dbo:abstract
|
- المدرسة الوحشية أو الوحشية أو الفوفية (بالإنجليزية: fauvism) وهي مشتقة من الكلمة الفرنسيّة التي تعني الوحش المفترس (بالفرنسية: les Fauves). وهي حركة تميزت باستخدام ألوان غريبة صارخة وتحريف الأشكال بتغيير حجومها ونسبها وألوانها التقليدية. وقد أطلق الناقد لويس فوكسيل هذا الاسم على أصحاب هذه الحركة للإشارة إلى التناقض بين ضراوة ألوانهم والأساليب الشائعة. وقد ظهرت في فرنسا في مستهل القرن العشرين. ومن أبرز أعلامها ماتيس وفلامنك. تميزت الوحشية بـ الألوان المتألقة؛ وبـ البساطة والتزيينية وتوضح لوحة «الرقصة» [1910] للفنان الفرنسى «ماتيس» [1869-1954] كيف استخلص الفنان فيها القيم الزخرفية ومساحات الألوان المشرقة والصافية، في علاقات متآلفة. وقد أراد «ماتيس» أن يعبر عن عالمه الخاص وعن أحاسيسه التي أيقظتها الألوان من الأحمر والأخضر والبرتقالى -الأزرق، في حالة من النقاء والاختزال، حافظ فيها على القيم التزيينية من خلال نمط فراغى ؛بل حافظ على الترتيب الكلى للصورة. والصورة التي تشتمل على خمسة أشخاص يرقصون متشابكى الأيدى، ويشكلون دائرة-متراخية؛ ذات خطوط إيقاعية-مستمرة دون انكسار. تمثل أقصى درجة من التأثير اللونى بالبهجة والصفاء. بل إنها تمثل معادلاً بصرياً مدهشاً لمعنى حب الحياة المفعمة بالتناغم وبالأحاسيس المشرقة الخالية من التوتر القلق. (ar)
- El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle xx sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, , Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor del 1905. En francès, "fauves" vol dir "bèsties salvatges". Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l', amb una base de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influències venen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i . El fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorgí en oposició a la rígida metodologia del neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del modernisme (Art Nouveau) i a l'evasió espiritualista del simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels , l'exageració del dibuix i les perspectives forçades. Malgrat que concebien l'activitat artística com un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou Gustave Moreau, a l'escola del qual estudiaren Matisse i , , , i . no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava als seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin, n'aprengueren la llibertat en l'ús del color, que dugueren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió, en comptes de composició i ordre. El 1904, Matisse pintà Luxe, Calma i Voluptuositat, considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al el 1905. Derain s'hi sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el menyspreu de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Saló de Tardor del 1906. Allà també s'hi exposaren el Retrat de la Sra. Matisse, de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París. Matisse ja pintava de forma "fauve" fins i tot abans del 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim, aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del puntillisme perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenir-ne la puresa. D'altra banda, afirmava que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres, com havia estat l'impressionisme. El 1908, publicà les seves idees en un article titulat "Notes d'un pintor", on deia: Refusava, això no obstant, la immediatesa, car l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb caràcter i contingut. En el cas de Matisse, aquest caràcter era fonamentalment serè, en oposició a altres actituds expressionistes. És aquí on es troba la diferència entre l'expressionisme francès i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt més crua. Matisse volia fer un art, segons les seves pròpies paraules, "que sigui pur i serè, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intel·lectual". Matisse trobà la serenitat en les ceràmiques gregues i en els gravats japonesos. Practicà també l'escultura partint de Rodin i rebent classes de . Maurice Vlamink era un anarquista convençut i col·laborà entorn del 1898 en els diaris Libertaire i Anarchie; era menys metòdic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en consonància amb Van Gogh, per l'obra del qual sentia una profunda atracció. Aliè a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense mètode. Són característiques de la seva obra les línies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps, abandonà els colors fauves i la seva paleta es feu més ombrívola, els seus paisatges més sòrdids i el seu caràcter pessimista. Tot el grup se sentí influït per l'escultura africana, molt especialment Vlamink, que sostenia ser-ne el descobridor a París. Els fauvistes mai formaren un grup coherent i, malgrat els seus èxits conjunts, anaren evolucionant per camins diversos. El grup entrà en crisi el 1907, amb l'aparició de Les Senyoretes d'Avinyó, de Picasso. A Hispanoamèrica, la influència dels moviments avantguardistes se sent només a partir dels anys 1920; el fauvisme, concretament, fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers Anita Malfatti, i . Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i cubisme. (ca)
- Fauvismus (z francouzského le fauve – šelma) je moderní umělecký směr, který vznikl ve Francii na počátku 20. století. Podobá se německému expresionismu, jehož začátky ovlivnil. Fauvisté nevytvořili žádný manifest a dohromady uspořádali jen tři výstavy v průběhu několika let. Šlo jim o čistou barvu a jednoduchou zkratku, o konstrukci obrazového prostoru bez modelace a stínování, o dokonalou harmonii mezi emocionálním výrazem a dekorativní kompozicí. Výrazová síla obrazu má vycházet z barevné plochy, která na diváka bezprostředně působí. Matisse prohlašoval, že chce tvořit ‚příjemné‘ umění; využíváním zářivých barev se snažil podpořit čistotu kompozice. (cs)
- Ο Φωβισμός (γαλλικά: Fauvisme) αποτελεί καλλιτεχνικό ρεύμα της μοντέρνας τέχνης, στη ζωγραφική. Τοποθετείται χρονικά την περίοδο 1905-1908. Το κίνημα του φωβισμού αναπτύχθηκε στη Γαλλία και ενώ είχε πολύ μικρή διάρκεια ζωής, θεωρείται ένα από τα πρώτα επαναστατικά κινήματα στη ζωγραφική και με σημαντικό αντίκτυπο στην εξέλιξη της τέχνης του 20ού αιώνα. (el)
- Fauvismus wird in der Kunstgeschichte einer Stilrichtung der Malerei zugeordnet. Sie entstand aus einer Bewegung innerhalb der französischen Avantgarde zu Anfang des 20. Jahrhunderts. Der Fauvismus bildet die erste Bewegung der klassischen Moderne. Die Hauptvertreter der zunächst geschmähten Bewegung waren Henri Matisse, André Derain und Maurice de Vlaminck. Ihnen schlossen sich Raoul Dufy, Albert Marquet, Kees van Dongen, Othon Friesz und Georges Braque an. Von einigen Kunsthistorikern werden auch Henri Manguin, Charles Camoin, Jean Puy und Louis Valtat zu den Fauves gezählt, neueren Tendenzen zufolge ebenfalls Georges Rouault. In den fauvistischen Bildern sollte die Farbgebung nicht mehr der illusionistischen Darstellung eines Gegenstandes dienen. Die malerische Aussage entstand aus dem Zusammenklang der Farbflächen. Typisch für die meisten Werke sind ihre leuchtenden Farben. Die Überlegungen zur Darstellung des Raumes sind jedoch ebenso wesentlicher Bestandteil der Bildkomposition. Die Wurzeln des Fauvismus entstammen dem Impressionismus, Ziel war aber, der Flüchtigkeit impressionistischer Bilder entgegenzuarbeiten, um dem Werk mehr Dauer (frz. durée) zu verleihen. Eine eigene Theorie oder ein Manifest hatte der Fauvismus dabei nicht. Einer neueren Sichtweise zufolge habe der Fauvismus Gemeinsamkeiten mit dem Expressionismus. 1907 löste der Kubismus den Fauvismus ab und zog einige seiner Vertreter an. Es ist ein Erbe der Fauves, dass moderne Künstler die Farbe als individuelles Ausdrucksmittel sehen. (de)
- Faŭvismo (de la franca: Les Fauves, sovaĝaj bestoj) estas mallongdaŭra artmovado de fruaj modernaj artistoj. Faŭvistoj simpligis liniojn kaj utiligis brilajn sed arbitrajn kolorojn. Ili ankaŭ emfazis freŝecon kaj spontanecon anstataŭ fineco. (eo)
- Fauvism /ˈfoʊvɪzm̩/ is the style of les Fauves (French for "the wild beasts"), a group of early 20th-century modern artists whose works emphasized painterly qualities and strong colour over the representational or realistic values retained by Impressionism. While Fauvism as a style began around 1904 and continued beyond 1910, the movement as such lasted only a few years, 1905–1908, and had three exhibitions. The leaders of the movement were André Derain, Maurice de Vlaminck, and Henri Matisse. (en)
- Fauvismoa (frantsesezko fauve hitzetik dator, hots, basapiztia) XX. mendeko hasieran sortu eta biziraupen laburra izan zuen margolaritza modernoko mugimendua izan zen. Izadiaren formak bere horretan irudikatzea erdeinatzen zutelako eta margoen harmonia "basatiak" eratzen ahalegintzen zirelako, fauvista -basati, alegia- esan zitzaion 1905ean Parisen erakusketa bat egin zuen margolari gazte talde bati, eta fauvismo deitu zioten haiek sortu zuten higikundeari. Margolari talde honen arabera, artelanaren ezaugarri piktorikoak bereziki nabarmendu behar ziren eta, inpresionismoan ez bezala, kolorearen indarra aldarrikatzen zuen irudikapenaren gainetik. Pintura-mugimendu gisa, 1900aren inguruan hasi zen eta bere azkenak 1910tik aurrera ere kausi ahal izan arren, berez 3 urte besterik ez zuen iraun (1905-1907) eta hiru erakusketa baino ez zituen izan. Estilo honen buruak Henri Matisse eta André Derain izan ziren. (eu)
- El fovismo, también conocido como fauvismo (del francés fauvisme; de fauve, «fiera»; e -ismo, «movimiento», «tendencia» o «carácter»), fue un movimiento pictórico originado en Francia, alrededor de 1904 a 1908. Luego se expandió a otros países, en años posteriores. Generalmente es caracterizado por un empleo provocativo del color. Su nombre procede de la expresión les fauves («las fieras»), dado por el crítico de arte Louis Vauxcelles al conjunto de obras presentadas en la Sala VII de la tercera exposición del Salón de Otoño, en el Gran Palacio de París, en 1905. Lo usó por primera vez en su crítica de arte publicada en el periódico Gil Blas, el 17 de octubre de 1905, en un artículo dedicado al salón artístico. Fue un movimiento sincrético donde se usaban e incluían características de movimientos artísticos próximos, en su espíritu de transformación de volver a la pureza de los recursos,[cita requerida] de no ser sumisos ante la herencia pictórica, el grupo quería ir más allá de lo logrado en la pintura, razón por la cual fueron vanguardistas.[cita requerida] Con distinción y separación, algunos consideran como el precursor o el líder de este movimiento a Henri Matisse. Por otra parte, Guillaume Apollinaire le atribuye la invención del fauvismo a Henri Matisse y André Derain. Otra posición afirma la existencia de «un triángulo esencial del fauvismo» compuesto por Matisse, Derain y Maurice de Vlaminck, y que, al debilitarse esa unión, se desvaneció progresivamente el movimiento. Otro enfoque menciona a tres artistas como creadores del fauvismo. (es)
- Fauvisme adalah aliran dalam seni lukis yang berumur pendek menjelang dimulainya era seni rupa modern. Nama fauvisme berasal dari kata sindiran "fauve" (binatang liar) oleh Louis Vauxcelles saat mengomentari pameran Salon d'Automne dalam artikelnya untuk suplemen Gil Blas edisi 17 Oktober 1905, halaman 2. Kepopuleran aliran ini dimulai dari Le Havre, Paris, hingga Bordeaux. Kematangan konsepnya dicapai pada tahun 1906. (in)
- フォーヴィスム(仏: Fauvisme、野獣派)は、20世紀初頭の絵画運動の名称。ルネサンス以降の伝統である写実主義とは決別し、目に映る色彩ではなく、心が感じる色彩を表現した。 (ja)
- 야수파(野獸派) 또는 포비즘(fauvism)은 20세기 초반의 에서 잠시 나타났던 이다. 곧, 20세기 미술은 반자연주의를 기조로 하는 혁신적 유파(流派)와 사조가 어지럽게 뒤바뀌게 되지만 그 발단이 되는 것은 야수파의 운동이다. 강렬한 표현과 색을 선호했다. 야수파의 흐름 자체는 1900년 경에 시작되어 1910년 이후까지 지속되기는 했으나, 실제 야수파 운동은 1905년부터 1907년까지 약 3년 동안 세 차례의 전시회를 갖는 데 그쳤으며 결속력도 약했다. 이 운동의 기수로는 앙리 마티스와 이 있었다. 기법상의 특징은 강한 붓질과 과감한 원색 처리, 그리고 대상에 대한 고도의 간략화와 추상화이다. 눈에 보이는 색채가 아닌 마음에 느껴지는 색채를 밝고 거침없이 표현했다. 이지적인 큐비즘과는 달리 감정을 중시한다. 표현주의의 한 형태로도 볼 수 있다. (ko)
- Con il termine fauves (in francese "belve, selvaggi") si indica un movimento artistico d'avanguardia, che in realtà è un gruppo di pittori, perlopiù francesi, che nella prima parte del Novecento diedero vita a un'esperienza di breve durata temporale, ma di grande importanza nell'evoluzione dell'arte, perché ne proponevano l'innovazione. Questa corrente è chiamata anche fauvismo. L'origine del movimento è da ricercarsi nell'inserimento all'interno della tradizione impressionista francese, alla fine del XIX secolo, di spinte dotate di accenti romantici e nordici, come le proposizioni di Edvard Munch. (it)
- Fauvisme is een uit Frankrijk afkomstige expressionistische stroming in de schilderkunst die begin 20e eeuw ontstond. Het fauvisme kenmerkt zich door het gebruik van felle, nauwelijks gemengde kleuren. De stroming staat aan het begin van de moderne kunst en vond haar voortzetting in de schilderkunst van de 20e eeuw. Het hoogtepunt bereikte de stroming tussen 1898 en 1908. (nl)
- Fowizm (fr. Les Fauves – dzikie zwierzęta, drapieżniki) – kierunek w malarstwie francuskim początku XX wieku, charakteryzujący się bardzo żywą i oderwaną od rzeczywistości kolorystyką dzieł. (pl)
- Фови́зм (фр. Le fauvisme, от фр. les fauves — «дикие», «хищники») — течение в живописи французского постимпрессионизма начала XX века. Некоторые историки искусства относят фовизм к искусству авангарда, исключая его из постимпрессионизма, другие — к модернизму. Классическим периодом фовизма принято считать время с 1904 по 1908 год. Наиболее важный этап приходится на 1905—1907 годы. Характерные особенности живописи фовистов — использование предельно интенсивных цветов в их контрастных сочетаниях без валёров, обобщённые контуры, сведение формы к простым очертаниям, отказ от светотеневой и тональной моделировки и сложных перспективных построений пространства. (ru)
- Фові́зм (фр. les Fauves — «дикі») — стиль групи французьких художників початку ХХ століття, чиї роботи були швидше зосереджені на мальовничості, декоративності та насиченості кольорів, аніж на зображальних чи реалістичних аспектах, як у французькому варіанті імпресіонізму. Як стиль, фовізм виник приблизно в 1900 році й тривав до 1910 року. Був настояний на протиріччях і відрізнявся непослідовністю. Рух, як такий, панував всього кілька років, з 1904 до 1908 років; за цей час були проведено три виставки. На чолі його були Анрі Матісс та Андре Дерен. (uk)
- Fauvism var en europeisk strömning inom måleriet under tidigt 1900-tal, där färgen var konstverkets viktigaste beståndsdel. I boken Fauvismen och expressionismen beskriver författaren Bernard Denvir fauvismen, med dess karakteristiska frigörelse av färg och form, som expressionismens första framträdande inom den moderna bildkonsten. Begreppet fauvism kom sig av att konstkritikern Louis Vauxcelle använde ordet fauves (vilddjur) när han skulle beskriva målningar av Henri Matisse och gruppen kring honom på utställningen Salon des Indépendants 1906. Henri Matisse (1869–1954) utgjorde kärnan i den franska färgexpressionismen eller fauvismen. Matisse var bland annat lärare åt en rad svenska konstnärer som Isaac Grünewald, Einar Jolin och Sigrid Hjertén, vilkas måleri i likhet med hans präglas av just dekorativ skönhet och starka klara färgfält. Fauvismen var dock aldrig någon skola i egentlig mening eftersom dess konstnärer inte formulerade något gemensamt program. Fauvismen avlöstes av kubismen och kan sägas ha föregåtts av både neoimpressionismen och symbolismen. Tydliga influenser från Vincent van Gogh kan konstateras. Under parollen "färgens frigörelse" betonade fauvisterna färgernas egenvärde och använde ofta färgerna rena, direkt från färgtuben. De lyfte fram färgerna genom att anlägga dem pastost på duken och genom att undvika centralperspektiv och fördrivningar. Fauvisterna befriade färgen från dess traditionella, deskriptiva roll i framställningen och visade på så sätt vägen till hur den kunde användas som ett uttrycksfullt självändamål. (sv)
- O fauvismo ou fovismo (do francês fauvisme, oriundo de les fauves, "as feras", como foram chamados os não seguidores do cânone impressionista, vigente à época) é uma corrente artística do início do século XX, que se desenvolveu de 1905 até a segunda metade de 1907. O estilo começou em 1901 mas só foi denominado e reconhecido como um movimento artístico em 1905. Segundo Henri Matisse, em "Notes d'un Peintre", pretendia-se com o fauvismo "uma arte do equilíbrio, da pureza e da serenidade, destituída de temas perturbadores ou deprimentes". (pt)
- 野獸派(法語:Les Fauves)是20世紀率先崛起的象徵主義畫派,畫風強烈、用色大膽鮮豔,將印象派的色彩理論與梵高、高更等後印象派的大膽塗色技法推向極致,不再講究透視和明暗、放棄傳統的遠近比例與明暗法,採用平面化構圖、陰影面與物體面的強烈對比,脫離自然的摹仿。 野獸派主要由亨利·馬蒂斯、「古典野獸」安德烈·德兰領導,代表畫家另有「水彩野獸」拉乌尔·杜菲、「聖經野獸」乔治·鲁奥、「風景野獸」莫里斯·德·弗拉芒克、、等,畫風特色是狂野的色彩、強烈的視覺衝擊,慣用紅、青、綠、黃等醒目的強烈色彩作畫,他們吸收了非洲、玻里尼西亞和中南美洲原始藝術的呈現方式,以單純的線條、色塊表達自己強烈的感受。 野獸派的壽命相當的短,1905年巴黎秋季沙龍之後的第三年,野獸派幾乎已消失無蹤。然而,儘管如此,野獸派對後來的現代藝術影響仍十分深遠,瓦西里·康定斯基、德勒斯登、都受了野獸派一定程度的薰陶。 由于1905年在巴黎举办的秋季沙龙,野兽派举办了第一次集体展览。沙龙副主任兼画家在居斯塔夫·莫罗的工作室共同学习期间遇到了其中一些艺术家,并决定将他们的一些作品集中在沙龙的中央房间,以放大其的破坏性影响。第一个使用“野兽派”这个词,或者至少是传播它并使之出名的是艺术评论家路易斯沃克斯塞勒斯,由于颜色的“狂野”表现力,加上纯色调应用,他将这个房间定义为“牢笼里的野兽”。事实上,沃克塞勒似乎在进入巴黎秋季沙龙(1905年)的第八个房间时,看到一尊传统雕像,而周围环绕着非常暴力和鲜艳的色彩的绘画,他惊呼道:“看!多纳泰罗被野兽给包围了!”。 出现在大皇宫中央房间的艺术家是亨利·马蒂斯(他展出了1905年画的《戴帽子的女人》)、安德烈·德兰、莫里斯·德·弗拉芒克、賈曼恩和。其他画家也要记住,因为类似的诗意是野兽派、皮埃尔-艾伯特·马凯特、、基斯·梵·鄧肯、拉乌尔·杜菲、和喬治·布拉克。乔治·鲁奥和年轻的巴勃羅·畢卡索是在野兽派运动之外并借鉴野兽派意识形态的声音。 野兽派一直活跃到1910年。那一年伟大的保罗·塞尚回顾展是由于其中一些人采取的新方向以及立体主义的惊人增长,这有助于打破该运动薄弱的统一性。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- Fauvismus (z francouzského le fauve – šelma) je moderní umělecký směr, který vznikl ve Francii na počátku 20. století. Podobá se německému expresionismu, jehož začátky ovlivnil. Fauvisté nevytvořili žádný manifest a dohromady uspořádali jen tři výstavy v průběhu několika let. Šlo jim o čistou barvu a jednoduchou zkratku, o konstrukci obrazového prostoru bez modelace a stínování, o dokonalou harmonii mezi emocionálním výrazem a dekorativní kompozicí. Výrazová síla obrazu má vycházet z barevné plochy, která na diváka bezprostředně působí. Matisse prohlašoval, že chce tvořit ‚příjemné‘ umění; využíváním zářivých barev se snažil podpořit čistotu kompozice. (cs)
- Ο Φωβισμός (γαλλικά: Fauvisme) αποτελεί καλλιτεχνικό ρεύμα της μοντέρνας τέχνης, στη ζωγραφική. Τοποθετείται χρονικά την περίοδο 1905-1908. Το κίνημα του φωβισμού αναπτύχθηκε στη Γαλλία και ενώ είχε πολύ μικρή διάρκεια ζωής, θεωρείται ένα από τα πρώτα επαναστατικά κινήματα στη ζωγραφική και με σημαντικό αντίκτυπο στην εξέλιξη της τέχνης του 20ού αιώνα. (el)
- Faŭvismo (de la franca: Les Fauves, sovaĝaj bestoj) estas mallongdaŭra artmovado de fruaj modernaj artistoj. Faŭvistoj simpligis liniojn kaj utiligis brilajn sed arbitrajn kolorojn. Ili ankaŭ emfazis freŝecon kaj spontanecon anstataŭ fineco. (eo)
- Fauvism /ˈfoʊvɪzm̩/ is the style of les Fauves (French for "the wild beasts"), a group of early 20th-century modern artists whose works emphasized painterly qualities and strong colour over the representational or realistic values retained by Impressionism. While Fauvism as a style began around 1904 and continued beyond 1910, the movement as such lasted only a few years, 1905–1908, and had three exhibitions. The leaders of the movement were André Derain, Maurice de Vlaminck, and Henri Matisse. (en)
- Fauvisme adalah aliran dalam seni lukis yang berumur pendek menjelang dimulainya era seni rupa modern. Nama fauvisme berasal dari kata sindiran "fauve" (binatang liar) oleh Louis Vauxcelles saat mengomentari pameran Salon d'Automne dalam artikelnya untuk suplemen Gil Blas edisi 17 Oktober 1905, halaman 2. Kepopuleran aliran ini dimulai dari Le Havre, Paris, hingga Bordeaux. Kematangan konsepnya dicapai pada tahun 1906. (in)
- フォーヴィスム(仏: Fauvisme、野獣派)は、20世紀初頭の絵画運動の名称。ルネサンス以降の伝統である写実主義とは決別し、目に映る色彩ではなく、心が感じる色彩を表現した。 (ja)
- 야수파(野獸派) 또는 포비즘(fauvism)은 20세기 초반의 에서 잠시 나타났던 이다. 곧, 20세기 미술은 반자연주의를 기조로 하는 혁신적 유파(流派)와 사조가 어지럽게 뒤바뀌게 되지만 그 발단이 되는 것은 야수파의 운동이다. 강렬한 표현과 색을 선호했다. 야수파의 흐름 자체는 1900년 경에 시작되어 1910년 이후까지 지속되기는 했으나, 실제 야수파 운동은 1905년부터 1907년까지 약 3년 동안 세 차례의 전시회를 갖는 데 그쳤으며 결속력도 약했다. 이 운동의 기수로는 앙리 마티스와 이 있었다. 기법상의 특징은 강한 붓질과 과감한 원색 처리, 그리고 대상에 대한 고도의 간략화와 추상화이다. 눈에 보이는 색채가 아닌 마음에 느껴지는 색채를 밝고 거침없이 표현했다. 이지적인 큐비즘과는 달리 감정을 중시한다. 표현주의의 한 형태로도 볼 수 있다. (ko)
- Fauvisme is een uit Frankrijk afkomstige expressionistische stroming in de schilderkunst die begin 20e eeuw ontstond. Het fauvisme kenmerkt zich door het gebruik van felle, nauwelijks gemengde kleuren. De stroming staat aan het begin van de moderne kunst en vond haar voortzetting in de schilderkunst van de 20e eeuw. Het hoogtepunt bereikte de stroming tussen 1898 en 1908. (nl)
- Fowizm (fr. Les Fauves – dzikie zwierzęta, drapieżniki) – kierunek w malarstwie francuskim początku XX wieku, charakteryzujący się bardzo żywą i oderwaną od rzeczywistości kolorystyką dzieł. (pl)
- Фови́зм (фр. Le fauvisme, от фр. les fauves — «дикие», «хищники») — течение в живописи французского постимпрессионизма начала XX века. Некоторые историки искусства относят фовизм к искусству авангарда, исключая его из постимпрессионизма, другие — к модернизму. Классическим периодом фовизма принято считать время с 1904 по 1908 год. Наиболее важный этап приходится на 1905—1907 годы. Характерные особенности живописи фовистов — использование предельно интенсивных цветов в их контрастных сочетаниях без валёров, обобщённые контуры, сведение формы к простым очертаниям, отказ от светотеневой и тональной моделировки и сложных перспективных построений пространства. (ru)
- Фові́зм (фр. les Fauves — «дикі») — стиль групи французьких художників початку ХХ століття, чиї роботи були швидше зосереджені на мальовничості, декоративності та насиченості кольорів, аніж на зображальних чи реалістичних аспектах, як у французькому варіанті імпресіонізму. Як стиль, фовізм виник приблизно в 1900 році й тривав до 1910 року. Був настояний на протиріччях і відрізнявся непослідовністю. Рух, як такий, панував всього кілька років, з 1904 до 1908 років; за цей час були проведено три виставки. На чолі його були Анрі Матісс та Андре Дерен. (uk)
- O fauvismo ou fovismo (do francês fauvisme, oriundo de les fauves, "as feras", como foram chamados os não seguidores do cânone impressionista, vigente à época) é uma corrente artística do início do século XX, que se desenvolveu de 1905 até a segunda metade de 1907. O estilo começou em 1901 mas só foi denominado e reconhecido como um movimento artístico em 1905. Segundo Henri Matisse, em "Notes d'un Peintre", pretendia-se com o fauvismo "uma arte do equilíbrio, da pureza e da serenidade, destituída de temas perturbadores ou deprimentes". (pt)
- المدرسة الوحشية أو الوحشية أو الفوفية (بالإنجليزية: fauvism) وهي مشتقة من الكلمة الفرنسيّة التي تعني الوحش المفترس (بالفرنسية: les Fauves). وهي حركة تميزت باستخدام ألوان غريبة صارخة وتحريف الأشكال بتغيير حجومها ونسبها وألوانها التقليدية. وقد أطلق الناقد لويس فوكسيل هذا الاسم على أصحاب هذه الحركة للإشارة إلى التناقض بين ضراوة ألوانهم والأساليب الشائعة. وقد ظهرت في فرنسا في مستهل القرن العشرين. ومن أبرز أعلامها ماتيس وفلامنك. (ar)
- El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle xx sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, , Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor del 1905. En francès, "fauves" vol dir "bèsties salvatges". El 1908, publicà les seves idees en un article titulat "Notes d'un pintor", on deia: (ca)
- Fauvismus wird in der Kunstgeschichte einer Stilrichtung der Malerei zugeordnet. Sie entstand aus einer Bewegung innerhalb der französischen Avantgarde zu Anfang des 20. Jahrhunderts. Der Fauvismus bildet die erste Bewegung der klassischen Moderne. Die Wurzeln des Fauvismus entstammen dem Impressionismus, Ziel war aber, der Flüchtigkeit impressionistischer Bilder entgegenzuarbeiten, um dem Werk mehr Dauer (frz. durée) zu verleihen. Eine eigene Theorie oder ein Manifest hatte der Fauvismus dabei nicht. Einer neueren Sichtweise zufolge habe der Fauvismus Gemeinsamkeiten mit dem Expressionismus. (de)
- Fauvismoa (frantsesezko fauve hitzetik dator, hots, basapiztia) XX. mendeko hasieran sortu eta biziraupen laburra izan zuen margolaritza modernoko mugimendua izan zen. Izadiaren formak bere horretan irudikatzea erdeinatzen zutelako eta margoen harmonia "basatiak" eratzen ahalegintzen zirelako, fauvista -basati, alegia- esan zitzaion 1905ean Parisen erakusketa bat egin zuen margolari gazte talde bati, eta fauvismo deitu zioten haiek sortu zuten higikundeari. Margolari talde honen arabera, artelanaren ezaugarri piktorikoak bereziki nabarmendu behar ziren eta, inpresionismoan ez bezala, kolorearen indarra aldarrikatzen zuen irudikapenaren gainetik. (eu)
- El fovismo, también conocido como fauvismo (del francés fauvisme; de fauve, «fiera»; e -ismo, «movimiento», «tendencia» o «carácter»), fue un movimiento pictórico originado en Francia, alrededor de 1904 a 1908. Luego se expandió a otros países, en años posteriores. Generalmente es caracterizado por un empleo provocativo del color. Su nombre procede de la expresión les fauves («las fieras»), dado por el crítico de arte Louis Vauxcelles al conjunto de obras presentadas en la Sala VII de la tercera exposición del Salón de Otoño, en el Gran Palacio de París, en 1905. Lo usó por primera vez en su crítica de arte publicada en el periódico Gil Blas, el 17 de octubre de 1905, en un artículo dedicado al salón artístico. (es)
- Con il termine fauves (in francese "belve, selvaggi") si indica un movimento artistico d'avanguardia, che in realtà è un gruppo di pittori, perlopiù francesi, che nella prima parte del Novecento diedero vita a un'esperienza di breve durata temporale, ma di grande importanza nell'evoluzione dell'arte, perché ne proponevano l'innovazione. Questa corrente è chiamata anche fauvismo. (it)
- Fauvism var en europeisk strömning inom måleriet under tidigt 1900-tal, där färgen var konstverkets viktigaste beståndsdel. I boken Fauvismen och expressionismen beskriver författaren Bernard Denvir fauvismen, med dess karakteristiska frigörelse av färg och form, som expressionismens första framträdande inom den moderna bildkonsten. Begreppet fauvism kom sig av att konstkritikern Louis Vauxcelle använde ordet fauves (vilddjur) när han skulle beskriva målningar av Henri Matisse och gruppen kring honom på utställningen Salon des Indépendants 1906. (sv)
- 野獸派(法語:Les Fauves)是20世紀率先崛起的象徵主義畫派,畫風強烈、用色大膽鮮豔,將印象派的色彩理論與梵高、高更等後印象派的大膽塗色技法推向極致,不再講究透視和明暗、放棄傳統的遠近比例與明暗法,採用平面化構圖、陰影面與物體面的強烈對比,脫離自然的摹仿。 野獸派主要由亨利·馬蒂斯、「古典野獸」安德烈·德兰領導,代表畫家另有「水彩野獸」拉乌尔·杜菲、「聖經野獸」乔治·鲁奥、「風景野獸」莫里斯·德·弗拉芒克、、等,畫風特色是狂野的色彩、強烈的視覺衝擊,慣用紅、青、綠、黃等醒目的強烈色彩作畫,他們吸收了非洲、玻里尼西亞和中南美洲原始藝術的呈現方式,以單純的線條、色塊表達自己強烈的感受。 野獸派的壽命相當的短,1905年巴黎秋季沙龍之後的第三年,野獸派幾乎已消失無蹤。然而,儘管如此,野獸派對後來的現代藝術影響仍十分深遠,瓦西里·康定斯基、德勒斯登、都受了野獸派一定程度的薰陶。 出现在大皇宫中央房间的艺术家是亨利·马蒂斯(他展出了1905年画的《戴帽子的女人》)、安德烈·德兰、莫里斯·德·弗拉芒克、賈曼恩和。其他画家也要记住,因为类似的诗意是野兽派、皮埃尔-艾伯特·马凯特、、基斯·梵·鄧肯、拉乌尔·杜菲、和喬治·布拉克。乔治·鲁奥和年轻的巴勃羅·畢卡索是在野兽派运动之外并借鉴野兽派意识形态的声音。 (zh)
|