| dbo:abstract
|
- إدراك الإدراك (بالإنجليزية: Metacognition)، أو ما وراء المعرفة، هو مجال دراسة كيفية إدراك المعرفة المحصلة. يعرف عادة بـ «المعرفة حول المعرفة». الإدراك الذاتي يأخذ أشكال مختلفة مثل معرفة متى وكيفية تطبيق «إستراتيجيات مختلفة للتعلم أو حل المشاكل» «الذاكرة الإدراكية، أو معرف الفرد حول ذاكرته، هو نوع مهم من أنواع إدراك الإدراك.». لا يوجد دراسات وافية حول الاختلافات في الإدراك بين الثقافات المختلفة والتي لو حصلت لأعطت نتائج مفيدة في تحسين ظروف التعلم بين الطالب والمعلم في مجال الثقافات المتعددة. وينظر بعض علماء النفس الثوريين بأن الميتاكوغنيشن هو أداة للمحافظة على البقاء والذي يجعله ضرورة حية في جميع الثقافات. كما يمكن تتبع الكتابات حول الموضوع إلى أيام الفيلسوف الإغريقي أرسطو وخاصة في أعماله بعنوان «حول الروح» (بالإنجليزية: De Anima) و«الماورائيات» (بالإنجليزية: Parva Naturalia). (ar)
- La metacognició és el conjunt de processos mentals referits al mateix pensament, és a dir, la consciència de com s'usa el cervell per adquirir coneixements. S'ha definit com "pensar sobre com es pensa" o fer explícit el que passa al cervell mentre es pensa. És una habilitat que es pot entrenar i es relaciona amb la competència d'aprendre a aprendre, ja que tenir una bona metacognició ajuda a prevenir el fracàs escolar. Neurològicament, es produeix amb l'activació del lòbul central del cervell. La metacognició es divideix en tres components: coneixement metacognitiu, regulació del mateix coneixement i experiències metacognitives. No sembla una capacitat exclusiva dels humans, sinó que apareix en diverses espècies com un mecanisme evolutiu amb una doble funció: ajudar a aprendre més ràpidament de l'entorn i altres congèneres i evitar possibles situacions de risc sobre les quals no es té un coneixement suficient, en ambdós casos per incrementar les possibilitats de la pròpia supervivència. (ca)
- Το μεταγιγνώσκειν (απόδοση του αγγλικού όρου metacognition) αποτελεί έναν νέο όρο για την ελληνική γλώσσα και αναφέρεται στη γνώση και την ενημερότητα του υποκειμένου για τις γνωστικές του διεργασίες. Χρησιμοποιείται για να περιγραφεί η συλλογή πληροφοριών αναφορικά με το τι αισθάνεται και συνειδητοποιεί το άτομο για τις γνώσεις, τις πεποιθήσεις, τις σκέψεις, τις κρίσεις και τα αισθήματα που το χαρακτηρίζουν μια συγκεκριμένη χρονική στιγμή. Οι σκέψεις αυτές δεν ταυτίζονται με τις διεργασίες που επιτελούνται την ώρα της γνωστικής επεξεργασίας ή της επίλυσης ενός προβλήματος, αλλά αφορούν στο τι πιστεύει το άτομο ότι συμβαίνει στο γιγνώσκειν του σε σχέση με διάφορα γνωστικά αντικείμενα. Το μεταγιγνώσκειν αποτελεί ερευνητικό αντικείμενο της ψυχολογίας και συγκεκριμένα της γνωστικής ψυχολογίας, με ποικίλες όμως προεκτάσεις σε διάφορους τομείς όπως αυτός της εκπαίδευσης. (el)
- Metakognition bezeichnet die Auseinandersetzung mit den eigenen kognitiven Prozessen (zum Beispiel Gedanken, Meinungen, Einstellungen, Aufmerksamkeit, Kreativität). Metakognitionen umfassen zum einen das Wissen und zum anderen auch die Kontrolle (Überwachung und Selbstregulierung) über die eigenen Kognitionen. Anschaulich könnte man sagen, sie sind das Denken über das eigene Denken bzw. das Wissen über das eigene Wissen, auch Metawissen genannt. Die Bezeichnung Metakognition ist abgeleitet von griechisch μετά, meta (hier sinngemäß ‚über‘) und Kognition, einer Sammelbezeichnung für alle geistigen Vorgänge und Inhalte, die mit Wahrnehmung und Erkennen zusammenhängen. Das Wort ‚Metakognition‘ geht zurück auf (emeritierter Professor für Psychologie an der Stanford-Universität) und Henry M. Wellman (Professor für Psychologie an der University of Michigan). Heute werden auch die neurowissenschaftlichen Grundlagen erforscht. (de)
- Metacognition is an awareness of one's thought processes and an understanding of the patterns behind them. The term comes from the root word meta, meaning "beyond", or "on top of". Metacognition can take many forms, such as reflecting on one's ways of thinking and knowing when and how to use particular strategies for problem-solving. There are generally two components of metacognition: (1) knowledge about cognition and (2) regulation of cognition. Metamemory, defined as knowing about memory and mnemonic strategies, is an especially important form of metacognition. Academic research on metacognitive processing across cultures is in the early stages, but there are indications that further work may provide better outcomes in cross-cultural learning between teachers and students. Writings on metacognition date back at least as far as two works by the Greek philosopher Aristotle (384–322 BC): On the Soul and the Parva Naturalia. (en)
- En psychologie, la métacognition est la « cognition sur la cognition » (le préfixe μετά signifiant « sur, à propos » en grec ancien). Autrement dit, la métacognition consiste à avoir une activité mentale sur ses propres processus mentaux, c'est-à-dire « penser sur ses propres pensées ». Dans le domaine de la psychologie de l'éducation, le terme désigne la composante du savoir d'un individu qui concerne les processus mêmes du savoir (acquisition, perpétuation, modification), en quelque sorte « ce qu'il sait de sa façon de savoir ». De façon plus générale en psychologie cognitive, les processus métacognitifs peuvent concerner des domaines très divers : en mémoire (savoir que l'on sait, que l'on est capable de mémoriser telle ou telle information pendant telle ou telle durée), en perception (être capable de dire si on a bien perçu ou non un stimulus), en résolution de problème (décider que telle heuristique est plus appropriée dans tel cas), etc. Il existe un débat concernant l'évolution humaine quant au fait que notre espèce soit la seule ou non à être dotée de capacités métacognitives, voire . (fr)
- Metakognitif adalah kemampuan untuk mengontrol atau aspek kognitif. Meta kognitif mengendalikan enam tingkatan aspek kognitif yang didefinisikan oleh Benjamin Bloom dalam taksonomi Bloom yang terdiri dari tahap ingatan, , , analisis dan sintetis dan evaluasi. Pada tahun 1991 taksonomi ini direvisi oleh David Krathwohl menjadi mengingat, memahami, menerapkan, menganalisis, mengevaluasi, dan mencipta sesuatu sesuai dengan kemampuan siswa. (in)
- Con metacognizione si indica un costrutto teorico utilizzato in ambito psicologico ed educativo. La metacognizione indica un tipo di autoriflessività sul fenomeno cognitivo, attuabile grazie alla possibilità di distanziarsi, auto-osservare e riflettere sui propri stati mentali. L'attività metacognitiva ci permette, tra l'altro, di controllare i nostri pensieri, e quindi anche di conoscere e dirigere i nostri processi di apprendimento. Il termine metacognizione significa letteralmente "oltre la cognizione", ed è usato per indicare la cognizione sulla cognizione, o più informalmente, il pensiero sul pensiero. (it)
- 메타인지(meta認知, 영어: metacognition) 또는 상위인지는 자신의 인지 과정에 대해 한 차원 높은 시각에서 관찰 · 발견 · 통제 · 판단하는 정신 작용으로 '인식에 대한 인식', '생각에 대한 생각', '다른 사람의 의식에 대해 의식', 그리고 고차원의 생각하는 기술(higher-order thinking skills)이다. 단어의 어원은 메타에서 왔다. 메타인지는 다양한 형태를 취할 수 있다; 배움 혹은 문제해결을 위한 특별한 전략들을 언제 그리고 어떻게 사용하느냐에 관한 지식을 포함한다. 일반적으로 메타인지에는 두 가지의 구성 요소가 있다: (1)인식에 대한 지식과 (2)인식에 대한 규제이다. 쉽게 말해 자신이 무엇을 알고 무엇을 모르는지 아는 것을 뜻한다. 연상기호적 전략과 기억에 관한 지식으로 정의되는 메타메모리는 메타인지의 특별히 중요한 형태이다. 여러 문화를 아우르는 메타인지 처리에 관한 학술 연구는 초기 단계이지만, 교사들과 학생들사이의 비교 문화 학습(cross-cultural learning)에서 추가적인 연구들이 좋은 결과물을 제공할 수 있겠다는 조짐들이 있다. 메타인지에 관한 글은 그리스 철학자 아리스토텔레스(기원전 384 ~ 322)의 두 작품인 On the Soul과 Parva Naturalia까지 거슬러 올라간다. (ko)
- メタ認知（メタにんち、英:Metacognition）とは、「メタ（高次の）」という言葉が指すように、自己の認知のあり方に対して、それをさらに認知することである。メタ認知という概念の定義やその活動は分野によって様々であるが、心理療法や認知カウンセリングをはじめ、ものごとや経験に対して正しい理解を行えているかなど、自分の認知行動を正しく知る上で必要な思考のありかたを指すことが一般的である。 (ja)
- Metacognitie is de kennis over de eigen kennis of het weten van het eigen weten. Metacognitie is een belangrijke vaardigheid van een efficiënte . Als iemand beseft hoe hij/zij kennis opdoet, kan de persoon er zijn leerstrategie op richten. Doorgaans onderscheidt men nog deelaspecten van de metacognitie:
* de zuivere kennis, inzicht in het (eigen) leerproces.
* het kunnen toepassen van deze kennis in de juiste leerprocedure. Metacognitie is dus de studeerexpertise bij uitstek: studievaardigheid in de breedste zin van het woord. (nl)
- Metapoznanie (ang. metacognition) – pojęcie z zakresu psychologii, filozofii umysłu i kognitywistyki. Ogólnie rozumiane jako poznanie własnych procesów poznawczych, ich monitorowanie, regulowanie oraz kontrola. (pl)
- Metakognition är de tankeprocesser som handlar om ens egna tankeprocesser. Det innebär att man är medveten om en del av sina egna tankar. Man kan likt en inre handledare undersöka hur de egna tankarna angriper ett problem, bedöma hur bra det går och styra dem om de skenar iväg eller kommer in på ett ofruktbart spår. Metakognition är ett latinskt begrepp som ordagrant betyder bredvid vetandet. Begreppet syftar på medvetenheten om de egna kognitiva färdigheterna, enkelt uttryckt är det fråga om tankeprocesser som handlar om det egna tänkandet eller handlandet. Neurologiskt är metakognition, liksom de övriga kognitiva förmågorna, lokaliserat till prefrontala cortex. Det vill säga hjärnbarken i pannlobens främre delar. Studier har med hjälp av (MEG) och tillförsel av dopamin visat att dopamin aktiverar metakognitionen ifråga om självmedvetenhet och autonoetisk metakognition (medveten aktivitet i det episodiska systemet då man för en medveten kognitiv process om händelser i det förflutna eller i framtiden). Förmågan till metakognition verkar utvecklas med åldern och har kopplats till theory of mind vilket innebär förmågan att förstå skillnaden mellan egna och andras kunskaper, tankar och handlingar. Jag kan till exempel veta och förstå att någon vet andra saker, mer eller mindre, än jag själv. Liksom färdigheten att reflektera över andras tankar, utvecklas förmågan att reflektera över sitt eget tänkande hos yngre barn efter cirka 4-årsålden. Då gör den ökade inhiberingen att hjärnan blir bättre på att sortera kunskap, hålla uppmärksamheten fokuserad och sålla ut sådant som är oviktigt. Samtidigt klarar man av mer komplexa kognitiva uppgifter, som att reflektera, planera och bedöma. Metakognition tycks vara en förmåga som är förbehållen människor och människoapor. En studie på kapucinapor visar dock att även de är kapabla till en jämförelsevis rudimentär metakognition. Aporna fick utföra enkla metakognitiva test som gick ut på att hitta mat efter att ha fått olika typer av information, eller ingen information, på förhand. Detta lyckades och i synnerhet om de fått visuell information. Olika tillämpningar av metakognition är viktigt i alla typer av terapier. Som exempel kan det användas i form av (observerandet av sina egna tankar, känslor och handlingar) i behandling av patienter med suicidrisk. Syftet är att koppla den terapeutiska processen till det vardagliga livet. Konkret får patienten med hjälp av en egen loggbok anteckna sin status dag för dag i syfte att skapa överblick och komma fram till framgångsrika strategier. (sv)
- A metacognição é um campo de estudos relacionado à consciência e ao automonitoramento do ato cognitivo. Consiste na aprendizagem sobre o processo da aprendizagem ou a apropriação e comando dos recursos internos se relacionando com os objetos externos. A metacognição consiste na capacidade do indivíduo de monitorar e autorregular os próprios processos cognitivos. Pensar sobre a maneira pela qual pensamos em várias situações pode ajudar em avanços e progressos do pensamento crítico, científico e interdisciplinar, levando estudantes ao aprender a aprender. O termo vem da palavra raiz meta, que significa "além". A metacognição pode assumir muitas formas; inclui conhecimentos sobre quando e como usar estratégias específicas para aprender ou para resolver problemas. Em geral, a metacognição abarca dois elementos. A saber: (1) o conhecimento sobre cognição e (2) a regulação da cognição. A metamemória definida como conhecimento sobre a memória e estratégias mnemônicas, é uma forma especialmente importante de metacognição. Pesquisas acadêmicas sobre o processamento metacognitivo entre culturas estão nos estágios iniciais, mas há indícios de que trabalhos adicionais podem fornecer melhores resultados na aprendizagem transcultural entre professores e alunos. A metacognição pode ser representada em duas dimensões, a primeira dimensão seria o conhecimento cognitivo e a segunda refere-se ao processo de monitoramento e autorregulação metacognitivos. O conhecimento metacognitivo não tem essencialmente uma natureza que difere dos outros tipos de conhecimento. Todavia, cabe salientar que, pode ser notada uma evolução nos indivíduos que adotam as estratégias do monitoramento e da autorregulação metacognitiva à sua própria aprendizagem. Alguns psicólogos evolutivos levantam a hipótese de que os humanos usam a metacognição como uma ferramenta de sobrevivência, o que tornaria a metacognição igual em todas as culturas. Escritos sobre a metacognição foram objetos de, pelo menos duas obras do filósofo grego Aristóteles: De Anima e Parva Naturalia. (pt)
- Метакогнити́вные проце́ссы (от др.-греч. μετα-, μετά и лат. cognitiō — «знание»; метапозна́ние) — «знание о знании», «мышление о мышлении», «осознание осознания» и т. п.. Изучение метапознания восходит к работам Аристотеля (384—322 д.н. э.): О душе и . (ru)
- 後設認知（Metacognition）或译为元认知，這個名詞由Swartz及Perkins發明及定義， 即「認知的認知」或「知識的知識」。簡言之，就是對自己的認知過程（包括：、感知、計算、聯想等各項）的思考。 后设认知可以用於，是一種個人控制及引導心智歷程的現象。到自己的思想模式之同時，透過控制自己的思想模式，從而達至效果的學習方法。 後設認知可以分成兩大類：
* 顯明的（explicit）
* 隱藏的（implicit） 被認為是「後設認知」理論的創立者，以及這個詞語的「始創人」。根據他的理論，「後設認知」可以分為「後設認知知識」及「後設認知經驗」或「後設認知規則」兩部份： 1.
* 「後設認知知識」（Metacognitive knowledge）指在認知的過程（processes）裡所獲得的知識（acquired knowledge），亦即可用於控制認知過程的知識； 2.
* 「後設認知經驗」或「後設認知規則」。 而有關「後設認知知識」，弗拉維爾又再細分作三個分類： 1.
* 個人變數的知識（knowledge of person variables）、 2.
* 工作變數的知識（knowledge of task variables）及 3.
* 策略變數的知識（knowledge of strategy variables）。 後設認知這個概念對教學非常重要。唯有一個人瞭解到自己如何獲取一件新的知識，他才有能力把這個新的知識傳遞給其他人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- إدراك الإدراك (بالإنجليزية: Metacognition)، أو ما وراء المعرفة، هو مجال دراسة كيفية إدراك المعرفة المحصلة. يعرف عادة بـ «المعرفة حول المعرفة». الإدراك الذاتي يأخذ أشكال مختلفة مثل معرفة متى وكيفية تطبيق «إستراتيجيات مختلفة للتعلم أو حل المشاكل» «الذاكرة الإدراكية، أو معرف الفرد حول ذاكرته، هو نوع مهم من أنواع إدراك الإدراك.». لا يوجد دراسات وافية حول الاختلافات في الإدراك بين الثقافات المختلفة والتي لو حصلت لأعطت نتائج مفيدة في تحسين ظروف التعلم بين الطالب والمعلم في مجال الثقافات المتعددة. وينظر بعض علماء النفس الثوريين بأن الميتاكوغنيشن هو أداة للمحافظة على البقاء والذي يجعله ضرورة حية في جميع الثقافات. كما يمكن تتبع الكتابات حول الموضوع إلى أيام الفيلسوف الإغريقي أرسطو وخاصة في أعماله بعنوان «حول الروح» (بالإنجليزية: De Anima) و«الماورائيات» (بالإنجليزية: Parva Naturalia). (ar)
- Metakognitif adalah kemampuan untuk mengontrol atau aspek kognitif. Meta kognitif mengendalikan enam tingkatan aspek kognitif yang didefinisikan oleh Benjamin Bloom dalam taksonomi Bloom yang terdiri dari tahap ingatan, , , analisis dan sintetis dan evaluasi. Pada tahun 1991 taksonomi ini direvisi oleh David Krathwohl menjadi mengingat, memahami, menerapkan, menganalisis, mengevaluasi, dan mencipta sesuatu sesuai dengan kemampuan siswa. (in)
- Con metacognizione si indica un costrutto teorico utilizzato in ambito psicologico ed educativo. La metacognizione indica un tipo di autoriflessività sul fenomeno cognitivo, attuabile grazie alla possibilità di distanziarsi, auto-osservare e riflettere sui propri stati mentali. L'attività metacognitiva ci permette, tra l'altro, di controllare i nostri pensieri, e quindi anche di conoscere e dirigere i nostri processi di apprendimento. Il termine metacognizione significa letteralmente "oltre la cognizione", ed è usato per indicare la cognizione sulla cognizione, o più informalmente, il pensiero sul pensiero. (it)
- メタ認知（メタにんち、英:Metacognition）とは、「メタ（高次の）」という言葉が指すように、自己の認知のあり方に対して、それをさらに認知することである。メタ認知という概念の定義やその活動は分野によって様々であるが、心理療法や認知カウンセリングをはじめ、ものごとや経験に対して正しい理解を行えているかなど、自分の認知行動を正しく知る上で必要な思考のありかたを指すことが一般的である。 (ja)
- Metacognitie is de kennis over de eigen kennis of het weten van het eigen weten. Metacognitie is een belangrijke vaardigheid van een efficiënte . Als iemand beseft hoe hij/zij kennis opdoet, kan de persoon er zijn leerstrategie op richten. Doorgaans onderscheidt men nog deelaspecten van de metacognitie:
* de zuivere kennis, inzicht in het (eigen) leerproces.
* het kunnen toepassen van deze kennis in de juiste leerprocedure. Metacognitie is dus de studeerexpertise bij uitstek: studievaardigheid in de breedste zin van het woord. (nl)
- Metapoznanie (ang. metacognition) – pojęcie z zakresu psychologii, filozofii umysłu i kognitywistyki. Ogólnie rozumiane jako poznanie własnych procesów poznawczych, ich monitorowanie, regulowanie oraz kontrola. (pl)
- Метакогнити́вные проце́ссы (от др.-греч. μετα-, μετά и лат. cognitiō — «знание»; метапозна́ние) — «знание о знании», «мышление о мышлении», «осознание осознания» и т. п.. Изучение метапознания восходит к работам Аристотеля (384—322 д.н. э.): О душе и . (ru)
- La metacognició és el conjunt de processos mentals referits al mateix pensament, és a dir, la consciència de com s'usa el cervell per adquirir coneixements. S'ha definit com "pensar sobre com es pensa" o fer explícit el que passa al cervell mentre es pensa. És una habilitat que es pot entrenar i es relaciona amb la competència d'aprendre a aprendre, ja que tenir una bona metacognició ajuda a prevenir el fracàs escolar. Neurològicament, es produeix amb l'activació del lòbul central del cervell. (ca)
- Το μεταγιγνώσκειν (απόδοση του αγγλικού όρου metacognition) αποτελεί έναν νέο όρο για την ελληνική γλώσσα και αναφέρεται στη γνώση και την ενημερότητα του υποκειμένου για τις γνωστικές του διεργασίες. Χρησιμοποιείται για να περιγραφεί η συλλογή πληροφοριών αναφορικά με το τι αισθάνεται και συνειδητοποιεί το άτομο για τις γνώσεις, τις πεποιθήσεις, τις σκέψεις, τις κρίσεις και τα αισθήματα που το χαρακτηρίζουν μια συγκεκριμένη χρονική στιγμή. Οι σκέψεις αυτές δεν ταυτίζονται με τις διεργασίες που επιτελούνται την ώρα της γνωστικής επεξεργασίας ή της επίλυσης ενός προβλήματος, αλλά αφορούν στο τι πιστεύει το άτομο ότι συμβαίνει στο γιγνώσκειν του σε σχέση με διάφορα γνωστικά αντικείμενα. (el)
- Metakognition bezeichnet die Auseinandersetzung mit den eigenen kognitiven Prozessen (zum Beispiel Gedanken, Meinungen, Einstellungen, Aufmerksamkeit, Kreativität). Metakognitionen umfassen zum einen das Wissen und zum anderen auch die Kontrolle (Überwachung und Selbstregulierung) über die eigenen Kognitionen. Anschaulich könnte man sagen, sie sind das Denken über das eigene Denken bzw. das Wissen über das eigene Wissen, auch Metawissen genannt. Die Bezeichnung Metakognition ist abgeleitet von griechisch μετά, meta (hier sinngemäß ‚über‘) und Kognition, einer Sammelbezeichnung für alle geistigen Vorgänge und Inhalte, die mit Wahrnehmung und Erkennen zusammenhängen. (de)
- Metacognition is an awareness of one's thought processes and an understanding of the patterns behind them. The term comes from the root word meta, meaning "beyond", or "on top of". Metacognition can take many forms, such as reflecting on one's ways of thinking and knowing when and how to use particular strategies for problem-solving. There are generally two components of metacognition: (1) knowledge about cognition and (2) regulation of cognition. (en)
- En psychologie, la métacognition est la « cognition sur la cognition » (le préfixe μετά signifiant « sur, à propos » en grec ancien). Autrement dit, la métacognition consiste à avoir une activité mentale sur ses propres processus mentaux, c'est-à-dire « penser sur ses propres pensées ». Dans le domaine de la psychologie de l'éducation, le terme désigne la composante du savoir d'un individu qui concerne les processus mêmes du savoir (acquisition, perpétuation, modification), en quelque sorte « ce qu'il sait de sa façon de savoir ». De façon plus générale en psychologie cognitive, les processus métacognitifs peuvent concerner des domaines très divers : en mémoire (savoir que l'on sait, que l'on est capable de mémoriser telle ou telle information pendant telle ou telle durée), en perception ( (fr)
- 메타인지(meta認知, 영어: metacognition) 또는 상위인지는 자신의 인지 과정에 대해 한 차원 높은 시각에서 관찰 · 발견 · 통제 · 판단하는 정신 작용으로 '인식에 대한 인식', '생각에 대한 생각', '다른 사람의 의식에 대해 의식', 그리고 고차원의 생각하는 기술(higher-order thinking skills)이다. 단어의 어원은 메타에서 왔다. 메타인지는 다양한 형태를 취할 수 있다; 배움 혹은 문제해결을 위한 특별한 전략들을 언제 그리고 어떻게 사용하느냐에 관한 지식을 포함한다. 일반적으로 메타인지에는 두 가지의 구성 요소가 있다: (1)인식에 대한 지식과 (2)인식에 대한 규제이다. 쉽게 말해 자신이 무엇을 알고 무엇을 모르는지 아는 것을 뜻한다. 연상기호적 전략과 기억에 관한 지식으로 정의되는 메타메모리는 메타인지의 특별히 중요한 형태이다. 여러 문화를 아우르는 메타인지 처리에 관한 학술 연구는 초기 단계이지만, 교사들과 학생들사이의 비교 문화 학습(cross-cultural learning)에서 추가적인 연구들이 좋은 결과물을 제공할 수 있겠다는 조짐들이 있다. (ko)
- A metacognição é um campo de estudos relacionado à consciência e ao automonitoramento do ato cognitivo. Consiste na aprendizagem sobre o processo da aprendizagem ou a apropriação e comando dos recursos internos se relacionando com os objetos externos. A metacognição consiste na capacidade do indivíduo de monitorar e autorregular os próprios processos cognitivos. Pensar sobre a maneira pela qual pensamos em várias situações pode ajudar em avanços e progressos do pensamento crítico, científico e interdisciplinar, levando estudantes ao aprender a aprender. (pt)
- Metakognition är de tankeprocesser som handlar om ens egna tankeprocesser. Det innebär att man är medveten om en del av sina egna tankar. Man kan likt en inre handledare undersöka hur de egna tankarna angriper ett problem, bedöma hur bra det går och styra dem om de skenar iväg eller kommer in på ett ofruktbart spår. Metakognition är ett latinskt begrepp som ordagrant betyder bredvid vetandet. Begreppet syftar på medvetenheten om de egna kognitiva färdigheterna, enkelt uttryckt är det fråga om tankeprocesser som handlar om det egna tänkandet eller handlandet. (sv)
- 後設認知（Metacognition）或译为元认知，這個名詞由Swartz及Perkins發明及定義， 即「認知的認知」或「知識的知識」。簡言之，就是對自己的認知過程（包括：、感知、計算、聯想等各項）的思考。 后设认知可以用於，是一種個人控制及引導心智歷程的現象。到自己的思想模式之同時，透過控制自己的思想模式，從而達至效果的學習方法。 後設認知可以分成兩大類：
* 顯明的（explicit）
* 隱藏的（implicit） 被認為是「後設認知」理論的創立者，以及這個詞語的「始創人」。根據他的理論，「後設認知」可以分為「後設認知知識」及「後設認知經驗」或「後設認知規則」兩部份： 1.
* 「後設認知知識」（Metacognitive knowledge）指在認知的過程（processes）裡所獲得的知識（acquired knowledge），亦即可用於控制認知過程的知識； 2.
* 「後設認知經驗」或「後設認知規則」。 而有關「後設認知知識」，弗拉維爾又再細分作三個分類： 1.
* 個人變數的知識（knowledge of person variables）、 2.
* 工作變數的知識（knowledge of task variables）及 3.
* 策略變數的知識（knowledge of strategy variables）。 (zh)
|
