HTML Microdata document

This HTML5 document contains 712 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

Prefix	IRI
dbpedia-de	http://de.dbpedia.org/resource/
xsdh	http://www.w3.org/2001/XMLSchema#
n59	http://korpora.zim.uni-duisburg-essen.de/Kant/aa04/
yago	http://dbpedia.org/class/yago/
dbo	http://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-eu	http://eu.dbpedia.org/resource/
n12	http://viaf.org/viaf/
rdf	http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
dbpedia-ko	http://ko.dbpedia.org/resource/
schema	http://schema.org/
n27	https://www.hackettpublishing.com/
wikidata	http://www.wikidata.org/entity/
owl	http://www.w3.org/2002/07/owl#
bibo	http://purl.org/ontology/bibo/
n30	https://web.archive.org/web/20090427130629/http:/www.hkbu.edu.hk/~ppp/cpr/
n75	http://d-nb.info/gnd/
dbpedia-it	http://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-oc	http://oc.dbpedia.org/resource/
n17	https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-et	http://et.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fr	http://fr.dbpedia.org/resource/
n62	http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-bg	http://bg.dbpedia.org/resource/
n5	http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-ro	http://ro.dbpedia.org/resource/
n68	http://www.newadvent.org/cathen/
dbr	http://dbpedia.org/resource/
dbpedia-gl	http://gl.dbpedia.org/resource/
n72	https://archive.org/details/kantstranscenden0000alli_z2g6/page/
dbpedia-ga	http://ga.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hu	http://hu.dbpedia.org/resource/
n33	https://web.archive.org/web/20071019200554/http:/www-philosophy.ucdavis.edu/mattey/phi175/
dbpedia-sk	http://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-no	http://no.dbpedia.org/resource/
dbpedia-is	http://is.dbpedia.org/resource/
dbpedia-da	http://da.dbpedia.org/resource/
dbpedia-sv	http://sv.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ca	http://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-tr	http://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-es	http://es.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pt	http://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-af	http://af.dbpedia.org/resource/
n73	https://www.gutenberg.org/ebooks/
n29	https://web.archive.org/web/20110627054705/http:/hermes.arts.cuhk.edu.hk/Philosophy/Kant/cpr/
n56	http://www.earlymoderntexts.com/authors/
dbpedia-hr	http://hr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ru	http://ru.dbpedia.org/resource/
dbpedia-sh	http://sh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nl	http://nl.dbpedia.org/resource/
prov	http://www.w3.org/ns/prov#
freebase	http://rdf.freebase.com/ns/
yago-res	http://yago-knowledge.org/resource/
n23	http://www.hkbu.edu.hk/~ppp/cpr/
dbpedia-ja	http://ja.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ar	http://ar.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ku	http://ku.dbpedia.org/resource/
dbp	http://dbpedia.org/property/
dbpedia-fa	http://fa.dbpedia.org/resource/
dbpedia-uk	http://uk.dbpedia.org/resource/
dbc	http://dbpedia.org/resource/Category:
dbt	http://dbpedia.org/resource/Template:
rdfs	http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dcterms	http://purl.org/dc/terms/
wikipedia-en	http://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-id	http://id.dbpedia.org/resource/
foaf	http://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cs	http://cs.dbpedia.org/resource/
dbpedia-mk	http://mk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eo	http://eo.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zh	http://zh.dbpedia.org/resource/
n45	https://archive.org/details/
dbpedia-az	http://az.dbpedia.org/resource/
n19	http://www.hkbu.edu.hk/~ppp/ksp1/
n39	http://dbpedia.org/resource/St._John's_College_(Annapolis/
dbpedia-pl	http://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fi	http://fi.dbpedia.org/resource/
n10	https://books.google.com/
n55	http://dbpedia.org/resource/Wikt:
dbpedia-he	http://he.dbpedia.org/resource/
dbpedia-la	http://la.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item: dbr:A_and_B_numbering_(Kant)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Benedict_Stattler
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Rudolf_Carnap
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Science_of_Logic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Epistemic_humility
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_agnostics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_alumni_of_the_University_of_St_Andrews
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_cultural_icons_of_Germany
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Philosophy_of_mind
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Moon_illusion
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Philosophy_of_Freedom
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Variorum
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Omri_Boehm
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:On_the_Fourfold_Root_of_the_Principle_of_Sufficient_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:On_the_Freedom_of_the_Will
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ontological_argument
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Barrington_Moore_Jr.
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Deconstruction
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Anioł_Dowgird
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Anti-Oedipus
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Apodicticity
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Argument_from_morality
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Jon_Courtney
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Joseph_Priestley
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_non-fiction_writers
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Peter_Suber
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Unsere_Besten
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Deductive-nomological_model
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Dershowitz–Finkelstein_affair
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Indeterminacy_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_Librorum_Prohibitorum
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_of_continental_philosophy_articles
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_of_logic_articles
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_of_modern_philosophy_articles
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_of_philosophical_literature
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Index_of_philosophy_articles_(A–C)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Inductivism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Introduction_to_Kant's_Anthropology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Johann_Christoph_Schwab
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_authors_and_works_on_the_Index_Librorum_Prohibitorum
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Magdalena_Aebi
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Lichtenberg's_Avertissement
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:List_of_important_publications_in_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Timeline_of_German_idealism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:18th_century
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Constantin_Stere
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_Of_Pure_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Dialectical_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Judgment
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Practical_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbp:precededBy: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:previousWork: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Pure_Reason
rdf:type: yago:Publication106589574 yago:WikicatBooksByImmanuelKant yago:Creation103129123 dbo:Book yago:Wikicat1781Books yago:WikicatGermanBooks schema:Book schema:CreativeWork dbo:WrittenWork dbo:Work yago:Object100002684 wikidata:Q386724 wikidata:Q234460 wikidata:Q571 yago:Work104599396 yago:Whole100003553 yago:PhysicalEntity100001930 owl:Thing yago:Product104007894 yago:WikicatPhilosophyBooks yago:Artifact100021939 yago:Book106410904 bibo:Book
rdfs:label: Kritik atas Nalar Murni Arrazoimen hutsaren kritika Critique of Pure Reason Crítica de la razón pura Критика чистого розуму Kritiko de pura racio 純粋理性批判 Critica della ragion pura 순수이성비판 纯粹理性批判 Critic an Ghlan-Réasúin نقد العقل الخالص Kritik av det rena förnuftet Crítica da Razão Pura Krytyka czystego rozumu Kritik der reinen Vernunft Critique de la raison pure Crítica de la raó pura Kritika čistého rozumu Критика чистого разума Kritik der reinen Vernunft
rdfs:comment: Die Kritik der reinen Vernunft (KrV; im Original Critik der reinen Vernunft) ist das erkenntnistheoretische Hauptwerk des Philosophen Immanuel Kant, in dem er den Grundriss für seine Transzendentalphilosophie liefert. Die KrV wird als eines der einflussreichsten Werke in der Philosophiegeschichte betrachtet und kennzeichnet einen Wendepunkt und den Beginn der modernen Philosophie. Kant schrieb die KrV als erste seiner drei „Kritiken“, es folgten die Kritik der praktischen Vernunft und die Kritik der Urteilskraft. An die KrV schließen zudem die Prolegomena von 1783 an. Kritika čistého rozumu (KČR; německy Kritik der reinen Vernunft) je nejvýznamnější dílo německého filosofa Immanuela Kanta a jedno z nejvlivnějších filosofických děl vůbec. Kant v něm předkládá svoji teorii poznání (viz transcendentální filosofie) a řešení problému, jak mohou mít subjektivní podmínky myšlení objektivní platnost. KČR je první ze tří jeho „kritik“; následovala ji a . Zjednodušený a zkrácený výklad myšlenek KČR podal Kant ve svazku Prolegomena ke každé příští metafyzice, jež se bude moci stát vědou (1783). La Critique de la raison pure, en allemand, Kritik der reinen Vernunft, est une œuvre d'Emmanuel Kant, publiée en 1781 et remaniée en 1787. Elle est considérée comme son œuvre majeure, la plus lue, peut-être la plus difficile, commentée, étudiée et la plus influente. Incomprise à son origine, elle donne rapidement prise à une littérature de controverse. Ce livre examine et confronte les possibilités et limites de la raison et de la métaphysique dans l'objectif d'« exposer les sources et la condition de possibilité de cette métaphysique ». «Кри́тика чи́стого ра́зума» (нем. Kritik der reinen Vernunft) — философский труд Иммануила Канта, впервые опубликованный в 1781 году в Риге в издательстве И. Ф. Харткноха. Считается одной из наиболее фундаментальных работ в истории философии и главным сочинением философа. Ключевой вопрос «Критики» — исследование познавательной возможности разума, в отрыве от знаний, получаемых эмпирическим (опытным) путём. По ходу исследования философ освещает вопросы пространства и времени, возможности доказательства существования Бога посредством разума и др. De Kritik der reinen Vernunft (Kritiek van de zuivere rede) is het hoofdwerk van de Duitse filosoof Immanuel Kant. Hij schreef het op 57-jarige leeftijd in 1781. Met de Kritik der reinen Vernunft wilde Kant de grote filosofische tegenstelling uit zijn tijd te boven komen: aan de ene kant de empiristen zoals Hume en aan de andere kant de rationalisten zoals Descartes. Verder wilde hij verklaren hoe Newton onveranderlijke natuurwetten uit veranderlijke waarnemingen wist af te leiden. Hume had aangetoond dat dat niet kon. 《纯粹理性批判》（德語：Kritik der reinen Vernunft ）被公认为是德国哲学家伊曼努尔·康德流传最为广泛，最具影响力的著作，同时也是整个西方哲学史上最重要和影响最深远的著作之一。初版于1781年，并于1787年再版的该书，常被称做康德的“第一批判”，并与其后的《实践理性批判》和《判断力批判》并称为康德“三大批判”。在第一版的序言中，康德解釋他所謂的純粹理性批判是：「我並非意味著對書本或系統的批判，而是對於普遍理性的批判，即對於所有能夠『獨立於經驗』而得出的知識。在康德之前，我們普遍認為先天的知識必然是分析的，即意謂其斷言必然已經存在於主體中，所以是獨立於經驗的。（例如：「聰明的人是聰明的。」或是「聰明的人是個人。」）在上述例子中，因為我們藉由分析主體而到達結論，所以這些判斷是分析的。我們認為所有的先天判斷都是這樣的：在這樣的判斷中都找得到一個僅僅是主體之部分的斷言。如果真是如此，那麼所有對於先天判斷的否定將會導致矛盾。而因此矛盾律將足以得出所有的分析判斷。所有的亞里斯多德主義者區別了兩種類別的判斷： 1)綜合判斷－所有奠基在統合以及將不同的經驗事實放在一起的判斷，所以這些判斷被認為是後天的。例如：「月亮的相將在天暗之後看得到。」 2)分析判斷－所有外顯地奠基在對主體之分析的判斷，而不依賴於經驗，所以被認為是先天的。例如：「一條直線是筆直的。」『純粋理性批判』（じゅんすいりせいひはん、独: Kritik der reinen Vernunft) は、ドイツの哲学者イマヌエル・カントの主著である。1781年に第一版が、1787年には大幅に手を加えられた第二版が出版された（一般に前者をA版、後者をB版と称する）。カントの三大批判の一つで、1788年刊の『実践理性批判』（第二批判）、1790年刊の『判断力批判』（第三批判）に対して、第一批判とも呼ばれる。人間理性の抱える諸問題についての古典的名著であり、ライプニッツなどの存在論的形而上学と、ヒュームの認識論的懐疑論の両方を継承し、かつ批判的に乗り越えた、西洋哲学史上最も重要な書物のひとつである。《순수이성비판》(독일어: Kritik der reinen Vernunft)은 이마누엘 칸트가 1781년에 초판을 출간하고, 제2판을 1787년에 출간한 책으로, 철학의 역사에서 가장 영향력 있는 저서 중 하나이다. 이 책은 칸트의 "첫 번째 비판"으로 언급되기도 하는데, 이것은 이후에 나온 "실천 이성 비판"과 "판단력 비판"까지를 포함해서 생긴 말이다. 칸트는 이 책에서 형이상학을 학문(science)으로서 정립하려고 하였다. 순수이성이라는 말은 칸트가 만든 용어이며, 형이상학에서 벗어난 철학의 새로운 지평을 연 업적으로 인정되어 많은 연구의 대상이 되고 있다. Arrazoimen hutsaren kritika (alemanez: Kritik der reinen Vernunft) Immanuel Kant filosofo prusiarraren lan nagusia da. 1781ekoa da lehen edizioa, Kant-ek berak zuzendu zuen, eta 1787an bigarren edizioa argitaratu zuen. Ikerketa transzendentala da Giza ezagutzaren baldintza epistemikoei buruzko ikerketa transzendetala da, eta helburu nagusia metafisika zientzia gisa har daitekeen ala ez behin betiko erantzutea da. Krytyka czystego rozumu (tytuł oryginału niem. Kritik der reinen Vernunft) – praca Immanuela Kanta, wydana po raz pierwszy w 1781 roku w Rydze (wydanie A), znacznie zmieniona w drugim wydaniu (wydanie B, 1787), uważana za jedną z najważniejszych prac w dziedzinie filozofii. Obok i tworzy krytyczną filozofię Kanta, w której starał się on badać filozoficzne podstawy ludzkiego poznania. Głównym celem Krytyki czystego rozumu jest odpowiedź na pytanie, czy metafizyka jest możliwa i jakie są granice ludzkiego poznania. W tym celu bada on poszczególne władze poznawcze człowieka. نقد العقل الخالص أو نقد العقل المحض (بالألمانية: Kritik der reinen Vernunft) (الطبعة الأولى 1781، الطبعة الثانية 1787) هو كتاب ألفه الفيلسوف الألماني إيمانويل كانت، ويعتبر من أكثر الأعمال تأثيراً في تاريخ الفلسفة. ويعتبر المؤلف أول نقديات كانت، حيث أصدر كتابين نقديين بعده وهما نقد العقل العملي (1788) ونقد الحكم (1790). في مقدمة الطبعة الأولى يشرح كانت ما الذي يعنيه بنقد العقل الخالص، أو المجرد متناولاً: «أنا لا أعني بذلك انتقاد الكتب والأنظمة، لكنني انتقد المنطق كله، مع احترام كل المعرفة التي قد تنتج مستقلة عن التجربة». الانتقاد عملية تحقيق لأسس وحدود المعرفة البشرية، وهو امتداد لقدرة العقل البشري على التعامل مع الميتافيزيقا. بنى كانت كتابه على عمل الفلاسفة التجريبيين مثل جون لوك ودافيد هيوم، الذي قال عنه أنه أيقظه من سباته الدوجماطيقي، كذلك الفلاسفة العقلانيين مثل غوتفريد لايبنتس وكريستيا La Kritiko de Pura Racio (germane Kritik der reinen Vernunft) de Immanuel Kant, unuafoje publikigita en 1781, dua eldono en 1787, estis unu el plej influaj verkoj en la historio de filozofio. Menciita ankaŭ kiel "unua kritiko" de Kant, ĝi estis sekvita en 1788 de la Kritiko de Praktika Racio kaj en 1790 de la Kritiko de Juĝo. Ĉi tiujn tri problemojn de metafiziko — Dio, libereco kaj senmorteco — Kant traktas en sia sekva kritiko, Kritiko de Praktika Racio. La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià. Sobre el mètode de coneixement, segons Kant, hi ha hagut tres respostes al llarg de la història del pensament: Kant afirma que hi ha una sèrie de condicions que fan possible el coneixement científic: Kant considera que existeixen dos tipus de judicis: The Critique of Pure Reason (German: Kritik der reinen Vernunft; 1781; second edition 1787) is a book by the German philosopher Immanuel Kant, in which the author seeks to determine the limits and scope of metaphysics. Also referred to as Kant's "First Critique", it was followed by his Critique of Practical Reason (1788) and Critique of Judgment (1790). In the preface to the first edition, Kant explains that by a "critique of pure reason" he means a critique "of the faculty of reason in general, in respect of all knowledge after which it may strive independently of all experience" and that he aims to reach a decision about "the possibility or impossibility of metaphysics." The term "critique" is understood to mean a systematic analysis in this context, rather than the colloquial sense of t La Crítica de la razón pura (en alemán: Kritik der reinen Vernunft) es la obra principal del filósofo prusiano Immanuel Kant. Tuvo su primera edición en 1781. El propio Kant llegó a corregirla, publicando en 1787 una segunda edición. Entre las resistencias que encontró la obra se puede citar que Pío VIII, antes de llegar a papa católico, como prefecto de la Congregación del Índice prohibió bajo amenaza de excomunión la lectura de la Crítica de la razón pura (decreto del 8 de julio de 1827). La Critica della ragion pura (titolo originale Kritik der reinen Vernunft) è l'opera maggiormente nota di Immanuel Kant. Pubblicata nel 1781, ed in seguito ampiamente rimaneggiata nella seconda edizione del 1787, è suddivisa in due parti: * 1. La Dottrina trascendentale degli elementi, che costituisce la prima parte (generalmente più nota della seconda), a sua volta suddivisa in due grandi ripartizioni: * Estetica trascendentale * Logica trascendentale (composta dall'Analitica trascendentale e dalla Dialettica trascendentale) * 2. La Dottrina trascendentale del metodo. «Критика чистого розуму» (нім. Kritik der reinen Vernunft) — філософська праця Іммануїла Канта, вперше опублікована в 1781 році. Вважається однією з найбільш фундаментальних робіт в історії філософії і головним твором філософа. Ключове питання «Критики» — дослідження пізнавальної можливості розуму, у відриві від знань, одержуваних емпіричним шляхом, тобто шляхом досвіду. На шляху свого дослідження філософ висвітлює питання простору і часу, можливості доказу за допомогою розуму існування Бога та інші. Kritik atas Nalar Murni (bahasa Jerman: Kritik der reinen Vernunft) adalah salah satu karya Immanuel Kant yang dinilai sebagai salah satu yang paling berpengaruh di . dan menandai titik awal kelahiran filsafat modern. Buku ini ditulis sebagai akumulasi catatan-catatan singkat yang dikumpulkan dan dicetak sebagai cetakan pertama pada 1781. Cetakan tersebut diikuti dengan revisi, ekspansi, dan suntingan yang substansial pada 1787. Kritik av det rena förnuftet (originalets tyska titel: Kritik der reinen Vernunft) är ett filosofiskt verk av Immanuel Kant, ibland benämnt så som "första kritiken". Verket gavs ut år 1781 men 1787 kom en betydligt mer explicit liksom avsevärt reviderad upplaga. "Kritik av det rena förnuftet" är Kants mest betydelsefulla verk och en av filosofins klassiker. "Kritik av det rena förnuftet" åtföljs av två andra ”kritiker”, det vill säga undersökningar: "Kritik av det praktiska förnuftet", (1788) och "Kritik av omdömeskraften", (1790). A Crítica da Razão Pura (em alemão, Kritik der reinen Vernunft) é a principal obra de teoria do conhecimento do filósofo Immanuel Kant, cuja primeira edição é de 1781, com alterações substanciais feitas pelo autor em determinadas seções para a segunda edição, publicada em 1787. A obra é considerada como um dos mais influentes trabalhos na história da filosofia, e dá início ao chamado idealismo alemão. Kant escreveu a CRP como a primeira de três "Críticas", seguida pela Crítica da Razão Prática (1788) e a Crítica do Juízo (1790). Leabhar leis an bhfealsamh Gearmánach Immanuel Kant is ea Critic an Ghlan-Réasúin (Kritik der reinen Vernunft) (1781; an dara heagrán 1787). Tá an t-údar ag iarraidh teorainn agus réimse na meitifisice (staidéar fealsúnach ar bhunphrionsabail an tsaoil) a dheimhniú, agus luaitear an saothar freisin mar an gCéad Chritic. Foilsíodh Critic an Réasúin Phraiticiúil (1788) agus Critic an Bhreithiúnais (1790) ina dhiaidh sin. I réamhrá an chéad eagráin, deir Kant gurb í an chiall atá aige le “critic an ghlanréasúin” critic an réasúin i gcoitinne, maidir le gach eolas a mbeadh an réasún á lorg beag beann ar an eispéireas, agus go bhfuil sé de chuspóir aige féin a dhéanamh amach an féidir leis an meitifisic a bheith ann ar chor ar bith.
foaf:name: Critique of Pure Reason Critik der reinen Vernunft
dbp:name: The Critique of Pure Reason Critique of Pure Reason
foaf:depiction: n5:Hierarchy_Diagram_for_Kant's_Division_of_Logic.png n5:Kant-KdrV-1781.png n5:Kant-taxonomy.svg n5:KantLecturing.jpg
dcterms:subject: dbc:1781_non-fiction_books dbc:Metaphysics_books dbc:Books_by_Immanuel_Kant dbc:German_non-fiction_books dbc:Enlightenment_philosophy dbc:Logic_literature dbc:Philosophy_of_logic
dbo:wikiPageID: 347543
dbo:wikiPageRevisionID: 1119140498
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Perception dbr:Ontotheology dbr:Abstraction dbr:Arthur_Schopenhauer's_criticism_of_Immanuel_Kant's_schemata dbr:Duisburg-Essen_University dbr:Phenomena dbr:Christian_Wolff_(philosopher) dbr:Copernican_Revolution_(metaphor) dbr:Logical_consequence dbr:Western_philosophy dbr:Direct_realism dbr:Bruno_Bauer dbr:Philosophy_of_space_and_time dbr:Intuition_(knowledge) dbr:Intuition_(philosophy) dbr:Prolegomena_to_Any_Future_Metaphysics dbr:Verb dbr:Dogmatism dbr:Symbol dbr:Object_(philosophy) dbr:Logical_form dbc:1781_non-fiction_books dbr:Contingency_(philosophy) dbr:Introspection dbr:Idealism dbr:Karl_Marx dbr:Will_Durant dbr:Cogito_ergo_sum dbr:Logical_truth dbr:Nature dbr:Kantianism dbr:Polemic dbr:Illuminati dbr:Transcendental_idealism dbr:Sensibility dbr:Arthur_Schopenhauer dbr:Demonstration_(proof) dbr:Philosophical_skepticism dbr:Analytic-synthetic_distinction dbr:Epicurus dbr:Analytic_proposition dbr:Critique dbr:Homer_W._Smith dbr:Cognitive dbc:Metaphysics_books dbr:G._W._F._Hegel dbr:Category_of_being dbr:A_priori dbr:A_priori_and_a_posteriori dbr:Existence_of_God dbr:A_posteriori dbr:Critique_of_Cynical_Reason dbr:Dogma dbr:Critique_of_Impure_Reason dbr:Pure_reason dbr:Existence dbr:Mathematics dbr:Synthetic_proposition dbr:Five_Ways_(Aquinas) dbr:Analytic–synthetic_distinction dbr:Experience dbr:Dialectical dbr:Self-consciousness dbr:Anselm_of_Canterbury dbr:Gaunilo dbr:Bloomsbury_Publishing dbr:Categories_(philosophy) dbr:Consciousness dbr:Axiom dbr:Subjective_idealism dbr:Definition dbr:Jean-François_Lyotard dbr:Peter_Sloterdijk dbr:World dbr:Rational_theology dbr:Per_saltum dbr:Formal_proof dbr:Jean-Paul_Sartre dbr:J._G._Fichte dbr:Science dbr:Deductive_reasoning dbr:Samuel_Clarke dbr:Space dbr:Category_(Kant) dbr:Power_(philosophy) dbr:Copula_(linguistics) dbr:Astronomy dbr:René_Descartes dbc:Books_by_Immanuel_Kant dbr:Transcendental_subject dbr:Appearance_(philosophy) dbr:Heinz_Heimsoeth dbr:Paul_Guyer dbr:Romanticism_in_philosophy dbr:Analytic_reasoning dbr:Psychological_nativism dbr:Noology dbr:Declarative_sentence dbr:Perfection dbr:Coherence_(physics) dbr:Steven_James_Bartlett dbr:Algebra dbr:Apperception dbr:Transcendental_theology dbr:Rationalism dbr:Aristotle dbr:Practical_reason dbr:Manifold dbr:Dogmatic_idealism dbr:Pure_mathematics dbr:Noogony dbr:Reality dbc:German_non-fiction_books dbr:Cosmological_argument dbr:Ludwig_Noiré dbr:Perceptions dbr:Moral_consciousness dbr:Sensory_experience dbr:Reason dbr:George_Berkeley dbr:Cosmology dbr:Johann_Augustus_Eberhard dbr:Equation dbr:Logic dbr:Solipsism dbr:Friedrich_Nietzsche dbr:Predicate_(grammar) dbr:Being dbr:Adam_Weishaupt dbr:God dbr:Empirical_evidence dbr:Subjectivity dbr:Christian_Garve dbr:Schema_(Kant) dbr:Simplicity dbr:Early_modern_philosophy n55:unity dbr:Ontological_Proof dbr:Phenomena_(philosophy) dbr:Subject_(grammar) dbr:Empiricism dbr:Modern_German dbr:Classical_mechanics dbr:David_Hume dbr:Philosophy_of_mind dbr:Wisdom dbr:Thought_experiment dbr:Tautology_(logic) dbr:German_idealism dbr:Hermann_Cohen dbr:Platonism dbr:Metaphysics dbr:Frederick_C._Beiser n62:Hierarchy_Diagram_for_Kant's_Division_of_Logic.png dbr:Proposition dbr:Transcendental_Aesthetic dbr:Patricia_W._Kitcher dbr:Gottfried_Wilhelm_Leibniz dbr:Immanuel_Kant dbr:Norman_Kemp_Smith dbr:Transcendental_Idealism dbr:Time dbr:Howard_Caygill dbr:Transcendental_Logic dbr:Infinitive dbr:Anti-rationalism dbr:Paralogism dbr:Thomas_Hobbes dbr:Free_will dbr:Plato dbr:Idea dbr:Heinrich_Rickert dbr:Noumenon n62:Kant-taxonomy.svg n62:KantLecturing.jpg dbc:Logic_literature dbr:Martin_Heidegger dbr:Theology dbr:Ontological_argument dbr:John_Locke dbr:Principle dbc:Enlightenment_philosophy dbr:Principle_of_contradiction dbc:Philosophy_of_logic dbr:Substance_theory dbr:Dietrich_Tiedemann dbr:Concept dbr:Kant's_antinomies dbr:Phenomenology_(philosophy) dbr:Peter_Strawson dbr:Noumena dbr:Project_Gutenberg dbr:Thomas_Aquinas dbr:Categories_(Aristotle) dbr:Liberty dbr:Cosmotheology dbr:Catholic_Encyclopedia dbr:French_Revolution dbr:Afterlife dbr:Antinomy dbr:The_Story_of_Philosophy dbr:Hannah_Arendt dbr:Johann_Friedrich_Schultz dbr:Critique_of_the_Kantian_Philosophy dbr:Ludwig_Feuerbach dbr:Critique_of_Dialectical_Reason dbr:Critique_of_Judgment dbr:Critique_of_Practical_Reason dbr:Causality dbr:The_World_as_Will_and_Representation dbr:Allen_W._Wood dbr:Certainty dbr:Geometry dbr:Soul dbr:Dialectic dbr:Thing-in-itself dbr:Critical_philosophy
dbo:wikiPageExternalLink: n10:books%3Fid=SEERTwEACAAJ n10:books%3Fid=XIIsaGoHshoC n19:KSPglos.html n23:toc.html n27:critique-of-pure-reason n29: n30:toc.html n33:lecmenu.html n10:books%3Fid=8S4yK8Pn6gYC n10:books%3Fid=g1eQDQAAQBAJ n45:critickpurereas00haywgoog n56:kant n10:books%3Fid=Iz1xiAIcWiMC&pg=PR45%23v=onepage&q&f=false n59: n45:immanuelkantscr02mlgoog n68:08603a.htm n10:books%3Fid=qqeX8MJurLkC n72:397 n73:4280
owl:sameAs: n12:190915617 freebase:m.01ywh6 dbpedia-no:Kritikk_av_den_rene_fornuft n17:25dmi dbpedia-ru:Критика_чистого_разума dbpedia-ro:Critica_rațiunii_pure dbpedia-it:Critica_della_ragion_pura dbpedia-uk:Критика_чистого_розуму dbpedia-ku:Kritik_der_reinen_Vernunft dbpedia-fa:نقد_عقل_محض dbpedia-is:Gagnrýni_hreinnar_skynsemi dbpedia-eo:Kritiko_de_pura_racio dbpedia-id:Kritik_atas_Nalar_Murni dbpedia-pt:Crítica_da_Razão_Pura dbpedia-ko:순수이성비판 dbpedia-sk:Kritika_čistého_rozumu dbpedia-mk:Критика_на_чистиот_ум dbpedia-ga:Critic_an_Ghlan-Réasúin dbpedia-hu:A_tiszta_ész_kritikája dbpedia-ja:純粋理性批判 dbpedia-sv:Kritik_av_det_rena_förnuftet dbpedia-nl:Kritik_der_reinen_Vernunft yago-res:Critique_of_Pure_Reason dbpedia-pl:Krytyka_czystego_rozumu dbpedia-gl:Kritik_der_reinen_Vernunft dbpedia-af:Kritiek_van_Reine_Beredening dbpedia-oc:Critica_de_la_rason_pura dbpedia-he:ביקורת_התבונה_הטהורה dbpedia-es:Crítica_de_la_razón_pura dbpedia-bg:Критика_на_чистия_разум dbpedia-zh:纯粹理性批判 dbpedia-fr:Critique_de_la_raison_pure dbpedia-et:Puhta_mõistuse_kriitika wikidata:Q220002 dbpedia-cs:Kritika_čistého_rozumu dbpedia-de:Kritik_der_reinen_Vernunft dbpedia-az:Təmiz_idrakın_tənqidi dbpedia-fi:Puhtaan_järjen_kritiikki dbpedia-sh:Kritika_čistog_uma dbpedia-hr:Kritika_čistog_uma dbpedia-tr:Saf_Aklın_Eleştirisi dbpedia-eu:Arrazoimen_hutsaren_kritika dbpedia-la:Critica_rationis_purae n75:4099256-1 dbpedia-ca:Crítica_de_la_raó_pura dbpedia-ar:نقد_العقل_الخالص dbpedia-da:Kritik_af_den_rene_fornuft
dbp:wikiPageUsesTemplate: dbt:Librivox_book dbt:ISBN dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Sup dbt:Blockquote dbt:Main dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Snd dbt:Vn dbt:Authority_control dbt:! dbt:Notelist dbt:Rp dbt:Ordered_list dbt:Wikisource dbt:Wikiquote dbt:Noitalic dbt:Cite_SEP dbt:Immanuel_Kant dbt:Efn dbt:Commons_category dbt:Infobox_book dbt:Reflist dbt:Gutenberg
dbo:thumbnail: n5:Kant-KdrV-1781.png?width=300
dbp:author: Immanuel KANT dbr:Immanuel_Kant
dbp:caption: Title page of the 1781 edition
dbp:country: Germany
dbp:date: August 2018
dbp:language: German
dbp:no: 4280
dbp:notes: Kritik in modern German.
dbp:pages: 856
dbp:published: 1781
dbp:reason: Title same as previous source but ISBN is for a different book
dbp:subject: dbr:Metaphysics
dbp:title: The Critique of Pure Reason
dbp:titleOrig: Critik  der reinen Vernunft
dbp:translator: ''[[#English translations
dbo:abstract: La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià. Sobre el mètode de coneixement, segons Kant, hi ha hagut tres respostes al llarg de la història del pensament: * El racionalisme. Afirmen que la raó sola, al marge de l'experiència pot arribar a assolir el coneixement. * L'empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és possible sense ella. * L'irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els sentiments. Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Així en el procés de coneixement la clau és: com és l'objecte, i no la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. Kant invertirà els termes de l'anàlisi del coneixement, centrant l'atenció no en l'objecte sinó en el subjecte. El subjecte és l'element actiu del procés de coneixement. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest procés d'invertir el centre d'atenció del procés cognitiu Kant l'anomena '. El que pretén Kant és sotmetre la raó a judici crític. Això és absolutament necessari, ja que hi ha molta gent que no viu de forma il·lustrada, és a dir, sense fer cas de l'autèntica raó. Per això considera que cal fer aquesta visió crítica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La Humanitat, segons Kant, viurà en una minoria d'edat fins que no sigui capaç de treballar amb la raó. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'única forma de fer-ho és a través d'analitzar la raó per reconèixer els seus límits i les seves possibilitats. Això permetrà que els éssers humans arribin a l'autèntica llibertat. Per això la Il·lustració és tan important, ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetrà que l'ésser humà sigui autènticament lliure a través de la crítica. Kant afirmarà així que cal considerar les dues fonts de les quals parlaven empiristes i racionalistes: La sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat és passiva, ja que només rep les impressions de l'exterior, mentre que l'enteniment produeix espontàniament conceptes que no provenen de l'experiència. Per això afirmarà que hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra el que afirmen els empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes només tenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra el que afirmen els racionalistes). Aquí neix un greu problema que serà plantejat a l'inici de la qüestió del coneixement i que no tindrà una resposta clara fins al final de l'anàlisi sobre el coneixement: és la metafísica una ciència? La pregunta té molt de sentit, ja que existeixen una sèrie de problemes relacionats amb la metafísica que són símptomes que alguna cosa està succeint: * La ciència progressa mentre que en el terreny de la metafísica ens estem plantejant exactament els mateixos problemes una vegada i una altra. * Els científics arriben a acords mentre que els filòsofs, en el terreny de la metafísica, no arriben mai a cap acord definitiu. Aquest problema s'ha de solucionar ràpidament i si la metafísica és una ciència, caldrà analitzar quin seria el millor mètode per fer-la funcionar, mentre que si no ho és, caldrà oblidar-la de forma definitiva. Per fer-ho caldrà analitzar en primer lloc si és possible la ciència i com es produeix el coneixement i finalment analitzar el tema de la possibilitat de la Metafísica com a ciència. Kant afirma que hi ha una sèrie de condicions que fan possible el coneixement científic: * Condicions empíriques. Són condicions que permeten l'experiència i que són perfectament modificables, com per exemple: la llum, la temperatura... * Condicions transcendentals. Són condicions que no poden ser modificades de cap manera, ja que són condicions necessàries per al nostre coneixement. Són el temps i l'espai. Mai no es pot tenir una experiència sense temps i sense espai: Tota experiència té un quan i un on; per tant, temps i espai no són experimentats, sinó que són les condicions de l'experiència. Són universals, necessaris i a priori. Fan possible l'experiència i són transcendentals, ja que són anteriors a tota experiència. Un cop analitzades quines són les condicions que permeten el coneixement, intentarem analitzar quines són les propietats de la ciència, i així, ens trobem que la ciència està formada per judicis: (La Terra és esfèrica, Júpiter gira en òrbita el·líptica...). Caldrà analitzar quins tipus de judicis hi ha, per posteriorment analitzar quins fan possible la ciència. Kant considera que existeixen dos tipus de judicis: 1. * Judicis analítics. En els judicis analítics el predicat és dins del subjecte: Els abrics verds són verds. Aquests judicis són universals i necessaris, però no proporcionen un coneixement que no teníem. 2. * Judicis sintètics. En els judicis sintètics el predicat no és inclòs dins del subjecte: Els abrics són verds. Aquests judicis no són universals, però sí que proporcionen coneixement nou (són extensius) tot i que poden ser falsos. 1. * Judicis a priori. La seva veritat no depèn de l'experiència. El tot és més gran que la part. 2. * Judicis a posteriori. La seva veritat sí que depèn de l'experiència. El llapis és blau. Els judicis analítics són a priori, i els judicis sintètics solen ser a posteriori. Però si aquests fossin els únics judicis possibles la ciència, seria impossible, perquè els judicis analítics a priori no són científics, ja que, malgrat ser sempre veritat, el seu coneixement no és extensiu, i els judicis sintètics a posteriori tampoc són científics, ja que, malgrat ser extensius poden ser falsos. L'única possibilitat de l'existència de la ciència és l'existència de judicis sintètics a priori els quals serien necessaris i extensius al mateix temps. Per tant, gràcies a l'existència dels judicis sintètics a priori, la ciència existeix; ara caldrà analitzar com es produeix el coneixement i quins són els elements que hi intervenen. Kant afirmarà l'existència de tres facultats del coneixement: sensibilitat, enteniment i raó, dedicant un capítol de La Crítica de la Raó Pura a cadascuna: Estètica Transcendental, que estudiarà la sensibilitat. Analítica Transcendental, que estudiarà l'enteniment. Dialèctica Transcendental, que estudiarà la raó. 《순수이성비판》(독일어: Kritik der reinen Vernunft)은 이마누엘 칸트가 1781년에 초판을 출간하고, 제2판을 1787년에 출간한 책으로, 철학의 역사에서 가장 영향력 있는 저서 중 하나이다. 이 책은 칸트의 "첫 번째 비판"으로 언급되기도 하는데, 이것은 이후에 나온 "실천 이성 비판"과 "판단력 비판"까지를 포함해서 생긴 말이다. 칸트는 이 책에서 형이상학을 학문(science)으로서 정립하려고 하였다. 순수이성이라는 말은 칸트가 만든 용어이며, 형이상학에서 벗어난 철학의 새로운 지평을 연 업적으로 인정되어 많은 연구의 대상이 되고 있다. 먼저 칸트는 의심의 여지 없는 학문이며 학문의 모범인 수학과 물리학의 진리가 어떻게 하여 성립하느냐를 문제로 삼았다. 과학적 진리가 성립되기 위해서는 먼저 감각적인 자극이 없어서는 안 된다. 그러나 혼돈된 자극을 "지금·여기에 있다"는 식으로, 정리된 어떤 지각으로 하는 것은 우리들의 감성이 시간적, 공간적으로 정리하기 때문이다. 그것을 명확한 지(知)로 삼기 위해서는 또한 생각하는 힘으로서의 오성(=지성)이 필요하다. 이리하여 우리들에게 있어서 명확한 대상, 확실한 지(知)는 감성과 오성의 협동에 의하여 성립된다. 더욱 인식된 지(知)를 보다 소수의 원리로 정리해 가는 것이 이성이다. 이들 여러 능력은 근원적 나(自我)에 의하여 통일되어 있는 것이다. 자연은 우리의 근원적 자아의 활동 내지 조직(실험적 방법)에 의해 인식된다. 그러나 나 밖에서 주어지는 감각적 소재가 없이는 자아는 공허하다. 이론적인 능력으로서의 오성 내지는 이성의 권한에 대한 명확화는 반대로 이 능력의 행동 범위를 규정짓는 것이다. 이러한 한계에서 형이상학은 바로 월권을 하여, 생각하는 힘을 공전시켜 감각적인 경험이 주어지지 않는 신이나 불사(不死)나 자유를 자연 대상과 마찬가지로 존재하는 듯이 생각하였다. 칸트 거기에 종래 형이상학의 독단이 있으며 오류가 있다고 하였다. 따라서 우리들은 형이상학적인 것을, 자연 대상을 인식하는 방식으로(이론적으로) 문제삼을 수는 없으며, 신이나 불사나 자유는 자연과학 세계에서가 아닌 도덕적 실천에서의 문제라고 주장하였다. Krytyka czystego rozumu (tytuł oryginału niem. Kritik der reinen Vernunft) – praca Immanuela Kanta, wydana po raz pierwszy w 1781 roku w Rydze (wydanie A), znacznie zmieniona w drugim wydaniu (wydanie B, 1787), uważana za jedną z najważniejszych prac w dziedzinie filozofii. Obok i tworzy krytyczną filozofię Kanta, w której starał się on badać filozoficzne podstawy ludzkiego poznania. Głównym celem Krytyki czystego rozumu jest odpowiedź na pytanie, czy metafizyka jest możliwa i jakie są granice ludzkiego poznania. W tym celu bada on poszczególne władze poznawcze człowieka. Książka przez dłuższy czas nie była znana poza środowiskami akademickimi, stopniowo jednak zdobywała rozgłos. Stała się jednym z podstawowych dzieł , podstawą niemieckiego idealizmu filozoficznego. Spośród jej krytyków znaczący są (Otto Bauer, Ludwig Feuerbach, Karol Marks), a także Friedrich Nietzsche.Istotne prace krytyczne często akcentowały jeden z aspektów Krytyki czystego rozumu, np. filozoficzne uzasadnienie nauki (neokantyści – Hermann Cohen, Heinrich Rickert), kwestie ontologiczne (Martin Heidegger, ), analizę granic poznania zmysłowego (Peter Frederick Strawson), funkcjonowanie rozumu w świecie (Hannah Arendt, Jean-François Lyotard). Dzieło zostało umieszczone w index librorum prohibitorum dekretem z 1827 roku. W Polsce ukazały się trzy przekłady Krytyki: Piotra Chmielowskiego (1904), Romana Ingardena (1957) i Mirosława Żelaznego (2013). De Kritik der reinen Vernunft (Kritiek van de zuivere rede) is het hoofdwerk van de Duitse filosoof Immanuel Kant. Hij schreef het op 57-jarige leeftijd in 1781. Met de Kritik der reinen Vernunft wilde Kant de grote filosofische tegenstelling uit zijn tijd te boven komen: aan de ene kant de empiristen zoals Hume en aan de andere kant de rationalisten zoals Descartes. Verder wilde hij verklaren hoe Newton onveranderlijke natuurwetten uit veranderlijke waarnemingen wist af te leiden. Hume had aangetoond dat dat niet kon. La Crítica de la razón pura (en alemán: Kritik der reinen Vernunft) es la obra principal del filósofo prusiano Immanuel Kant. Tuvo su primera edición en 1781. El propio Kant llegó a corregirla, publicando en 1787 una segunda edición. Se trata de una indagación trascendental (acerca de las condiciones epistémicas del conocer humano) cuyo objetivo central es lograr una respuesta definitiva sobre si la metafísica puede ser considerada una ciencia. Entre otras cosas, Kant intenta superar la crítica al fundamento epistemológico del principio de causalidad (y por lo tanto al saber científico) que había hecho David Hume, que no tenía una respuesta satisfactoria hasta su época. En esta obra, Kant intenta la conjunción de racionalismo y empirismo, haciendo una crítica de las dos corrientes filosóficas que se centraban en el objeto como fuente de conocimiento, y así, dando un «giro copernicano» al modo de concebir la filosofía, estudiando el sujeto como la fuente que construye el conocimiento del objeto, a través de la representación que el sujeto, mediante la sensibilidad inherente a su naturaleza que toma del objeto. Entre las resistencias que encontró la obra se puede citar que Pío VIII, antes de llegar a papa católico, como prefecto de la Congregación del Índice prohibió bajo amenaza de excomunión la lectura de la Crítica de la razón pura (decreto del 8 de julio de 1827). «Критика чистого розуму» (нім. Kritik der reinen Vernunft) — філософська праця Іммануїла Канта, вперше опублікована в 1781 році. Вважається однією з найбільш фундаментальних робіт в історії філософії і головним твором філософа. Ключове питання «Критики» — дослідження пізнавальної можливості розуму, у відриві від знань, одержуваних емпіричним шляхом, тобто шляхом досвіду. На шляху свого дослідження філософ висвітлює питання простору і часу, можливості доказу за допомогою розуму існування Бога та інші. Твір є результатом більш ніж десятирічного обмірковування, проте написання самого тексту зайняло кілька місяців. Ймовірно, «Критика» є об'єднанням текстів, написаних автором протягом декількох років. В результаті після виходу роботи в світ, читачі скаржилися на її зайву складність, що заважало розумінню ідей автора. Для запобігання можливих невірних тлумачень, в 1783 Кантом були видані «Пролегомени до кожної майбутньої метафізики, що може з'явитися як наука», а в 1787 році вийшло друге видання «Критики». Той, хто вперше приступає до читання роботи, незмінно виявляється збентеженим її складністю і заплутаністю. Почасти це пояснюється тим, що Кант був, в першу чергу, університетським професором і перебував під впливом традиції написання філософських робіт, основоположниками якої були Християн Вольф і . Характерними рисами при цьому виступали використання специфічної мови, своєрідний розподіл тексту на частини і прагнення домогтися повноти висвітлення досліджуваного питання. За твердженням Нормана Кемпа Сміта, «Критика» не є єдиною струнко вибудованою системою, вона скоріше є викладом спроб Канта сформулювати і розв'язати ті проблемні питання, які виникають в процесі дослідження. Leabhar leis an bhfealsamh Gearmánach Immanuel Kant is ea Critic an Ghlan-Réasúin (Kritik der reinen Vernunft) (1781; an dara heagrán 1787). Tá an t-údar ag iarraidh teorainn agus réimse na meitifisice (staidéar fealsúnach ar bhunphrionsabail an tsaoil) a dheimhniú, agus luaitear an saothar freisin mar an gCéad Chritic. Foilsíodh Critic an Réasúin Phraiticiúil (1788) agus Critic an Bhreithiúnais (1790) ina dhiaidh sin. I réamhrá an chéad eagráin, deir Kant gurb í an chiall atá aige le “critic an ghlanréasúin” critic an réasúin i gcoitinne, maidir le gach eolas a mbeadh an réasún á lorg beag beann ar an eispéireas, agus go bhfuil sé de chuspóir aige féin a dhéanamh amach an féidir leis an meitifisic a bheith ann ar chor ar bith. Baineann Kant tairbhe as saothar na bhfealsúna eimpíreacha, leithéidí John Locke agus David Hume, chomh maith le saothar na bhfealsúna réasúnaíocha, leithéidí Gottfried Wilhelm Leibniz agus . Cuireann sé smaointe nua ar nádúr an spáis agus an ama in iúl agus féachann le sceipteachas Hume a shárú i dtaca le heolas ar chúis agus iarmhairt agus le sceipteachas René Descartes a shárú i dtaca le heolas ar an saol seachtrach. Déanann sé áitiú trí chuntas a thabhairt ar idéalachas tarchéimniúil na réad (mar fhordhreach) agus ar fhoirmeacha a bhfordhreacha. Níl sna réada féin ach samhlaoidí seachas rudaí iontu féin, agus níl sna foirmeacha ach rudaí atá braite ag ár n-iomas. Fágann seo go bhféadfadh eolas a priori a bheith ann, ó chaithfidh réada mar fhordhreach a bheith oiriúnach dár cognaíocht chun léargas éigin a fháil orthu sula gcuirtear in iúl dúinn iad. Tugann Kant eolas a priori ar eolas atá neamhspleách ar eispéireas, agus tugann sé eolas a posteriori ar eolas a fhaightear ón eispéireas. Is éigean do thairiscint a bheith ann mura féidir léi a bheith bréagach agus mura féidir í a fhrithrá gan neamhréireacht. Tá tairiscint uilíoch má tá sí fíor i ngach cás agus mura bhfeileann eisceachtaí di. Má fhaightear eolas a posteriori trí na céadfaí ní bhíonn éigeantas agus uilíochas ag baint leis, toisc go mb’fhéidir go dtiocfaimis ar eisceacht. Cuireann Kant síos ar an idirdhealú idir breithiúnais anailíseacha agus breithiúnais shintéiseacha. Tairiscint anailíseach atá ann má tá “preideacháid-choincheap” na tairiscinte le fáil cheana laistigh den “tsuibiacht-choincheap” den tairiscint sin. Mar shampla, is dóigh le Kant gur tairiscint anailíseach í an abairt “Tá gach corp sínte (i spás)” toisc go bhfuil an preideacháid-choincheap “sínte” le fáil cheana sa tsuibiacht-choincheap “corp”. Is cuid suntais iad breithiúnais anailíseacha toisc gur féidir a bhfírinne a aithint trí anailís a dhéanamh ar na coinchip atá iontu: tá siad fíor iontu féin. I gcás tairiscintí sintéiseacha, áfach, níl an preideacháid-choincheap le fáil sa tsuibiacht-choincheap. Mar shampla, is dóigh le Kant gur tairiscint shintéiseach í an abairt “Tá gach corp trom,” mar nach bhfuil an coincheap “troime” le fáil cheana sa choincheap “corp”. Mar sin, cuireann breithiúnais shintéiseacha le coincheap, agus ní dhéanann breithiúnais anailíseacha ach a bhfuil laistigh den choincheap a mhíniú. Roimh Kant, síleadh gurbh éigean d’eolas a priori a bheith anailíseach. Áitíonn Kant, áfach, go bhfuil an t-eolas atá againn ar mhatamaitic, ar bhunphrionsabail na heolaíochta nádúrtha agus ar mheitifisic idir a priori agus sintéiseach. Ní mór nádúr an eolais seo a mhíniú. Tá bunfhadhb na Critice le fáil sa cheist seo: “Conas is féidir breithiúnais shintéiseacha a priori a thabhairt?” Deir Kant gur cúrsa báis nó beatha don mheitifisic agus do réasún an duine go mínítear an bun atá leis an eolas seo. Is beag aird a tugadh ar an gCritic nuair a foilsíodh í ach lochtaigh idir empírigh agus réasúnaithe í ina dhiaidh sin agus tharraing sí conspóid. Mar sin féin, is fada tionchar aici ar fhealsúnacht an Iarthair agus chuidigh sí le hidéalachas na Gearmáine a chur chun cinn. Tá meas ar an saothar mar bhuaic na gcéadta bliain d'fhealsúnacht luath-nua-aoiseach agus mar thús na fealsúnachta nua-aimseartha. نقد العقل الخالص أو نقد العقل المحض (بالألمانية: Kritik der reinen Vernunft) (الطبعة الأولى 1781، الطبعة الثانية 1787) هو كتاب ألفه الفيلسوف الألماني إيمانويل كانت، ويعتبر من أكثر الأعمال تأثيراً في تاريخ الفلسفة. ويعتبر المؤلف أول نقديات كانت، حيث أصدر كتابين نقديين بعده وهما نقد العقل العملي (1788) ونقد الحكم (1790). في مقدمة الطبعة الأولى يشرح كانت ما الذي يعنيه بنقد العقل الخالص، أو المجرد متناولاً: «أنا لا أعني بذلك انتقاد الكتب والأنظمة، لكنني انتقد المنطق كله، مع احترام كل المعرفة التي قد تنتج مستقلة عن التجربة». الانتقاد عملية تحقيق لأسس وحدود المعرفة البشرية، وهو امتداد لقدرة العقل البشري على التعامل مع الميتافيزيقا. بنى كانت كتابه على عمل الفلاسفة التجريبيين مثل جون لوك ودافيد هيوم، الذي قال عنه أنه أيقظه من سباته الدوجماطيقي، كذلك الفلاسفة العقلانيين مثل غوتفريد لايبنتس وكريستيان وولف. وقد وسع أفكارا جديدة حول طبيعة الزمكان، وادعى تقديم حلول لنظرة هيوم للمعرفة البشرية وعلاقة السبب والتأثير، ورؤية رينيه ديكارت لمعرفة العالم الخارجي. ويدعي أيضا أنه أحدث ثورة كوبرنيكية في الفلسفة مع انشاءه مذهب المثالية المتعالية، حيث يصرح فيه أن المعرفة البشرية لا تناسب الأشياء، لكن يمكن تسخير الأشياء لتناسب المعرفة. وحسب مذهب كانط، فإن العقل البشري يُعدِّل العالم التجريبي جاعلا المعرفة أمراً ممكنا. يسمي كانت المعرفة المستقلة عن التجربة «بالبداهة» (معرفة قبلية)، بينما يسمي المعرفة المستقاة من التجربة «استدلالاً» (معرفة بعدية). وحسب كانت، فإن أية إشكالية هي معرفة قبلية لو كانت ضرورية وشاملة. وتكون الإشكالية ضرورية إذا كان يستحيل إثبات خطئها، ولا يمكن رفضها بدون دليل عكسي. تكون الإشكالية شاملة إذا كانت صحيحة في كل الحالات، ولا تقبل أي استثناءات. تكتسب المعرفة استدلالاً عبر الحواس، وكما يبرهن كانط، فإن المعرفة البعدية لا تقبل ضرورة ولا شمولية، إذ يمكن اكتشاف خطأ أو استثناء. La Critique de la raison pure, en allemand, Kritik der reinen Vernunft, est une œuvre d'Emmanuel Kant, publiée en 1781 et remaniée en 1787. Elle est considérée comme son œuvre majeure, la plus lue, peut-être la plus difficile, commentée, étudiée et la plus influente. Incomprise à son origine, elle donne rapidement prise à une littérature de controverse. Ce livre examine et confronte les possibilités et limites de la raison et de la métaphysique dans l'objectif d'« exposer les sources et la condition de possibilité de cette métaphysique ». Après la première parution, Kant continue de tenter de clarifier la problématique qui la porte, celle des limites de la raison. Elle donne lieu notamment à un autre ouvrage intitulé Prolégomènes à toute métaphysique future, ce qui lui permet de mener à bien une refonte de son maître ouvrage dans une seconde édition, enrichie d'une nouvelle préface, en 1787. Dans le premier tiers du XXe siècle, la philosophie de Kant est la philosophie régnante dans la plupart des universités européennes. Déjà le jeune Schelling écrivait en 1795 « La Critique de la raison pure est comme telle, inexpugnable et irréfutable [...] La Critique subsistera comme quelque chose d'unique, aussi longtemps qu'il y aura de la philosophie ». The Critique of Pure Reason (German: Kritik der reinen Vernunft; 1781; second edition 1787) is a book by the German philosopher Immanuel Kant, in which the author seeks to determine the limits and scope of metaphysics. Also referred to as Kant's "First Critique", it was followed by his Critique of Practical Reason (1788) and Critique of Judgment (1790). In the preface to the first edition, Kant explains that by a "critique of pure reason" he means a critique "of the faculty of reason in general, in respect of all knowledge after which it may strive independently of all experience" and that he aims to reach a decision about "the possibility or impossibility of metaphysics." The term "critique" is understood to mean a systematic analysis in this context, rather than the colloquial sense of the term. Kant builds on the work of empiricist philosophers such as John Locke and David Hume, as well as rationalist philosophers such as Gottfried Wilhelm Leibniz and Christian Wolff. He expounds new ideas on the nature of space and time, and tries to provide solutions to the skepticism of Hume regarding knowledge of the relation of cause and effect and that of René Descartes regarding knowledge of the external world. This is argued through the transcendental idealism of objects (as appearance) and their form of appearance. Kant regards the former "as mere representations and not as things in themselves", and the latter as "only sensible forms of our intuition, but not determinations given for themselves or conditions of objects as things in themselves". This grants the possibility of a priori knowledge, since objects as appearance "must conform to our cognition...which is to establish something about objects before they are given to us." Knowledge independent of experience Kant calls "a priori" knowledge, while knowledge obtained through experience is termed "a posteriori." According to Kant, a proposition is a priori if it is necessary and universal. A proposition is necessary if it could not possibly be false, and so cannot be denied without contradiction. A proposition is universal if it is true in all cases, and so does not admit of any exceptions. Knowledge gained a posteriori through the senses, Kant argues, never imparts absolute necessity and universality, because it is always possible that we might encounter an exception. Kant further elaborates on the distinction between "analytic" and "synthetic" judgments. A proposition is analytic if the content of the predicate-concept of the proposition is already contained within the subject-concept of that proposition. For example, Kant considers the proposition "All bodies are extended" analytic, since the predicate-concept ('extended') is already contained within—or "thought in"—the subject-concept of the sentence ('body'). The distinctive character of analytic judgements was therefore that they can be known to be true simply by an analysis of the concepts contained in them; they are true by definition. In synthetic propositions, on the other hand, the predicate-concept is not already contained within the subject-concept. For example, Kant considers the proposition "All bodies are heavy" synthetic, since the concept 'body' does not already contain within it the concept 'weight'. Synthetic judgments therefore add something to a concept, whereas analytic judgments only explain what is already contained in the concept. Prior to Kant, it was thought that all a priori knowledge must be analytic. Kant, however, argues that our knowledge of mathematics, of the first principles of natural science, and of metaphysics, is both a priori and synthetic. The peculiar nature of this knowledge cries out for explanation. The central problem of the Critique is therefore to answer the question: "How are synthetic a priori judgements possible?" It is a "matter of life and death" to metaphysics and to human reason, Kant argues, that the grounds of this kind of knowledge be explained. Though it received little attention when it was first published, the Critique later attracted attacks from both empiricist and rationalist critics, and became a source of controversy. It has exerted an enduring influence on Western philosophy, and helped bring about the development of German idealism. The book is considered a culmination of several centuries of early modern philosophy and an inauguration of modern philosophy. Die Kritik der reinen Vernunft (KrV; im Original Critik der reinen Vernunft) ist das erkenntnistheoretische Hauptwerk des Philosophen Immanuel Kant, in dem er den Grundriss für seine Transzendentalphilosophie liefert. Die KrV wird als eines der einflussreichsten Werke in der Philosophiegeschichte betrachtet und kennzeichnet einen Wendepunkt und den Beginn der modernen Philosophie. Kant schrieb die KrV als erste seiner drei „Kritiken“, es folgten die Kritik der praktischen Vernunft und die Kritik der Urteilskraft. An die KrV schließen zudem die Prolegomena von 1783 an. Die Kritik der reinen Vernunft erschien in deutscher Sprache in erster Auflage (A) im Jahr 1781 bei Johann Friedrich Hartknoch. Eine zweite Auflage (B), in Abschnitten wesentlich verändert und erweitert, kam 1787 heraus. In den 1790er Jahren erschienen weitere Fassungen, die sich aber nur unwesentlich von der zweiten Auflage unterschieden. Dem Artikel wird vorwiegend die zweite Auflage zugrunde gelegt. Kritika čistého rozumu (KČR; německy Kritik der reinen Vernunft) je nejvýznamnější dílo německého filosofa Immanuela Kanta a jedno z nejvlivnějších filosofických děl vůbec. Kant v něm předkládá svoji teorii poznání (viz transcendentální filosofie) a řešení problému, jak mohou mít subjektivní podmínky myšlení objektivní platnost. KČR je první ze tří jeho „kritik“; následovala ji a . Zjednodušený a zkrácený výklad myšlenek KČR podal Kant ve svazku Prolegomena ke každé příští metafyzice, jež se bude moci stát vědou (1783). Katolická církev dekretem ze dne 11. června 1827 zařadila Kantovu Kritiku čistého rozumu na Index zakázaných knih. 《纯粹理性批判》（德語：Kritik der reinen Vernunft ）被公认为是德国哲学家伊曼努尔·康德流传最为广泛，最具影响力的著作，同时也是整个西方哲学史上最重要和影响最深远的著作之一。初版于1781年，并于1787年再版的该书，常被称做康德的“第一批判”，并与其后的《实践理性批判》和《判断力批判》并称为康德“三大批判”。在第一版的序言中，康德解釋他所謂的純粹理性批判是：「我並非意味著對書本或系統的批判，而是對於普遍理性的批判，即對於所有能夠『獨立於經驗』而得出的知識。在康德之前，我們普遍認為先天的知識必然是分析的，即意謂其斷言必然已經存在於主體中，所以是獨立於經驗的。（例如：「聰明的人是聰明的。」或是「聰明的人是個人。」）在上述例子中，因為我們藉由分析主體而到達結論，所以這些判斷是分析的。我們認為所有的先天判斷都是這樣的：在這樣的判斷中都找得到一個僅僅是主體之部分的斷言。如果真是如此，那麼所有對於先天判斷的否定將會導致矛盾。而因此矛盾律將足以得出所有的分析判斷。所有的亞里斯多德主義者區別了兩種類別的判斷： 1)綜合判斷－所有奠基在統合以及將不同的經驗事實放在一起的判斷，所以這些判斷被認為是後天的。例如：「月亮的相將在天暗之後看得到。」 2)分析判斷－所有外顯地奠基在對主體之分析的判斷，而不依賴於經驗，所以被認為是先天的。例如：「一條直線是筆直的。」康德並不完全滿意這樣的區分，並爭論說有些綜合判斷也是先天的，像是數學中的判斷。而亞里斯多德主義者將會爭辯說這樣的判斷是分析的。 Kritik atas Nalar Murni (bahasa Jerman: Kritik der reinen Vernunft) adalah salah satu karya Immanuel Kant yang dinilai sebagai salah satu yang paling berpengaruh di . dan menandai titik awal kelahiran filsafat modern. Buku ini ditulis sebagai akumulasi catatan-catatan singkat yang dikumpulkan dan dicetak sebagai cetakan pertama pada 1781. Cetakan tersebut diikuti dengan revisi, ekspansi, dan suntingan yang substansial pada 1787. Tema umum buku ini adalah sebuah upaya investigasi epistemologis yang turut menciptakan dasar pemikiran yang diusungnya. Sebagian besar isi buku ini bertumpu sekaligus ditujukan sebagai kritik atas dua mazhab besar filsafat modern, di antaranya adalah para empiris seperti Locke, Berkeley, dan Hume dan para rasionalis seperti Leibniz dan Descartes. Upaya utama Kant adalah menjelaskan relasi antara hubungan nalar (rasio) dengan pengalaman dengan mengidentifikasi basis dan batas pengetahuan manusia. Oleh sebab itu, dapat dibuktikan bahwa keduanya saling melengkapi satu dengan lainnya. Kant berupaya untuk mengakhiri upaya yang sia-sia atas teori-teori yang diutarakan dari perdebatan buntu antara rasionalisme–empirisme yang saling bertolakbelakang, sekaligus menolak skeptisisme buta seperti yang diusung Hume dan Descartes. Dengannya pula ia menghasilkan sebuah sintesis atas dua tradisi kefilsafatan modern yang mengakhiri perdebatan dengan simpulan-simpulan kritis. Dalam buku ini, Kant menguraikan konsepsi baru tentang hakikat ruang dan waktu. Kant menyatakan klaim bahwa ia memulai sebuah "" (pergeseran paradigma) dengan membalikkan visi epistemologis populer dengan visi epistemologis baru. Dalam pandangan pra-Kant, pembenaran atas pikiran hanya dapat dicapai dengan menyelaraskan subjek pada keberadaan objek. Kant menawarkan perspektif baru dengan menyelidiki apakah objek yang dirujuk mesti menyelaraskan dirinya pada bagaimana subjek memahami objek. Maka dari itu, berdasarkan pandangan ini, budi manusia membentuk dan menyusun dunia pengalaman dan bukan sebaliknya, membuat pengetahuan dimungkinkan hadir. Budi tidak dianggap seperti wadah yang pasif yang menunggu untuk diisi, melainkan hal yang berdaya aktif mencerap realitas. La Critica della ragion pura (titolo originale Kritik der reinen Vernunft) è l'opera maggiormente nota di Immanuel Kant. Pubblicata nel 1781, ed in seguito ampiamente rimaneggiata nella seconda edizione del 1787, è suddivisa in due parti: * 1. La Dottrina trascendentale degli elementi, che costituisce la prima parte (generalmente più nota della seconda), a sua volta suddivisa in due grandi ripartizioni: * Estetica trascendentale * Logica trascendentale (composta dall'Analitica trascendentale e dalla Dialettica trascendentale) * 2. La Dottrina trascendentale del metodo. La Kritiko de Pura Racio (germane Kritik der reinen Vernunft) de Immanuel Kant, unuafoje publikigita en 1781, dua eldono en 1787, estis unu el plej influaj verkoj en la historio de filozofio. Menciita ankaŭ kiel "unua kritiko" de Kant, ĝi estis sekvita en 1788 de la Kritiko de Praktika Racio kaj en 1790 de la Kritiko de Juĝo. Kant esploris la naturon de racia scio, scio sur la bazo de la faktoj de la mondo raportitaj de la sensoj, kaj niaj raciaj pensoj pri tiaj faktoj. Laŭ Kant, la faktoj, eĉ kun la helpo de racio, estas sensencaj, nekompreneblaj. La menso, tamen, povas komprenigi la mondon per la sensojĉar ĝi aplikis la ideojn de spaco kaj tempo, ideoj kiuj ne estas la produkto de fakto aŭ racio, sed estas interpreto de la menso. Senso sen interpreto estas sensenca. Sed eĉ tia sistemo de racia scio — fakto, racio, antaŭjuĝa interpreto — estas tro limigita: ĝi nur povas kompreni kaj scii la ŝajnaĵojn de la mondo, kiun Kant nomis fenomenoj. La vera realo, aĵoj kiel ili vere estas en si mem, sendepende de nia scio, li nomis noumenoj. Inter la noumenoj, la tri plej gravaj estas dio,la libereco de la volo kaj la senmorteco de la animo. Ĉi tiuj restas ekster la scipotenco de racia scio, de scienco. Ekzemple, scienco, laŭ Kant, ne povas pruvi nek malpruvi la ekzistecon de Dio. Kant montras la raciajn difektojn de antaŭaj pruvoj de Dio (precipe tiu de Anselmo, Tomaso de Akvino kaj Kartezio). Simile, la libereco de la volo kajla senmorteco de la animo estas aferoj ekster la atingo de scienco, nun kaj por ĉiam. Ĉi tiujn tri problemojn de metafiziko — Dio, libereco kaj senmorteco — Kant traktas en sia sekva kritiko, Kritiko de Praktika Racio. Arrazoimen hutsaren kritika (alemanez: Kritik der reinen Vernunft) Immanuel Kant filosofo prusiarraren lan nagusia da. 1781ekoa da lehen edizioa, Kant-ek berak zuzendu zuen, eta 1787an bigarren edizioa argitaratu zuen. Ikerketa transzendentala da Giza ezagutzaren baldintza epistemikoei buruzko ikerketa transzendetala da, eta helburu nagusia metafisika zientzia gisa har daitekeen ala ez behin betiko erantzutea da. Besteak beste, Kant-ek David Humek kausaltasun-printzipioaren (eta, beraz, jakintza zientifikoaren) oinarri epistemologikoari egindako kritika gainditzen saiatzen da, ez baitzuen erantzun egokirik bere garairaino. Lanean, arrazionalismoa eta enpirismoa uztartzen saiatzen da Kant, objektua ezagutza-iturri gisa hartzen zuten bi korronte filosofikoen kritika eginez. Filosofia ulertzeko moduari «biraketa kopernikarra» eman zion, subjektua objektuaren ezagutza eraikitzen duen iturri gisa aztertuz, subjektuak objektuaren irudikapenaren bidez, objektuaren izaerari dagokion sentsibilitatearen bidez. Lanak aurkitu zituen erresistentzien artean aipa daiteke Pio VIIIk, Aita santua izatera iritsi aurretik, debekatu egin zuela Arrazoimen hutsaren kritikaren irakurketa (1827ko uztailaren 8ko dekretua), eskumiku mehatxupean. Kritik av det rena förnuftet (originalets tyska titel: Kritik der reinen Vernunft) är ett filosofiskt verk av Immanuel Kant, ibland benämnt så som "första kritiken". Verket gavs ut år 1781 men 1787 kom en betydligt mer explicit liksom avsevärt reviderad upplaga. "Kritik av det rena förnuftet" är Kants mest betydelsefulla verk och en av filosofins klassiker. I "Kritik av det rena förnuftet" presenterar Kant för första gången sin , en teori han själv ansåg vara en ”kopernikansk vändning” inom den filosofiska diskussionen kring rationalism och empirism, idealism och realism. Detta uttryck syftar på den revolution som astronomen Kopernikus hade gjort med sin banbrytande teori om den heliocentriska världsbilden. Kants egen ”kopernikanska vändning” innebar att han, i stället för att ansluta sig till någon sida i debatten mellan rationalister (som anser att förnuftet kan vara en självständig källa till kunskap om verkligheten) och empirister (som anser att endast empirisk observation kan ge kunskap om tingen), ägnade sin uppmärksamhet åt kunskapens betingelser, det vill säga på vilket sätt vårt förstånd är strukturerat, vad och hur vårt förstånd är villkorat, var gränsen kan gå för vårt vetande och även under vilka kategorier vi sorterar vår erfarenhet. "Kritik av det rena förnuftet" åtföljs av två andra ”kritiker”, det vill säga undersökningar: "Kritik av det praktiska förnuftet", (1788) och "Kritik av omdömeskraften", (1790). A Crítica da Razão Pura (em alemão, Kritik der reinen Vernunft) é a principal obra de teoria do conhecimento do filósofo Immanuel Kant, cuja primeira edição é de 1781, com alterações substanciais feitas pelo autor em determinadas seções para a segunda edição, publicada em 1787. A obra é considerada como um dos mais influentes trabalhos na história da filosofia, e dá início ao chamado idealismo alemão. Kant escreveu a CRP como a primeira de três "Críticas", seguida pela Crítica da Razão Prática (1788) e a Crítica do Juízo (1790). 『純粋理性批判』（じゅんすいりせいひはん、独: Kritik der reinen Vernunft) は、ドイツの哲学者イマヌエル・カントの主著である。1781年に第一版が、1787年には大幅に手を加えられた第二版が出版された（一般に前者をA版、後者をB版と称する）。カントの三大批判の一つで、1788年刊の『実践理性批判』（第二批判）、1790年刊の『判断力批判』（第三批判）に対して、第一批判とも呼ばれる。人間理性の抱える諸問題についての古典的名著であり、ライプニッツなどの存在論的形而上学と、ヒュームの認識論的懐疑論の両方を継承し、かつ批判的に乗り越えた、西洋哲学史上最も重要な書物のひとつである。 «Кри́тика чи́стого ра́зума» (нем. Kritik der reinen Vernunft) — философский труд Иммануила Канта, впервые опубликованный в 1781 году в Риге в издательстве И. Ф. Харткноха. Считается одной из наиболее фундаментальных работ в истории философии и главным сочинением философа. Ключевой вопрос «Критики» — исследование познавательной возможности разума, в отрыве от знаний, получаемых эмпирическим (опытным) путём. По ходу исследования философ освещает вопросы пространства и времени, возможности доказательства существования Бога посредством разума и др. Кант устанавливает непознаваемость вещей самих по себе («вещь в себе»), порождающих своим воздействием на наше сознание явления внешнего мира; для достоверного знания доступны лишь эти явления в нашем сознании. Пространство и время, которые мы воспринимаем в опыте, субъективны, то есть они — наши же представления, а не существуют сами по себе; а потому всё, что помещается в них (а мы ничего не можем воспринять вне пространства и времени), есть тоже наше представление; следовательно, на опыте мы имеем дело только с нашими представлениями, но лишь являющимися нам как объекты; так что всё без исключения, даже самих себя, мы знаем лишь как явления, а не как «вещь в себе». При всём том Кант не считает возможным отрицать само существование вещей в себе, хотя бы потому, что такое отрицание явилось бы известным суждением о них, высказывать которое, в виду их непознаваемости для нас, мы не имеем никаких данных. Основной смысл сочинения: за явлениями, доступными опыту, находится мир предметов «самих по себе», познать который мы не в состоянии; наше познание имеет дело лишь с феноменами; мир возможен лишь как бытие, подчинённое категориям мысли: «наш рассудок сам же и предписывает природе её законы». Сочинение написано за несколько месяцев после более чем десятилетнего обдумывания; по всей видимости, является объединением многолетних записок автора. Читатели жаловались на излишнюю сложность книги, затруднявшую понимание идей автора. Для предотвращения возможных неверных толкований в 1783 году Кантом были изданы «Пролегомены ко всякой будущей метафизике», а в 1787 году вышло второе издание «Критики». Изложив в 1-м издании тот взгляд критического идеализма, что мир познается нами только в своих являемых формах, которые суть построения умственной деятельности нашего субъекта и помимо нашего представления вовсе не существуют, Кант понял, что этот взгляд смешивается многими с тем фантастическим идеализмом, по которому мир создаётся субъектом без всякого данного материала и есть только грёза или пустой призрак. Ввиду этого Кант во 2-м издании, так же и как в «Пролегоменах», подчеркнул различие двух идеализмов и изложил свой таким образом, чтобы дальнейшее смешение было невозможно. Непосредственное продолжение — «Критика практического разума» (1788), основное этическое произведение Канта.
prov:wasDerivedFrom: wikipedia-en:Critique_of_Pure_Reason?oldid=1119140498&ns=0
dbo:wikiPageLength: 117121
dbo:numberOfPages: 856
dbo:author: dbr:Immanuel_Kant
dbo:nonFictionSubject: dbr:Metaphysics
foaf:isPrimaryTopicOf: wikipedia-en:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_the_Kantian_Philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_the_Schopenhauerian_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Analytic_reasoning
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Anastasius_Nordenholz
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Max_Müller
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Noumenon
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Wilhelm_Neurath
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Timeline_of_Jane_Austen
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:1781
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:1781_in_literature
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:1781_in_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Christian_Gottfried_Schütz
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Christian_Wolff_(philosopher)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Epistemology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Friedrich_Adolf_Trendelenburg
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:George_Trumbull_Ladd
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Gilles_Deleuze
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Gillian_Rose
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Mir_Shamsuddin_Adib-Soltani
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Mou_Zongsan
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Copernican_Revolution
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critical_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critical_theory
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Criticism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Criminal_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_Impure_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Matrix
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Theodor_W._Adorno
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Theology_of_the_Body
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Thomas_Carlyle
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Arnold_Ehrlich
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:LibriVox
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Logical_positivism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Louis_Guilloux
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Siegfried_Kracauer
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Slavoj_Žižek
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Yutaka_Haniya
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Empiricism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Francis_Haywood
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Freud_and_Philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Henry_Augustus_Pearson_Torrey
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:How_to_Read_a_Book
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Leonard_Nelson
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Paradigm_shift
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Phenomenology_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Plurality
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Space
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Spacetime_(disambiguation)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Materialism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Phaedon
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Age_of_Enlightenment
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Time
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Timeline_of_psychology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Traian_Brăileanu
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_idealism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Truth
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Western_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Wilhelm_Dilthey
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Willard_Van_Orman_Quine
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Giorgio_Colli
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Giuseppe_Lombardo_Radice
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critic_(disambiguation)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critique_of_pure_reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Heidegger_Gesamtausgabe
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Karl_Abraham_Zedlitz
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Logical_Investigations_(Husserl)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Logical_quality
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Psychological_nativism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:A_priori_and_a_posteriori
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Adrian_Piper
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Afrikan_Spir
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Albert_Einstein
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Albrecht_Ritschl
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Albrecht_von_Haller
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Alexander_Gottlieb_Baumgarten
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Alfred_North_Whitehead
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Analytical_psychology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Analytic–synthetic_distinction
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Daniel_N._Robinson
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ernst_Cassirer
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:F._H._Bradley
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Falsifiability
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ferdinand_Alquié
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Fernando_Rielo
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Nicolae_Bagdasar
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Difference_and_Repetition
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Food_for_the_Spirit
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:German_idealism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:German_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Gottlob_Ernst_Schulze
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hannah_Ginsborg
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Historical_subject
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:History_of_scientific_method
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Joseph_Green_(merchant)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Joseph_Hertzberg
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kant's_antinomies
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kant's_influence_on_Mou_Zongsan
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kant_and_the_Problem_of_Metaphysics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ludwig_Noiré
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Empirical_realism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Philosophical_realism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Preliminary_Discourse_to_the_Encyclopedia_of_Diderot
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Prolegomena_to_Any_Future_Metaphysics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Reality
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Richard_Evans_(AI_researcher)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ha_Seung-moo
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hannah_Arendt
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hans_Ulrich_Gumbrecht
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hans_Vaihinger
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Henri_Bergson
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Henry_E._Allison
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Isaac_Hecker
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Jan_Smuts
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Talcott_Parsons
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Teleological_argument
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hyperbolic_geometry
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Aristotle
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Arthur_Schopenhauer
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:A_Critique_of_Pure_Tolerance
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Absence_of_good
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Aenesidemus_(book)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Aesthetic_illusion
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Charles_Sanders_Peirce
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Jiang_Shigong
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Johann_Heinrich_Lambert
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:John_Meiklejohn
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:József_Bánóczi
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Karl_Leonhard_Reinhold
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Leap_of_faith
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Cognitive_closure_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Einstein_and_Religion
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendence_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Wealth_of_Nations
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_humanism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Relations_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Dialectic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Difference_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Arthur_Schopenhauer's_criticism_of_Immanuel_Kant's_schemata
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Artist's_book
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Philosophical_Explanations
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Philosophy_of_space_and_time
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Pierre_Louis_Maupertuis
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Poor_Dionis
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: n39:Santa_Fe)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Fideism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Great_Books_of_the_Western_World
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Hume's_fork
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Idealism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Immanuel_Kant
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Imre_Tóth_(philosopher)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Inductive_reasoning
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Königsberg
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Metaphysics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Nature_(philosophy)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Nyanatiloka
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Cassirer–Heidegger_debate
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Category_(Kant)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Catholic_dogmatic_theology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ralph_C._S._Walker
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Rationalism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Seongcheol
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:COPR
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageDisambiguates: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:CPR_(disambiguation)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageDisambiguates: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Wonderful_Everyday
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Lumières
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Schema_(Kant)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Schema_(psychology)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Neo-Kantianism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Ethnocentrism
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Patricia_Kitcher
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Noogony
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Theophysics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Bounds_of_Sense
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_arguments
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Manga_de_Dokuha
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Naturphilosophie
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Versuch_einer_Metaphysik_der_inneren_Natur
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Victor_Lenzen
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_World_as_Will_and_Representation
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Noetics
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Noology
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Norman_Kemp_Smith
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Theory_of_Categories
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_False_Subtlety_of_the_Four_Syllogistic_Figures
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Marriage_of_Sense_and_Soul
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Romanticism_in_philosophy
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Yirmiyahu_Yovel
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kritik_Der_Reinen_Vernunft
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kritik_der_Reinen_Vernunft
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kritik_der_reinen_Vernunft
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Kritiq_Der_Reinen_Vernunft
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_Aesthetic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_Logic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_aesthetic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_dialectic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Transcendental_logic
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:First_Critique
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critik_der_reinen_Vernunft
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:Critque_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:A_Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:A_and_B_numbering_(Critique_of_Pure_Reason)
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: dbr:The_Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageWikiLink: dbr:Critique_of_Pure_Reason
dbo:wikiPageRedirects: dbr:Critique_of_Pure_Reason

Subject Item: wikipedia-en:Critique_of_Pure_Reason
foaf:primaryTopic: dbr:Critique_of_Pure_Reason