| rdfs:comment
| - المطلق هو مفهوم الواقع غير المشروط الذي يتجاوز الوجود المحدود والمشروط في كل يوم. ويستخدم أحيانًا على أنه مصطلح بديل لـ "الله" أو الإله" وعلى وجه التحديد ممن يشعرون أن مصطلح "الله" يفسح المجال بسهولة جدًا للافتراضات التجسيمية. قد يتضمن مفهوم المطلق أو لا يتضمن (بناءً على مذهب معين) الإرادة المنفصلة أو الذكاء أو الإدراك أو الطابع الشخصي. ويتصور في بعض الأحيان على أنه المصدر الذي من خلاله تنبثق جميع الكائنات. ويتناقض المطلق مع الأشياء المتناهية، التي يتم النظر إليها بشكل فردي، والمعروفة بشكل جماعي باسم النسبية. وينعكس هذا في مصدرها اللاتيني absolūtus الذي يعني "خففت من" أو "غير مرتبط"، كما يعني الوجود المتجاوز للمكان والزمان، والتام الحر من كل القيود. (ar)
- Absolutno či absolutum je ve filosofii věčný, nadprostorový a nadčasový prazáklad věcí, povznesený na mnohost věcí, nad protiklad subjektu a objektu, já a ne-já, ducha a tělo, často identifikovaný s bohem. Absolutno je nejvyšší jsoucno, které je základem, poslednou příčinou (prapříčinou) všeho co je. Absolutno je bytí nezávislé od žádného jiného bytí, je nepodmíněné, autonomní, dokonalé a existující samo pro sebe a osobě. (cs)
- Das Absolute (von lat. absolutum, „das Losgelöste“) ist ein Begriff, der in vielen Bereichen der Theologie und Philosophie Verwendung findet und das völlige Enthobensein von allen (einschränkenden) Bedingungen oder Beziehungen bezeichnet.In der philosophischen Tradition ist der Begriff eng verwandt mit dem des Unbedingten. (de)
- Absoluto estas nocio de la historio de la filozofio kaj intencas realon kies ekzisto dependas de neniu alia, sed pluekzistas en si kaj per si mem. (eo)
- Absolutua kontzeptu filosofiko bat da, osoa eta beste gauzengandik independentea dena izendatzen duena, hau da, beste ezeren arabera hartzen ez dena. Absolutua existentzia orotik edo bere aukeratik banatuta dagoena da. Hitzaren etimologiari dagokionez, ab («banaketa») eta latinezko solvo aditza («askatu» edo «deslotu») batuz sortzen da. (eu)
- Lo Absoluto es un concepto que se define como total e independiente de lo demás. La etimología de la palabra añade Ab que significa separación y el verbo latino solvo que significa soltar/desvincular. Cualquier realidad, en tanto que pueda ser considerada como tal, ha de tener una relación de dependencia conocida o desconocida. Lo Absoluto se refiere a lo separado (ab-suelto) de toda existencia o de su posibilidad. (es)
- 絶対者（ぜったいしゃ、英語：Absolute、アブソリュート）とは、哲学用語の一つ。何者にも依存しないで自立的、自発的な存在を維持することが可能であり、制限や制約などといった事柄にも全く縛られないような究極的な者のことを言う。 古代より宇宙や善のイデアや神などが、人間を超越した絶対者とされてきた。 (ja)
- Nella storia della filosofia, l'assoluto è una realtà la cui esistenza non dipende da nessun'altra, ma sussiste in sé e per sé. (it)
- Absolut (łac. absolutus „bezwarunkowy, niezwiązany”) – osobowy lub bezosobowy pierwotny byt, doskonały, najwyższy, pełny, całkowicie niezależny, nieuwarunkowany i niczym nieograniczony. (pl)
- Абсолю́т, абсолю́тное (лат. absolutus — безусловный, неограниченный, безотносительный, совершенный) — первооснова мира, первоначало всего Сущего, вечное и неизменное, которое понимается единым, всеобщим, безначальным, бесконечным и в свою очередь противостоит всякому относительному и обусловленному Бытию. В качестве синонимов абсолюта приводятся: абсолютный дух, абсолютная идея, Беспредельность, Абсолютный Разум, Мудрость, абсолютное сознание и абсолютное бытие. (ru)
- Det absoluta är ett filosofiskt namn på något som i religiösa termer kallas för Gud, men som också kan tillämpas på något annat som anses vara alltings ursprung eller som alltid har funnits. Det absoluta kan beskrivas på många olika sätt beroende på världsbild:
* det enda verkliga
* den grund som allt annat vilar på (nu)
* det som allt kommer ifrån
* det som finns utan att behöva något annat
* det som alltid har funnits
* det högsta väsendet (Gud) (sv)
- Absoluto, em Filosofia, é definido como a "realidade suprema e fundamental, independente de todas as demais". Às vezes é usado como um termo alternativo para "Deus" ou "o divino". Na filosofia analítica e na filosofia pragmática, absoluto é tudo aquilo que não se deixa falsear. Na filosofia idealista, Absoluto é " "a soma de todo ser, atual e potencial". No monismo idealista, serve como um conceito para a "realidade incondicionada, que é o fundamento espiritual de todo ser ou a totalidade das coisas consideradas como uma unidade espiritual". (pt)
- 绝对是哲学上用来表示终极或最高存在的术语，其含义或者通常包含“一切实际的或潜在存在的总和”，或者完全超越“存在”这一概念。虽然最高存在的概念可以追溯至古代，但是“绝对”这一具体的说法是由近代德国哲学家黑格尔首先提出和使用的，该说法在黑格尔的著作中占有重要地位。在和之中，“绝对”指的是“无条件的真实，即一切存在的精神基础，或视为精神统一体的事物整体”。 (zh)
- L'absolut és un concepte en metafísica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb Déu en el pensament religiós. Es defineix per negació, per l'absència de límits, de contingència i de concreció, com una idea abstracta que no sempre es pot assolir amb el coneixement humà, per definició limitat, L'absolut és inconcebible i inefable, però es pot arribar a entendre que està present en la consciència, i es manifesta en la natura i l'esperit finit. (ca)
- En philosophie, l'absolu est ce qui existe par soi-même, sans dépendance. Ce qui est absolu n'a besoin d'aucune condition et d'aucune relation pour être. L'absolu ne dépend d'aucune autre chose. L'« absolu » a d'une part pour synonymes « inconditionnel » et « indéterminé », et d'autre part le sens de « parfait », « achevé » et de « totalité ». Substantivé, le mot devient le concept central de l'Idéalisme allemand. Les divergences entre les trois Grands de l'idéalisme (Fichte, Schelling et Hegel), sur l'Absolu et l'organe de connaissance qui s'y rattache, ont été profondes et les points de vue irréconciliables, écrit Xavier Tilliette. Ce dernier commentateur note « les philosophies diffèrent moins par leur « position des problèmes » ou leur Weltanschauung ou leur « intuition fondamentale » (fr)
- Het Absolute is een hogere macht die het dagelijks bestaan overstijgt (transcendeert). Daarmee staat het tegenover een . Vaak wordt ermee naar het goddelijke of god verwezen, alhoewel niet exclusief. In zijn algemeenheid is het als filosofisch concept een aanduiding voor het Zijn als meest volledige en coherente entiteit. (nl)
- Абсолют (від лат. absolutus — безумовний, необмежений, незалежний) — в ідеалістичній філософії і релігійних тлумаченнях — вічна, незмінна нескінченна першооснова Всесвіту (бог, абсолютна ідея тощо). Те, що нічим не зумовлене, ні від чого не залежне. Матеріалістична філософія відкидає ідеалістичне поняття абсолюту і визнає єдиною основою Всесвіту матерію, яка існує вічно в русі і розвитку. (uk)
|
| has abstract
| - L'absolut és un concepte en metafísica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb Déu en el pensament religiós. Es defineix per negació, per l'absència de límits, de contingència i de concreció, com una idea abstracta que no sempre es pot assolir amb el coneixement humà, per definició limitat, L'absolut és inconcebible i inefable, però es pot arribar a entendre que està present en la consciència, i es manifesta en la natura i l'esperit finit. Cada filosofia l'ha reinterpretat a la seva manera. El concepte de l'Absolut s'ha utilitzat per interpretar els primers textos de les religions índies com els atribuïts a Yajnavalkya, Nagarjuna i Adi Shankara. En el jainisme, el Coneixement Absolut o Kewalya Gnan, es diu que l'assoleixen els Arihantas i Tirthankaras, que reflecteixen en el seu coneixement els 360 graus de la veritat i els esdeveniments del passat, present i futur. Els 24 Tirthankaras i molts altres són Kewalya Gnani o Portadors del Coneixement Absolut. Segons Takeshi Umehara, alguns textos antics del budisme afirmen que "el veritablement Absolut i el veritablement Lliure ha de ser el no-res", el "buit". No obstant això, el primer erudit budista Nagarjuna, afirma Paul Williams, no presenta el "buit" com una mena d'Absolut, sinó que és "la mateixa absència (una pura no-existència) d'existència inherent" a l'escola Mādhyamaka de la filosofia budista. Segons Glyn Richards, els primers textos de l'hinduisme afirmen que el Brahman o el Brahman-Atman no dual és l'Absolut. El terme també ha estat adoptat per Aldous Huxley en la seva filosofia perenne per interpretar diverses tradicions religioses, incloses les religions índies, i va influir en altres fils del pensament no dualista i de la Nova Era. Si bé el concepte general d'un ésser suprem ha estat present des de l'antiguitat, el terme exacte "Absolut" va ser introduït per primera vegada per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, i ocupa un lloc destacat en el treball de molts dels seus seguidors. Als corrents propers a l'idealisme s'identifica amb l'ésser o substància; per a Kant és el noümen; per al nominalisme és solament una etiqueta lèxica que no té correspondència empírica i per a Plotí és l'U suprem del qual emana tota la resta i que posseeix una intel·ligència universal, entre d'altres. (ca)
- المطلق هو مفهوم الواقع غير المشروط الذي يتجاوز الوجود المحدود والمشروط في كل يوم. ويستخدم أحيانًا على أنه مصطلح بديل لـ "الله" أو الإله" وعلى وجه التحديد ممن يشعرون أن مصطلح "الله" يفسح المجال بسهولة جدًا للافتراضات التجسيمية. قد يتضمن مفهوم المطلق أو لا يتضمن (بناءً على مذهب معين) الإرادة المنفصلة أو الذكاء أو الإدراك أو الطابع الشخصي. ويتصور في بعض الأحيان على أنه المصدر الذي من خلاله تنبثق جميع الكائنات. ويتناقض المطلق مع الأشياء المتناهية، التي يتم النظر إليها بشكل فردي، والمعروفة بشكل جماعي باسم النسبية. وينعكس هذا في مصدرها اللاتيني absolūtus الذي يعني "خففت من" أو "غير مرتبط"، كما يعني الوجود المتجاوز للمكان والزمان، والتام الحر من كل القيود. (ar)
- Absolutno či absolutum je ve filosofii věčný, nadprostorový a nadčasový prazáklad věcí, povznesený na mnohost věcí, nad protiklad subjektu a objektu, já a ne-já, ducha a tělo, často identifikovaný s bohem. Absolutno je nejvyšší jsoucno, které je základem, poslednou příčinou (prapříčinou) všeho co je. Absolutno je bytí nezávislé od žádného jiného bytí, je nepodmíněné, autonomní, dokonalé a existující samo pro sebe a osobě. (cs)
- Das Absolute (von lat. absolutum, „das Losgelöste“) ist ein Begriff, der in vielen Bereichen der Theologie und Philosophie Verwendung findet und das völlige Enthobensein von allen (einschränkenden) Bedingungen oder Beziehungen bezeichnet.In der philosophischen Tradition ist der Begriff eng verwandt mit dem des Unbedingten. (de)
- Absoluto estas nocio de la historio de la filozofio kaj intencas realon kies ekzisto dependas de neniu alia, sed pluekzistas en si kaj per si mem. (eo)
- Absolutua kontzeptu filosofiko bat da, osoa eta beste gauzengandik independentea dena izendatzen duena, hau da, beste ezeren arabera hartzen ez dena. Absolutua existentzia orotik edo bere aukeratik banatuta dagoena da. Hitzaren etimologiari dagokionez, ab («banaketa») eta latinezko solvo aditza («askatu» edo «deslotu») batuz sortzen da. (eu)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)