dbo:abstract
|
- Urbano Rattazzi (20 de juny de 1808 - 5 de juny de 1873) va ser un estadista italià. Nascut a Alessandria (municipi del Piemont), Regne d'Itàlia, l'any 1808. Va ser enviat a la cambra de diputats en Torí com a representant del seu poble natiu. Fou president del consell de ministres italià en dues ocasions. La seva posició en la Qüestió Romana l'obligà a dimitir. (ca)
- Urbano Rattazzi (20. června 1808 Alessandria – 5. června 1873 Frosinone) byl piemontský právník, italský politik a dvakrát italský premiér v letech 1862 a 1867. Během jara národů 1848 byl zvolen poslancem parlamentu Sardinie, v padesátých letech 19. století zastával různé ministerské posty ve vládě Cavoura, po jehož smrti a rezignaci Bettina Ricasoliho se stal premiérem i přes své zuřivě antiklerikální a radikální názory. Když krátce poté Giuseppe Garibaldi vytáhl na Řím obsazený Francouzi, Rattazzi tuto akci podpořil, ale později změnil svůj názor a poslal vojáky, aby zastavili Garibaldiho, který byl zraněn v bitvě u Aspromonte. To vedlo k tomu, že veřejnost donutila Rattazziho k rezignaci. V roce 1867 byl Rattazzi opět jmenován premiérem, a v té době Garibaldi s jeho svolením znovu podnikl pochod na Řím, ale pak Rattazzi ještě jednou změnil názor a nařídil Garibaldiho zatknout. Ani tentokrát jeho krok veřejnost nepřijala a Rattazzi rezignoval podruhé. (cs)
- أوربانو راتاتسي (بالإيطالية: Urbano Rattazzi) سياسي إيطالي (20 يونيو 1808 - 5 يونيو 1873) تولى رئاسة الحكومة في مملكة إيطاليا مرتين (ar)
- Urbano Rattazzi (* 20. Juni 1808 in Alessandria; † 5. Juni 1873 in Frosinone) war ein piemontesischer und später italienischer Politiker. Als Präsident des Ministerrats führte er zwischen 1862 und 1867 mit den Kabinetten Rattazzi I und Rattazzi II zwei italienische Regierungen an. (de)
- Urbano Rattazzi (Alessandria, 20 de junio de 1808 - Frosinone, 5 de junio de 1873) fue un político y estadista italiano. (es)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Alessandria, 1808ko ekainaren 30a - Frosinone, 1873ko ekainaren 5a) italiar politikaria izan zen. Italiako lehen ministroa izan zen 1862an eta 1867an. Piemonten jaio zen, Turinen zuzenbidea ikasi zuen eta abokatu gisa lan egin zuen. Napoleon enperadorearen iloba biloba batekin ezkondu zen. Sardiniako Erresumako diputatu eta ministro izan zen. Cavourreko kondearekin aliatua, Italiaren bateratzearen protagonistetako bat izan zen. Bi aldiz izan zen Italiako lehen ministro, baina Rattazzik Garibaldirekiko zuen etsaitasunaren aurrean herritarrek izandako erreakzioak karguan gutxi irautea eragin zuen (eu)
- Urbano Rattazzi, surnommé Urbanino, de son nom complet Urbano Pio Francesco Rattazzi, né le 30 juin 1808 à Alexandrie, alors en département de Marengo, mort le 5 juin 1873 à Frosinone, est un homme d'État du royaume de Sardaigne, appartenant à la gauche modérée de tendance anticléricale. Il est aussi un important artisan de l'unité italienne, et l'un des acteurs du Risorgimento, avec Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi, Camillo Cavour et Victor-Emmanuel II de Savoie. Au cours de sa carrière, il est ministre de l'Intérieur, ministre des Affaires étrangères et président du Conseil. En 1862 et en 1867, président du Conseil des ministres, mais en désaccord avec le roi Victor-Emmanuel II de Savoie, qui refuse de conquérir Rome, capitale du Saint-Siège, il démissionne par deux fois de son poste. (fr)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Italian pronunciation: [urˈbaːno ratˈtattsi]; 29 June 1808 – 5 June 1873) was an Italian statesman. (en)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Alessandria, 29 juni 1808 - Frosinone, 5 juni 1873) was een Italiaans staatsman. (nl)
- Urbano Rattazzi (ur. 20 czerwca 1808 w Alessandrii, zm. 5 czerwca 1873 we Frosinone) – piemoncki prawnik, włoski polityk, dwukrotny premier Włoch (1862 i 1867). (pl)
- Urbano Pio Francesco Giacomo Rattazzi (Alessandria, 30 giugno 1808 – Frosinone, 5 giugno 1873) è stato un politico italiano. Esponente di spicco e successivamente capo dell'ala democratica (Sinistra storica) del Parlamento Subalpino e, successivamente, italiano, ricoprì numerosi incarichi ministeriali tra il 1848 e il 1849 nel Governo Casati, nel Governo Gioberti e nel Governo Chiodo. Passato all'opposizione, nel 1852 strinse un patto politico (Connubio) con l'ala moderata della Destra storica, guidata da Cavour, che permise a questi di divenire primo ministro, e a Rattazzi di assumere lo scranno prima di Presidente della Camera dei deputati, e poi la carica di ministro della giustizia e dell'interno. Dopo la rottura con Cavour, Rattazzi si accostò sempre più a Vittorio Emanuele II, divenendo un suo uomo di fiducia, e contrapponendosi in tal modo alla politica del conte. Scomparso Cavour e salito al potere Bettino Ricasoli, nel 1862 Rattazzi riuscì a sostituirlo e a divenire Presidente del Consiglio dei ministri del Regno d'Italia, ma la sua esperienza governativa si concluse brevemente dopo la Giornata d'Aspromonte, la quale, mal gestita, portò alle sue dimissioni. Ritornato al governo nel 1867, sempre succedendo a Ricasoli, Rattazzi cadde nuovamente dopo una breve permanenza al governo del Paese sempre per non aver saputo gestire la Questione romana, i cui esiti disastrosi porteranno alla Battaglia di Mentana. Questa disfatta segnerà le sue ennesime dimissioni e il ritiro definitivo dalla scena politica. (it)
- Urbano Rattazzi, född 29 juni 1810 i Alessandria, död 5 juni 1873 i Frosinone, var en italiensk politiker, gift med . Rattazzi blev advokat i Casale och valdes 1848 till medlem i konungariket Sardiniens deputeradekammare. Hans politik var patriotisk och fientlig mot Österrike. Efter 1848 satt han i nästan alla ministärer. År 1848 blev han först undervisningsminister och därefter, i december samma år justitieminister och senare inrikesminister. År 1852 ingick han med sitt parti, den vänstra centern, ett förbund (ett så kallat connubio) med högra centern under Camillo di Cavour, med vars hjälp han samma år befordrades till kammarens president. I oktober 1853 inträdde han i Cavours kabinett som justitieminister och övertog i mars 1854 även inrikesministeriet. I januari 1858 tvingades han att lämna sin plats, eftersom han inte delade Cavours franskvänliga politik. För Italiens bästa fortsatte han dock att samarbeta med Cavour, och då denne avgick i juli 1859, efter fredspreliminärerna i Villafranca di Verona, efterträddes han som ministerpresident av Rattazzi, som i sin tur, redan i januari 1860, efterträddes av Cavour. Rattazzi bildade i mars 1862 efter Bettino Ricasolis fall en liberal ministär men förlorade folkets sympatier på grund av sitt inskridande vid Aspromonte mot Giuseppe Garibaldi vid dennes anfall mot Rom. Han tvingades därför att avgå i december 1862. Efter Ricasolis andra fall, i april 1867, blev han åter ministerpresident och drev då igenom lagen om kyrkogodsens likvidation, men stupade åter på frågan om Kyrkostaten. Ställd mellan politiska hänsyn för Frankrikes vilja och undseende för folkets bifall till Garibaldis nya försök mot Rom, såg Rattazzi ingen annan utväg än att lämna sin befattning i oktober 1867, trots att han hade konungens personliga stöd. Han förblev dock vänsterns ledare fram till sin död. Wikimedia Commons har media relaterad till Urbano Rattazzi. (sv)
- Urbano Rattazzi (Alessandria, 20 de Junho de 1808 — Frosinone, 5 de Junho de 1873) foi um político italiano. Ocupou o cargo de primeiro-ministro da Itália. advogado de piemonte e estadista que ocupou muitos cargos de gabinete importantes nos primeiros anos da República italiana, incluindo o de primeiro-ministro; suas políticas ambíguas colocou-o em conflito com o herói italiano Giuseppe Garibaldi o que causou sua queda. Em 1848 Rattazzi foi eleito deputado ao . na década seguinte, ele ocupou vários cargos ministeriais e tornou-se associado com o brilhante premier Conde de Cavour. Violentamente anticlerical e considerado desprovido de princípio, Rattazzi, no entanto, tornou-se primeiro ministro após a morte de Cavour. Neste momento Garibaldi se ofereceu para capturar Roma ocupada pelos franceses. Rattazzi no primeiro momento sancionou este empreendimento e depois mudou de ideia e enviou tropas para interceptar Garibaldi, que foi ferido na batalha de Aspromonte (1862). A Opinião pública condenou esta ação o que forçou a demissão de Rattazzi. Em 1867 Rattazzi foi novamente convidado a ser premier, e novamente Garibaldi marchou sobre Roma, com o consentimento de Rattazzi. Rattazzi mais uma vez mudou de ideia, e ele ordenou que Garibaldi fosse preso. (pt)
- Урбано Раттацци (итал. Urbano Pio Francesco Rattazzi; 20 июня 1808, Алессандрия, Пьемонт — 5 мая 1873, Фрозиноне, Лацио) — итальянский политик и государственный деятель, дважды избирался премьер-министром Италии, причём оба раза сменял на этом посту умеренно «правого» Беттино Рикасоли. (ru)
- 乌尔巴诺·拉塔齐(Urbano Pio Francesco Rattazzi) (義大利語發音:[urˈbano ratˈtattsi]; 1808年6月29日-1873年6月5日) 意大利政治家。他在意大利共和国早期担任过许多重要的职务,包括首相;他模棱两可的政策使他与意大利英雄加里波第发生冲突,并最终导致他下台。 (zh)
- Урбано Пій Франческо Раттацці (італ. Urbano Pio Francesco Rattazzi; 20 червня 1808 — 5 травня 1873) — італійський державний і політичний діяч, двічі обіймав посаду прем'єр-міністра Італії. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Urbano Rattazzi (20 de juny de 1808 - 5 de juny de 1873) va ser un estadista italià. Nascut a Alessandria (municipi del Piemont), Regne d'Itàlia, l'any 1808. Va ser enviat a la cambra de diputats en Torí com a representant del seu poble natiu. Fou president del consell de ministres italià en dues ocasions. La seva posició en la Qüestió Romana l'obligà a dimitir. (ca)
- أوربانو راتاتسي (بالإيطالية: Urbano Rattazzi) سياسي إيطالي (20 يونيو 1808 - 5 يونيو 1873) تولى رئاسة الحكومة في مملكة إيطاليا مرتين (ar)
- Urbano Rattazzi (* 20. Juni 1808 in Alessandria; † 5. Juni 1873 in Frosinone) war ein piemontesischer und später italienischer Politiker. Als Präsident des Ministerrats führte er zwischen 1862 und 1867 mit den Kabinetten Rattazzi I und Rattazzi II zwei italienische Regierungen an. (de)
- Urbano Rattazzi (Alessandria, 20 de junio de 1808 - Frosinone, 5 de junio de 1873) fue un político y estadista italiano. (es)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Alessandria, 1808ko ekainaren 30a - Frosinone, 1873ko ekainaren 5a) italiar politikaria izan zen. Italiako lehen ministroa izan zen 1862an eta 1867an. Piemonten jaio zen, Turinen zuzenbidea ikasi zuen eta abokatu gisa lan egin zuen. Napoleon enperadorearen iloba biloba batekin ezkondu zen. Sardiniako Erresumako diputatu eta ministro izan zen. Cavourreko kondearekin aliatua, Italiaren bateratzearen protagonistetako bat izan zen. Bi aldiz izan zen Italiako lehen ministro, baina Rattazzik Garibaldirekiko zuen etsaitasunaren aurrean herritarrek izandako erreakzioak karguan gutxi irautea eragin zuen (eu)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Italian pronunciation: [urˈbaːno ratˈtattsi]; 29 June 1808 – 5 June 1873) was an Italian statesman. (en)
- Urbano Pio Francesco Rattazzi (Alessandria, 29 juni 1808 - Frosinone, 5 juni 1873) was een Italiaans staatsman. (nl)
- Urbano Rattazzi (ur. 20 czerwca 1808 w Alessandrii, zm. 5 czerwca 1873 we Frosinone) – piemoncki prawnik, włoski polityk, dwukrotny premier Włoch (1862 i 1867). (pl)
- Урбано Раттацци (итал. Urbano Pio Francesco Rattazzi; 20 июня 1808, Алессандрия, Пьемонт — 5 мая 1873, Фрозиноне, Лацио) — итальянский политик и государственный деятель, дважды избирался премьер-министром Италии, причём оба раза сменял на этом посту умеренно «правого» Беттино Рикасоли. (ru)
- 乌尔巴诺·拉塔齐(Urbano Pio Francesco Rattazzi) (義大利語發音:[urˈbano ratˈtattsi]; 1808年6月29日-1873年6月5日) 意大利政治家。他在意大利共和国早期担任过许多重要的职务,包括首相;他模棱两可的政策使他与意大利英雄加里波第发生冲突,并最终导致他下台。 (zh)
- Урбано Пій Франческо Раттацці (італ. Urbano Pio Francesco Rattazzi; 20 червня 1808 — 5 травня 1873) — італійський державний і політичний діяч, двічі обіймав посаду прем'єр-міністра Італії. (uk)
- Urbano Rattazzi (20. června 1808 Alessandria – 5. června 1873 Frosinone) byl piemontský právník, italský politik a dvakrát italský premiér v letech 1862 a 1867. Během jara národů 1848 byl zvolen poslancem parlamentu Sardinie, v padesátých letech 19. století zastával různé ministerské posty ve vládě Cavoura, po jehož smrti a rezignaci Bettina Ricasoliho se stal premiérem i přes své zuřivě antiklerikální a radikální názory. Když krátce poté Giuseppe Garibaldi vytáhl na Řím obsazený Francouzi, Rattazzi tuto akci podpořil, ale později změnil svůj názor a poslal vojáky, aby zastavili Garibaldiho, který byl zraněn v bitvě u Aspromonte. To vedlo k tomu, že veřejnost donutila Rattazziho k rezignaci. V roce 1867 byl Rattazzi opět jmenován premiérem, a v té době Garibaldi s jeho svolením znovu podni (cs)
- Urbano Rattazzi, surnommé Urbanino, de son nom complet Urbano Pio Francesco Rattazzi, né le 30 juin 1808 à Alexandrie, alors en département de Marengo, mort le 5 juin 1873 à Frosinone, est un homme d'État du royaume de Sardaigne, appartenant à la gauche modérée de tendance anticléricale. Il est aussi un important artisan de l'unité italienne, et l'un des acteurs du Risorgimento, avec Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi, Camillo Cavour et Victor-Emmanuel II de Savoie. (fr)
- Urbano Pio Francesco Giacomo Rattazzi (Alessandria, 30 giugno 1808 – Frosinone, 5 giugno 1873) è stato un politico italiano. Esponente di spicco e successivamente capo dell'ala democratica (Sinistra storica) del Parlamento Subalpino e, successivamente, italiano, ricoprì numerosi incarichi ministeriali tra il 1848 e il 1849 nel Governo Casati, nel Governo Gioberti e nel Governo Chiodo. Passato all'opposizione, nel 1852 strinse un patto politico (Connubio) con l'ala moderata della Destra storica, guidata da Cavour, che permise a questi di divenire primo ministro, e a Rattazzi di assumere lo scranno prima di Presidente della Camera dei deputati, e poi la carica di ministro della giustizia e dell'interno. (it)
- Urbano Rattazzi (Alessandria, 20 de Junho de 1808 — Frosinone, 5 de Junho de 1873) foi um político italiano. Ocupou o cargo de primeiro-ministro da Itália. advogado de piemonte e estadista que ocupou muitos cargos de gabinete importantes nos primeiros anos da República italiana, incluindo o de primeiro-ministro; suas políticas ambíguas colocou-o em conflito com o herói italiano Giuseppe Garibaldi o que causou sua queda. (pt)
- Urbano Rattazzi, född 29 juni 1810 i Alessandria, död 5 juni 1873 i Frosinone, var en italiensk politiker, gift med . Rattazzi blev advokat i Casale och valdes 1848 till medlem i konungariket Sardiniens deputeradekammare. Hans politik var patriotisk och fientlig mot Österrike. Efter 1848 satt han i nästan alla ministärer. År 1848 blev han först undervisningsminister och därefter, i december samma år justitieminister och senare inrikesminister. Wikimedia Commons har media relaterad till Urbano Rattazzi. (sv)
|