| dbo:abstract
|
- Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un filòsof nascut a Riga (Imperi Rus), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel·lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich. Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en Aristòtil. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells. En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer. (ca)
- Nicolai Hartmann (20. února 1882 Riga – 9. října 1950 Göttingen) byl německý filosof, který se zabýval etikou, ontologií a metafysikou. (cs)
- نيكولاي هارتمان (بالألمانية: Nicolai Hartmann) هو كاتب وفيلسوف ألماني، ولد في 20 فبراير 1882 في ريغا في لاتفيا، وتوفي في 9 أكتوبر 1950 في غوتينغن في ألمانيا. (ar)
- Paul Nicolai Hartmann (* 7. Februarjul. / 19. Februar 1882greg. in Riga, Russisches Kaiserreich; † 9. Oktober 1950 in Göttingen) war ein deutscher Philosoph und Professor für Philosophie. Er gilt als Fundamentalontologe, als bedeutender Vertreter des kritischen Realismus und als einer der wichtigen Erneuerer der Metaphysik im 20. Jahrhundert. (de)
- Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis; Riga, Letonia, 20 de febrero de 1882 - Gotinga, 9 de octubre de 1950) fue un filósofo alemán. (es)
- Nicolai Hartmann est un philosophe et professeur de philosophie allemand, né à Rīga, alors dans le gouvernement de Livonie appartenant à l'Empire russe (aujourd'hui en Lettonie), le 20 février 1882 et mort à Göttingen en Allemagne, le 9 octobre 1950. Hartmann ne fait pas partie du néokantisme, bien qu'ayant professé à Marbourg dans les années 1920-1925. Au contraire, ses premières œuvres majeures (Les Principes d'une métaphysique de la connaissance et La Philosophie de l'idéalisme allemand) formulent un certain nombre de critiques envers le néo-kantisme. (fr)
- Paul Nicolai Hartmann (German: [ˈhaʁtman]; 20 February 1882 – 9 October 1950) was a Baltic German philosopher. He is regarded as a key representative of critical realism and as one of the most important twentieth-century metaphysicians. (en)
- ニコライ・ハルトマン（Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis), 1882年2月20日 - 1950年10月9日）は、ドイツの哲学者。 (ja)
- 니콜라이 하르트만(Nicolai Hartmann, 라트비아어: Nikolajs Hartmanis, 1882년 2월 20일 라트비아 리가 ~ 1950년 10월 9일 독일 괴팅겐)은 존재론으로 유명한 독일의 철학자이다. 라트비아의 리가에서 출생하여, 고등학교는 페트로그라드(현 상트페테르부르크)에서 다니고, 의학·고전문헌학·철학을 도르파트, 페트로그라드, 마르부르크에서 배웠다. 1907년 코헨과 나토르프 밑에서 배운 뒤에 대학을 졸업, 1909년에 철학교수 자격을 얻어 사강사가 되었다. 제1차 세계대전에 종군한 후 1920년에 조교수, 1922년에 나토르프의 후임으로 교수가 되었다. 1925년에 킬, 1931년에 베를린, 1945년에 괴팅겐에 옮겨, 괴팅겐에서 사망하였다. 최초의 《플라톤의 존재 논리학》(1909)에서는 플라톤의 이데아론을 의 입장에서 해석하였다. 그러나 이 학파의 논리주의에 점점 불만을 느끼게 되어 인식론으로부터 존재론으로 입장을 바꾸었다. 후설이나 셸러의 현상학적 분석이나 마이농의 (對象論)을 알게 된 것이 그 이유 중 하나이다. 1919년 무렵부터 새로운 존재론을 지향하고 인식도 존재의 파악이며 존재관계라고 보았다. 《인식의 형이상학》(1921)을 출판하고 이어서 이념적인 존재로서의 가치를 문제로 하여 《》(1926)을 출판, 주관적인 인식론으로부터 객관적인 존재론으로 사색을 전개시켜 나갔다. 킬에서 베를린 시대에 걸쳐 새로운 존재론의 각 부분이 완성되었다. 그것은 《정신적 존재의 문제》(1933), 《존재론의 기초》(1935), 《가능성과 현실성》(1938), 《실재계(實在界)의 구조》(1940) 등이며, 만년에 《자연의 철학》(1950), 사후에 《미학(美學)》(1953)이 출판되었다. 하르트만은 존재를 물질·유기체·마음(의식)·정신의 4층으로 나누고, 각 범주 및 층 상호간의 법칙을 분석하고 존재론의 체계를 구성하였다. 저급한 범주는 반드시 전부가 고급의 층에 침입하는 것은 아니라고 하였다. (ko)
- Nicolai Hartmann (in lettone: Nikolajs Hartmanis; Riga, 20 febbraio 1882 – Gottinga, 9 ottobre 1950) è stato un filosofo tedesco. (it)
- Nicolai Hartmann (Lets: Nikolajs Hartmanis) (Riga, 7 februariJul/19 februariGreg 1882 - Göttingen, 9 oktober 1950) was een Duits filosoof. Hij was in de filosofie in de eerste plaats een ontoloog en verdediger van het . Zijn ontologie bestaat uit een analyse van het 'Zijn' in verschillende "zijnslagen" (Seinsschichten). Hij was een van de grootste vernieuwers van de metafysica in de hedendaagse filosofie, maar is vandaag de dag nogal in vergetelheid geraakt. (nl)
- Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis; ur. 20 lutego 1882 w Rydze, zm. 9 października 1950 w Getyndze) – niemiecki filozof, neokantysta, logik i historyk filozofii. Znany również ze swojej krytycznej ontologii. (pl)
- Nicolai Hartmann (em letão: Nikolajs Hartmanis; Riga, Letónia, 20 de fevereiro de 1882 - Gotinga, 9 de outubro de 1950) foi um filósofo germano-báltico. Ele é considerado um dos principais representantes do realismo crítico e um dos mais importantes metafísicos do século XX. (pt)
- Nicolai Hartmann, född 19 februari 1882 i Riga, död 9 oktober 1950 i Göttingen, var en balttysk filosof. Hartmann var i tur och ordning professor vid Marburgs, Kölns och Berlins universitet. Efter kriget undervisade han i Göttingen. Han var lärjunge till Hermann Cohen, till Paul Natorp och först anhängare av nykantianismen. Från denna tid härleder sig hans arbete Platos Logik des Seins (1909). Hartmann närmade sig senare Edmund Husserls fenomenologi och företrädde kunskapsteoretiskt en realistisk ståndpunkt, framlagd i boken Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis (1921). Delvis fullföljande Max Schelers tankar och stödd på aristoteliska läror utgav han i sin Ethik (1926) ett system för den materiala värdeetiken, i avgjord motsättning till Kants formella och imperativistiska etik. (sv)
- Никола́й Га́ртман (нем. Nicolai Hartmann; 20 февраля 1882, Рига, Лифляндская губерния, Российская империя — 9 октября 1950, Гёттинген, ФРГ) — немецкий философ, основоположник критической (новой) онтологии. (ru)
- 尼古拉·哈特曼（Nicolai Hartmann，1882.2-1950.10），波罗的海德国哲学家。他被看作是批判实在论的代表人物，以及二十世纪最重要的形而上学学者之一。 (zh)
- Нікола́й Га́ртманн (також: Ніколас Хартманн; латиш. Nikolajs Hartmanis; нім. Nikolai Hartmann; 20 лютого 1882, Рига, Ліфляндськая губернія, Російська імперія — 9 жовтня 1950 Геттінген, ФРН) — німецький філософ-ідеаліст, основоположник критичної (або нової) онтології. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Nicolai Hartmann (20. února 1882 Riga – 9. října 1950 Göttingen) byl německý filosof, který se zabýval etikou, ontologií a metafysikou. (cs)
- نيكولاي هارتمان (بالألمانية: Nicolai Hartmann) هو كاتب وفيلسوف ألماني، ولد في 20 فبراير 1882 في ريغا في لاتفيا، وتوفي في 9 أكتوبر 1950 في غوتينغن في ألمانيا. (ar)
- Paul Nicolai Hartmann (* 7. Februarjul. / 19. Februar 1882greg. in Riga, Russisches Kaiserreich; † 9. Oktober 1950 in Göttingen) war ein deutscher Philosoph und Professor für Philosophie. Er gilt als Fundamentalontologe, als bedeutender Vertreter des kritischen Realismus und als einer der wichtigen Erneuerer der Metaphysik im 20. Jahrhundert. (de)
- Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis; Riga, Letonia, 20 de febrero de 1882 - Gotinga, 9 de octubre de 1950) fue un filósofo alemán. (es)
- Nicolai Hartmann est un philosophe et professeur de philosophie allemand, né à Rīga, alors dans le gouvernement de Livonie appartenant à l'Empire russe (aujourd'hui en Lettonie), le 20 février 1882 et mort à Göttingen en Allemagne, le 9 octobre 1950. Hartmann ne fait pas partie du néokantisme, bien qu'ayant professé à Marbourg dans les années 1920-1925. Au contraire, ses premières œuvres majeures (Les Principes d'une métaphysique de la connaissance et La Philosophie de l'idéalisme allemand) formulent un certain nombre de critiques envers le néo-kantisme. (fr)
- Paul Nicolai Hartmann (German: [ˈhaʁtman]; 20 February 1882 – 9 October 1950) was a Baltic German philosopher. He is regarded as a key representative of critical realism and as one of the most important twentieth-century metaphysicians. (en)
- ニコライ・ハルトマン（Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis), 1882年2月20日 - 1950年10月9日）は、ドイツの哲学者。 (ja)
- Nicolai Hartmann (in lettone: Nikolajs Hartmanis; Riga, 20 febbraio 1882 – Gottinga, 9 ottobre 1950) è stato un filosofo tedesco. (it)
- Nicolai Hartmann (Lets: Nikolajs Hartmanis) (Riga, 7 februariJul/19 februariGreg 1882 - Göttingen, 9 oktober 1950) was een Duits filosoof. Hij was in de filosofie in de eerste plaats een ontoloog en verdediger van het . Zijn ontologie bestaat uit een analyse van het 'Zijn' in verschillende "zijnslagen" (Seinsschichten). Hij was een van de grootste vernieuwers van de metafysica in de hedendaagse filosofie, maar is vandaag de dag nogal in vergetelheid geraakt. (nl)
- Nicolai Hartmann (Nikolajs Hartmanis; ur. 20 lutego 1882 w Rydze, zm. 9 października 1950 w Getyndze) – niemiecki filozof, neokantysta, logik i historyk filozofii. Znany również ze swojej krytycznej ontologii. (pl)
- Nicolai Hartmann (em letão: Nikolajs Hartmanis; Riga, Letónia, 20 de fevereiro de 1882 - Gotinga, 9 de outubro de 1950) foi um filósofo germano-báltico. Ele é considerado um dos principais representantes do realismo crítico e um dos mais importantes metafísicos do século XX. (pt)
- Nicolai Hartmann, född 19 februari 1882 i Riga, död 9 oktober 1950 i Göttingen, var en balttysk filosof. Hartmann var i tur och ordning professor vid Marburgs, Kölns och Berlins universitet. Efter kriget undervisade han i Göttingen. Han var lärjunge till Hermann Cohen, till Paul Natorp och först anhängare av nykantianismen. Från denna tid härleder sig hans arbete Platos Logik des Seins (1909). Hartmann närmade sig senare Edmund Husserls fenomenologi och företrädde kunskapsteoretiskt en realistisk ståndpunkt, framlagd i boken Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis (1921). Delvis fullföljande Max Schelers tankar och stödd på aristoteliska läror utgav han i sin Ethik (1926) ett system för den materiala värdeetiken, i avgjord motsättning till Kants formella och imperativistiska etik. (sv)
- Никола́й Га́ртман (нем. Nicolai Hartmann; 20 февраля 1882, Рига, Лифляндская губерния, Российская империя — 9 октября 1950, Гёттинген, ФРГ) — немецкий философ, основоположник критической (новой) онтологии. (ru)
- 尼古拉·哈特曼（Nicolai Hartmann，1882.2-1950.10），波罗的海德国哲学家。他被看作是批判实在论的代表人物，以及二十世纪最重要的形而上学学者之一。 (zh)
- Нікола́й Га́ртманн (також: Ніколас Хартманн; латиш. Nikolajs Hartmanis; нім. Nikolai Hartmann; 20 лютого 1882, Рига, Ліфляндськая губернія, Російська імперія — 9 жовтня 1950 Геттінген, ФРН) — німецький філософ-ідеаліст, основоположник критичної (або нової) онтології. (uk)
- Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un filòsof nascut a Riga (Imperi Rus), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel·lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich. (ca)
- 니콜라이 하르트만(Nicolai Hartmann, 라트비아어: Nikolajs Hartmanis, 1882년 2월 20일 라트비아 리가 ~ 1950년 10월 9일 독일 괴팅겐)은 존재론으로 유명한 독일의 철학자이다. 라트비아의 리가에서 출생하여, 고등학교는 페트로그라드(현 상트페테르부르크)에서 다니고, 의학·고전문헌학·철학을 도르파트, 페트로그라드, 마르부르크에서 배웠다. 1907년 코헨과 나토르프 밑에서 배운 뒤에 대학을 졸업, 1909년에 철학교수 자격을 얻어 사강사가 되었다. 제1차 세계대전에 종군한 후 1920년에 조교수, 1922년에 나토르프의 후임으로 교수가 되었다. 1925년에 킬, 1931년에 베를린, 1945년에 괴팅겐에 옮겨, 괴팅겐에서 사망하였다. (ko)
|
