinha dinheiro para adquirir uma besta também podia sustentar um cavalo ou outra montada, deslocavam-se a cavalo no terreno da batalha mas por regra desmontavam para combater. Acontecia ainda que os chamados "Cavaleiros Vilãos" (milites villani) armavam-se frequentemente com besta, dado que era uma arma que qualquer pessoa poderia u (pt)
  • Kusznik – średniowieczny żołnierz posługujący się kuszą walczący pieszo i konno. Największą sławę zdobyli kusznicy genueńscy wykorzystywani przez Republikę Genui oraz służący jako wojsko najemne w innych państwach włoskich i w całej Europie. Osłanianiem kuszników w czasie bitwy zajmowali się pawężnicy i tarczownicy. (pl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Armbrustschiessen.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància. Si per qualsevol circumstància es veia embolicat en una lluita cos a cos, el ballester podia portar a sobre un punyal o daga per a defensar-se. Unitats de ballesters han existit a l'antiga xina i l'antiga Grècia, però a Europa la ballesta només va subsistir en una versió més gran com a arma de setge o una versió més petita com arma de caça. En l'edat mitjana les ballestes eren les més mortíferes fins a l'ús de la pólvora, i pràcticament travessaven totes les armadures, amb un abast de 250 metres. Al segle xiii, els ballesters genovesos (reclutats a Gènova i en altres ciutats i països del nord-oest d'Itàlia) i els francesos van causar un gran impacte i van obligar a incrementar l'armadura de la cavalleria, però en la guerra dels Cent Anys foren superats pels arcs llargs anglesos, més ràpids de carregar i amb més abast, però requerien molta experiència en el maneig. L'exèrcit català disposà des del segle xiii d'unitats de ballesters a peu a manera d'infanteria, i la tripulació de les galeres catalanes incloïa quaranta ballesters per les grosses i trenta per les subtils, amb missió d'atacar amb dards les cobertes enemigues. (ca)
  • An arbalist, also spelled arbelist, is one who shoots a crossbow. (en)
  • L'arbalétrier est un soldat de l'armée féodale muni d'une arbalète. Il fut très largement utilisé par les Français, lors des Croisades et de la guerre de Cent Ans, souvent comme mercenaire principalement génois (recruté à Gênes et dans diverses villes et pays du nord-ouest de l'Italie). Son emploi en rase-campagne était médiocre, dû essentiellement à la lenteur du rechargement de l'arbalète et s'avérait donc plus efficace lors des sièges. Richard Cœur de Lion mourut ainsi au siège de Châlus et Jeanne d'Arc fut blessée d'un carreau en assiégeant Paris. Le cranequinier est un arbalétrier muni d'une arme dont l'arc (composite ou en acier) nécessite un appareil puissant et mobile pour le tendre. Les cranequiniers servaient à pied ou à cheval selon le moyen de tension utilisé. Les cranequiniers à cheval tiraient et retendaient leur arme depuis leur selle, comme en atteste notamment la bataille de Montlhéry en 1465. Le est un valet muni de grands boucliers (terges, pavois) protégeant les arbalétriers. Maître arbalétrier : l’office de Maître des arbalétriers était considérable en France dès le temps de Saint Louis. Il avait le commandement sur les gens de pied. Du Tillet dans son Recueil des Rois de France et de leur couronne, chapitre des Connétables, sur le fin, et Pasquier dans ses Recherches, disent qu’il était ainsi nommé, parce que les arbalétriers étaient les plus estimés entre les gens de pied, les principales forces des armées françaises constituant en archers et arbalétriers. Le premier de ces auteurs ajoute que c’était un office et non une commission, et que le colonel de l'infanterie lui a succédé. Il avait encore la surintendance sur tous les offices qui avaient charge pour les machines de guerre avant l’invention et usage de la poudre et de l’artillerie. Il est difficile d’établir plus précisément en quoi consistaient ses fonctions et son autorité et dans quel temps il a été connu sous le titre de « Grand Maître des Arbalétriers ». Ce que l’on a de plus certain est que sur un débat entre le Maréchal de Boucicault et Jean sire de Hangest, dans lequel les arbalétriers, archers et canonniers soutenaient qu’ayant pour supérieurs les Maîtres des arbalétriers et de l’artillerie, ils n’étaient point dépendants des maréchaux de France. C’est le 22 avril 1411, que le roi Charles VI de France jugea qu’ils étaient et demeureraient à toujours sous la charge des maréchaux au fait de la guerre.Une des premières références d’un Maître arbalétrier sous Saint Louis remonte à février 1233, dans un acte en latin confirmant une rente pour les héritiers de feu « Illustre Maître des arbalétriers Jean de Surie », originaire de Lorris-en-Gâtinais (Loiret). (fr)
  • Il balestriere è un tiratore di balestra, arma diffusasi in Europa durante il medioevo. Dapprima fu considerata un'arma ingiusta ed immorale, perché data la sua potenza di tiro anche un umile contadino poteva abbattere un nobile in armatura, e fu persino criticata per questo dalla Chiesa; successivamente la balestra divenne l'arma da lancio più temuta del Medioevo, prima dell'arrivo dell'arco lungo inglese, durante la guerra dei cent'anni. Tutti gli eserciti cristiani si dotarono di corpi di balestrieri, equipaggiati con armature identiche a quelle della fanteria, e protetti durante le fasi di caricamento da un grande scudo chiamato pavese, retto da un portascudo chiamato pavesaro, in genere un giovane.Era importantissimo considerare il fattore terreno, prima di schierare un corpo di balestrieri: la balestra infatti pur avendo una invidiabile gittata, richiede tempo per essere caricata, ed inoltre il suo tiro è di tipo lineare, e non parabolico, cosa che impediva ai balestrieri di tirare oltre degli ostacoli per colpire un nemico, a differenza dell'arco. Oltre la celebre scuola francese, furono celebri in Italia i balestrieri genovesi, quelli e quelli soprattutto per il loro contributo alla prima crociata. Nel corso del XV secolo, si affermò molto anche la scuola dei balestrieri di Gubbio e di Sansepolcro, che da allora celebrano il Palio della Balestra. Si ebbero corpi di balestrieri a piedi e a cavallo. Durante il Rinascimento, i balestrieri a cavallo venivano spesso usati come guardia personale dei Signori locali. Famosi furono i balestrieri a guardia di Federico da Montefeltro: élite della Compagnia Feltria (l'esercito dei Montefeltro), erano cavalieri armati di balestra ed erano chiamati "corazze del Duca". Nelle antiche marine da guerra, i balestrieri formavano la guarnigione militare della galea, e in caso di battaglia erano aiutati da tutti gli uomini liberi dai servizi essenziali della nave. In tempo di guerra, ogni galea genovese doveva imbarcarne almeno quattro, i quali erano esentati dai doveri di bordo. (it)
  • Kusznik – średniowieczny żołnierz posługujący się kuszą walczący pieszo i konno. Największą sławę zdobyli kusznicy genueńscy wykorzystywani przez Republikę Genui oraz służący jako wojsko najemne w innych państwach włoskich i w całej Europie. Formacja kuszników była tak samo zwrotna i mobilna jak łuczników, cała różnica polegała na szybkostrzelności i sile ognia. Kusznik strzelał z prędkością około 7 bełtów na minutę, lecz z upływem czasu szybkostrzelność zmniejszyła się do około 5 bełtów. Kusznicy używali lekkich pancerzy takich jak zbroja strzelcza czy brygantyna, ale w przeciwieństwie do łuczników często nosili hełmy zwane kapalinami. Osłanianiem kuszników w czasie bitwy zajmowali się pawężnicy i tarczownicy. (pl)
  • Os besteiros eram os soldados medievais equipados com bestas. Geralmente envenenavam as setas com o heléboro-fétido, ou varatro negro, vulgarmente chamado de "erva-dos-besteiros". Era normal em Portugal os besteiros terem , provinham em regra dos chamados "Besteiros do Conto" ordenação antiga pela qual todos os concelhos do país deveriam possuir um determinado número de besteiros escolhidos entre os habitantes com posses para adquirir tal armamento, já que quem tinha dinheiro para adquirir uma besta também podia sustentar um cavalo ou outra montada, deslocavam-se a cavalo no terreno da batalha mas por regra desmontavam para combater. Acontecia ainda que os chamados "Cavaleiros Vilãos" (milites villani) armavam-se frequentemente com besta, dado que era uma arma que qualquer pessoa poderia utilizar mesmo não sendo particularmente possante, montados numa , com a besta, poderiam enfrentar um nobre cavaleiro de escudo, cota de malha e armadura montado num corcel de guerra. As bestas são lentas a recarregar, o que limita o seu uso em batalhas de campo aberto. Em cercos, este fator não é uma desvantagem significativa, já que os besteiros se podem esconder ao recarregar a arma. Disparando virotes ou dardos a 150 ou 200 metros, a besta tinha o mesmo alcance útil dos arcos longos mas um poder de penetração nos escudos e armaduras muito maior. Como o tiro era tenso a precisão era muito superior à do arco, ao ponto de os besteiros mais hábeis poderem ser comparados aos snipers (atiradores especiais) modernos. No tempo de D. João I havia muitas espécies de besteiros: * Besteiros de polé - usavam a besta de polé, que era um tipo de besta que se servia de uma roldana, numa correia ou corrente ou numa cremalheira, que se prendia pela coronha da besta ao cinto do besteiro e, na contraponta da haste da besta, se metia por um pino, que estava na base da haste. * Besteiros da Câmara * Besteiro de cavalo - besteiros montados, que usavam as bestas de cavaleiro, as quais se armavam com um gancho, que ia preso ao boldrié ou talim do cavaleiro, ao qual se prendia uma corda, no comenos em que se empurrava o estribo da besta com o pé. * Besteiros de garrucha - usavam a besta de garrucha, uma besta pesada que se armava por meio de um engenho próprio, denominado garrucha, que consistia numa engrenagem, accionada à manivela, cujos dentes ou crenulas, uma vez postas em contacto com uma cremalheira, puxavam a noz da besta e retesavam a corda do arco da besta.De acordo com o Elucidário de Viterbo sabe-se que as bestas de garrucha se muniam ou com virotes de ponta de garrocha ou com uma variedade peculiar de quadrelos, chamados garrochões, (que são projécteis de haste de madeira extremada por uma ponta de ferro farpada). Também se fica a saber, pela mesma obra, que D. João I, em 1410, oficializou a besta de garrucha como a arma de preceito para as tropas que guardavam a localidade de Freixo de Espada à Cinta. * Besteiros de fraldilha (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is differentFrom of
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (61 GB total memory, 42 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software