| dbo:abstract
|
- Les Actes de navegació (en anglès:Navigation Acts), van ser una sèrie de lleis angleses proctecionistes que restringien el comerç colonial a Anglaterra. Es van promulgar per primera vegada el 1651 pel parlament anglès sota el mandat d'Oliver Cromwell. Reflectien la política del mercantilisme, que cercava mantenir tots els beneficis del comerç dintre de l'Imperi i minimitzar la pèrdua d'or i plata als paÏsos estrangers. Van prohibir a les colònies negociar directament amb els Països Baixos, Espanya, França i les seves colònies. L'ordenança original de 1651 va ser renovada en les Actes successives durant la Restauració anglesa de 1660, 1663, 1670 i 1673, amb subsegüents esmenes més petites. Les Actes van constituir la base per al comerç exterior a l'estranger durant quasi 200 anys. Els principals motius de les Actes de Navegació van ser el ruïnós deteriorament del comerç anglès després de la Guerra dels Vuitanta Anys i el consegüent aixecament dels embargaments espanyols sobre el comerç entre l'Imperi Espanyol i les Províncies Unides. El final dels embargaments el 1647, va desencadenar tot el poder de l'"Entrepôt d'Amsterdam" i d'altres avantatges competitives holandeses en el comerç mundial. En pocs anys, els comerciants anglesos van estar sota el poder del comerç de la Península Ibèrica, el Mediterrani i el Llevant; també el comerç amb les colònies angleses -parcialment encara a les mans dels realistes junt amb la guerra civil anglesa que era en les seves etapes finals i la Commonwealth d'Anglaterra que no havia imposat encara la seva autoritat a través de les colònies angleses- va ser absorbit pels comerciants holandesos. El comerç directe anglès va ser sufocat per una sobtada afluència de mercaderies pel Llevant, la Mediterrània, i els imperis espanyol i portuguès, amb les Índies Occidentals a través de l'Entrepôt holandès, portat en vaixells holandesos i per compte holandès. La solució més pràctica semblava ser tancar els mercats anglesos i escocesos a aquestes importacions no desitjades. Un precedent era la llei que la Companyia de Grenlàndia havia obtingut del Parlament el 1645, que prohibia la importació de productes de balenes a Anglaterra, excepte als vaixells d'aquesta companyia. Aquest principi es va generalitzar ara. El 1648 la Levant Company va sol·licitar al Parlament la prohibició de les importacions de productes turcs: "... d'Holanda i d'altres llocs, sino directament dels llocs de la seva producció". Els comerciants bàltics van agregar les seves veus a aquesta petició. Al 1650, el Consell Permanent per al Comerç i el Consell d'Estat de la Commonwealth van preparar una política general destinada a impedir el fluix de productes mediterranis i colonials a través d'Holanda i Zelanda cap a Anglaterra. En general, es van complir les Lleis de Comerç i Navegació, llevat de la Llei de Melassa de 1733, que va conduir un extens contraban perquè no es va proporcionar cap mig efectiu d'aplicació fins a la dècada de 1750. Una aplicació més estricta va ser la de 1764 que es va convertir en una font de ressentiment de Gran Bretanya per als comerciants de les colònies americanes. Això alhora va ajudar a empènyer a les colònies per iniciar la Revolució Americana a la fi del segle xviii, encara que l'opinió consensuada entre els historiadors i economistes moderns és que els: «costs imposats als colons per les restriccions comercials de les Actes de Navegació van ser petits». (ca)
- Navigační akta (též zákony o plavbě, anglicky Navigation Acts, slovo navigation je užito ve smyslu lodní doprava) je série zákonů, kterými Anglie (resp. po r. 1707 Království Velké Británie) upravovala vodní dopravu a námořní obchod v Anglii a anglických koloniích. První z těchto zákonů přijal Oliver Cromwell v roce 1651 v zájmu vnitřní a vnější obrany státu; zároveň tím podporoval svoji vládu diktatury. Tento zákon přikazoval dovážení zboží z kolonií pouze loďmi s anglickou posádkou, z Evropy anglickými loďmi, případně loďmi s posádkou země, která vyrobila přepravované zboží. To se nejvíce dotklo Nizozemí a vedlo k první anglo-nizozemské válce. Charakter prvního zákona byl zachován nadále do konce 18. století, poté docházelo k uvolňování až do poloviny 19. století, kdy byla regulace zrušena. (cs)
- Die Navigationsakten (sprachlich falsche, aber gebräuchliche Übersetzung von englisch Navigation Acts ‚Navigationsgesetze‘ oder ‚Schifffahrtsgesetze‘) waren eine Serie von Gesetzesbeschlüssen des englischen Parlaments zur Regulierung von Schifffahrt und Seehandel. (de)
- Las Actas de Navegación de Inglaterra fueron una serie de leyes que, por la dictada el 9 de octubre de 1651, restringieron el uso de barcos extranjeros en el comercio de Inglaterra (más tarde Gran Bretaña y sus colonias). Surgieron como consecuencia de la Revolución de 1648, en respuesta al conflicto económico. El resentimiento contra estas leyes motivó las guerras anglo-neerlandesas y la Guerra de Independencia de los Estados Unidos. Adam Smith la llamó «quizá la más sabia de todas las regulaciones comerciales de Inglaterra».[cita requerida] Fue el primer paso de Inglaterra para convertirse en la potencia naval más importante del mundo. (es)
- Les Actes de navigation (Navigation Acts) sont une série de lois protectionnistes votées à partir de 1651 par le Parlement d'Angleterre pendant le mandat de Cromwell. Elles visent à financer la construction d'une marine de guerre, et à affaiblir les colonies de la Barbade, des Bermudes et de la Virginie, contrôlées par l'opposition royaliste à la suite de l'émigration des Cavaliers, en les empêchant de commercer avec d'autres pays. Accompagnant une aggravation de la pression fiscale, elles réservent aux marins britanniques le monopole du commerce des colonies avec la métropole en excluant les navires étrangers des ports. Plusieurs textes successifs sont adoptés jusqu'au Sugar Act d'avril 1764 pour interdire d'importer le sucre des Antilles françaises. Les Actes de navigation sont abolis en 1849 lors de la victoire des libre-échangistes dans le débat public. (fr)
- The Navigation Acts, or more broadly the Acts of Trade and Navigation, were a long series of English laws that developed, promoted, and regulated English ships, shipping, trade, and commerce between other countries and with its own colonies. The laws also regulated England's fisheries and restricted foreigners' participation in its colonial trade. While based on earlier precedents, they were first enacted in 1651 under the Commonwealth. The system was reenacted and broadened with the Restoration by the Act of 1660, and further developed and tightened by the Navigation Acts of 1663, 1673, and 1696. Upon this basis during the 18th century, the Acts were modified by subsequent amendments, changes, and the addition of enforcement mechanisms and staff. Additionally, a major change in the very purpose of the Acts in the 1760s – that of generating a colonial revenue, rather than only regulating the Empire's trade – would help lead to major rebellions, and significant changes in the implementation of the Acts themselves. The Acts generally prohibited the use of foreign ships, required the employment of English and colonial mariners for 75% of the crews, including East India Company ships. The Acts prohibited colonies from exporting specific, enumerated, products to countries other than Britain and those countries' colonies, and mandated that imports be sourced only through Britain. Overall, the Acts formed the basis for English (and later) British overseas trade for nearly 200 years, but with the development and gradual acceptance of free trade, the Acts were eventually repealed in 1849. The laws reflected the European economic theory of mercantilism which sought to keep all the benefits of trade inside their respective Empires, and to minimize the loss of gold and silver, or profits, to foreigners through purchases and trade. The system would develop with the colonies supplying raw materials for British industry, and in exchange for this guaranteed market, the colonies would purchase manufactured goods from or through Britain. The major impetus for the first Navigation Act was the ruinous deterioration of English trade in the aftermath of the Eighty Years' War, and the associated lifting of the Spanish embargoes on trade between the Spanish Empire and the Dutch Republic. The end of the embargoes in 1647 unleashed the full power of the Amsterdam Entrepôt and other Dutch competitive advantages in European and world trade. Within a few years, English merchants had practically been overwhelmed in the Baltic and North sea trade, as well as trade with the Iberian Peninsula, the Mediterranean and the Levant. Even the trade with English colonies (partly still in the hands of the royalists, as the English Civil War was in its final stages and the Commonwealth of England had not yet imposed its authority throughout the English colonies) was "engrossed" by Dutch merchants. English direct trade was crowded out by a sudden influx of commodities from the Levant, Mediterranean and the Spanish and Portuguese empires, and the West Indies via the Dutch Entrepôt, carried in Dutch ships and for Dutch account. The obvious solution seemed to be to seal off the English markets to these unwanted imports. A precedent was the Act the Greenland Company had obtained from Parliament in 1645 prohibiting the import of whale products into England, except in ships owned by that company. This principle was now generalized. In 1648 the Levant Company petitioned Parliament for the prohibition of imports of Turkish goods "...from Holland and other places but directly from the places of their growth." Baltic traders added their voices to this chorus. In 1650 the Standing Council for Trade and the Council of State of the Commonwealth prepared a general policy designed to impede the flow of Mediterranean and colonial commodities via Holland and Zeeland into England. Following the 1696 act, the Acts of Trade and Navigation were generally obeyed, except for the Molasses Act 1733, which led to extensive smuggling because no effective means of enforcement was provided until the 1760s. Stricter enforcement under the Sugar Act 1764 became one source of resentment of Great Britain by merchants in the American colonies. This, in turn, helped push the American colonies to rebel in the late 18th century, even though the consensus view among modern economic historians and economists is that the "costs imposed on [American] colonists by the trade restrictions of the Navigation Acts were small." (en)
- 航海条例（こうかいじょうれい、英Navigation Acts）は、1651年にイングランド共和国で制定された法律である。航海法、航海条令とも呼ばれる。イングランドの貿易をイングランド船に限定した。これにより、戦時にも十分な数の船を確保でき、重商主義を通じて、保護貿易主義の形を作ることになった。 Actsと複数形で呼ばれるのは、航海条例が制定されたのが複数回（1381年から1696年にかけて9回）だからであるが、ここでは、歴史的に最も頻繁に言及される1651年の航海条例を中心に扱う。 (ja)
- ( 이 문서는 잉글랜드 의회가 제정한 조례에 관한 것입니다. 1636년에 스웨덴 정부가 제정한 조례에 대해서는 항해 조례 (스웨덴) 문서를 참고하십시오.) 항해법(Navigation Acts)은 1651년부터 1673년까지 식민지에서의 중상주의(mercantilism)를 강화하기 위해 잉글랜드 의회가 1651년부터 1673년까지 아홉 차례에 걸쳐 개정하고, 보강한 법이다. 이 법은 잉글랜드의 무역을 잉글랜드의 배로 한정시킨 법이다. 따라서 전시에도 충분한 배를 확보할 수 있고, 중상주의를 통해 보호무역주의의 형태를 만들게 되었다. (ko)
- Vanno sotto il nome di atti di navigazione (in inglese Navigation Acts) alcuni atti legislativi dell'Inghilterra, emanati a partire dal 1651, tesi a limitare l'attracco del naviglio estero presso tutti i porti britannici, compresi quelli delle colonie. Lo scopo era quello di alimentare un imponente commercio nazionale inglese a discapito delle nazioni concorrenti, quali Province Unite e Portogallo. Stabiliva, inoltre, che il commercio con le colonie inglesi d'oltremare era monopolio della madrepatria. Fu il primo esempio di una politica protezionista; l'Atto portò a tre guerre sull'Atto di Navigazione tra Inghilterra e Province Unite (1652-1654; 1665-1667; 1672-1674), che vide la prima vincitrice, portandola ad avere il primato marittimo. Da quel momento l'Inghilterra fece in modo di avere una marina grande quanto l'equivalente della somma della seconda e terza marine più grandi. (it)
- Akty Nawigacyjne (ang. Navigation Acts) – XVII-wieczne angielskie ustawy dotyczące handlu i prawa morskiego. Wprowadzały protekcjonistyczny i merkantylistyczny system handlowy, którego celem miała być ochrona Anglii i jej kolonii przed konkurencją innych państw kolonialnych. Parlament angielski uchwalił pięć Aktów Nawigacyjnych: w latach 1651, 1660, 1663, 1673 i 1696. Ustawy te niekorzystnie wpłynęły na gospodarkę Niderlandów, co doprowadziło do wojen angielsko-holenderskich i uzyskania przez Anglię pozycji wiodącej potęgi handlowej. W XVIII wieku ustawy te były modyfikowane i rozszerzane, co miało duży wpływ na nastrój niezadowolenia w amerykańskich koloniach Wielkiej Brytanii i na wybuch rewolucji, która doprowadziła do powstania Stanów Zjednoczonych. Akty Nawigacyjne pozostawały w mocy do 1849 roku, kiedy zniesiono je pod wpływem prądów wolnorynkowych. (pl)
- De Engelse Scheepvaartwetten waren een reeks Engelse wetten die vanaf 1651 de scheepvaart door niet-Engelse schepen van en naar Engeland en de Engelse koloniën inperkten. Deze wetten veroorzaakten de Engels-Nederlandse Oorlogen en de Amerikaanse Revolutie. (nl)
- Em 1651, a assinatura dos Atos de Navegação (conhecido em inglês como Acts of Trade and Navigation) contribuiu decisivamente para o crescimento econômico da Inglaterra, impulsionando o mercantilismo inglês, ao favorecer a indústria naval e mercadores. Constituiu-se uma das mais importantes atitudes políticas tomadas pelo governo puritano de Cromwell, que havia derrubado a Monarquia em 1649 e que transformou a Inglaterra numa república ditatorial por cerca de dez anos. Os atos, que foram uma série de leis, buscavam restringir o uso de navios estrangeiros, exceto os britânicos, no comércio entre o Reino Unido e suas colônias pelo mundo. O Ato de Navegação constituía que o transporte de todo produto comercial a países europeus via mar deveria ser feito por navios pertencentes a Inglaterra ou ao próprio país europeu que estivesse realizando importação ou exportação desses produtos. A razão por ser criada essa lei foi principalmente a de eliminar a concorrência. O que ocorria era que a Holanda estava conquistando um patamar alto no comércio marítimo graças ao uso das suas embarcações para serem levados e trazidos suprimentos do Novo Mundo. O poderio naval holandês era tanto que poderia alcançar qualquer lugar de todo o planeta, e claro que com isso ganhava muito lucro claramente reconhecido na capital da Holanda de nome Amsterdã, que várias vezes era representada como capital das finanças e sem citar que a Holanda era a maior potencia mundial. A Inglaterra também era um país em plena formação. Portugal e Espanha foram os primeiros a lançarem seus recursos ao mar, porém, não administraram bem os recursos encontrados e ficaram à mercê de outros países. Por outro lado, os britânicos desenvolveram suas frotas marítimas de modo a fortalece-las tanto em características bélicas quanto em características comerciais. Quanto aos recursos encontrados no Novo Mundo, tais foram muito bem usados para o fortalecimento britânico. A Inglaterra se fortalecia principalmente pelo comércio internacional que alcançava idealismo em várias partes do mundo. Obviamente os britânicos e os holandeses tiveram um choque, já que tinham interesse igual e garantiam seu poder do mesmo jeito, principalmente através do comércio marítimo, além de os britânicos serem os únicos capazes de desafiar os holandeses nesse campo, e foi aí que houve o choque. No ano de 1651, Oliver Cromwell, tendo o governo em mãos, decretou o Ato de Navegação. Alguns anos depois foi também decretado que o capitão das tripulações de um terço dos navios que transportariam os produtos deveriam ser de origem britânica. A reação da criação dessa nova lei teve seu processo rápido. Muitos países não concordaram, mas tiveram que ceder, pois não tinham poder para revidar. Foi então que o único país com poder para revidar o fez. A Holanda declarou guerra a Inglaterra, que duraria desde 1652 a 1654 com a vitória da Inglaterra que assim seria coroada vencedora. A Inglaterra graças a sua vitória teve maior industrialização, portanto, nem necessitou mais tarde dessa lei. (pt)
- Навигационный акт (англ. Navigation Act) — закон, принятый по инициативе Кромвеля 9 (19) октября 1651 года; прекратил своё действие в 1849 году. Предоставлял английским кораблям исключительное право ввозить в Англию товары неевропейских стран и производить каботажное плавание; в 1660 году акт был распространён на вывоз из Англии в колонии; окончательно отменён в 1854 году. Способствовал развитию английской морской торговли в ту эпоху, когда торговля и флот Англии находились в зачаточном состоянии и требовали покровительственных мер. Привёл к череде англо-голландских войн XVII века. (ru)
- 航海法案（The Navigation Acts），又譯作航海條例，是指西元1651年10月克伦威尔领导的英吉利共和国议会通过的第一个保护英国本土航海贸易垄断的法案，以后该法案不断修改完善，为此还引发了与海上强国荷兰的战争（见英荷战争）。但是航海条例也限制了英国殖民地经济的发展，因此成為美國獨立戰爭的發生因素之一。航海条在1663年、1673年和1696年三度更改，原因是当时的英国政府想进一步防止非法商人违反航海条例而向非英国本土国家出售未经加工的货物。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Die Navigationsakten (sprachlich falsche, aber gebräuchliche Übersetzung von englisch Navigation Acts ‚Navigationsgesetze‘ oder ‚Schifffahrtsgesetze‘) waren eine Serie von Gesetzesbeschlüssen des englischen Parlaments zur Regulierung von Schifffahrt und Seehandel. (de)
- 航海条例（こうかいじょうれい、英Navigation Acts）は、1651年にイングランド共和国で制定された法律である。航海法、航海条令とも呼ばれる。イングランドの貿易をイングランド船に限定した。これにより、戦時にも十分な数の船を確保でき、重商主義を通じて、保護貿易主義の形を作ることになった。 Actsと複数形で呼ばれるのは、航海条例が制定されたのが複数回（1381年から1696年にかけて9回）だからであるが、ここでは、歴史的に最も頻繁に言及される1651年の航海条例を中心に扱う。 (ja)
- ( 이 문서는 잉글랜드 의회가 제정한 조례에 관한 것입니다. 1636년에 스웨덴 정부가 제정한 조례에 대해서는 항해 조례 (스웨덴) 문서를 참고하십시오.) 항해법(Navigation Acts)은 1651년부터 1673년까지 식민지에서의 중상주의(mercantilism)를 강화하기 위해 잉글랜드 의회가 1651년부터 1673년까지 아홉 차례에 걸쳐 개정하고, 보강한 법이다. 이 법은 잉글랜드의 무역을 잉글랜드의 배로 한정시킨 법이다. 따라서 전시에도 충분한 배를 확보할 수 있고, 중상주의를 통해 보호무역주의의 형태를 만들게 되었다. (ko)
- De Engelse Scheepvaartwetten waren een reeks Engelse wetten die vanaf 1651 de scheepvaart door niet-Engelse schepen van en naar Engeland en de Engelse koloniën inperkten. Deze wetten veroorzaakten de Engels-Nederlandse Oorlogen en de Amerikaanse Revolutie. (nl)
- Навигационный акт (англ. Navigation Act) — закон, принятый по инициативе Кромвеля 9 (19) октября 1651 года; прекратил своё действие в 1849 году. Предоставлял английским кораблям исключительное право ввозить в Англию товары неевропейских стран и производить каботажное плавание; в 1660 году акт был распространён на вывоз из Англии в колонии; окончательно отменён в 1854 году. Способствовал развитию английской морской торговли в ту эпоху, когда торговля и флот Англии находились в зачаточном состоянии и требовали покровительственных мер. Привёл к череде англо-голландских войн XVII века. (ru)
- 航海法案（The Navigation Acts），又譯作航海條例，是指西元1651年10月克伦威尔领导的英吉利共和国议会通过的第一个保护英国本土航海贸易垄断的法案，以后该法案不断修改完善，为此还引发了与海上强国荷兰的战争（见英荷战争）。但是航海条例也限制了英国殖民地经济的发展，因此成為美國獨立戰爭的發生因素之一。航海条在1663年、1673年和1696年三度更改，原因是当时的英国政府想进一步防止非法商人违反航海条例而向非英国本土国家出售未经加工的货物。 (zh)
- Les Actes de navegació (en anglès:Navigation Acts), van ser una sèrie de lleis angleses proctecionistes que restringien el comerç colonial a Anglaterra. Es van promulgar per primera vegada el 1651 pel parlament anglès sota el mandat d'Oliver Cromwell. Reflectien la política del mercantilisme, que cercava mantenir tots els beneficis del comerç dintre de l'Imperi i minimitzar la pèrdua d'or i plata als paÏsos estrangers. Van prohibir a les colònies negociar directament amb els Països Baixos, Espanya, França i les seves colònies. L'ordenança original de 1651 va ser renovada en les Actes successives durant la Restauració anglesa de 1660, 1663, 1670 i 1673, amb subsegüents esmenes més petites. Les Actes van constituir la base per al comerç exterior a l'estranger durant quasi 200 anys. (ca)
- Navigační akta (též zákony o plavbě, anglicky Navigation Acts, slovo navigation je užito ve smyslu lodní doprava) je série zákonů, kterými Anglie (resp. po r. 1707 Království Velké Británie) upravovala vodní dopravu a námořní obchod v Anglii a anglických koloniích. První z těchto zákonů přijal Oliver Cromwell v roce 1651 v zájmu vnitřní a vnější obrany státu; zároveň tím podporoval svoji vládu diktatury. Tento zákon přikazoval dovážení zboží z kolonií pouze loďmi s anglickou posádkou, z Evropy anglickými loďmi, případně loďmi s posádkou země, která vyrobila přepravované zboží. To se nejvíce dotklo Nizozemí a vedlo k první anglo-nizozemské válce. Charakter prvního zákona byl zachován nadále do konce 18. století, poté docházelo k uvolňování až do poloviny 19. století, kdy byla regulace zruše (cs)
- Las Actas de Navegación de Inglaterra fueron una serie de leyes que, por la dictada el 9 de octubre de 1651, restringieron el uso de barcos extranjeros en el comercio de Inglaterra (más tarde Gran Bretaña y sus colonias). Surgieron como consecuencia de la Revolución de 1648, en respuesta al conflicto económico. El resentimiento contra estas leyes motivó las guerras anglo-neerlandesas y la Guerra de Independencia de los Estados Unidos. (es)
- The Navigation Acts, or more broadly the Acts of Trade and Navigation, were a long series of English laws that developed, promoted, and regulated English ships, shipping, trade, and commerce between other countries and with its own colonies. The laws also regulated England's fisheries and restricted foreigners' participation in its colonial trade. While based on earlier precedents, they were first enacted in 1651 under the Commonwealth. (en)
- Les Actes de navigation (Navigation Acts) sont une série de lois protectionnistes votées à partir de 1651 par le Parlement d'Angleterre pendant le mandat de Cromwell. Elles visent à financer la construction d'une marine de guerre, et à affaiblir les colonies de la Barbade, des Bermudes et de la Virginie, contrôlées par l'opposition royaliste à la suite de l'émigration des Cavaliers, en les empêchant de commercer avec d'autres pays. Accompagnant une aggravation de la pression fiscale, elles réservent aux marins britanniques le monopole du commerce des colonies avec la métropole en excluant les navires étrangers des ports. Plusieurs textes successifs sont adoptés jusqu'au Sugar Act d'avril 1764 pour interdire d'importer le sucre des Antilles françaises. Les Actes de navigation sont abolis en (fr)
- Vanno sotto il nome di atti di navigazione (in inglese Navigation Acts) alcuni atti legislativi dell'Inghilterra, emanati a partire dal 1651, tesi a limitare l'attracco del naviglio estero presso tutti i porti britannici, compresi quelli delle colonie. (it)
- Akty Nawigacyjne (ang. Navigation Acts) – XVII-wieczne angielskie ustawy dotyczące handlu i prawa morskiego. Wprowadzały protekcjonistyczny i merkantylistyczny system handlowy, którego celem miała być ochrona Anglii i jej kolonii przed konkurencją innych państw kolonialnych. Parlament angielski uchwalił pięć Aktów Nawigacyjnych: w latach 1651, 1660, 1663, 1673 i 1696. Ustawy te niekorzystnie wpłynęły na gospodarkę Niderlandów, co doprowadziło do wojen angielsko-holenderskich i uzyskania przez Anglię pozycji wiodącej potęgi handlowej. (pl)
- Em 1651, a assinatura dos Atos de Navegação (conhecido em inglês como Acts of Trade and Navigation) contribuiu decisivamente para o crescimento econômico da Inglaterra, impulsionando o mercantilismo inglês, ao favorecer a indústria naval e mercadores. Constituiu-se uma das mais importantes atitudes políticas tomadas pelo governo puritano de Cromwell, que havia derrubado a Monarquia em 1649 e que transformou a Inglaterra numa república ditatorial por cerca de dez anos. A Inglaterra graças a sua vitória teve maior industrialização, portanto, nem necessitou mais tarde dessa lei. (pt)
|
