| dbo:abstract
|
- Seleuc II Cal·linic, dit també Pogó (grec antic: Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC. Desheretat pel seu pare Antíoc II Teos el 250 aC en favor del fill de la seva segona dona Berenice d'Egipte, el 246 aC, fou restablert en els seus drets. Per evitar un nou capgirament la seva mare Laòdice va assassinar (enverinar) a Antíoc a Efes, i l'exèrcit va reconèixer a Seleuc II com a rei. El fill de Berenice fou assassinat a Antioquia per soldats lleials a Laòdice, i després també ho fou Berenice, que abans de morir va poder demanar ajut al seu germà Ptolemeu III Evèrgetes I d'Egipte, el que va originar la III Guerra Síria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret. Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quan el governador de Xipre, germà de Ptolemeu III, va desembarcar a Selèucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota egípcia va ocupar Solos, a Cilícia. Els soldats egipcis van entrar a Síria sense trobar gairebé resistència i van arribar fins al sud de les muntanyes del Taure, i a l'est fins al riu Èufrates. No se sap perquè a finals d'any Ptolemeu III va tornar a Egipte, però és possible que fos al conèixer que Berenice era ja morta; tot i així els egipcis van mantenir l'ocupació de Síria. Mentrestant, Seleuc II es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues de l'Àsia Menor, especialment Esmirna, amb l'única excepció d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolemeu. Seleuc va fer aliança amb el rei del Pont (la germana de Seleuc, Laòdice, es va casar amb l'hereu del Pont Mitridates). Seleuc II va ordenar la construcció d'una flota per reconquerir Síria, Efes i Soló. El 244 aC Seleuc II es va presentar a Síria on els governadors de les ciutats es van declarar a favor seu, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis però van conservar la Celesíria i Fenícia, així com la base de Selèucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port). El 243 aC Seleuc va concedir al seu germà Antíoc Hièrax (Antíoc el Voltor) el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l'aliança amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar també l'aliança dels gàlates. La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau pel qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, , Samotràcia, Sestos i els Quersonès. El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hièrax a l'obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l'anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hièrax, gràcies als gàlates, a Ancira (235 aC), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder del seu germà que es titulava Rei de Cilícia i Àsia Menor, i estava casat amb una filla del rei de Bitínia Zielas (+ 228 aC). Seleuc va lluitar després contra els parts. No estan clars els resultats d'aquesta lluita, ja que algunes fonts parlen de què fins i tot fou capturat pels parts i va romandre presoner per uns anys, mentre d'altres diuen que va establir la pau amb Arsaces I de Pàrtia que va reconèixer la seva sobirania. El 230 aC el rei de Pèrgam Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hièrax, que era aliat d'aquests. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergàmides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar a l'Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria a favor seu. Seleuc va retornar a Síria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d'altres cap a Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d'uns lladres. Seleuc II va morir el 225 aC a causa d'una caiguda de cavall i el va succeir el seu fill Alexandre, amb el nom de Seleuc III Ceraune. (ca)
- Seleukos II. Kallinikos (Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος, asi 265 př. n. l. – 225 př. n. l.) byl vládce Seleukovské říše od roku 246 př. n. l. do své smrti v roce 225 př. n. l. Jeho panování bylo poznamenáno řadou vnitřních i vnějších konfliktů, které vedly k oslabení říše. Byl známý pod přízvisky Kallinikos („krásně vítězící“) a Pogonos („vousatý“). Jeho otcem byl a matkou Za manželku si vzal , s níž měl pět dětí. Jeho nástupu na trůn předcházel spor o následovnictví. Druhá manželka Antiocha Thea, egyptská princezna , prosazovala jako legitimního vládce svého nezletilého syna Antiocha. Vypukla proto válka s Egyptem, při níž Ptolemaios III. Euergetés dobyl rozsáhlá území v Sýrii. Teprve roku 241 př. n. l. byl uzavřen mír a hranicí mezi oběma říšemi se stala řeka (řecky Eleutheros). Pak proti Kallinikovi vystoupil jeho mladší bratr , který ovládl Sardy, a vypukla „válka bratrů“, která s přestávkami trvala až do Hieraxovy smrti roku 226 př. n. l. Další pokus o svržení Kallinika vedla jeho teta . Za Kallinikovy vlády se také na východě vzbouřili Parthové, které vedl satrapa . Oslabená Seleukovská říše nedokázala obnovit kontrolu v oblasti Parthie a Hyrkánie, kterou nakonec trvale ovládl Arsakés I. Nebezpečný protivník Seleukovcům povstal i v Malé Asii, kde Attalos I. vybudoval mocný stát v Pergamonu. Seleukos II. zemřel ve věku zhruba čtyřiceti let po pádu z koně. Jeho nástupcem se stal nejstarší syn . (cs)
- سلوقس الثاني (باليونانية القديمة: Αντίοχος Α' Σωτήρ) و هو ثاني ملوك الدولة السلوقية و ابن أنطيوخوس الثاني حكم من (246 ق.م. - 225 ق.م.). في عهده حدثت الحرب السورية الثالثة مع بطليموس الثالث و هو أخ زوجة أنطيوخوس الثاني والد سلوقس الثاني , قام بطليموس الثالث بغزو أراضي سلوقس و أخضع أراضيه حتى نهردجلة وما بعدها بينما ابحرت الاساطيل المصرية إلى اسيا الصغرى. ظل سلوقس الثاني في الأراضي الداخلية لاسيا اصغرى و بعد عودة بطليموس الثالث إلى مصر اعاد سلوقس الثاني شمال سوريا و الولايات الإيرانية القريبة و قام أخوه بثورة في اسيا الصغرى و انتصر على سلوقس الثاني في معركة انقرة عام 235 ق.م و حاول استعادة فرثيا دون جدوى. توفي سلوقس الثاني بعد سقوطه من خيله و خلفه ابنه سلوقس الثالث. (ar)
- Ο Σέλευκος Β' Καλλίνικος (265 – 225 π.Χ.), ήταν βασιλιάς του ελληνιστικού βασιλείου των Σελευκιδών κατά την περίοδο 246 – 225 π.Χ. Ήταν γιος του Αντίοχου Β' του Θεού και της Λαοδίκης. Το προσωνύμιο του σημαίνει «όμορφος νικητής» ή «αυτός που πετυχαίνει όμορφες νίκες». (el)
- Seleukos II. Kallinikos (altgriechisch Σέλευκος Καλλίνικος Séleukos Kallínikos; * 265 v. Chr.; † 226 v. Chr.) war ein Herrscher des Seleukidenreiches von 246 bis 226 v. Chr. Sein geläufiger Beiname bedeutet so viel wie „der Siegreiche“. Ein weiterer ihm zugeschriebener Beiname war Pogonos (Πώγωνος Pṓgōnos, deutsch ‚der Bärtige‘). Der Sohn Antiochos’ II. wurde von seiner Mutter Laodike zum König ausgerufen, nachdem ihre Mitstreiter Berenike die Jüngere (die ägyptische Stiefmutter von Seleukos II.) und ihren Sohn, die auch Anspruch auf den Thron erhoben, getötet hatten. Wie sein Vater war Seleukos wenig erfolgreich. Im Krieg gegen Pharao Ptolemaios III., den Bruder Berenikes, verlor er im Dritten Syrischen Krieg die Provinzen Syrien und Mesopotamien. Auch Baktrien und die Parther erkämpften sich ihre Unabhängigkeit. Ebenso musste er 239 v. Chr. Kleinasien an seinen Bruder Antiochos Hierax abtreten, dem er fortan feindselig gegenüberstand. Seleukos II. starb bei einem Ausritt nach einem Sturz von seinem Pferd. Er war verheiratet mit seiner Cousine Laodike, mit der er die Söhne Seleukos III. und Antiochos III. hatte, die ihm nacheinander nachfolgten. (de)
- Seleuco II de la dinastía Seléucida, llamado Calinico (Καλλινικoς), que literalmente quiere decir "el que alcanza una bella victoria", fue llamado también Pogon, el Barbudo. Fue rey desde el 247 a. C. hasta el 226 a. C. Era hijo de Antíoco II Teos. Mantuvo una guerra que perdió contra el rey de Egipto Ptolomeo III. Para entender bien esta guerra es necesario conocer algunos hechos acaecidos en época de Antíoco Teos, padre de Seleuco: Ptolomeo III tenía una hermana llamada Berenice Sira que se había casado con el rey seléucida Antíoco II Teos, aportando una sustanciosa dote. Antíoco estaba casado en primeras nupcias con una mujer llamada Laodice, y tenía dos hijos con ella, el mayor llamado Seleuco. Laodice fue repudiada y relegada a un segundo lugar, cosa que engendró en ella un gran odio y deseos de venganza. Algún tiempo después, Antíoco II mandó llamar de nuevo a su corte a su primera esposa que aprovechó la ocasión para envenenarle. A continuación hizo matar a Berenice, a su hijo (que era el pretendiente al trono) y a todos los miembros egipcios de la corte que habían llegado en el séquito de la reina y libre ya de enemigos, proclamó a su hijo como rey y con su ayuda. Así los hechos, Ptolomeo III organizó un ejército para acudir a Siria y combatir contra el nuevo rey seléucida Seleuco Calinico y contra su madre, para vengar de esa manera el asesinato de su hermana y su sobrino. Conquistó Siria y llegó hasta Babilonia y hubiera conquistado mucho más si no se hubiera tenido que volver a Egipto para sofocar una sedición. Antes de emprender el regreso saqueó el reino de Seleuco llevándose 40.000 talentos de plata y 2500 imágenes de los dioses, muchas de ellas pertenecientes a Egipto, que habían sido robadas en otra ocasión. Seleuco Calinico se casó con su prima Laodice II y tuvo dos hijos: Seleuco y Antíoco. Ambos llegaron a reinar, primero uno y después otro. El primero tuvo un reinado corto y murió envenenado por sus propios generales. Antíoco reinó con el nombre de Antíoco III Megas (el Grande). (es)
- Seleuko II.a, Seleukotar dinastiakoa, Kaliniko (Καλλινικoς) deitua, literalki "garaipen eder bat lortzen duena" esan nahi duena, Pogon (bizartsua) ere deitua izan zen. K.a. 247 eta K.a. 226 bitartean gobernatu zuen. Antioko II.a Theos erregearen semea zen. Egiptoko aurka borrokatu eta galdu egin zuen. Gerra hau ondo ulertzeko, Seleukoren aita zen Antioko Teosen garaian gertatutako gertakizun batzuk kontutan hartu behar dira: Ptolomeo III.ak, Berenize Sira izeneko arreba bat zuen, Antioko II.a Theos errege seleukotarrarekin ezkondu zena, ezkon ordain aberats bat emanez. Antioko, bere lehen ezkontzan, Laodize I.a izeneko batekin ezkonduta zegoen, eta, honekin, bi seme-alaba zituen, nagusiena, Seleuko. Laodize, arbuiatua eta bigarren maila batetara baztertua izan zen, Laodizegan, gorroto handia piztu zuena, baita mendeku nahia ere. Handik denbora batera, Antioko II.ak gortera deitarazi zuen Laodize, eta, honek, erregea pozoitu eta hiltzeko probestu zuen. Ondoren, Berenize hilarazi zuen, honen semea (tronurako erregegaia zena), eta erreginaren segizioan iritsi ziren gorteko pertsona guztiak, eta, jada etsairik gabe, bere semea errege izendatu zuen, eta bere laguntzarekin. Gertakari guzti hauen ondorioz, Ptolomeo III.ak, armada bat antolatu zuen Siriara joan eta seleukotar errege berria zen Seleuko II.a Kalinikoren eta honen amaren aurka borrokatzeko, honela, bere arreba eta ilobaren heriotzak mendekatzeko. Siria konkistatu zuen eta Babiloniaraino iritsi zen, eta askoz gehiago konkistatu ahal izango zuen, Egiptora, sedizio bat baretzera itzuli behar izan ez balu. Itzulera bidaia hasi aurretik, Seleukoren erresuma arpilatu zuen, zilarrezko 40.000 talentu eta jainkoen 2500 irudi eramanez, horietako asko, Egiptorenak zirenak, aurreko batean lapurtu zirenak. Seleuko II.a Kalinikok, bi seme izan zituen: Seleuko eta Antioko. Biak izan ziren errege, lehenik lehenengoa eta ondoren bigarrena. Lehenak, erregealdi labur bat izan zuen, eta bere jeneral propioek pozoitua hil zen. Antiokok, Antioko III.a Handia izenarekin gobernatu zuen.
* Datuak: Q3373
* Multimedia: Seleucus II (eu)
- Séleucos « Kallinikos » II (en grec moderne : Σέλευκος Καλλίνικος Βʹ), né vers 265 et mort en 226 av. J.-C., est un roi séleucide qui règne de 246 à sa mort en 226 av. J.-C. Fils aîné d'Antiochos II et de Laodicé Ire, il est connu comme un souverain énergique, et doit affronter la rébellion de son frère Antiochos Hiérax ainsi que celle des nomades scythes en Parthie, et doit également faire face à la sédition du royaume gréco-bactrien. (fr)
- Seleucus II Callinicus Pogon (Greek: Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων; Kallinikos means "beautifully triumphant"; Pogon means "the Beard"; July/August 265 BC – December 225 BC), was a ruler of the Hellenistic Seleucid Empire, who reigned from 246 BC to 225 BC. Faced with multiple enemies on various fronts, and not always successful militarily, his reign was a time of great turmoil and fragmentation for the Seleucid empire, before its eventual restoration under his second son and eventual successor, Antiochus III. (en)
- Seleukos II Kallinikos Pogon (bahasa Yunani: Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων; gelar pertama berarti "berjaya gemilang"; yang kedua, adalah julukan, berarti "berjenggot"), adalah Raja Dinasti Seleukia, berkuasa atas Iran pada 246 – 225 SM, atas Syria pada 246 - 241 SM, juga atas Anatolia pada 246 – 237 SM. Dia mewarisi takhta dari ayahnya, Antiokhos II Theos. Sepeninggalnya, takhta diwariskan pada putranya, Seleukos III Soter. Sebagaimana pendahulunya, masa kekuasaan Seleukos II juga diwarnai dengan peperangan melawan Dinasti Ptolemaios penguasa Mesir. Dia juga kehilangan beberapa wilayah lantaran pemberontakan, baik dari para satrap (gubernur) kawasan timur yang memanfaatkan lemahnya pengawasan pusat, maupun dari keluarganya sendiri. (in)
- Seleuco Callinico, detto Pogone (in greco antico: Σέλευκος Καλλίνικος Πώγων, Séleukos Kallínikos Pógon; 265 a.C. – 226 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Seleuco II, è stato un sovrano seleucide, figlio di Antioco II Teo, che governò dal 246 a.C. fino alla sua morte. Venne proclamato re dalla madre, Laodice I, mentre i suoi sostenitori ad Antiochia assassinavano Berenice e il suo figlioletto. Tolomeo III, che era il fratello di Berenice e re d'Egitto, come rappresaglia, invase l'impero seleucide (terza guerra siriaca) e marciò vittoriosamente fino al Tigri e oltre. Ottenne la sottomissione delle province orientali dell'impero Seleucide, mentre la flotta egiziana conquistava le coste dell'Asia Minore. Seleuco riuscì a restare all'interno dell'Asia Minore. Quando Tolomeo tornò in Egitto, Seleuco riprese la Siria del nord e le vicine province dell'Iran. Comunque, Antioco Ierace, fratello minore di Seleuco, divenne un suo rivale in Asia Minore, all'interno di una fazione, cui anche Laodice (madre o moglie) prese parte. Durante la guerra dei fratelli, ad Ancyra, nel 235 a.C., Seleuco subì una sconfitta schiacciante e perdette tutta l'Asia Minore fino ai monti del Tauro in favore del fratello e di altri regni della penisola. Seleuco allora intraprese una anabasis per riprendere la Partia, ma l'operazione non ebbe successo. Secondo diverse fonti, venne addirittura preso prigioniero dal re di Partia. Altre fonti fanno menzione di una pace con Arsace I, che riconobbe la sua sovranità. Nell'Asia Minore, Pergamo si stava facendo potente sotto il regno di Attalo I. Antioco Ierace, dopo un nuovo tentativo di prendere i domini del fratello quando stava perdendo i suoi, morì come fuggitivo in Tracia nel 227 a.C. Circa un anno dopo, Seleuco morì cadendo da cavallo. Il suo successore fu suo figlio maggiore, Seleuco III Sotere Cerauno. (it)
- 셀레우코스 2세 칼리니코스(고대 그리스어: Σέλευκος Β 'Καλλίνικος, 기원전 265년 ? - 기원전 225년)는 시리아 셀레우코스 왕조의 왕(재위 기원전 246년 – 기원전 225년)이다. 안티오쿠스 2세와 의 아들이다. (ko)
- Seleucus II (tussen 265 en 260 - 225 v.Chr./225 v.Chr.), bijgenaamd Callinicus (d.i. "een mooie overwinning behalend"), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van juli 246 tot aan zijn dood. Hij was de oudste zoon van Antiochus II en diens eerste echtgenote Laodice, en beklom de troon in 246. Tijdens zijn regering gingen voor het Seleucidenrijk aanzienlijke gebiedsdelen verloren: in het oosten maakten de satrapieën Parthië (onder Arsaces I) en Bactrië zich los, terwijl in Klein-Azië het koninkrijk Pergamon tot stand kwam en zich uitbreidde tot aan de Taurus. Ook in een oorlog tegen Ptolemaeus III van Egypte gingen gebieden in Klein-Azië verloren: zelfs Seleucia Pieria, de havenstad van Antiochië, werd door Ptolemaeus bezet en bleef daarna gedurende 25 jaar in Egyptische handen. Alsof dat nog niet genoeg was profiteerde Seleucus' jongere broer van diens langdurige veldtochten om zichzelf als autonoom heerser in Klein-Azië te gedragen, hierbij gesteund door zijn moeder. Antiochus bracht zijn broer in 239 v.Chr. nabij Ancyra een zware nederlaag toe, en kon pas tussen 236 en 228 geleidelijk bedwongen worden, en dan nog door Attalus I van Pergamon. Seleucus II had twee zonen, zijn opvolgers Seleucus III en Antiochus III, en twee dochters. Hij overleed in 225 als gevolg van een val van zijn paard. (nl)
- セレウコス2世カリニコス（ギリシア語: Σέλευκος Β' Καλλίνικος、紀元前265年? - 紀元前225年）は、セレウコス朝シリアの王（在位：紀元前246年 - 紀元前225年）。アンティオコス2世との子。 (ja)
- Seleuco II Calínico (265–226 a.C.) foi um imperador do Império Selêucida, reinando de 246 a 226 a.C. Sucedeu seu pai Antíoco II, sendo sucedido por seu filho Seleuco III. Seu outro filho, Antíoco III Magno, também se tornou imperador da Pérsia. Era filho de Antíoco II Teos e de Estratonice, filha de Demétrio I Poliórcetes. Casou com Laódice I, filha de e neta de Seleuco I, com quem teve dois ou três filhos (Seleuco III Cerauno, Antíoco III Magno e Antíoco Híerax) e duas filhas, que se casaram com Mitrídates e Ariates. (pt)
- Seleukos II Kallinikos (ur. między 265 a 260 p.n.e., zm. 226 p.n.e.) – władca Syrii starożytnej z dynastii Seleucydów, panujący w latach 246-226 p.n.e. Był synem Antiocha II Theosa i Laodiki. (pl)
- Селевк II Каллиник (др.-греч. Σέλευκος Β' Καλλίνικος, «Каллиник» — «добрый победитель», ок. 265 до н. э. — 225 до н. э.) — царь Сирии (с 246 до н. э.) из династии Селевкидов. Сын Антиоха II Теоса. Провозглашён царём матерью Лаодикой после убийства её сторонниками второй жены Антиоха II Береники и её сына. Эта междоусобица положила начало третьей Сирийской войне (246 — 241 до н. э.). Египетский царь и брат Береники Птолемей III Эвергет вторгся на территорию державы Селевкидов и дошёл до реки Тигр, подчинив восточные провинции страны (Месопотамию). В то же время египетский флот достиг побережья Малой Азии. Селевку удалось удержать внутренние районы Малой Азии. Когда Птолемей III вернулся в Египет, Селевк возвратил северную Сирию с Дамаском и ближние провинции Ирана. В 241 году до н. э. с Египтом был заключён мир. Младший брат Селевка Антиох Гиеракс вместе с матерью Лаодикой выступил против него. Около 235 года до н. э. у Анкиры Селевк потерпел , в результате брат получил во владение территории за Таврскими горами (Киликия). После Селевк предпринял безрезультатный военный поход против Парфии. По некоторым источникам он даже провёл несколько лет в заключении у парфянского царя. Другие источники утверждают, что он заключил мир с парфянским царём Аршаком I, который признал верховную власть Селевка. При Аттале I началось завоевание Малой Азии Пергамом. Антиох Гиеракс, после неудачных попыток захватить владения брата, в 229 году до н. э. был разбит Атталом I. После потери власти над собственными территориями Антиох Гиеракс бежал во Финикию в 227 году до н. э., где попал в плен, а при бегстве из плена его убили в 226 году до н. э. Примерно через год Селевк погиб, упав с лошади. (ru)
- Seleukos II eller Pogon, var kung i seleukidriket mellan 246 och december 225 f.Kr.. Han var son till Antiochos II. Han efterträddes av sin äldste son Seleukos III. (sv)
- Селевк II Каллінік (дав.-гр. Σέλευκος Β' Καλλίνικος; нар. липня/серпня 265 до н. е. — пом. грудня 225 до н. е.), прозваний Погоном (дав.-гр. Πώγων, Бородатим) — басилевс Держави Селевкідів у 246—225 до н. е. (uk)
- 塞琉古二世（凱旋者） Σέλευκος ο Καλλίνικος 塞琉西王朝的叙利亚国王（前246年—前226年在位）。安条克二世（“神”）之子。安條克二世逝世後，由母親勞迪絲一世扶持登上王位，並立即殺了托勒密二世之女貝勒尼基和她的兒子，引發與埃及國王托勒密三世的第三次叙利亚战争。 托勒密三世在敘利亞及安那托利亞對付塞琉古時得到重大勝利，曾短暫地佔領了安條克城，從楔形文字的最近發現中證實，他甚至進軍至巴比倫，短暫占領塞琉西王国東部一些省份。而此時，他那跋扈的母親要求他給予弟弟安條克·伊厄拉斯共同攝政權以及塞琉古領土中安那托利亞的管治權。隨後，安條克立即宣告獨立，這一舉動危及到及塞琉古抵擋托勒密的努力。最終，塞琉古與托勒密議和並割讓敘利亞北岸沿海地区。 約前239年，在安卡拉戰役中被反叛的弟弟擊敗，失去了塔爾索和安那托利亞和其他地區，接著塞琉古二世在與帕提亚（安息）国王阿尔沙克一世的战争中議和，但有些資料卻顯示塞琉古曾被安息國王囚禁幾年。約前228 年，帕加馬國王阿塔羅斯一世脫離塞琉西王朝，成為完全獨立的國家。 塞琉古二世因從座騎跌落而逝世，王位由塞琉古三世繼承。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Σέλευκος Β' Καλλίνικος (265 – 225 π.Χ.), ήταν βασιλιάς του ελληνιστικού βασιλείου των Σελευκιδών κατά την περίοδο 246 – 225 π.Χ. Ήταν γιος του Αντίοχου Β' του Θεού και της Λαοδίκης. Το προσωνύμιο του σημαίνει «όμορφος νικητής» ή «αυτός που πετυχαίνει όμορφες νίκες». (el)
- Séleucos « Kallinikos » II (en grec moderne : Σέλευκος Καλλίνικος Βʹ), né vers 265 et mort en 226 av. J.-C., est un roi séleucide qui règne de 246 à sa mort en 226 av. J.-C. Fils aîné d'Antiochos II et de Laodicé Ire, il est connu comme un souverain énergique, et doit affronter la rébellion de son frère Antiochos Hiérax ainsi que celle des nomades scythes en Parthie, et doit également faire face à la sédition du royaume gréco-bactrien. (fr)
- Seleucus II Callinicus Pogon (Greek: Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων; Kallinikos means "beautifully triumphant"; Pogon means "the Beard"; July/August 265 BC – December 225 BC), was a ruler of the Hellenistic Seleucid Empire, who reigned from 246 BC to 225 BC. Faced with multiple enemies on various fronts, and not always successful militarily, his reign was a time of great turmoil and fragmentation for the Seleucid empire, before its eventual restoration under his second son and eventual successor, Antiochus III. (en)
- 셀레우코스 2세 칼리니코스(고대 그리스어: Σέλευκος Β 'Καλλίνικος, 기원전 265년 ? - 기원전 225년)는 시리아 셀레우코스 왕조의 왕(재위 기원전 246년 – 기원전 225년)이다. 안티오쿠스 2세와 의 아들이다. (ko)
- セレウコス2世カリニコス（ギリシア語: Σέλευκος Β' Καλλίνικος、紀元前265年? - 紀元前225年）は、セレウコス朝シリアの王（在位：紀元前246年 - 紀元前225年）。アンティオコス2世との子。 (ja)
- Seleuco II Calínico (265–226 a.C.) foi um imperador do Império Selêucida, reinando de 246 a 226 a.C. Sucedeu seu pai Antíoco II, sendo sucedido por seu filho Seleuco III. Seu outro filho, Antíoco III Magno, também se tornou imperador da Pérsia. Era filho de Antíoco II Teos e de Estratonice, filha de Demétrio I Poliórcetes. Casou com Laódice I, filha de e neta de Seleuco I, com quem teve dois ou três filhos (Seleuco III Cerauno, Antíoco III Magno e Antíoco Híerax) e duas filhas, que se casaram com Mitrídates e Ariates. (pt)
- Seleukos II Kallinikos (ur. między 265 a 260 p.n.e., zm. 226 p.n.e.) – władca Syrii starożytnej z dynastii Seleucydów, panujący w latach 246-226 p.n.e. Był synem Antiocha II Theosa i Laodiki. (pl)
- Seleukos II eller Pogon, var kung i seleukidriket mellan 246 och december 225 f.Kr.. Han var son till Antiochos II. Han efterträddes av sin äldste son Seleukos III. (sv)
- Селевк II Каллінік (дав.-гр. Σέλευκος Β' Καλλίνικος; нар. липня/серпня 265 до н. е. — пом. грудня 225 до н. е.), прозваний Погоном (дав.-гр. Πώγων, Бородатим) — басилевс Держави Селевкідів у 246—225 до н. е. (uk)
- 塞琉古二世（凱旋者） Σέλευκος ο Καλλίνικος 塞琉西王朝的叙利亚国王（前246年—前226年在位）。安条克二世（“神”）之子。安條克二世逝世後，由母親勞迪絲一世扶持登上王位，並立即殺了托勒密二世之女貝勒尼基和她的兒子，引發與埃及國王托勒密三世的第三次叙利亚战争。 托勒密三世在敘利亞及安那托利亞對付塞琉古時得到重大勝利，曾短暫地佔領了安條克城，從楔形文字的最近發現中證實，他甚至進軍至巴比倫，短暫占領塞琉西王国東部一些省份。而此時，他那跋扈的母親要求他給予弟弟安條克·伊厄拉斯共同攝政權以及塞琉古領土中安那托利亞的管治權。隨後，安條克立即宣告獨立，這一舉動危及到及塞琉古抵擋托勒密的努力。最終，塞琉古與托勒密議和並割讓敘利亞北岸沿海地区。 約前239年，在安卡拉戰役中被反叛的弟弟擊敗，失去了塔爾索和安那托利亞和其他地區，接著塞琉古二世在與帕提亚（安息）国王阿尔沙克一世的战争中議和，但有些資料卻顯示塞琉古曾被安息國王囚禁幾年。約前228 年，帕加馬國王阿塔羅斯一世脫離塞琉西王朝，成為完全獨立的國家。 塞琉古二世因從座騎跌落而逝世，王位由塞琉古三世繼承。 (zh)
- سلوقس الثاني (باليونانية القديمة: Αντίοχος Α' Σωτήρ) و هو ثاني ملوك الدولة السلوقية و ابن أنطيوخوس الثاني حكم من (246 ق.م. - 225 ق.م.). في عهده حدثت الحرب السورية الثالثة مع بطليموس الثالث و هو أخ زوجة أنطيوخوس الثاني والد سلوقس الثاني , قام بطليموس الثالث بغزو أراضي سلوقس و أخضع أراضيه حتى نهردجلة وما بعدها بينما ابحرت الاساطيل المصرية إلى اسيا الصغرى. توفي سلوقس الثاني بعد سقوطه من خيله و خلفه ابنه سلوقس الثالث. (ar)
- Seleuc II Cal·linic, dit també Pogó (grec antic: Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC. Desheretat pel seu pare Antíoc II Teos el 250 aC en favor del fill de la seva segona dona Berenice d'Egipte, el 246 aC, fou restablert en els seus drets. Per evitar un nou capgirament la seva mare Laòdice va assassinar (enverinar) a Antíoc a Efes, i l'exèrcit va reconèixer a Seleuc II com a rei. El fill de Berenice fou assassinat a Antioquia per soldats lleials a Laòdice, i després també ho fou Berenice, que abans de morir va poder demanar ajut al seu germà Ptolemeu III Evèrgetes I d'Egipte, el que va originar la III Guerra Síria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret. (ca)
- Seleukos II. Kallinikos (Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος, asi 265 př. n. l. – 225 př. n. l.) byl vládce Seleukovské říše od roku 246 př. n. l. do své smrti v roce 225 př. n. l. Jeho panování bylo poznamenáno řadou vnitřních i vnějších konfliktů, které vedly k oslabení říše. Byl známý pod přízvisky Kallinikos („krásně vítězící“) a Pogonos („vousatý“). Jeho otcem byl a matkou Za manželku si vzal , s níž měl pět dětí. Seleukos II. zemřel ve věku zhruba čtyřiceti let po pádu z koně. Jeho nástupcem se stal nejstarší syn . (cs)
- Seleukos II. Kallinikos (altgriechisch Σέλευκος Καλλίνικος Séleukos Kallínikos; * 265 v. Chr.; † 226 v. Chr.) war ein Herrscher des Seleukidenreiches von 246 bis 226 v. Chr. Sein geläufiger Beiname bedeutet so viel wie „der Siegreiche“. Ein weiterer ihm zugeschriebener Beiname war Pogonos (Πώγωνος Pṓgōnos, deutsch ‚der Bärtige‘). Der Sohn Antiochos’ II. wurde von seiner Mutter Laodike zum König ausgerufen, nachdem ihre Mitstreiter Berenike die Jüngere (die ägyptische Stiefmutter von Seleukos II.) und ihren Sohn, die auch Anspruch auf den Thron erhoben, getötet hatten. (de)
- Seleuco II de la dinastía Seléucida, llamado Calinico (Καλλινικoς), que literalmente quiere decir "el que alcanza una bella victoria", fue llamado también Pogon, el Barbudo. Fue rey desde el 247 a. C. hasta el 226 a. C. Era hijo de Antíoco II Teos. Mantuvo una guerra que perdió contra el rey de Egipto Ptolomeo III. Para entender bien esta guerra es necesario conocer algunos hechos acaecidos en época de Antíoco Teos, padre de Seleuco: (es)
- Seleuko II.a, Seleukotar dinastiakoa, Kaliniko (Καλλινικoς) deitua, literalki "garaipen eder bat lortzen duena" esan nahi duena, Pogon (bizartsua) ere deitua izan zen. K.a. 247 eta K.a. 226 bitartean gobernatu zuen. Antioko II.a Theos erregearen semea zen. Egiptoko aurka borrokatu eta galdu egin zuen. Gerra hau ondo ulertzeko, Seleukoren aita zen Antioko Teosen garaian gertatutako gertakizun batzuk kontutan hartu behar dira:
* Datuak: Q3373
* Multimedia: Seleucus II (eu)
- Seleukos II Kallinikos Pogon (bahasa Yunani: Σέλευκος Β΄ ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων; gelar pertama berarti "berjaya gemilang"; yang kedua, adalah julukan, berarti "berjenggot"), adalah Raja Dinasti Seleukia, berkuasa atas Iran pada 246 – 225 SM, atas Syria pada 246 - 241 SM, juga atas Anatolia pada 246 – 237 SM. Dia mewarisi takhta dari ayahnya, Antiokhos II Theos. Sepeninggalnya, takhta diwariskan pada putranya, Seleukos III Soter. (in)
- Seleuco Callinico, detto Pogone (in greco antico: Σέλευκος Καλλίνικος Πώγων, Séleukos Kallínikos Pógon; 265 a.C. – 226 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Seleuco II, è stato un sovrano seleucide, figlio di Antioco II Teo, che governò dal 246 a.C. fino alla sua morte. Comunque, Antioco Ierace, fratello minore di Seleuco, divenne un suo rivale in Asia Minore, all'interno di una fazione, cui anche Laodice (madre o moglie) prese parte. Circa un anno dopo, Seleuco morì cadendo da cavallo. Il suo successore fu suo figlio maggiore, Seleuco III Sotere Cerauno. (it)
- Seleucus II (tussen 265 en 260 - 225 v.Chr./225 v.Chr.), bijgenaamd Callinicus (d.i. "een mooie overwinning behalend"), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van juli 246 tot aan zijn dood. Hij was de oudste zoon van Antiochus II en diens eerste echtgenote Laodice, en beklom de troon in 246. Tijdens zijn regering gingen voor het Seleucidenrijk aanzienlijke gebiedsdelen verloren: in het oosten maakten de satrapieën Parthië (onder Arsaces I) en Bactrië zich los, terwijl in Klein-Azië het koninkrijk Pergamon tot stand kwam en zich uitbreidde tot aan de Taurus. (nl)
- Селевк II Каллиник (др.-греч. Σέλευκος Β' Καλλίνικος, «Каллиник» — «добрый победитель», ок. 265 до н. э. — 225 до н. э.) — царь Сирии (с 246 до н. э.) из династии Селевкидов. Сын Антиоха II Теоса. Провозглашён царём матерью Лаодикой после убийства её сторонниками второй жены Антиоха II Береники и её сына. Селевку удалось удержать внутренние районы Малой Азии. Когда Птолемей III вернулся в Египет, Селевк возвратил северную Сирию с Дамаском и ближние провинции Ирана. В 241 году до н. э. с Египтом был заключён мир. Примерно через год Селевк погиб, упав с лошади. (ru)
|
,_Antioch_mint.jpg?width=300)
,_Antioch_mint.jpg){kind=link}