| dbo:abstract
|
- البرهنة هي رؤية أن العبارة أو السؤال يكون مباحًا فقط إذا كانت هناك طريقة لتحديد ما إذا كانت العبارة صحيحة أو خاطئة، أو تحديد إجابة السؤال. وترتبط هذه الرؤية ارتباطًا وثيقًا بـأنصار الوضعية المنطقية في أوائل القرن العشرين، الذين وضعوا مبدأً للتمييز بين العبارات التأكيدية الهادفة وغير الهادفة وقاموا بتطبيق هذا المبدأ. ولكن تعود الفكرة الأصلية للبرهنة إلى ما قبل ذلك الزمان بكثير، فهي ترجع على الأقل إلى هيوم والتجريبيين الذين يؤمنون بأن الرصد هو السبيل الوحيد لاكتساب المعرفة. من الناحية التاريخية، أستخدمت معايير البرهنة لإثبات عدم جدوى أو خطأ أو عدم عملية، أو بطريقة أخرى عدم مشروعية، العديد من الحجج الفلسفية؛ نظرًا لتقديرها لعبارات أو مفاهيم لا يمكن التحقق منها. ولقد استخدم أنصار الوضعية المنطقية البرهنة جهارًا لاستبعاد العبارات الدينية والميتافيزيقية والجمالية والأخلاقية باعتبارها عبارات غير هادفة. ولكن لم يجد جميع أنصار البرهنة أن جميع تلك العبارات من تلك الأنواع عبارات لا يمكن التحقق منها. فعلى سبيل المثال، رأى البراجماتيون الكلاسيكيون أن البرهنة هي الدليل لعمل الصواب في الدين وفي الميتافيزيقا والأخلاق. (ar)
- El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca és el fet observacional que pugui anul·lar la hipòtesi inicial (i si no es troba, la hipòtesi es reforça d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hipòtesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada. Ambdós conceptes (falsacionisme i verificacionisme) s'inscriuen en el problema de l'inductivisme, posat de manifest per primera vegada per David Hume. La crítica al verificacionisme s'inscriu dins de les crítiques que realitza Karl Popper al neopositivisme. El problema de la inducció neix del fet que no es pot afirmar quelcom universal a partir de les dades particulars que ofereix l'experiència. Per molts milions de corbs negres que es vegin, no serà possible afirmar que «tots els corbs són negres». En canvi, si es troba un sol corb que no sigui negre, es podrà afirmar que «no tots els corbs són negres». Per aquesta raó Popper introdueix el falsacionisme com un criteri de demarcació científica. Popper sentia una certa aversió per les teories de Marx i de Freud. En canvi, deia que la teoria de la relativitat d'Einstein tenia quelcom que la feia més creïble: era que el seu autor havia indicat les circumstàncies en què la teoria seria falsa. Popper conclogué que aquesta hauria de ser la vertadera actitud científica, que contrastaria amb les actituds dogmàtiques de Marx i de Freud, que constantment cercaven verificar llurs pròpies teories. La vertadera actitud científica és l'actitud crítica, a causa que aquesta no apunta a la verificació (no cerca proves per demostrar la seva veracitat), sinó que busca les revisions crítiques que puguin rebatre la teoria. (ca)
- Η αρχή της επαλήθευσης είναι θεωρία των φιλοσόφων του την οποία πρώτος εξέφρασε ο Τζουλς Άλφρεντ Αίερ, όπου «μια πρόταση θεωρείται ότι κυριολεκτικά έχει νόημα, εάν, και μόνον εάν, είναι αναλυτική ή είναι εμπειρικώς επαληθεύσιμη». Η αρχή της επαλήθευσης έχει δύο εναλλακτικές (ή τον συνδυασμό τους) τον εμπειρισμό (βιωματικότητα ή μη) και τον αναλυτικό στοχασμό ο οποίος στις μέρες μας είναι σχεδόν πάντα επιστημονικός (η ρητορική πειθώ δεν είναι επαρκώς αναλυτική). (el)
- Verifikationismus ist eine Position in der Sprachphilosophie, der zufolge der Sinn eines Satzes in der Methode seiner Verifikation besteht. Der Verifikationismus ist auf dem Hintergrund des Problems zu sehen, ein Sinnkriterium zu formulieren, das wissenschaftlich bedeutsame Aussagen von metaphysischen Aussagen zu unterscheiden erlaubt. Der Verifikationismus hat damit zur Absicht und Konsequenz, dass Sätze, die sich nicht verifizieren lassen, als sinnlos bezeichnet werden. Sinnlose Aussagen sind aus der empirischen Wissenschaft auszuscheiden. Ausgehend von Ludwig Wittgenstein wurde der Verifikationismus durch den Wiener Kreis vertreten, und zwar in unterschiedlichen Versionen von Rudolf Carnap, Moritz Schlick und Friedrich Waismann. Der Verifikationismus ist nicht einfach die Umkehrung des Falsifikationismus. Denn Karl Popper geht es bei letzterem um ein davon abweichendes Problem: Er sucht nicht ein Kriterium für den Sinn von Aussagen, sondern ein Abgrenzungskriterium von empirischer Wissenschaft einerseits und Metaphysik, Logik und Mathematik auf der anderen Seite. Er findet dieses Kriterium in der Widerlegbarkeit von Aussagen durch empirische Tests. Der Philosoph Daniel Dennett versucht, mittels des Verifikationismus Probleme in der Philosophie des Geistes – etwa das Qualiaproblem – als Scheinprobleme zu entlarven. Michael Dummett hat innerhalb seiner Sprachphilosophie folgende Alternativen zur Erklärung der Bedeutung eines Satzes in einer jeweiligen Sprache untersucht: a) in Begriffen, wie wir ihn als wahr erweisen; b) in Begriffen dessen, was involviert ist, wenn wir ihn als wahr akzeptieren. (de)
- El verificacionismo es el término que se usa por oposición al falsacionismo. Si en este último lo que se busca es el hecho observacional que pueda anular la hipótesis inicial (y si no se encuentra, la hipótesis se refuerza de algún modo), en el verificacionismo se considera que han de añadirse hechos observacionales que corroboren la hipótesis, con lo que esta queda inductivamente consolidada. Ambos conceptos (falsacionismo y verificacionismo) se inscriben en el problema del inductivismo, puesto de manifiesto por primera vez por David Hume (1711-1776). La crítica al verificacionismo se inscribe dentro de las críticas que realiza Karl Popper (1902-1994) al neopositivismo. El problema de la inducción nace del hecho de que no se puede afirmar algo universal a partir de los datos particulares que ofrece la experiencia. Por muchos millones de cuervos negros que se vean, no será posible afirmar que «todos los cuervos son negros». En cambio si se encuentra un solo cuervo que no sea negro, se podrá afirmar: «No todos los cuervos son negros». Por esa razón Popper introduce al falsacionismo como un criterio de demarcación científica. Popper sentía cierta aversión por las teorías de Marx y de Freud, en cambio decía que la teoría de la relatividad de Einstein tenía algo que la hacía más creíble: era que su autor había indicado las circunstancias bajo las cuales su teoría probaría ser falsa. Popper concluyó que esa debería ser la verdadera actitud científica, que contrastaría con las actitudes supuestamente "dogmáticas" de Marx y de Freud, quienes constantemente buscaban verificar sus propias teorías; según el criterio de Popper, la verdadera actitud científica es la actitud crítica, debido a que esta no apunta a la verificación (no busca pruebas para demostrar su veracidad), sino que busca realizar revisiones críticas que puedan rebatir la teoría. (es)
- La théorie vérificationniste de la signification, ou Vérificationnisme (en allemand Verifikationismus) est une conception épistémologique utilisée en philosophie du langage, partagée par le positivisme logique du Cercle de Vienne. Dans sa formulation la plus simple, elle affirme qu'un énoncé n'a de signification cognitive, c'est-à-dire n'est susceptible d'être vrai ou faux, que s'il est vérifiable par l'expérience : c'est pourquoi on parle aussi d'empirisme logique. Les autres énoncés sont soit analytiques, et « vides de sens » (sinnlos), soit synthétiques mais non vérifiables par l'expérience, et donc « absurdes » (unsinnig). Cette distinction entre sinnlos et unsinnig vient du Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein, qui influença le programme du Cercle de Vienne. D'où la formule : « La signification d'une proposition, c'est son moyen de vérification », que Wittgenstein illustre ainsi : « Si je dis, par exemple : "Il y a un livre là-haut sur l'étagère", comment dois-je faire pour le vérifier ? (...) Si je ne peux jamais vérifier complètement le sens d'une proposition, alors je ne peux pas avoir voulu dire quelque chose avec cette proposition non plus. ». — Ludwig Wittgenstein, cité par Friedrich Waismann, in : Ludwig Wittgenstein and the Vienna Circle. (fr)
- Verifikasi adalah teori filsafat positif logis dalam memilih yang menyatakan bahwa pengalaman adalah satu-satunya sumber dasar pengetahuan dan dalam analisis logis dapat dilakukan dengan bantuan simbol-simbol logika dengan menggunakan metode untuk pemecahkan masalah melalui metode verifikasi empirik yaitu bila terdapat sesuatu yang tidak dapat diverifikasi secara empirik maka hasilnya adalah siasia. Anindya penganut teori radikal ini memiliki masalah konsekuensi untuk filosofi tradisional, karena, jika benar, akan menyebabkan banyak pekerjaan sia-sia pada filosofis masa lalu, antara lain pada metafisika dan etika. (in)
- Verifikasionisme, atau dikenal pula dengan Prinsip Verifikasi, adalah paham kefilsafatan yang memahami bahwa hal atau ungkapan yang secara nalar bermakna adalah tak lain selain hal atau ungkapan yang dapat diverifikasi secara empiris (misalnya, hal yang dapat dicerap oleh indra) atau sebuah kebenaran logis. Prinsip verifikasionisme umumnya digunakan untuk mendukung penolakan bidang ilmu yang abstrak dan tak dapat diindra misalnya seperti spiritualitas, metafisika, etika, dan estetika karena bidang ilmu tersebut mendasari argumen-argumennya pada kebenaran dan proposisi yang tak dapat diferivikasi. Menurut verifikasionisme, argumen-argumen yang tak dapat diverifikasi bermakna terbatas pada memengaruhi emosi dan sikap seseorang, akan tetapi tidak bermakna dalam hal . Verifikasionisme adalah ide sentral dari positivisme logis dan suatu kembangan lanjutan dari gerakan besar empirisme dan filsafat analitis secara umum. Perkembangan verifikasionisme sebagian besar dilatarbelakangi, dan secara berkesinambungan memengaruhi, geliat empirisme dan saintisme yang kuat pada tahun 1920-an.Hal tersebut juga mendorong upaya beberapa filsuf seperti untuk mempersatukan ilmu kefilsafatan dan sains dalam satu sudut pandang umum. (in)
- Verificationism, also known as the verification principle or the verifiability criterion of meaning, is the philosophical doctrine which maintains that only statements that are empirically verifiable (i.e. verifiable through the senses) are cognitively meaningful, or else they are truths of logic (tautologies). Verificationism thus rejects statements related to metaphysics, as well as fields such as theology, ethics and aesthetics, as "cognitively meaningless". Such statements may be meaningful in influencing emotions or behaviour, but not in terms of conveying truth value, information or factual content. Verificationism was a central thesis of logical positivism, a movement in analytic philosophy that emerged in the 1920s by philosophers who sought to unify philosophy and science under a common naturalistic theory of knowledge. (en)
- Het verificatiebeginsel, soms ook wel het verificatieprincipe, is een demarcatiecriterium dat een van de pijlers was van het logisch positivisme. Volgens dit beginsel is het zinvol zegbare beperkt tot dat wat empirisch (uit ervaring) te verifiëren is. Een theorie die niet tot de onmiddellijke zintuiglijke indrukken (sense data) kan worden herleid, is derhalve zinloos. Immers, daarvan nooit bekend of deze waar is of niet. De wetenschap wordt door dit beginsel beperkt tot natuurwetenschappen, wiskunde en logica. Een belangrijke opmerking hierbij is dat uitspraken die in principe niet verifieerbaar zijn, ook waar kunnen zijn. Een voorbeeld zijn de theorieën van Albert Einstein, die pas tientallen jaren na hun ontstaan getoetst konden worden en krachtens die latere toetsing waar bleken te zijn. Hij doet dan een beroep op het falsificatiebeginsel geformuleerd door Karl Popper. (nl)
- Il verificazionismo è un orientamento epistemologico e filosofico che considera necessario e sufficiente un criterio di verificazione per l'accettazione o validazione di un'ipotesi, una teoria o un singolo enunciato o proposizione. In sostanza il verificazionismo afferma che un enunciato, inserito in una teoria scientifica, che non possa essere verificato, non è necessariamente falso, ma fondamentalmente privo di senso in quanto non dimostrabile alla prova empirica dei fatti, potendo infatti esistere molteplici enunciati tutti intrinsecamente logici per la spiegazione/interpretazione di un certo fenomeno, di cui però in linea di massima soltanto uno per definizione risulterà vero.In particolare il verificazionismo è uno dei capisaldi del neopositivismo logico del Circolo di Vienna, il quale aveva appunto tra i suoi principi basilari il principio di verificazione. (it)
- O verificacionismo, também conhecido como princípio de verificação ou critério de verificabilidade do significado, é a doutrina filosófica que sustenta que apenas as afirmações que são empiricamente verificáveis (ou seja, verificáveis através dos sentidos) são cognitivamente significativas, ou então são verdades da lógica (tautologias). Assim, o verificacionismo rejeita como cognitivamente declarações "sem sentido" específicas de campos inteiros como metafísica, teologia, ética e estética. Tais declarações podem ser significativas para influenciar emoções ou comportamentos, mas não em termos de transmissão de valor de verdade, informação ou conteúdo factual. O verificacionismo foi uma tese central do positivismo lógico , um movimento na filosofia analítica que surgiu na década de 1920 pelos esforços de um grupo de filósofos que buscavam unificar filosofia e ciência sob uma teoria naturalista comum do conhecimento. (pt)
- Верификационизм (лат. verificare — доказывать истину) — философско-методологическая установка на применение «принципа верификации» в качестве одного из основных критериев научной рациональности. Для примера, предположение, что мир начал своё существование непродолжительное время назад совершенно таким же, каким мы наблюдаем его сегодня (вместе с вводящими нас в заблуждение следами далекого прошлого), должно быть расценено верификационистом как бессмысленное, поскольку нет никаких рациональных способов узнать, истинно оно или ложно. Верификационизм был центральным тезисом логического позитивизма, движения в аналитической философии, возникшего в 1920-х годах усилиями группы философов, стремившихся объединить философию и науку в рамках общей натуралистической теории познания . (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Η αρχή της επαλήθευσης είναι θεωρία των φιλοσόφων του την οποία πρώτος εξέφρασε ο Τζουλς Άλφρεντ Αίερ, όπου «μια πρόταση θεωρείται ότι κυριολεκτικά έχει νόημα, εάν, και μόνον εάν, είναι αναλυτική ή είναι εμπειρικώς επαληθεύσιμη». Η αρχή της επαλήθευσης έχει δύο εναλλακτικές (ή τον συνδυασμό τους) τον εμπειρισμό (βιωματικότητα ή μη) και τον αναλυτικό στοχασμό ο οποίος στις μέρες μας είναι σχεδόν πάντα επιστημονικός (η ρητορική πειθώ δεν είναι επαρκώς αναλυτική). (el)
- Verifikasi adalah teori filsafat positif logis dalam memilih yang menyatakan bahwa pengalaman adalah satu-satunya sumber dasar pengetahuan dan dalam analisis logis dapat dilakukan dengan bantuan simbol-simbol logika dengan menggunakan metode untuk pemecahkan masalah melalui metode verifikasi empirik yaitu bila terdapat sesuatu yang tidak dapat diverifikasi secara empirik maka hasilnya adalah siasia. Anindya penganut teori radikal ini memiliki masalah konsekuensi untuk filosofi tradisional, karena, jika benar, akan menyebabkan banyak pekerjaan sia-sia pada filosofis masa lalu, antara lain pada metafisika dan etika. (in)
- البرهنة هي رؤية أن العبارة أو السؤال يكون مباحًا فقط إذا كانت هناك طريقة لتحديد ما إذا كانت العبارة صحيحة أو خاطئة، أو تحديد إجابة السؤال. وترتبط هذه الرؤية ارتباطًا وثيقًا بـأنصار الوضعية المنطقية في أوائل القرن العشرين، الذين وضعوا مبدأً للتمييز بين العبارات التأكيدية الهادفة وغير الهادفة وقاموا بتطبيق هذا المبدأ. ولكن تعود الفكرة الأصلية للبرهنة إلى ما قبل ذلك الزمان بكثير، فهي ترجع على الأقل إلى هيوم والتجريبيين الذين يؤمنون بأن الرصد هو السبيل الوحيد لاكتساب المعرفة. (ar)
- El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca és el fet observacional que pugui anul·lar la hipòtesi inicial (i si no es troba, la hipòtesi es reforça d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hipòtesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada. (ca)
- El verificacionismo es el término que se usa por oposición al falsacionismo. Si en este último lo que se busca es el hecho observacional que pueda anular la hipótesis inicial (y si no se encuentra, la hipótesis se refuerza de algún modo), en el verificacionismo se considera que han de añadirse hechos observacionales que corroboren la hipótesis, con lo que esta queda inductivamente consolidada. (es)
- Verifikationismus ist eine Position in der Sprachphilosophie, der zufolge der Sinn eines Satzes in der Methode seiner Verifikation besteht. Der Verifikationismus ist auf dem Hintergrund des Problems zu sehen, ein Sinnkriterium zu formulieren, das wissenschaftlich bedeutsame Aussagen von metaphysischen Aussagen zu unterscheiden erlaubt. Der Verifikationismus hat damit zur Absicht und Konsequenz, dass Sätze, die sich nicht verifizieren lassen, als sinnlos bezeichnet werden. Sinnlose Aussagen sind aus der empirischen Wissenschaft auszuscheiden. (de)
- Verifikasionisme, atau dikenal pula dengan Prinsip Verifikasi, adalah paham kefilsafatan yang memahami bahwa hal atau ungkapan yang secara nalar bermakna adalah tak lain selain hal atau ungkapan yang dapat diverifikasi secara empiris (misalnya, hal yang dapat dicerap oleh indra) atau sebuah kebenaran logis. Prinsip verifikasionisme umumnya digunakan untuk mendukung penolakan bidang ilmu yang abstrak dan tak dapat diindra misalnya seperti spiritualitas, metafisika, etika, dan estetika karena bidang ilmu tersebut mendasari argumen-argumennya pada kebenaran dan proposisi yang tak dapat diferivikasi. Menurut verifikasionisme, argumen-argumen yang tak dapat diverifikasi bermakna terbatas pada memengaruhi emosi dan sikap seseorang, akan tetapi tidak bermakna dalam hal . (in)
- La théorie vérificationniste de la signification, ou Vérificationnisme (en allemand Verifikationismus) est une conception épistémologique utilisée en philosophie du langage, partagée par le positivisme logique du Cercle de Vienne. Dans sa formulation la plus simple, elle affirme qu'un énoncé n'a de signification cognitive, c'est-à-dire n'est susceptible d'être vrai ou faux, que s'il est vérifiable par l'expérience : c'est pourquoi on parle aussi d'empirisme logique. Les autres énoncés sont soit analytiques, et « vides de sens » (sinnlos), soit synthétiques mais non vérifiables par l'expérience, et donc « absurdes » (unsinnig). Cette distinction entre sinnlos et unsinnig vient du Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein, qui influença le programme du Cercle de Vienne. (fr)
- Verificationism, also known as the verification principle or the verifiability criterion of meaning, is the philosophical doctrine which maintains that only statements that are empirically verifiable (i.e. verifiable through the senses) are cognitively meaningful, or else they are truths of logic (tautologies). (en)
- Il verificazionismo è un orientamento epistemologico e filosofico che considera necessario e sufficiente un criterio di verificazione per l'accettazione o validazione di un'ipotesi, una teoria o un singolo enunciato o proposizione. In sostanza il verificazionismo afferma che un enunciato, inserito in una teoria scientifica, che non possa essere verificato, non è necessariamente falso, ma fondamentalmente privo di senso in quanto non dimostrabile alla prova empirica dei fatti, potendo infatti esistere molteplici enunciati tutti intrinsecamente logici per la spiegazione/interpretazione di un certo fenomeno, di cui però in linea di massima soltanto uno per definizione risulterà vero.In particolare il verificazionismo è uno dei capisaldi del neopositivismo logico del Circolo di Vienna, il qual (it)
- Het verificatiebeginsel, soms ook wel het verificatieprincipe, is een demarcatiecriterium dat een van de pijlers was van het logisch positivisme. Volgens dit beginsel is het zinvol zegbare beperkt tot dat wat empirisch (uit ervaring) te verifiëren is. Een theorie die niet tot de onmiddellijke zintuiglijke indrukken (sense data) kan worden herleid, is derhalve zinloos. Immers, daarvan nooit bekend of deze waar is of niet. De wetenschap wordt door dit beginsel beperkt tot natuurwetenschappen, wiskunde en logica. (nl)
- O verificacionismo, também conhecido como princípio de verificação ou critério de verificabilidade do significado, é a doutrina filosófica que sustenta que apenas as afirmações que são empiricamente verificáveis (ou seja, verificáveis através dos sentidos) são cognitivamente significativas, ou então são verdades da lógica (tautologias). (pt)
- Верификационизм (лат. verificare — доказывать истину) — философско-методологическая установка на применение «принципа верификации» в качестве одного из основных критериев научной рациональности. Для примера, предположение, что мир начал своё существование непродолжительное время назад совершенно таким же, каким мы наблюдаем его сегодня (вместе с вводящими нас в заблуждение следами далекого прошлого), должно быть расценено верификационистом как бессмысленное, поскольку нет никаких рациональных способов узнать, истинно оно или ложно. (ru)
|
