This HTML5 document contains 125 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
n12http://tt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ethttp://et.dbpedia.org/resource/
n36http://qu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
dbpedia-azhttp://az.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n10http://d-nb.info/gnd/
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
n25https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
n16http://lt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Entitlement
rdf:type
dbo:Work
rdfs:label
主观权利 Droit subjectif Суб'єктивні права 権原 Subjectief recht Prawo podmiotowe Entitlement Subjektives Recht Direito subjetivo Subjektivní právo Diritto soggettivo 자격권리 استحقاق Dret subjectiu Derecho subjetivo Субъективное право
rdfs:comment
主观权利,该词直译自德语“Subjektives Recht”,在法律意义上就是指权利。由于德语“Recht”一词既有“权利”的含义,又有“法律”的含义,所以在德语法律用语中分别以“Subjektives Recht”和“Objektives Recht”来特指“Recht”一词的“权利”和“法律”两个含义。 Il diritto soggettivo è il riconoscimento da parte dell’ordinamento giuridico (del diritto oggettivo) di una pretesa, che implica un altrui obbligo di non fare o di fare. Comporta la facoltà di agire per difendere l’interesse riconosciuto ed eventualmente minacciato. Diritti e obblighi sono dunque correlativi. Een subjectief recht is een door een rechtsregel beschermde aanspraak op andermans gedrag. De rechtsregel zelf behoort tot het objectief recht. Nagenoeg altijd gaat een subjectief recht gepaard met een rechtsvordering, d.w.z. een recht om zich tot een rechter te wenden om het af te dwingen. De termen "objectief" en "subjectief" recht zijn nodig omdat de Nederlandse taal in beide gevallen van een "recht" spreekt, een probleem dat andere talen niet hebben, denk aan "right" en "law" in het Engels. Суб'єкти́вні права́ — офіційно визнані можливості, якими володіє фізична чи юридична особа. Це також міра юридично можливої поведінки особи. Суб'єктивні права завжди розуміються в конкретному значенні — право на життя, працю, освіту тощо. Вони виникають на основі об'єктивного права, але їх використання завжди залежить від особистого бажання і розсуду індивіда. Суб'єктивне право є способом реалізації об'єктивного права шляхом його конкретизації. O direito subjetivo é a situação jurídica, consagrada por uma norma, através da qual o titular tem direito a um determinado ato face ao destinatário. Em geral, o direito subjetivo é consagrado por uma norma de direito que conduz a uma relação trilateral entre o titular, o destinatário e o objeto do direito. Prawo podmiotowe – zespół przyznanych uprawnień występujących w określonym stosunku cywilnoprawnym. Jest to zatem zbiorcza, nadrzędna kategoria pojęciowa, określająca sytuację prawną strony uprawnionej. W takim kontekście mówi się o prawie własności i innych prawach rzeczowych, o wierzytelności, o prawach na dobrach niematerialnych itp. الاستحقاق هو حكم يتم إجراؤه وفقًا للإطار القانوني للمجتمع. عادة، تستند الاستحقاقات إلى مفاهيم المبدأ (الحقوق) التي تستند في حد ذاتها إلى مفاهيم المساواة الاجتماعية أو منح حق التصويت.في علم النفس ، تُعرَّف عقلية الاستحقاق على أنها الشعور بالاستحقاق أو أن تكون مدينًا بمعروف عندما يتم فعل القليل أو لا شيء لاستحقاق معاملة خاصة. 権原(けんげん)とは、一定の法律行為、または事実行為をすることを正当化する法律上の原因。口頭では「権限」との混同を避けるため「けんばら」とも呼ばれる。 Субъекти́вное пра́во (также пра́во в субъекти́вном смы́сле, или просто пра́во; мн. ч. права́) — признаваемое государством притязание[словарь] (претензия) субъекта на какое-либо благо или на . Субъективное право следует отличать от объекти́вного права (права в объективном смысле), представляющего собой сложную систему особых социальных норм и играющего роль социального регулятора. Le droit subjectif (souvent au pluriel : les droits subjectifs) désigne une prérogative juridique attribuée à une personne par le droit pour régir ses rapports en société, dont elle peut se prévaloir dans son propre intérêt. Ce droit peut être de différente nature: droit créance (Depuis CE, 6 Mai 2009, ''FNATH'', ils bénéficient aussi de la justiciabilité objective), droit à la liberté d'expression, droit de propriété, etc. Dans le langage courant, on affirme souvent qu'une personne a « des droits ». Les droits subjectifs sont une notion fondamentale dans les systèmes juridiques de droit civil. 자격권리(Entitlement)는 한 사회의 법적인 구조와 관련을 짓는 의무조항을 일컫는 말이다. 통상적으로, 자격권리란 사회적 평등의 개념에 기초한 원칙(권리)의 개념에 기초한다. Los derechos subjetivos son las facultades y potestades jurídicas inherentes de las personas por razón de la naturaleza, contrato y otra causa admisible en derecho. Un poder reconocido por el ordenamiento jurídico a la persona para que, dentro de su ámbito de libertad actúe de la manera que estima más conveniente para satisfacer sus necesidades e intereses junto a una correspondiente protección o tutela en su defensa, aunque siempre delimitado por el interés general de la sociedad. Es la facultad reconocida a la persona por la ley que le permite efectuar determinados actos, un poder otorgado a las personas por las normas jurídicas para la satisfacción de intereses que merecen la tutela del derecho. An entitlement is a provision made in accordance with a legal framework of a society. Typically, entitlements are based on concepts of principle ("rights") which are themselves based in concepts of social equality or enfranchisement. In psychology, entitlement mentality is defined as a sense of deservingness or being owed a favor when little or nothing has been done to deserve special treatment. Jako subjektivní právo (neboli oprávnění) se označuje právo určitého subjektu na něco, možnost chovat se určitým způsobem. Subjektivní právo je jinak řečeno zákonem garantovaná míra možného chování. Objektivní právo pak subjektivní práva buď přímo umožňuje, subjektivní práva z něj vyplývají, anebo je alespoň nezakazuje. Objektivní právo také zakládá postupy, kterými se subjektivní právo vynucuje, pokud je porušeno, např. podáním žaloby k soudu. Podle toho, čí subjektivní povinnosti takovému právu odpovídají, se subjektivní práva dělí na: El dret subjectiu són les facultats o potestats jurídiques inherents a l'individu per raó de naturalesa, contracte o una altra causa admissible en dret. Un poder reconegut per l'ordenament jurídic a la persona perquè, dins del seu àmbit de llibertat actuï de la manera que estima més convenient per tal de satisfer les seves necessitats i interessos al costat d'una corresponent protecció o tutela en defensa, encara que sempre delimitat per l'interès general de la societat. És la facultat reconeguda a la persona per la llei que li permet fer determinats actes, un poder atorgat a les persones per les normes jurídiques per a la satisfacció d'interessos que mereixen la tutela del dret. Un dret subjectiu neix per una norma jurídica, que pot ser una llei o un contracte, a través d'un acord de volu Ein subjektives Recht ist die einem Einzelnen zu seinem Schutz vom objektiven Recht verliehene Rechtsmacht zur Durchsetzung seiner berechtigten Interessen. In Abgrenzung dazu liegt ein bloßer Rechtsreflex vor, wenn der Einzelne selbst nicht anspruchsberechtigt ist, sondern lediglich durch eine Norm begünstigt wird. Im Bereich des öffentlichen Rechts wird der Begriff des subjektiven öffentlichen Rechts verwendet. Träger subjektiver Rechte können sowohl Einzelne (jura singulorum) als auch Gruppen (jura consortii) sein.
dcterms:subject
dbc:Development_studies dbc:Rights dbc:Narcissism dbc:Social_status
dbo:wikiPageID
2083590
dbo:wikiPageRevisionID
1114070567
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Law dbr:Self-esteem dbr:Ivan_Boszormenyi-Nagy dbr:DSM-5 dbr:Provision_(accounting) dbr:Negative_and_positive_rights dbr:Entitlement_theory dbc:Development_studies dbr:Vulnerable_self dbr:Jess_Hill_(writer) dbr:John_G._Gunderson dbr:Entitlement_(fair_division) dbr:United_States_entitlement_programs dbc:Narcissism dbr:Psychoanalysis dbr:Exaggerated dbr:Borderline_personality_disorder dbr:Enfranchisement dbc:Rights dbr:Narcissistic_injury dbr:Narcissistic_personality_disorder dbc:Social_status dbr:Rights dbr:Principle dbr:Narcissistic dbr:Sam_Vaknin dbr:Grandiosity dbr:Social_equality
owl:sameAs
dbpedia-fa:حق_ذهنی dbpedia-fi:Subjektiivinen_oikeus n10:4058321-1 freebase:m.06l1bv n12:Субьектив_хокук dbpedia-bg:Притежателно_право dbpedia-et:Subjektiivne_õigus dbpedia-bg:Субективно_право dbpedia-uk:Суб'єктивні_права n16:Subjektinė_teisė dbpedia-ko:자격권리 wikidata:Q18284625 dbpedia-ru:Субъективное_право wikidata:Q2386606 dbpedia-ar:استحقاق dbpedia-pt:Direito_subjetivo n25:mPeo dbpedia-sk:Subjektívne_právo dbpedia-ca:Dret_subjectiu dbpedia-pl:Prawo_podmiotowe dbpedia-ja:権原 dbpedia-zh:主观权利 dbpedia-fr:Droit_subjectif dbpedia-he:תחושת_זכאות dbpedia-cs:Subjektivní_právo n36:Hayñi dbpedia-la:Ius_(subiectivum) dbpedia-it:Diritto_soggettivo dbpedia-az:Subyektiv_hüquq dbpedia-es:Derecho_subjetivo dbpedia-de:Subjektives_Recht dbpedia-nl:Subjectief_recht
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Off_topic dbt:Wiktionary-inline dbt:Narcissism dbt:Redirect dbt:Columns-list dbt:Reflist
dbo:abstract
権原(けんげん)とは、一定の法律行為、または事実行為をすることを正当化する法律上の原因。口頭では「権限」との混同を避けるため「けんばら」とも呼ばれる。 Суб'єкти́вні права́ — офіційно визнані можливості, якими володіє фізична чи юридична особа. Це також міра юридично можливої поведінки особи. Суб'єктивні права завжди розуміються в конкретному значенні — право на життя, працю, освіту тощо. Вони виникають на основі об'єктивного права, але їх використання завжди залежить від особистого бажання і розсуду індивіда. Суб'єктивне право є способом реалізації об'єктивного права шляхом його конкретизації. Een subjectief recht is een door een rechtsregel beschermde aanspraak op andermans gedrag. De rechtsregel zelf behoort tot het objectief recht. Nagenoeg altijd gaat een subjectief recht gepaard met een rechtsvordering, d.w.z. een recht om zich tot een rechter te wenden om het af te dwingen. De termen "objectief" en "subjectief" recht zijn nodig omdat de Nederlandse taal in beide gevallen van een "recht" spreekt, een probleem dat andere talen niet hebben, denk aan "right" en "law" in het Engels. Objectief recht is het geheel van rechtsregels en normen, zoals die voortvloeien uit wetgeving, rechtspraak en gewoonten. Het begrip subjectief recht kan worden omschreven als een in het rechtssysteem erkende bevoegdheid om naar eigen goeddunken bepaalde handelingen te stellen. Een subjectief recht is dus het concrete recht van een persoon, dat voortvloeit uit het objectief recht. Het gaat om een precieze rechtsverbintenis die door een rechtsregel rechtstreeks ten laste wordt gelegd aan een derde. Een subjectief recht is in wezen de institutie die zich heeft losgeweekt uit de rechtsregels (objectieve recht) die aan haar (de institutie) ten grondslag liggen. Het subjectieve recht heeft zodanig een eigen bestaan dat het niet vereenzelvigd wordt met de regels waaraan het - juridisch gezien - zijn bestaan te danken heeft. Daardoor wordt het zelf hanteerbaar. Dat is ook zeer praktisch, want velen hanteren dagelijks subjectieve rechten, terwijl slechts weinigen de regels kennen waarop die subjectieve rechten zijn gegrond. Een voorbeeld: het objectief recht bevat het eigendomsrecht (in België art. 544 Burgerlijk Wetboek), maar daar kan men concreet niets mee aanvangen. Daarom resulteert dit in een aantal subjectieve rechten, zoals het recht om die zaak te verkopen, te wijzigen, anderen het gebruik van de zaak te ontzeggen.Ik heb als eigenaar het recht mijn fiets te gebruiken, en die eventueel te verkopen. Objectief recht gaat over regels: de eigenaar van een fiets heeft het recht die te verkopen – wie die eigenaar ook is. Il diritto soggettivo è il riconoscimento da parte dell’ordinamento giuridico (del diritto oggettivo) di una pretesa, che implica un altrui obbligo di non fare o di fare. Comporta la facoltà di agire per difendere l’interesse riconosciuto ed eventualmente minacciato. Diritti e obblighi sono dunque correlativi. Субъекти́вное пра́во (также пра́во в субъекти́вном смы́сле, или просто пра́во; мн. ч. права́) — признаваемое государством притязание[словарь] (претензия) субъекта на какое-либо благо или на . Субъективное право следует отличать от объекти́вного права (права в объективном смысле), представляющего собой сложную систему особых социальных норм и играющего роль социального регулятора. O direito subjetivo é a situação jurídica, consagrada por uma norma, através da qual o titular tem direito a um determinado ato face ao destinatário. Em geral, o direito subjetivo é consagrado por uma norma de direito que conduz a uma relação trilateral entre o titular, o destinatário e o objeto do direito. Assim, tem-se que o direito subjetivo ("direito do sujeito", lato sensu) é a vantagem conferida ao sujeito de relação jurídica em decorrência da incidência da norma jurídica ao fato jurídico. O dever jurídico, contraposto ao direito subjetivo, será, por conseguinte, a desvantagem a ser suportada pelo outro sujeito afetado pela incidência da norma no suporte fático. Logo, direito subjetivo é uma posição jurídica vantajosa assente no direito objetivo. Ex.: são direitos subjetivos: "a permissão de casar", "constituir família", "adotar pessoa como filho", "ter domicílio inviolável", etc. Direito, em sentido subjetivo, quer significar o poder de ação assegurado legalmente a toda pessoa para defesa e proteção de toda e qualquer espécie de bens materiais ou imateriais, do qual decorre a "faculdade de exigir" a prestação ou abstenção de atos, ou o cumprimento de obrigação , a que outrem esteja sujeito chamam-no, por isso de "facultas agendi". Le droit subjectif (souvent au pluriel : les droits subjectifs) désigne une prérogative juridique attribuée à une personne par le droit pour régir ses rapports en société, dont elle peut se prévaloir dans son propre intérêt. Ce droit peut être de différente nature: droit créance (Depuis CE, 6 Mai 2009, ''FNATH'', ils bénéficient aussi de la justiciabilité objective), droit à la liberté d'expression, droit de propriété, etc. Dans le langage courant, on affirme souvent qu'une personne a « des droits ». Les droits subjectifs sont une notion fondamentale dans les systèmes juridiques de droit civil. Le terme « droit subjectif », datant du XIXe siècle, indique que le droit appartient à un sujet de droit (notamment les personnes physiques et les personnes morales, etc.). On l'oppose souvent au droit objectif, qui lui désigne l'ensemble des règles et principes qui régissent la vie des sociétés humaines. Ainsi, les droits subjectifs sont les prérogatives particulières (concrètes) dont une personne peut se prévaloir, soit sur une chose (droits réels), soit sur une personne (droits personnels, dits aussi « droit de créance ») déterminée. De ce fait, les droits subjectifs découlent du droit objectif : c'est le droit objectif qui confère aux sujets leurs droits subjectifs. Le droit subjectif peut être entendu comme la relation juridique vue par le créancier. On doit donc obéir au droit objectif, alors que l'on est titulaire d'un ou plusieurs droits subjectifs : « [...] si le droit objectif nous permet de faire quelque chose, nous avons le droit subjectif de le faire » Exemple : la vitesse est limitée à 80 km/h (en France) sur les routes à double sens de circulation sans terre-plein central. C'est une règle générale, qui doit être suivie par tous. C'est une règle du droit objectif. Par contre, celui qui doit 100 € à quelqu'un ne les doit qu'à ce créancier, et est le seul à les lui devoir. Le créancier est donc titulaire d'un droit subjectif à l'encontre de son débiteur. Seules ces deux personnes étant concernées (elles sont dites : « parties » à l'obligation), tandis que l'automobiliste obéit au droit objectif, en ce que tous les automobilistes sont concernés par la règle. Dans les systèmes juridiques de droit civil, les droits subjectifs sont souvent divisés en deux catégories : les droits patrimoniaux et les droits extra-patrimoniaux. An entitlement is a provision made in accordance with a legal framework of a society. Typically, entitlements are based on concepts of principle ("rights") which are themselves based in concepts of social equality or enfranchisement. In psychology, entitlement mentality is defined as a sense of deservingness or being owed a favor when little or nothing has been done to deserve special treatment. Los derechos subjetivos son las facultades y potestades jurídicas inherentes de las personas por razón de la naturaleza, contrato y otra causa admisible en derecho. Un poder reconocido por el ordenamiento jurídico a la persona para que, dentro de su ámbito de libertad actúe de la manera que estima más conveniente para satisfacer sus necesidades e intereses junto a una correspondiente protección o tutela en su defensa, aunque siempre delimitado por el interés general de la sociedad. Es la facultad reconocida a la persona por la ley que le permite efectuar determinados actos, un poder otorgado a las personas por las normas jurídicas para la satisfacción de intereses que merecen la tutela del derecho. Un derecho subjetivo nace por una norma jurídica, que puede ser una ley o un contrato, a través de un acuerdo de voluntades para que pueda hacerse efectivo este derecho sobre otra persona determinada. La cara contrapuesta de un derecho subjetivo, es una obligación. Todo derecho supone para una o más personas una obligación de respetarlo, ya sea de forma activa (obligación de hacer) o pasiva (obligación de no hacer). En cuanto corriente los autores que consideran a los derechos subjetivos como la base del ordenamiento jurídico enfatizan la primacía del consenso entre los individuos como fuente de legitimidad, en contraposición a las que enfatizan que la validez de las instituciones no se sujeta al libre albedrío de aquellos que nacen en su seno, también llamadas "del derecho objetivo". La libre aceptación por parte de los miembros de una comunidad del orden que los sujeta a la misma –representada por Jean-Jacques Rousseau y su "contrato social"– se topa, a los ojos de los representantes del derecho objetivo (cuyo máximo exponente es Hegel) con una dificultad que desde su punto de vista es insalvable: los miembros de una comunidad no pueden fundar su posibilidad ni la legitimidad de sus instituciones en algún tipo de "consenso", dado que dicha comunidad preexiste a sus miembros, está ya ahí constituida en sus instituciones y cada persona encuentra su Status de tal en su seno merced a su integración a las mismas.El derecho subjetivo también designa la facultad de hacer o exigir algo que la norma reconoce a favor de un sujeto. Ein subjektives Recht ist die einem Einzelnen zu seinem Schutz vom objektiven Recht verliehene Rechtsmacht zur Durchsetzung seiner berechtigten Interessen. In Abgrenzung dazu liegt ein bloßer Rechtsreflex vor, wenn der Einzelne selbst nicht anspruchsberechtigt ist, sondern lediglich durch eine Norm begünstigt wird. Subjektive Rechte finden sich einerseits als Herrschaftsrechte und andererseits als Gestaltungsrechte. Herrschaftsrechte sind absolute Rechte, die sich gegen jedermann richten und von jedermann zu beachten sind, so beispielsweise das Persönlichkeitsrecht oder das Recht am Eigentum. Gestaltungsrechte sind relative Rechte, die nur gegenüber einer bestimmten Person, klassischerweise aus Vertragsbeziehungen, bestehen. Hierzu zählen beispielsweise die Kündigung oder Anfechtung von Verträgen. Im Bereich des öffentlichen Rechts wird der Begriff des subjektiven öffentlichen Rechts verwendet. Subjektive Rechte sind neben dem rechtlichen (regelmäßig positives Recht) auch im politischen und moralischen Kontext relevant. In der Moralphilosophie werden sie als individuelle Ansprüche postuliert, die dem Einzelnen unabhängig von staatlicher Gewährung als überpositives Recht zustehen. Träger subjektiver Rechte können sowohl Einzelne (jura singulorum) als auch Gruppen (jura consortii) sein. El dret subjectiu són les facultats o potestats jurídiques inherents a l'individu per raó de naturalesa, contracte o una altra causa admissible en dret. Un poder reconegut per l'ordenament jurídic a la persona perquè, dins del seu àmbit de llibertat actuï de la manera que estima més convenient per tal de satisfer les seves necessitats i interessos al costat d'una corresponent protecció o tutela en defensa, encara que sempre delimitat per l'interès general de la societat. És la facultat reconeguda a la persona per la llei que li permet fer determinats actes, un poder atorgat a les persones per les normes jurídiques per a la satisfacció d'interessos que mereixen la tutela del dret. Un dret subjectiu neix per una norma jurídica, que pot ser una llei o un contracte, a través d'un acord de voluntats perquè pugui fer efectiu aquest dret sobre una altra persona determinada. La cara contraposada d'un dret subjectiu és un deure. Tot dret suposa per a una o més persones una obligació de respectar-lo, ja sigui de forma activa (obligació de fer) o passiva (obligació de no fer). Es consideren els drets subjectius com una de les bases de l'ordenament jurídic emfatitzant la primacia del consens entre els individus com a font de legitimitat, en contraposició a les que emfatitzen que la validesa de les institucions no se subjecta al lliure albir d'aquells que neixen en el seu si, també anomenades "del dret objectiu". La lliure acceptació per part dels membres d'una comunitat de l'ordre que els subjecta a la mateixa representada per Jean-Jacques Rousseau i el seu "contracte social" - es topa, als ulls dels representants del dret objectiu (el màxim exponent és Hegel) amb una dificultat que des del seu punt de vista és insalvable: els membres d'una comunitat no poden fundar la seva possibilitat ni la legitimitat de les seves institucions en algun tipus de "consens", ja que aquesta comunitat preexisteix als seus membres, ja és aquí constituïda en les seves institucions i cada persona troba el seu estatus de tal en el seu si gràcies a la seva integració a aquestes. El dret subjectiu també designa la facultat de fer o exigir alguna cosa que la norma reconeix a favor d'un subjecte. 자격권리(Entitlement)는 한 사회의 법적인 구조와 관련을 짓는 의무조항을 일컫는 말이다. 통상적으로, 자격권리란 사회적 평등의 개념에 기초한 원칙(권리)의 개념에 기초한다. Jako subjektivní právo (neboli oprávnění) se označuje právo určitého subjektu na něco, možnost chovat se určitým způsobem. Subjektivní právo je jinak řečeno zákonem garantovaná míra možného chování. Objektivní právo pak subjektivní práva buď přímo umožňuje, subjektivní práva z něj vyplývají, anebo je alespoň nezakazuje. Objektivní právo také zakládá postupy, kterými se subjektivní právo vynucuje, pokud je porušeno, např. podáním žaloby k soudu. Podle toho, čí subjektivní povinnosti takovému právu odpovídají, se subjektivní práva dělí na: * absolutní, která působí vůči všem (erga omnes), např. vlastnické právo či právo na ochranu osobnosti, * relativní, která působí jen v rámci nějakého právního vztahu (inter partes), např. právo na splnění závazku. 主观权利,该词直译自德语“Subjektives Recht”,在法律意义上就是指权利。由于德语“Recht”一词既有“权利”的含义,又有“法律”的含义,所以在德语法律用语中分别以“Subjektives Recht”和“Objektives Recht”来特指“Recht”一词的“权利”和“法律”两个含义。 الاستحقاق هو حكم يتم إجراؤه وفقًا للإطار القانوني للمجتمع. عادة، تستند الاستحقاقات إلى مفاهيم المبدأ (الحقوق) التي تستند في حد ذاتها إلى مفاهيم المساواة الاجتماعية أو منح حق التصويت.في علم النفس ، تُعرَّف عقلية الاستحقاق على أنها الشعور بالاستحقاق أو أن تكون مدينًا بمعروف عندما يتم فعل القليل أو لا شيء لاستحقاق معاملة خاصة. Prawo podmiotowe – zespół przyznanych uprawnień występujących w określonym stosunku cywilnoprawnym. Jest to zatem zbiorcza, nadrzędna kategoria pojęciowa, określająca sytuację prawną strony uprawnionej. W takim kontekście mówi się o prawie własności i innych prawach rzeczowych, o wierzytelności, o prawach na dobrach niematerialnych itp.
gold:hypernym
dbr:Program
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Entitlement?oldid=1114070567&ns=0
dbo:wikiPageLength
5875
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Entitlement