| dbo:abstract
|
- Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat. El seu nom es troba també citat com Begoe o Bacchitis. Vegoia s'assimila al gentilici etrusc Vecu (en la seva forma femenina Vecuvia) que trobem com un apel·latiu de Lasa, una divinitat etrusca. Se li atribueixen els Llibres de Vegoia o Llibres Vegoians, que, entre altres coses, parlaven de la interpretació dels llamps. Servi i Ammià Marcel·lí diuen que aquests llibres, traduïts al llatí per l'harúspex Tarquici Prisc, els va fer guardar l'emperador August a l'interior del temple d'Apol·lo Palatí, juntament amb els Llibres sibil·lins i altres llibres profètics. Però la importància dels Llibres de Vegoia radica en les "profecies" de la nimfa sobre la inviolabilitat dels límits de les propietats. Aquestes "decisions de Júpiter i la Iustitia" són citats i es conserven en les obres dels agrimensors romans. La profecia és una imprecació de venjança contra els que transgredeixen les lleis sobre la propietat dels camps. Sembla que es va donar en un moment en què la propietat de la terra etrusca estava amenaçada per la reforma agrària dels Gracs i els seus continuadors. Existeixen moltes discrepàncies sobre quan van ser escrits els Llibres de Vegoia, però el capítol de la profecia sembla que es va dictar coincidint amb el naixement del novè segle etrusc, que segons Plutarc coincidia amb el 88 aC. Segurament un harúspex, aprofitant el nom de Vegoia i imitant l'estil i les fórmules de l'endevinació etrusca tradicional, va renovar les antigues malediccions sobre els que modifiquessin les pedres dels límits de la propietat. (ca)
- Die Lasa Vecu, Vecui oder Vecuvia ist eine niedere etruskische Gottheit, die in der etruskischen Kunst und Literatur eine wichtige Rolle als Prophetin und Wahrsagerin spielt. Sie zählt zu den Lasen, die im etruskischen Liebeskult und als Schicksalsgöttinnen in Erscheinung treten. Die Weissagungen der Lasa Vecu wurden von den Etruskern schriftlich festgehalten. Die Römer bezeichneten sie als Nymphe Vegoia und nannten ihre Bücher die libri vegoici. (de)
- Vegoia ou Vegoe, ou encore Begoe, était une sibylle étrusque, celle qui a dicté les lois sacrées du bornage étrusque relatives à l'établissement des limites des champs et des terres des villes. « Une prophétie menace ainsi des pires catastrophes quiconque déplacerait les bornes » — Jean-René Jeannot, La Religion dans l'ancienne Étrurie. Selon Servius, on lui devait un ouvrage sur les foudres. (fr)
- Vegoia (Etruscan: Vecu) is a sibyl, prophet, or nymph within the Etruscan religious framework who is identified as the author of parts of their large and complex set of sacred books, detailing the religiously correct methods of founding cities and shrines, draining fields, formulating laws and ordinances, measuring space and dividing time; she initiated the Etruscan people to the arts, as originating the rules and rituals of land marking, and as presiding over the observance, respect, and preservation of boundaries. Vegoia also is known as Vecu, Vecui, and Vecuvia, as well as Vegoe; her name is also given as Begoe or Bigois. (en)
- Vegoia (in etrusco Vecu) è una ninfa (lasa) della mitologia etrusca, raffigurata come una giovane donna alata che tiene in mano una spiga di grano. A lei si attribuiscono i Libri Vegonici che vertevano sull'interpretazione dei fulmini; una copia di essi era conservata, secondo le testimonianze di Servio e di Ammiano Marcellino, a Roma all'interno del Tempio di Apollo Palatino, fatti lì collocare dall'imperatore Augusto. Anche due scritti relativi all'agrimensura sono presentati come ispirati dalla lasa: il primo sarebbe stato rivelato da Vegoia al punico Magone, l'altro a carattere profetico all'etrusco Arruns Veltumnus. Entrambi sono in parte conservati nei Gromatici veteres (V sec. d.C.), il secondo corrotto da lacune testuali e da errori tipici del latino tardo e con termini apparentemente impropri derivati verosimilmente da una non perfetta traduzione in latino di un testo originario in lingua etrusca: (it)
|
| rdfs:comment
|
- Die Lasa Vecu, Vecui oder Vecuvia ist eine niedere etruskische Gottheit, die in der etruskischen Kunst und Literatur eine wichtige Rolle als Prophetin und Wahrsagerin spielt. Sie zählt zu den Lasen, die im etruskischen Liebeskult und als Schicksalsgöttinnen in Erscheinung treten. Die Weissagungen der Lasa Vecu wurden von den Etruskern schriftlich festgehalten. Die Römer bezeichneten sie als Nymphe Vegoia und nannten ihre Bücher die libri vegoici. (de)
- Vegoia ou Vegoe, ou encore Begoe, était une sibylle étrusque, celle qui a dicté les lois sacrées du bornage étrusque relatives à l'établissement des limites des champs et des terres des villes. « Une prophétie menace ainsi des pires catastrophes quiconque déplacerait les bornes » — Jean-René Jeannot, La Religion dans l'ancienne Étrurie. Selon Servius, on lui devait un ouvrage sur les foudres. (fr)
- Vegoia (Etruscan: Vecu) is a sibyl, prophet, or nymph within the Etruscan religious framework who is identified as the author of parts of their large and complex set of sacred books, detailing the religiously correct methods of founding cities and shrines, draining fields, formulating laws and ordinances, measuring space and dividing time; she initiated the Etruscan people to the arts, as originating the rules and rituals of land marking, and as presiding over the observance, respect, and preservation of boundaries. Vegoia also is known as Vecu, Vecui, and Vecuvia, as well as Vegoe; her name is also given as Begoe or Bigois. (en)
- Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat. El seu nom es troba també citat com Begoe o Bacchitis. Vegoia s'assimila al gentilici etrusc Vecu (en la seva forma femenina Vecuvia) que trobem com un apel·latiu de Lasa, una divinitat etrusca. (ca)
- Vegoia (in etrusco Vecu) è una ninfa (lasa) della mitologia etrusca, raffigurata come una giovane donna alata che tiene in mano una spiga di grano. A lei si attribuiscono i Libri Vegonici che vertevano sull'interpretazione dei fulmini; una copia di essi era conservata, secondo le testimonianze di Servio e di Ammiano Marcellino, a Roma all'interno del Tempio di Apollo Palatino, fatti lì collocare dall'imperatore Augusto. Anche due scritti relativi all'agrimensura sono presentati come ispirati dalla lasa: il primo sarebbe stato rivelato da Vegoia al punico Magone, l'altro a carattere profetico all'etrusco Arruns Veltumnus. Entrambi sono in parte conservati nei Gromatici veteres (V sec. d.C.), il secondo corrotto da lacune testuali e da errori tipici del latino tardo e con termini apparenteme (it)
|
