| dbo:abstract
|
- Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; grec antic: Τισσαφέρνης, llatí: Tissaphernes) fou un sàtrapa persa. Vers el 415 aC fou comissionat per Darios II de Pèrsia per sufocar la revolta del sàtrapa Pisutnes de Lídia o Sardes, i va aconseguir la victòria subornant als mercenaris grecs de Pisutnes; aquest es va rendir sota la falsa garantia que el rei havia promès respectar la seva vida; Tisafernes el va substituir en el govern però Amorges, fill de Pisutnes, va continuar la revolta i el rei li va encarregar d'acabar també amb aquest rebel. També li fou encarregat el cobrament dels tributs a les ciutats gregues, especialment a les protegides d'Atenes, que atès l'estat d'agitació a la satrapia no s'havien recaptat darrerament. Tisafernes va enviar el 412 aC un ambaixador a Esparta, proposant una aliança i demanant un exèrcit d'ajut, al que va prometre pagar; també s'havia d'ajudar a Quios i Èritres, estats grecs dins la seva satrapia, en una planejada revolta contra Atenes. Per influència d'Alcibíades l'ajuda espartana fou enviada (Tisafernes fou preferit a Farnabazos II de Frígia Hel·lespòntica que també havia demanat l'aliança espartana). El tractat fou signat pel mateix Tisafernes i per Calcideu pels espartans; el tractat estipulava que serien perses totes les ciutats o territoris que ho havien estat anteriorment. Per un temps Tisafernes i els seus aliats van cooperar cordialment especialment a Milet contra els atenencs; els espartans, d'altra banda, el van ajudar contra Amorges en la reducció de Iasos a Cària. Amorges fou capturat. Però havien van esclatar dissensions pel pagament de la flota, que Tisafernes havia disminuït, i es va haver de fer un nou tractat que establia que Pèrsia donaria suport a totes les tropes enviades per Esparta mentre seguissin en territori persa, però implícitament reconeixia la sobirania persa sobre tots els estats grecs a Àsia. L'hivern del 412 aC els espartans havien enviat 11 comissionats com a consellers d'Astíoc, i aquestos es van mostrar contraris al nou tractat i Tisafernes en resposta va trencar les converses i es va retirar; quan Alcibíades va abandonar el Peloponès i es va refugiar al territori de Tisafernes, aviat el va convèncer per mostrar-se més equilibrat entre Atenes i Esparta, cosa que beneficiava a Pèrsia més que un triomf d'un sobre l'altre. Aquest punt de vista fou assumit plenament pel sàtrapa que després no va voler canviar i donar suport ple a Atenes, i quan Pisandre d'Acarnes i els seus ambaixadors van anar a negociar una aliança es va mantenir en la posició d'equilibri. Al cap d'un temps Tisafernes va buscar un nou tractat amb Esparta, i es va signar amb clàusules més precises sobre els pagaments i els drets del rei sobre les ciutats gregues d'Àsia es va redactar de manera més ambigua. Però tot i les promeses d'enviar a la flota fenícia en suport dels espartans contra Atenes, no va donar cap suport efectiu; els espartans es van alarmar pensant que els traïa i havia passat al bàndol atenenc convençut per Alcibíades i es van retirar de Milet i van sortir cap al nord on es van unir al sàtrapa Farnabazos II (411 aC); els espartans van expulsar a la guarnició persa d'Antandros dirigida per Arsaces, lloctinent de Tisafernes, i aquest va sortir d'Aspendos i es va dirigir a l'Hel·lespont, però més amb idea de reconciliar-se amb els espartans que de buscar l'enfrontament; de camí es va aturar a Efes on va fer un sacrifici a Àrtemis; després va seguir al nord on va trobar a Alcibíades que li va oferir regals, però Tisafernes va agafar als atenencs (per obtenir la confiança dels espartans) i els va enviar en custodia a Sardes; es va dirigir als espartans, i els va assegurar que la manca de suport de la flota fenícia havia estat a causa del fet que el rei la necessitava contra els àrabs i egipcis; sembla que no fou cregut. Alcibíades va escapar de la seva captivitat al cap d'un mes, i va deixar entendre que havia estat alliberat pel mateix sàtrapa, incrementant les sospites espartanes. Tisafernes va continuar de cercar la confiança dels espartans però els seus intents es van trobar amb l'oposició d'Hermòcrates de Rodes; en aquell moment es va produir (410 aC) una revolució a Tassos on l'harmost espartà Etònic fou expulsat, i es va atribuir la instigació a Tisafernes. El 409 aC quan l'atenenc Tràsil va envair Lídia i estava davant d'Efes, Tisafernes hi va anar i va rebutjar la força atenenca. El 408 aC Cir el Jove, fill del rei, fou nomenat sàtrapa de Lídia en lloc de Tisafernes, que va conservar Cària. El rei va escoltar l'acusació de Lisandre contra el sàtrapa, i va ordenar subministrar als lacedemonis; quan Cir va haver d'anar a la cort persa (405 aC), es va emportar en el viatge a Tisafernes, teòricament com un honor, però en la pràctica perquè no el volia deixar a Lídia. A la mort de Darios aquell mateix any, Tisafernes va acusar Cir de complotar contra Artaxerxes, i aquest es va salvar només per la intervenció de la seva mare Parisatis. Al seu retorn a Lícia i Cària els dos homes es van enfrontar pels límits de les seves dues satrapies (la de Tisafernes era subordinada de la de Cir el Jove); Milet era l'única ciutat grega que no havia transferit el seu suport a Cir, i es va revoltar però Tisafernes va aplanar la revolta en sang. Abans de la revolta de Cir, Tisafernes va enviar missatgers a Artaxerxes per avisar del que es preparava. A la batalla de Cunaxa (401 aC) fou un dels quatre generals que va dirigir l'exèrcit reial i manava l'ala esquerra amb la part principal de la cavalleria. Tisafernes va rebre del rei, altre cop, la satrapia vacant de Lídia. Quan els deu mil van iniciar la retirada Tisafernes els va demanar una entrevista i els va oferir entrar al servei del rei el qual preguntava les raons de l'expedició. Al cap d'uns dies va dir que havia rebut comunicació del rei i estava autoritzat a conduir-los a les seves cases; es va fer un tractat i els grecs van començar a avançar; les sospites entre els dos costats van continuar i el general grec Clearc d'Esparta va demanar una entrevista amb Tisafernes per parlar de la situació; Clearc i quatre generals més que van anar a l'entrevista foren capturats a traïció. Un nou missatger enviat als grecs fou despatxat, ja que aquestos van refusar tornar a parlar amb ell. Tisafernes va fustigar als deu mil durant el seu viatge però sense causar problemes seriosos, fins que van arribar a les muntanes dels carducs on Tisafernes va deixar de seguir-los. Es va dirigir a Sardes on va reclamar tota l'autoritat que corresponia als perses sobre les ciutats gregues que havien estat lleials a Cir. Aquestes ciutats, alarmades, van demanar ajut a Esparta que els hi va concedir. Esparta va enviar un exèrcit dirigit per Tibró (400 aC) al que el 399 aC va substituir Dercil·lides i va aprofitar la rivalitat entre Tisafernes i Farnabazos per concloure un tractat amb el primer, que abandonava als espartans la satrapia del segon; però el 397 aC els lacedemonis van atacar Cària, dins del domini de Tisafernes i llavors els dos sàtrapes es van unir encara que no es va produir cap gran combat i les negociacions que es van iniciar van acabar amb una treva que establia que la decisió final requeia en les autoritats d'Esparta i el rei de Pèrsia. El 396 aC el rei Agesilau II d'Esparta va envair l'Àsia Menor amb la intenció declarada d'assolir la independència de les ciutats gregues. Tisafernes va proposar un armistici fins que les negociacions entre Esparta i Pèrsia s'acabessin, ja que va dir que pensava que l'acord final seria favorable als espartans; la treva fou acordada, però mentre, secretament, Tisafernes demanava ajut al rei; quan els reforços van arribar Tisafernes va ordenar a Agesilau de sortir d'Àsia, però el rei espartà s'hi va negar; va fingir un atac a Cària obligant a Tisafernes a concentrar les seves forces en aquesta regió, i llavors va fer la guerra a la Frígia Hel·lespòntica en territori de Farnabazos. El 395 aC Agesilau va amenaçar Lídia i Tisafernes va haver de mantenir les forces a la zona per si l'atac era a Lídia o Cària; Agesilau va atacar la comarca de Sardes i la va assolar durant tres dies, derrotant a un cos de cavalleria enviat per Tisafernes. Les ciutats afectades es van queixar a la cort persa i allí Parisatis, la mare de Cir el Jove que volia venjança contra tots els que havien participat en la lluita contra el seu fill preferit, els hi va donar curs. Artaxerxes va enviar a Tritaustes per matar a Tisafernes i substituir-lo en el govern. Tisafernes fou sorprès en el bany per Tritaustes, que portava una carta del rei que li permetia obtenir la cooperació dels funcionaris, i se li va tallar el cap, que fou enviat a la cort. (ca)
- Tissafernés (ďruhý pád Tissaferna, řecky Τισσαφέρνης, staropersky Čiθrafarnah, v novodobé perštině Čehrfar, 445-395 před naším letopočtem) byl perský satrapa (místodržitel) v Kárii, Lýdii (zde sídlil ve městě Sardy) a Iónii. Informoval krále Artaxerxa II. o tažení najatých řeckých vojsk jeho bratra Kýra mladšího. V v roce 401 před naším letopočtem byl jedním z vojevůdců perského krále. Zásah jeho jízdy měl zásadní podíl na vítězství Artaxerxově. Po porážce od spartských vojsk v roce 395 př. n. l. byl králem Artaxerxem sesazen a popraven. (cs)
- Ο Τισσαφέρνης ήταν σατράπης της Λυδίας και αξιωματικός του Περσικού στρατού της περιοχής της Μικράς Ασίας. Κατά τη διάρκεια του Πελοποννησιακού πολέμου συμμάχησε με τους Σπαρτιάτες και τους βοήθησε να κερδίσουν τους Αθηναίους. Συνεργάστηκε με τον Αρταξέρξη τον 2ο εναντίον του Κύρου του νεότερου στη μάχη για τη διαδοχή στον περσικό θρόνο που έγινε στα Κούναξα, όπου αντιμετώπισε και ένα τμήμα 10.000 Ελλήνων μισθοφόρων. Μετά τη μάχη, επέστρεψε στην παλιά του θέση και κήρυξε πόλεμο εναντίον της Σπάρτης λόγω της συμμαχίας που είχε κάνει με τον Κύρο, το 399 π.Χ. Τελικά ηττήθηκε από τον Αγησίλαο το 395 π.Χ. κοντά στις Σάρδεις. Η μητέρα του βασιλιά, Παρυσάτιδα, θεωρούσε τον Τισσαφέρνη κύρια αιτία θανάτου του υιού της Κύρου και για το λόγο αυτό ο σατράπης των Σάρδεων, Τιθραύστης, τον δολοφόνησε το 395 π.Χ. (el)
- Tissaphernes [tɪsaˈfɛrnɛs] (altpersisch: Čiθrafarnah oder Čiçafarnah; † nach 395 v. Chr.) war im Ionisch-Dekeleischen Teilkrieg (413–404 v. Chr.) des Peloponnesischen Krieges (431–404 v. Chr.) der Statthalter (Satrap) und Militärbefehlshaber des Perserreiches im lydischen Sardes. 412 v. Chr. unterlag er einem athenischen Expeditionskorps in der Schlacht von Milet, verwandelte die Niederlage jedoch in einen strategischen Erfolg, da er ein Bündnis mit Sparta schloss, das ihm die Rückgewinnung der griechischen Küstenstädte in Ionien versprach. In die gleiche Periode fällt seine Freundschaft mit dem athenischen Überläufer Alkibiades, der ihm riet, Spartaner und Athener lieber gegeneinander auszuspielen, um den Krieg in die Länge zu ziehen und beide Seiten zum Vorteil Persiens zu schwächen. Um den Spartanern keinen allzu großen Vorteil zu verschaffen, schickte Tissaphernes 411 v. Chr. eine persisch-phönikische Hilfsflotte zurück nach Phönikien. Offenbar aufgrund der Reaktion des Perserkönigs und der Spartaner ließ er wenig später seinen Ratgeber Alkibiades festnehmen, der jedoch entweichen konnte und wieder auf die athenische Seite übertrat. 409 v. Chr. kämpfte Tissaphernes erneut gegen eine athenische Armee unter Thrasyllos und siegte in der Schlacht von Ephesos. Bald danach wurde er durch Kyros den Jüngeren, einen Sohn des persischen Großkönigs Dareios II. (423–404 v. Chr.), ersetzt. Als Kyros nach dem Ende des Peloponnesischen Kriegs gegen seinen Bruder, den Großkönig Artaxerxes II. (404–359 v. Chr.), rebellierte („Zug der Zehntausend“), stand Tissaphernes auf der Seite von Artaxerxes und bekämpfte Kyros, der schließlich in der Schlacht bei Kunaxa (401 v. Chr.) sein Leben verlor. Tissaphernes wurde für seine Dienste von Artaxerxes reichlich beschenkt. Er heiratete sogar eine Tochter des Großkönigs und wurde wieder persischer Oberbefehlshaber (karanos) in Kleinasien, nachdem er den Posten zuvor an Kyros verloren hatte. Im Rahmen des spartanisch-persischen Krieges (400–394 v. Chr.) wurde Tissaphernes von einem spartanischen Heer unter König Agesilaos II. besiegt (395 v. Chr.) und in der Folge der Niederlage von Artaxerxes II. hingerichtet. Als sein Nachfolger in der Satrapie Lydien wurde Tiribazos ernannt. In den griechischen Quellen wird Tissaphernes negativ geschildert, was aber primär auf die feindliche Grundhaltung der Autoren gegenüber Persien zurückzuführen ist. Tissaphernes erwies sich offenbar als ein fähiger persischer Statthalter, der die griechischen Machtkämpfe auszunutzen verstand. (de)
- Tisafernes (hacia el 445 a. C.-395 a. C.), sátrapa persa de Lidia y Caria desde aprox. el 415 a. C. (es)
- Tisafernes (antzinako grezieraz: Τισσαφέρνης; antzinako persieraz: Čiθrafarnahc; K.a. 445- Kolossos, K.a. 395) persiar jeneral eta politikaria izan zen. K.a. 413tik aurrera satrapa edo gobernaria izan zen Lidian eta Karian. Espartaren alde borrokatu zen Peloponesoko Gerran, baina espartarren garaipenaren ondoren, ahaleginak egin zituen Dario II.ak Espartari lagun ez ziezaion (K.a. 407). Horrelakorik onartzen ez zuela eta, Dario II.ak Ziro semea jarri zuen haren ordez Asia Txikian, eta aurka jazarri zitzaion Tissaferne. Artaxerxeren alde borrokatu zen (K.a. 401); Ziro hil zen gudu hartan, eta lepoa moztu zien haren jeneral guztiei Tissafernek. Artaxerxek Lidiako eta Kariako satrapa ezarri eta gero, joniarren eta espartarren aurka jo zuen, baina haiek menderatu zuten (K.a. 395). Hil egin zuten guduaren ondoren. (eu)
- Tissapherne († 395) est un satrape perse. Satrape en 413 de Lydie et de Carie, il redoute la puissance de Sparte et sur les conseils d'Alcibiade tente en vain de dissuader Darius II de soutenir Sparte contre Athènes. Il entre en conflit avec Cyrus le Jeune (devenu, par la volonté de sa mère Parysatis, satrape de Lydie, Phrygie et Cappadoce en 407) pour la possession des villes grecques d'Ionie. Il s'empare de Milet, ce qui contribua en partie à la révolte de Cyrus le Jeune contre son frère Artaxerxès II. Tissapherne prend une part décisive à la bataille de Counaxa en 401 où Cyrus le Jeune est tué. Des négociations s'engagent alors entre Tissapherne et les mercenaires grecs de Cyrus. Tissapherne s'engage à les mener vers le Pont-Euxin mais fait assassiner leur chef Cléarque lors d'un banquet. C'est après cet évènement que Xénophon dirige la retraite de ces mercenaires qu'il va décrire dans l'Anabase. Tissapherne épouse une des filles d'Artaxerxès II et s'attaque ensuite aux villes d'Ionie. Il entre en conflit avec Sparte et est vaincu, sur les bords du Pactole en 395 par Agésilas II. C'est le prétexte qu'attendait la reine-mère Parysatis pour venger son fils préféré. Elle accuse Tissapherne de trahison et il est exécuté à Colosses, en Phrygie, en 395.
* Portail du Proche-Orient ancien (fr)
- Tissaphernes (bahasa Yunani Kuno: Τισσαφέρνης; bahasa Persia Tua Čiθrafarnah > Mod. Persia Čehrfar) (445 SM – 395 SM) merupakan seorang prajurit dan negarawan Persia. Dia adalah cucu Hydarnes. (in)
- Tissaphernes (Old Persian: *Ciçafarnāʰ; Greek: Τισσαφέρνης; Lycian: 𐊋𐊆𐊈𐊈𐊀𐊓𐊕𐊑𐊏𐊀 Kizzaprñna, 𐊈𐊆𐊖𐊀𐊓𐊕𐊑𐊏𐊀 Zisaprñna; 445 – 395 BC) was a Persian soldier and statesman, Satrap of Lydia and Ionia. His life is mostly known from the works of Thucydides and Xenophon. According to Ctesias, he was the son of Hidarnes III and therefore the great grandson of Hydarnes, one of the six conspirators who had supported the rise of Darius the Great. (en)
- 티사페르네스(Tissaphernes, 고대 페르시아어: تیسافرن Tīsāfern 기원전 445년 - 기원전 395년)는 페르시아 제국 아케메네스 왕조 사트라프(태수)이다. 펠로폰네소스 전쟁에 개입하는 등 고대 그리스와도 친숙하고, 그를 언급하는 횟수가 많았다. (ko)
- ティッサフェルネス（またはティッサペルネス：Tissaphernes, ペルシア語：تیسافرن Tīsāfern, ？‐紀元前395年以降）はアケメネス朝ペルシアのサトラップ（太守）である。ペロポネソス戦争に介入するなど、古代ギリシアともなじみが深く、その言及回数は多い。 ペロポネソス戦争の時点でサルディス太守だったティッサフェルネスは、当初はスパルタと同盟していたが、アルキビアデスの提案によって戦争を長引かせてスパルタとアテナイ双方を疲弊させるべく、アテナイとの同盟に転じた。しかし紀元前410年頃に大王ダレイオス2世の第二王子キュロスと交代させられ、カリア太守に職掌を限定された。このためティッサフェルネスはキュロスと対立し、キュロスが新王に即位した兄アルタクセルクセス2世に対して反乱を起こすと、アルタクセルクセスに味方してキュロスと戦った。キュロスはクナクサの戦い（紀元前401年）で戦死し、ティッサフェルネスはサルディス太守に返り咲いた。 ティッサフェルネスは、キュロスに味方したイオニア諸都市を攻撃したためにスパルタと敵対し、紀元前399年のスパルタ王アゲシラオス2世の小アジア遠征において辛酸を舐めさせられた。ティッサフェルネスは敵がカリアに進撃してくることを予想してカリアに軍を結集させるも、当てが外れてせっかくの大軍を遊兵化させ、敵に多くの戦利品を渡してしまった。その後彼は直接アゲシラオスの軍と矛を交えたが、アゲシラオスは騎兵が有利な平野を避けて歩兵に有利な場所で戦ったため、数で勝るティッサフェルネス軍を大いに破った。愛息キュロスを失った恨みを抱いていた皇太后パリュサティスの讒言を受けていたティッサフェルネスは敗戦の責任を問われ、大王の派遣してきた千人隊長ティトラウステスにより処刑された。後任の太守にはが任命された。 (ja)
- Tissaphernes [tɪsaˈfɛrnɛs]? (Perzisch: تیسافرن Tīsāfern [tiːsɔːˈfern]?; gestorven na 395 v.Chr.) was een Perzisch politicus en militair. Tijdens de zogenaamde Deceleïsche Oorlog (van 413 tot 404 v.Chr.) was hij satraap (gouverneur) en militair bevelhebber van Sardes in Lydië. In die hoedanigheid steunde hij nu eens de Spartanen, dan weer de Atheners, met de bedoeling de oorlog zo lang mogelijk te rekken. Rond 410 v.Chr. verving koning Darius II Tissaphernes als satraap door zijn zoon Cyrus de Jongere. Toen, na Darius' dood, Cyrus tegen zijn broer, koning Artaxerxes II (404-359 v.Chr.) in opstand kwam ("De tocht van de Tienduizend"), vocht Tissaphernes tegen de troonpretendent, die ten slotte in de Slag bij Cunaxa (401 v.Chr.) het leven liet. Tijdens de (400-394 v.Chr.) werd de intussen opnieuw als satraap gerehabiliteerde Tissaphernes door een Spartaans leger onder het bevel van koning Agesilaüs II bestreden (396 v.Chr.) en na de nederlaag van Artaxerxes II door Tithraustes vermoord. Als zijn opvolger in de satrapie van Lydië werd benoemd. (nl)
- Tissaferne (in persiano antico Čiθrafarnah; in greco antico: Τισσαφέρνης, Tissaphérnēs; 445 a.C. – Colossi, 395 a.C.) è stato un militare e politico persiano, satrapo di Lidia e Caria dal 413 a.C. alla sua morte. (it)
- Tissafernes (V/IV w. p.n.e.) – satrapa perski w zachodnich prowincjach Azji Mniejszej (Lidia, Karia, Jonia) w latach 413–395. W czasie wojny peloponeskiej prowadził politykę utrzymania równowagi pomiędzy Spartą a Atenami, jako najlepszej dla Persji. Podczas konfliktu pomiędzy królem perskim Artakserksesem II, a jego bratem Cyrusem Młodszym opowiedział się po stronie tego pierwszego i walnie przyczynił do zwycięstwa w bitwie pod Kunaksą. Pokonany przez Agesilaosa w (395 p.n.e.), następnie pozbawiony władzy i stracony. (pl)
- Тиссафе́рн, сын Гида́рна (др.-греч. Τισσαφέρνης, др.-перс. Čiθrafarnah; родился в 445 году до н. э. — казнён в 395 году до н. э., Колоссы, Фригия) — шурин и советник Артаксеркса II, персидский сатрап Лидии, который в 413 году до н. э. заключил союз со Спартой, а после битвы при Кунаксе (401 год до н. э.) приказал убить вождей греческих наёмных войск. (ru)
- Tissafernes (persa Ciθrafarna, grego Τισσαφέρνης;? — 395 a.C.) foi um soldado e estadista persa, neto de Hidarnes. Em 413 a.C. era o sátrapa da e Cária, e comandante-em-chefe do exército persa na Ásia Menor. Quando Dario II ordenou a coleta do tributo que as cidades gregas tinham em dívida, fez uma aliança com Esparta contra Atenas, o que em 412 a.C. levou à conquista de grande parte da Jónia. Porém, Tissafernes não estava disposto a iniciar um conflito armado e tentou atingir os seus propósitos por meio de astutas e muitas vezes perfidiosas negociações; Alcibíades persuadiu-o de que a melhor política para a Pérsia seria a de manter o equilíbrio entre Atenas e Esparta, e a rivalidade com o seu vizinho da Frígia diminuiu ainda mais a sua energia. Assim, quando em 408 a.C. o rei decidiu apoiar fortemente Esparta, Tissafernes foi removido do seu cargo de general e os seus poderes ficaram limitados à satrapia da Cária, enquanto a Lídia e a condução da guerra foram confiadas a Ciro, o Jovem. Após a queda de Atenas, tanto Ciro como Tissafernes reclamaram jurisdição sobre as cidades jónicas, a maioria das quais reconheceram Ciro como seu governante; porém, Tissafernes apoderou-se de Mileto, onde foi atacado por Ciro, que a coberto desta ação reuiniu um exército com o propósito de usá-lo contra o seu irmão Artaxerxes II. O rei foi avisado por Tissafernes, que participou na , e mais tarde tentou destruir os mercenários gregos de Ciro atraiçoando-os. Foi então enviado de regresso à Ásia Menor reocupando o seu antigo cargo como comandante-em-chefe e sátrapa da Lídia e Cária. Atacou as cidades gregas, como castigo pelas suas alianças com Ciro. Tais ações conduziram à guerra com Esparta em 399 a.C.. Tissafernes recorreu mais uma vez à diplomacia subtil, mas foi derrotado por Agesilau II junto do Pactolo próximo de Sardes (395 a.C.). Por fim, o rei cedeu às pressões de Farnabazo, fortemente apoiado pelo quiliarca e pela rainha-mãe Parisátide, que odiava Tissafernes por o considerar responsável pela morte do seu filho favorito, Ciro. Titraustes foi enviado para executar Tissafernes, o qual foi atraído à residência de Arieu em Colossas onde foi morto. (pt)
- 提萨斐尼 (古希臘語：ΤισσαφέρνηςTissaphernes; 古波斯語 Čiθrafarnah > 当代波斯语 Čehrfar)(前445-前395年)是一个 波斯军人和政治家。他是海达尔尼斯（Hydarnes）的孙子。 (zh)
- Тіссаферн або Чітрафарна (*Čiθrafarnah, 445 до н. е. — 395 до н. е.) — перський сатрап Лідії, Лікії, Карії часів Ахеменідської держави. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Tissafernés (ďruhý pád Tissaferna, řecky Τισσαφέρνης, staropersky Čiθrafarnah, v novodobé perštině Čehrfar, 445-395 před naším letopočtem) byl perský satrapa (místodržitel) v Kárii, Lýdii (zde sídlil ve městě Sardy) a Iónii. Informoval krále Artaxerxa II. o tažení najatých řeckých vojsk jeho bratra Kýra mladšího. V v roce 401 před naším letopočtem byl jedním z vojevůdců perského krále. Zásah jeho jízdy měl zásadní podíl na vítězství Artaxerxově. Po porážce od spartských vojsk v roce 395 př. n. l. byl králem Artaxerxem sesazen a popraven. (cs)
- Tisafernes (hacia el 445 a. C.-395 a. C.), sátrapa persa de Lidia y Caria desde aprox. el 415 a. C. (es)
- Tissaphernes (bahasa Yunani Kuno: Τισσαφέρνης; bahasa Persia Tua Čiθrafarnah > Mod. Persia Čehrfar) (445 SM – 395 SM) merupakan seorang prajurit dan negarawan Persia. Dia adalah cucu Hydarnes. (in)
- Tissaphernes (Old Persian: *Ciçafarnāʰ; Greek: Τισσαφέρνης; Lycian: 𐊋𐊆𐊈𐊈𐊀𐊓𐊕𐊑𐊏𐊀 Kizzaprñna, 𐊈𐊆𐊖𐊀𐊓𐊕𐊑𐊏𐊀 Zisaprñna; 445 – 395 BC) was a Persian soldier and statesman, Satrap of Lydia and Ionia. His life is mostly known from the works of Thucydides and Xenophon. According to Ctesias, he was the son of Hidarnes III and therefore the great grandson of Hydarnes, one of the six conspirators who had supported the rise of Darius the Great. (en)
- 티사페르네스(Tissaphernes, 고대 페르시아어: تیسافرن Tīsāfern 기원전 445년 - 기원전 395년)는 페르시아 제국 아케메네스 왕조 사트라프(태수)이다. 펠로폰네소스 전쟁에 개입하는 등 고대 그리스와도 친숙하고, 그를 언급하는 횟수가 많았다. (ko)
- Tissaferne (in persiano antico Čiθrafarnah; in greco antico: Τισσαφέρνης, Tissaphérnēs; 445 a.C. – Colossi, 395 a.C.) è stato un militare e politico persiano, satrapo di Lidia e Caria dal 413 a.C. alla sua morte. (it)
- Tissafernes (V/IV w. p.n.e.) – satrapa perski w zachodnich prowincjach Azji Mniejszej (Lidia, Karia, Jonia) w latach 413–395. W czasie wojny peloponeskiej prowadził politykę utrzymania równowagi pomiędzy Spartą a Atenami, jako najlepszej dla Persji. Podczas konfliktu pomiędzy królem perskim Artakserksesem II, a jego bratem Cyrusem Młodszym opowiedział się po stronie tego pierwszego i walnie przyczynił do zwycięstwa w bitwie pod Kunaksą. Pokonany przez Agesilaosa w (395 p.n.e.), następnie pozbawiony władzy i stracony. (pl)
- Тиссафе́рн, сын Гида́рна (др.-греч. Τισσαφέρνης, др.-перс. Čiθrafarnah; родился в 445 году до н. э. — казнён в 395 году до н. э., Колоссы, Фригия) — шурин и советник Артаксеркса II, персидский сатрап Лидии, который в 413 году до н. э. заключил союз со Спартой, а после битвы при Кунаксе (401 год до н. э.) приказал убить вождей греческих наёмных войск. (ru)
- 提萨斐尼 (古希臘語：ΤισσαφέρνηςTissaphernes; 古波斯語 Čiθrafarnah > 当代波斯语 Čehrfar)(前445-前395年)是一个 波斯军人和政治家。他是海达尔尼斯（Hydarnes）的孙子。 (zh)
- Тіссаферн або Чітрафарна (*Čiθrafarnah, 445 до н. е. — 395 до н. е.) — перський сатрап Лідії, Лікії, Карії часів Ахеменідської держави. (uk)
- Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; grec antic: Τισσαφέρνης, llatí: Tissaphernes) fou un sàtrapa persa. Vers el 415 aC fou comissionat per Darios II de Pèrsia per sufocar la revolta del sàtrapa Pisutnes de Lídia o Sardes, i va aconseguir la victòria subornant als mercenaris grecs de Pisutnes; aquest es va rendir sota la falsa garantia que el rei havia promès respectar la seva vida; Tisafernes el va substituir en el govern però Amorges, fill de Pisutnes, va continuar la revolta i el rei li va encarregar d'acabar també amb aquest rebel. També li fou encarregat el cobrament dels tributs a les ciutats gregues, especialment a les protegides d'Atenes, que atès l'estat d'agitació a la satrapia no s'havien recaptat darrerament. (ca)
- Ο Τισσαφέρνης ήταν σατράπης της Λυδίας και αξιωματικός του Περσικού στρατού της περιοχής της Μικράς Ασίας. Κατά τη διάρκεια του Πελοποννησιακού πολέμου συμμάχησε με τους Σπαρτιάτες και τους βοήθησε να κερδίσουν τους Αθηναίους. Συνεργάστηκε με τον Αρταξέρξη τον 2ο εναντίον του Κύρου του νεότερου στη μάχη για τη διαδοχή στον περσικό θρόνο που έγινε στα Κούναξα, όπου αντιμετώπισε και ένα τμήμα 10.000 Ελλήνων μισθοφόρων. Μετά τη μάχη, επέστρεψε στην παλιά του θέση και κήρυξε πόλεμο εναντίον της Σπάρτης λόγω της συμμαχίας που είχε κάνει με τον Κύρο, το 399 π.Χ. Τελικά ηττήθηκε από τον Αγησίλαο το 395 π.Χ. κοντά στις Σάρδεις. Η μητέρα του βασιλιά, Παρυσάτιδα, θεωρούσε τον Τισσαφέρνη κύρια αιτία θανάτου του υιού της Κύρου και για το λόγο αυτό ο σατράπης των Σάρδεων, Τιθραύστης, τον δολοφόνησε το (el)
- Tissaphernes [tɪsaˈfɛrnɛs] (altpersisch: Čiθrafarnah oder Čiçafarnah; † nach 395 v. Chr.) war im Ionisch-Dekeleischen Teilkrieg (413–404 v. Chr.) des Peloponnesischen Krieges (431–404 v. Chr.) der Statthalter (Satrap) und Militärbefehlshaber des Perserreiches im lydischen Sardes. 412 v. Chr. unterlag er einem athenischen Expeditionskorps in der Schlacht von Milet, verwandelte die Niederlage jedoch in einen strategischen Erfolg, da er ein Bündnis mit Sparta schloss, das ihm die Rückgewinnung der griechischen Küstenstädte in Ionien versprach. In die gleiche Periode fällt seine Freundschaft mit dem athenischen Überläufer Alkibiades, der ihm riet, Spartaner und Athener lieber gegeneinander auszuspielen, um den Krieg in die Länge zu ziehen und beide Seiten zum Vorteil Persiens zu schwächen. Um (de)
- Tisafernes (antzinako grezieraz: Τισσαφέρνης; antzinako persieraz: Čiθrafarnahc; K.a. 445- Kolossos, K.a. 395) persiar jeneral eta politikaria izan zen. K.a. 413tik aurrera satrapa edo gobernaria izan zen Lidian eta Karian. Espartaren alde borrokatu zen Peloponesoko Gerran, baina espartarren garaipenaren ondoren, ahaleginak egin zituen Dario II.ak Espartari lagun ez ziezaion (K.a. 407). Horrelakorik onartzen ez zuela eta, Dario II.ak Ziro semea jarri zuen haren ordez Asia Txikian, eta aurka jazarri zitzaion Tissaferne. Artaxerxeren alde borrokatu zen (K.a. 401); Ziro hil zen gudu hartan, eta lepoa moztu zien haren jeneral guztiei Tissafernek. Artaxerxek Lidiako eta Kariako satrapa ezarri eta gero, joniarren eta espartarren aurka jo zuen, baina haiek menderatu zuten (K.a. 395). Hil egin z (eu)
- Tissapherne († 395) est un satrape perse. Satrape en 413 de Lydie et de Carie, il redoute la puissance de Sparte et sur les conseils d'Alcibiade tente en vain de dissuader Darius II de soutenir Sparte contre Athènes. Il entre en conflit avec Cyrus le Jeune (devenu, par la volonté de sa mère Parysatis, satrape de Lydie, Phrygie et Cappadoce en 407) pour la possession des villes grecques d'Ionie. Il s'empare de Milet, ce qui contribua en partie à la révolte de Cyrus le Jeune contre son frère Artaxerxès II.
* Portail du Proche-Orient ancien (fr)
- ティッサフェルネス（またはティッサペルネス：Tissaphernes, ペルシア語：تیسافرن Tīsāfern, ？‐紀元前395年以降）はアケメネス朝ペルシアのサトラップ（太守）である。ペロポネソス戦争に介入するなど、古代ギリシアともなじみが深く、その言及回数は多い。 ペロポネソス戦争の時点でサルディス太守だったティッサフェルネスは、当初はスパルタと同盟していたが、アルキビアデスの提案によって戦争を長引かせてスパルタとアテナイ双方を疲弊させるべく、アテナイとの同盟に転じた。しかし紀元前410年頃に大王ダレイオス2世の第二王子キュロスと交代させられ、カリア太守に職掌を限定された。このためティッサフェルネスはキュロスと対立し、キュロスが新王に即位した兄アルタクセルクセス2世に対して反乱を起こすと、アルタクセルクセスに味方してキュロスと戦った。キュロスはクナクサの戦い（紀元前401年）で戦死し、ティッサフェルネスはサルディス太守に返り咲いた。 (ja)
- Tissaphernes [tɪsaˈfɛrnɛs]? (Perzisch: تیسافرن Tīsāfern [tiːsɔːˈfern]?; gestorven na 395 v.Chr.) was een Perzisch politicus en militair. Tijdens de zogenaamde Deceleïsche Oorlog (van 413 tot 404 v.Chr.) was hij satraap (gouverneur) en militair bevelhebber van Sardes in Lydië. In die hoedanigheid steunde hij nu eens de Spartanen, dan weer de Atheners, met de bedoeling de oorlog zo lang mogelijk te rekken. (nl)
- Tissafernes (persa Ciθrafarna, grego Τισσαφέρνης;? — 395 a.C.) foi um soldado e estadista persa, neto de Hidarnes. Em 413 a.C. era o sátrapa da e Cária, e comandante-em-chefe do exército persa na Ásia Menor. Quando Dario II ordenou a coleta do tributo que as cidades gregas tinham em dívida, fez uma aliança com Esparta contra Atenas, o que em 412 a.C. levou à conquista de grande parte da Jónia. Porém, Tissafernes não estava disposto a iniciar um conflito armado e tentou atingir os seus propósitos por meio de astutas e muitas vezes perfidiosas negociações; Alcibíades persuadiu-o de que a melhor política para a Pérsia seria a de manter o equilíbrio entre Atenas e Esparta, e a rivalidade com o seu vizinho da Frígia diminuiu ainda mais a sua energia. Assim, quando em 408 a.C. o rei decidiu ap (pt)
|
.svg?width=300)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
