| dbo:abstract
|
- El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL). La formació naixia a partir entre altres: de l'oposició de la Tercera Internacional, representada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), de reconèixer la democràcia interna a l'organització espanyola, on era majoritària la Federació Catalano-Balear; del desacord amb la política ambigua i zigzaguejant que havien seguit la primera i la cúpula espanyola de la segona, respecte a la dictadura primoriverista; del desacord respecte a situació, perspectives i tasques al final de l'esmentada dictadura, tant pel que fa a qüestions polítiques i socials, com a la perspectiva sobre la qüestió nacional. Amb la fusió, els seus principals dirigents passen a ser Joaquim Maurín i Julià (nomenat secretari general) i Jordi Arquer i Saltor; altres militants destacats foren històrics sindicalistes com Daniel Rebull Cabré (David Rey) o Pere Bonet i Cuito, Jaume Miravitlles i Navarra (que poc abans de la Revolució d'Octubre de 1934 passà a ERC), Josep Rovira i Canals, Enric Adroher i Pascual Gironella, Miquel Gayolà, Hilari Arlandis, Víctor Colomer, Llibert Estartús i Vilas, Àngel Estivill, o els dirigents juvenils Germinal Vidal i Wilebaldo Solano. En els primers anys de la dècada i entorn de la proclamació de la República catalana per Macià, des de les seves primeres actuacions el BOC es proclama separatista, si bé propugna que el seu objectiu final és una federació de repúbliques socialistes ibèriques (formulació pròpia per entendre el leninista dret a l'autodeterminació dels pobles); més destacadament l'altre tret distintiu és l'enderrocament revolucionari del capitalisme (el camí cap a una Segona revolució que proclamava Maurin), l'internacionalisme proletari sense el control del Komintern. Al mateix temps, s'oposaren a l'apoliticisme de la FAI, al control dels sectors aventuristes d'aquesta a la Confederació Nacional del Treball (CNT), a la política social moderada de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en l'intent de construir un partit revolucionari del proletariat. La militància procedia, però, majoritàriament de regions rurals dels Països Catalans (Lleida, Girona, alguns pobles del País Valencià) i en menor mesura de centres industrials com Barcelona (on dirigia sindicats com el Mercantil i el Sindicat de la Construcció de la CNT i amb especial incidència en barris com Gràcia) o Terrassa. La influència en la pagesia, enquadrada en organitzacions com la Unió de Rabassaires, la o d'altres de menor entitat com la Unió Provincial Agrària, venia del greu conflicte que aquesta patia i que fou un dels elements desencadenants dels fets d'octubre del 34. En les eleccions del 1931 el BOC va obtenir uns 20.000 vots, i els afiliats arribaren a ser uns 5.000. L'any 1933 va proposar la creació de l'Aliança Obrera i participà en els fets del sis d'octubre del 1934. Sota aquesta bandera d'unitat obrera, de la qual el BOC no volia excloure cap organització i per això establí contactes amb la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i les seccions a Catalunya del PSOE i del PCE. Des de 1933 el BOC va sofrir dues crisis internes. Una l'any 1933 on molts militants del BOC es van incorporar a la secció catalana del PCE, entre ells, Pere Ardiaca, que participaria més endavant en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936), el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (1982) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (1984). I una segona crisis, l'any 1935 amb la formació del POUM, quan un grapat de militants abandonen el partit per incorporar-se a la secció catalana del PCE. S'hi constaten dues tendències: Per una banda, la defensada per la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i les seccions catalanes del PSOE i el PCE, més identificada en les polítiques frontpopulistes i reformistes que s'impulsaven des de la Unió Soviètica i que donarà lloc a la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) l'any 1936; i, per una altra banda, una més identificada amb el marxisme revolucionari i que portarà al Bloc Obrer i Camperol a unir-se amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin i Pérez el novembre del 1935 per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Com a òrgans del BOC destacaren el setmanari en castellà La Batalla (1930), l'Hora i Front (1932) de Barcelona, i l'Espurna (1932) i Avant (1932) de les comarques de Girona i Lleida. (ca)
- El Bloque Obrero y Campesino (BOC), en catalán Bloc Obrer i Camperol, fue una organización política española de ideología marxista, fundada en 1930 en Barcelona como resultado de la fusión del Partit Comunista Català (PCC) y la Federación Comunista Catalano-Balear (FCCB). También incorporó militantes valencianos de la Federación Comunista de Levante (FCL). La formación nacía como oposición al comunismo oficial de la Internacional Comunista o Tercera Internacional, representado por el Partido Comunista de España de la época. Sus principales dirigentes, entre los que destacaban Hilari Arlandis (FCL), Jordi Arquer (PCC), Pere Bonet, Víctor Colomer, , , , Jaume Miravitlles, Daniel Rebull (David Rey), Antonio Sesé, Abelard Tona y Joaquín Maurín (secretario general) propugnaban una federación de naciones socialistas dentro de España, a la vez que reivindicaban la lucha revolucionaria, disolución de las congregaciones religiosas, el internacionalismo proletario basado en la autonomía de los partidos nacionales y el derecho de autodeterminación de Cataluña. Al mismo tiempo, se opusieron al apoliticismo subversivo de la FAI y a la política social moderada de Esquerra Republicana de Catalunya, en un intento de atraer a los obreros, afiliados en gran parte a la CNT, pero con la carencia de un partido político propio. Los militantes procedían de los centros industriales de Cataluña, de algunas poblaciones de Valencia y también de parte de los payeses encuadrados en la Unió de Rabassaires y la Federación de Trabajadores de la Tierra. En las elecciones de 1931, el BOC obtuvo unos 20.000 votos y los afiliados llegaron a ser unos 5.000. En 1933 propuso la creación de Alianza Obrera y participó en los hechos del seis de octubre de 1934 (proclamación del Estado Catalán) bajo esta bandera de unidad obrera, de la cual una fracción del BOC no quería excluir ninguna organización estableciendo para ello contactos con la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari y las secciones en Cataluña del Partido Socialista Obrero Español y del Partido Comunista de España, que conllevaron a la fusión en el Partit Socialista Unificat de Catalunya en 1936. Otra fracción se había unido con la Esquerra Comunista (EC) de Andreu Nin en noviembre de 1935 para formar el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). Como órganos del BOC destacaron el semanario en castellano La Batalla (1930), el Hora i Front (1932) de Barcelona y la Espurna (1932) y Avant (1932) de las comarcas de Gerona y Lérida. (es)
- Le Bloc ouvrier et paysan (en espagnol : Bloque Obrero y Campesino, BOC) était un parti communiste anti-stalinien créé en Espagne en 1931 par des dissidents communistes, et dirigé par Joaquín Maurín. Le Bloc ouvrier et paysan était membre de l'Opposition communiste internationale. Il publiait le journal La Batalla. En 1935, le BOC fusionne avec le parti Gauche communiste d'Espagne dirigé par Andreu Nin afin de former le Parti ouvrier d'unification marxiste (POUM). (fr)
- The Workers and Peasants' Bloc (Catalan: Bloc Obrer i Camperol; Spanish: Bloque Obrero y Campesino, BOC) was a "Right Opposition" communist group in Spain. (en)
- Il Blocco Operaio e Contadino (Bloque Obrero y Campesino in spagnolo, Bloc Obrer i Camperol in catalano, acronimo BOC) fu un partito politico comunista spagnolo. Il BOC fu fondato a Barcellona nel 1931 dalla fusione della (Federació Comunista Catalano-Balear, FCCB) con il (Partit Comunista Català, PCC) ed ebbe come principale esponente Joaquín Maurín. Internazionalmente, il partito era vicino alle posizioni della Opposizione di Destra di Bukharin. Il BOC pubblicava il settimanale La Batalla. Il BOC era molto forte in Catalogna, primo partito fra le masse operaie. Durante la rivolta delle Asturie, ebbe un ruolo prominente all'interno delle Alleanze Operaie (Alianzas Obreras). Nel novembre del 1935, il BOC si fuse con la formazione trotzkista Sinistra Comunista di Spagna (Izquierda Comunista de España, ICE) per dar vita al Partito Operaio di Unificazione Marxista (Partido Obrero de Unification Marxista, POUM). (it)
- Рабо́че-крестья́нский блок, РКБ (исп. Bloque Obrero y Campesino, кат. Bloc Obrer i Camperol) — коммунистическая организация в Испании, прежде всего, в Каталонии, в 1931—1935 годах, поддерживавшая Правую оппозицию в ВКП(б) и Международную коммунистическую оппозицию. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Le Bloc ouvrier et paysan (en espagnol : Bloque Obrero y Campesino, BOC) était un parti communiste anti-stalinien créé en Espagne en 1931 par des dissidents communistes, et dirigé par Joaquín Maurín. Le Bloc ouvrier et paysan était membre de l'Opposition communiste internationale. Il publiait le journal La Batalla. En 1935, le BOC fusionne avec le parti Gauche communiste d'Espagne dirigé par Andreu Nin afin de former le Parti ouvrier d'unification marxiste (POUM). (fr)
- The Workers and Peasants' Bloc (Catalan: Bloc Obrer i Camperol; Spanish: Bloque Obrero y Campesino, BOC) was a "Right Opposition" communist group in Spain. (en)
- Рабо́че-крестья́нский блок, РКБ (исп. Bloque Obrero y Campesino, кат. Bloc Obrer i Camperol) — коммунистическая организация в Испании, прежде всего, в Каталонии, в 1931—1935 годах, поддерживавшая Правую оппозицию в ВКП(б) и Международную коммунистическую оппозицию. (ru)
- El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL). Com a òrgans del BOC destacaren el setmanari en castellà La Batalla (1930), l'Hora i Front (1932) de Barcelona, i l'Espurna (1932) i Avant (1932) de les comarques de Girona i Lleida. (ca)
- El Bloque Obrero y Campesino (BOC), en catalán Bloc Obrer i Camperol, fue una organización política española de ideología marxista, fundada en 1930 en Barcelona como resultado de la fusión del Partit Comunista Català (PCC) y la Federación Comunista Catalano-Balear (FCCB). También incorporó militantes valencianos de la Federación Comunista de Levante (FCL). Otra fracción se había unido con la Esquerra Comunista (EC) de Andreu Nin en noviembre de 1935 para formar el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). (es)
- Il Blocco Operaio e Contadino (Bloque Obrero y Campesino in spagnolo, Bloc Obrer i Camperol in catalano, acronimo BOC) fu un partito politico comunista spagnolo. Il BOC fu fondato a Barcellona nel 1931 dalla fusione della (Federació Comunista Catalano-Balear, FCCB) con il (Partit Comunista Català, PCC) ed ebbe come principale esponente Joaquín Maurín. Internazionalmente, il partito era vicino alle posizioni della Opposizione di Destra di Bukharin. Il BOC pubblicava il settimanale La Batalla. (it)
|
