| rdfs:comment
| - La valencia naciismo, aŭ valenciismo, estas tendenco de politika penso kiu aspiras al la maksimuma nivelo de memregeco de la aktuala Valencia Komunumo, kiel konsekvenco de lia konsidero kiel politika nacio, nomita Valencia Lando, kio en lasta petskribo inkludus la rajton al la memdetermino de koncerna teritorio. Ĝia konsidero pri kio estus ĝia "kultura nacio", tamen, varias laŭ la historia momento, sed ĝenerale supozas ke la Valencia Komunumo dividas grandan parton de sia kultura kondiĉo kun Katalunio, Balearaj Insuloj, kaj Aragono, sen ke tiu influas ties "politikan kadron" difinitan, kiel estas strikte la aktuala Valencia Komunumo. (eo)
- El nacionalismo valenciano, o valencianismo, es una corriente de pensamiento político que aspira al autogobierno de la actual Comunidad Valenciana, lo que en última instancia incluiría el derecho a la autodeterminación de dicho territorio. Su consideración sobre cuál es su "nación cultural", sin embargo, varía dependiendo del momento histórico, pero generalmente se asume que la Comunidad Valenciana comparte gran parte de su condición cultural con Cataluña, Islas Baleares, y la Franja de Aragón, sin que ello influya en su "marco político" definido, que es estrictamente la actual Comunidad Valenciana. Bajo esta misma acepción también se incluyen grupos que políticamente son clasificados como catalanistas. (es)
- 巴倫西亞民族主義（巴伦西亚语：Nacionalisme valencià）是西班牙的政治運動之一，强调巴倫西亞地區語言和文化的獨特性以及巴倫西亞地區的主權。巴倫西亞民族主義起源於19世紀。 (zh)
- El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana. Com a ideologia, s'ha interrelacionat amb la societat valenciana durant més de cent anys, amb una incidència electoral i social variables, contribuint a la concepció política de l'antic Regne de València i sent un actor decisiu en la reivindicació i consolidació de l'autogovern de l'actual Comunitat Valenciana. Sota l'accepció de nacionalisme valencià a vegades s'hi han inclòs grups que políticament haurien de ser qualificats de "nacionalistes catalans" o simplement com a catalanistes, ja que entenen que la nació dels valencians són els Països Catal (ca)
- Le valencianisme est un courant de pensée prônant la défense et la promotion de l'identité valencienne, de ses traditions, sa culture et sa langue. Sur un plan politique, les sensibilités valencianistes, régionalistes ou, particulièrement, nationalistes, peuvent être revendicatrices d'un degré variable d'autonomie pour la région au sein de l'État espagnol, de son incorporation au projet politique de Pays catalans, voire de son indépendance. (fr)
- Valencian nationalism (Valencian: Nacionalisme valencià; IPA: [nasionaˈlizme valensiˈa]) or Valencianism (Valencian: Valencianisme) is a political movement in the Land of Valencia, Spain. It advocates the promotion and recognition of the Valencian language, culture and the political sovereignty of the Land of Valencia. As an ideology, it has had varying levels of social and political influence since the nineteenth century, contributing to the consolidation of self-government in the Valencian Community as a political entity tracing its origins to the Ancient Kingdom of Valencia. Sometimes Catalan-nationalist groups are also included under the name of Valencian nationalism, as some Valencian nationalists see the Land of Valencia as part of the Catalan nation. (en)
|
| has abstract
| - El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana. Com a ideologia, s'ha interrelacionat amb la societat valenciana durant més de cent anys, amb una incidència electoral i social variables, contribuint a la concepció política de l'antic Regne de València i sent un actor decisiu en la reivindicació i consolidació de l'autogovern de l'actual Comunitat Valenciana. Sota l'accepció de nacionalisme valencià a vegades s'hi han inclòs grups que políticament haurien de ser qualificats de "nacionalistes catalans" o simplement com a catalanistes, ja que entenen que la nació dels valencians són els Països Catalans. Històricament, el valencianisme s'origina al segle xix com a moviment cultural durant la Renaixença valenciana, en una època on s'intentava recuperar el prestigi social del valencià i la cultura valenciana després de segles de diglòssia i la destrucció del regne de València sota l'absolutisme borbònic amb iniciatives com la restauració dels Jocs Florals per Lo Rat Penat, a imitació del que s'estava esdevenint a Catalunya. Seria al segle xx, i com a escissions de Lo Rat Penat que sorgirien les primeres associacions valencianistes. Una de les seues primeres fites seria la Declaració valencianista de 1918, si bé no seria fins a la Segona República Espanyola que el nacionalisme valencià aconseguira certa presència política i un clima favorable a la consecució d'un estatut d'autonomia. La guerra civil i la dictadura franquista acabà amb les aspiracions valencianistes, i diluïren la seua tradició. Durant la dècada de 1960, Joan Fuster i Ortells proposà un nou valencianisme de tipus catalanista; estos plantejaments provocaren la reacció d'un sector del valencianisme encapçalat per Adlert i Casp que vegeren en els plantejaments de Fuster no el tradicional agermanament amb Catalunya, sinó un sotmetiment. La divisió interna del valencianisme vingué aparellada a la intervenció del nacionalisme espanyol que trobà en els plantejaments del pancatalanisme un argumentari idoni per a atacar al catalanisme i al mateix temps debilitar el valencianisme des de dins en la seua reivindicació de nacionalitat històrica durant el procés estatutari i de recuperació nacional; els episodis més virulents d'este conflicte foren coneguts amb el nom de Batalla de València. Durant la dècada de 1980 sorgí el moviment regionalista anomenat blaverisme, caracteritzat per l'espanyolisme i l'anticatalanisme, que s'agrupà políticament entorn del partit Unió Valenciana. A partir de la dècada de 1990 una part de la formació intenta bastir un discurs protonacionalista i centrista, però finalment els dirigents s'integraren majoritàriament en el Partit Popular, i a partir de 1999 Unió Valenciana pràcticament desapareix, no tornant a obtenir representació política en les Corts Valencianes. A principi del segle xxi Juan García Sentandreu intentà ressuscitar el blaverisme formant el partit Coalició Valenciana, incidint com en el segle passat en l'espanyolisme i l'anticatalanisme, però estos plantejament marginals en la societat valenciana actual fracassaren, el partit mai no obtingué representació parlamentària, i acabà per dissoldre's el 2011. Així mateix, va sorgir un corrent crític amb les tesis fusterianes i del blaverisme, conegut com a tercera via valenciana i que va sorgir arran de la publicació del llibre De Impura Natione l'any 1986. El valencianisme ha tingut empremta en la ideologia i la identitat valenciana contemporànies. Els acadèmics valencians de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan autonòmic de regulació lingüística, han normalitzat el valencià deixant clar que «valencià» i «català» són dos denominacions sinònimes i equivalents per a «un mateix sistema lingüístic», sentència filològica que ha estat ratificada legalment per diverses sentències judicials del Tribunal Suprem i que ha deslegitimitzat amb el temps les tesis secessionistes del blaverisme. A més, històricament extraparlamentari, des del 2011 el valencianisme polític està representat en les Corts Valencianes per la Coalició Compromís. (ca)
- La valencia naciismo, aŭ valenciismo, estas tendenco de politika penso kiu aspiras al la maksimuma nivelo de memregeco de la aktuala Valencia Komunumo, kiel konsekvenco de lia konsidero kiel politika nacio, nomita Valencia Lando, kio en lasta petskribo inkludus la rajton al la memdetermino de koncerna teritorio. Ĝia konsidero pri kio estus ĝia "kultura nacio", tamen, varias laŭ la historia momento, sed ĝenerale supozas ke la Valencia Komunumo dividas grandan parton de sia kultura kondiĉo kun Katalunio, Balearaj Insuloj, kaj Aragono, sen ke tiu influas ties "politikan kadron" difinitan, kiel estas strikte la aktuala Valencia Komunumo. (eo)
- El nacionalismo valenciano, o valencianismo, es una corriente de pensamiento político que aspira al autogobierno de la actual Comunidad Valenciana, lo que en última instancia incluiría el derecho a la autodeterminación de dicho territorio. Su consideración sobre cuál es su "nación cultural", sin embargo, varía dependiendo del momento histórico, pero generalmente se asume que la Comunidad Valenciana comparte gran parte de su condición cultural con Cataluña, Islas Baleares, y la Franja de Aragón, sin que ello influya en su "marco político" definido, que es estrictamente la actual Comunidad Valenciana. Bajo esta misma acepción también se incluyen grupos que políticamente son clasificados como catalanistas. (es)
- Le valencianisme est un courant de pensée prônant la défense et la promotion de l'identité valencienne, de ses traditions, sa culture et sa langue. Sur un plan politique, les sensibilités valencianistes, régionalistes ou, particulièrement, nationalistes, peuvent être revendicatrices d'un degré variable d'autonomie pour la région au sein de l'État espagnol, de son incorporation au projet politique de Pays catalans, voire de son indépendance. Le valencianisme a fait son apparition au XIXe siècle, dans le sillage de la Renaixença de la langue catalane et du mouvement romantique, sous l'impulsion de quelques figures emblématiques comme Constantí Llombart. En raison des oppositions et controverses internes relatives à la définition même de l'identité valencienne, le valencianisme a connu un cheminement complexe et sinueux, et sous cet appellatif peuvent être réunis des mouvements, historiques et actuels, extrêmement hétérogènes et parfois radicalement antagonistes. Malgré le grand engouement pour la question nationale à la mort de Franco et le rôle important joué par les questions identitaires dans la configuration du panorama politique valencien lors de la période de la Transition démocratique en Espagne, les partis se réclamant du valencianisme n'ont, depuis l'instauration de l’autonomie, bénéficié que d'un appui inconstant et limité de l'électorat valencien. Certaines thématiques liées au valencianisme, en particulier les controverses relatives à la langue valencienne et à la relation entre Valence et la Catalogne, restent toutefois au premier plan de la vie médiatique et politique du pays. (fr)
- Valencian nationalism (Valencian: Nacionalisme valencià; IPA: [nasionaˈlizme valensiˈa]) or Valencianism (Valencian: Valencianisme) is a political movement in the Land of Valencia, Spain. It advocates the promotion and recognition of the Valencian language, culture and the political sovereignty of the Land of Valencia. As an ideology, it has had varying levels of social and political influence since the nineteenth century, contributing to the consolidation of self-government in the Valencian Community as a political entity tracing its origins to the Ancient Kingdom of Valencia. Sometimes Catalan-nationalist groups are also included under the name of Valencian nationalism, as some Valencian nationalists see the Land of Valencia as part of the Catalan nation. Historically, Valencianism originates in the 19th century as a cultural movement during the Renaixença, a period of time where intellectuals tried to recover the culture status for the Valencian language after centuries of diglossia and the suppression of the Kingdom of Valencia under Bourbon absolutism with initiatives like the Floral Games held by . Scissions from this association would be the first political organisations of the Valencianism, appeared at the beginning of the 20th century. The symbolical birthdate of Valencianism is considered to be 1902, when reads . One of the first milestones for Valencianism would be the made in 1918, although it was not until the Second Spanish Republic that Valencianism would achieve certain political influence and a climate prone to achieve a Statute of Autonomy. With the creation of Francoist Spain, the Valencianist tradition was repressed and Valencian regionalism was dissolved and instrumentalised in Spain. In the 1960s Joan Fuster i Ortells emerged as a referent of a modern Valencianism, the that broke with the discourse of the regionalism allowed by the state. The importance given by the Fusteranists to the cultural and linguistic unity of the Catalan Countries, concept that became central in his proposal, would explain the emergence of the blaverism, an anti-Catalanist Valencian regionalism. (en)
- 巴倫西亞民族主義（巴伦西亚语：Nacionalisme valencià）是西班牙的政治運動之一，强调巴倫西亞地區語言和文化的獨特性以及巴倫西亞地區的主權。巴倫西亞民族主義起源於19世紀。 (zh)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
