An Entity of Type: Person100007846, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Women in Medieval Scotland includes all aspects of the lives and status of women between the departure of the Romans from North Britain in the fifth century to the introduction of the Renaissance and Reformation in the early sixteenth century. Medieval Scotland was a patriarchal society, but how exactly patriarchy worked in practice is difficult to discern. A large proportion of the women for whom biographical details survive were members of the royal houses of Scotland. Some of these became important figures. There was only one reigning Scottish Queen in this period, the uncrowned and short-lived Margaret, Maid of Norway (r. 1286–90).

Property Value
dbo:abstract
  • Les dones a l'Escòcia medieval inclou tots els aspectes de la vida i l'estatus social de la dona entre la del al segle v fins a la introducció del Renaixement i la reforma a principis del segle xvi. L'Escòcia Medieval era una societat patriarcal, però és difícil distingir el funcionament exacte del patriarcat a la pràctica. Una gran part de les dones de les quals sobreviuen els detalls biogràfics eren membres de les cases reials d'Escòcia. Algunes d'aquestes es van convertir en figures importants. Només hi va haver una reina escocesa regnant en aquesta època, Margarida I d'Escòcia (c. 1286-1290), una donzella noruega. S'educava a les noies de famílies nobles per a ser monges. A finals del segle xv, Edimburg també tenia escoles per a noies, de vegades qualificades com a «escoles de costura». La formació privada de les famílies dels senyors i els burgesos rics pot haver-se estès a les dones, però per a la majoria de les dones, les oportunitats educatives es van mantenir extremadament limitades. Malgrat això, hi ha proves de dones poetes gaèliques. Al final de l'edat mitjana, probablement la societat de les Terres Baixes formava part del model de matrimoni europeu del nord-oest, del «servei de cicle de vida», amb molts joves, tant homes com dones, sortint de casa per convertir-se en serventes domèstiques i agricultors, seguits d'un matrimoni relativament tardà. Les dones conservaven el seu cognom original al matrimoni i, mentre que moltes noies de l'elit social es van casar a la seva adolescència, al final del període, la majoria de les dones de les terres baixes només es casaven després d'un període de servei de cicle de vida, als seus vint anys. No havia divorci, però es va permetre la separació matrimonial en circumstàncies excepcionals. Als burghs hi havia probablement proporcions elevades de llars pobres encapçalades per vídues, que sobrevivien amb ingressos ocasionals i els beneficis de la venda de productes alimentaris o d'ale. La filatura era el treball diari habitual de les dones de totes les classes socials de la ciutat medieval. A l'artesania, a vegades les dones podrien ser aprenentes, però no podien unir-se a gremis per dret propi. Escòcia estava relativament mal proveïda de monges, però les abadesses eren figures amb una autoritat considerable. Havia un nombre reduït d'anacoretes. Maria, mare de Jesús, com l'epítom d'una dona i una mare, va ser probablement un model important per a les dones. Algunes, generalment esposes, actuaven a través de parents i marits com a benefactors o propietaris de propietats relacionades amb els altars locals i els cultes de devoció. Els nous cultes de devoció relacionats amb Jesús i Maria, mare de Jesús van començar a arribar a Escòcia al segle xv. (ca)
  • عندما نشير إلى النساء في اسكتلندا في العصور الوسطى فإننا نقصد جميع مناحي الحياة والمكانة الاجتماعية التي تمتعت بها المرأة في الفترة ما بين جلاء الرومان عن شمال بريطانيا في القرن الخامس وحتى البشائر الأولى لعصر النهضة والإصلاح في مطلع القرن السادس عشر. كانت اسكتلندا في العصور الوسطى مجتمعًا تسوده التقاليد ووالنظام الأبوي، ولكن إلى أي مدى بالضبط كانت هذه التقاليد متغلغلة في جذور المجتمع يظل أمرًا غير معلوم. كان عدد كبير من النساء اللائي خلد التاريخ سيرتهن الذاتية تعود أصولهن إلى البيوت الملكية في اسكتلندا. وقد صار بعضهن رموزًا اجتماعية مرموقة يشار إليهن بالبنان. بيد أنه كان هناك ملكة اسكتلندية واحدة في هذه الفترة؛ وهي الملكة مارغريت، التي عُرفت بلقب «فتاة النرويج» والتي لم يقدر لها أن تعيش طويلًا فقد ماتت عن عمر يناهز السبعة أعوام ولم تُتوج. (سنوات الحكم: 1286-1290). أما الفتيات اللائي ينتمين للعائلات النبيلة فكن يتلقين تعليمهن في أديرة الراهبات. وعندما كان القرن الخامس عشر يلملم أوراقه، كانت إدنبرة تعج بمدارس الفتيات، والتي كانت توصف أحيانًا «بمدارس الخياطة». وفي بعض الأحيان كانت الفتيات في عائلات اللوردات وطبقة البرغر الأثرياء (السكان الذين يتمتعون بالحكم الذاتي) يتلقين الدروس الخصوصية ولكن ظلت فرص التعليم بالنسبة للغالبية العظمى من النساء محدودة للغاية، رغم أن هناك شواهد على وجود شاعرات أجدن اللغة الغيلية الاسكتلندية. ومع نهايات العصور الوسطى، كان مجتمع اللولاند أو (الأراضي المنخفضة الاسكتلندية) يقتدي بنموذج الزواج في شمال غرب أوروبا، أو ما يطلق عليه خدمة دورة الحياة، حيث يترك الشباب -الفتيان منهم والفتيات- منازلهم ليعملوا كخدم في الأعمال المنزلية والزراعية؛ ثم الزواج في سن متأخر نسبيًا. ومن نافلة القول أن المرأة كان لها الحق في الاحتفاظ باسمها الأصلي بعد الزواج. ورغم أن العديد من الفتيات من أبناء الطبقة الراقية أو النخبة كن يتزوجن في مرحلة المراهقة، إلا أنه مع نهايات هذه الحقبة التاريخية كان معظم سكان اسكتلندا يفضلون الزواج في العشرينات بعد تقديم خدمة دورة الحياة. بيد أنه لم يكن هناك طلاق في المجتمع الإسكتلندي في هذه الفترة، ولكن كان يُسمح بالانفصال في الأكل والمبيت ولكن في أضيق الحدود. من المُرجح أن في المناطق المحكومة ذاتيًا أو ما يطلق عليها البرغ نسبة لا يستهان بها من الأسر الفقيرة التي تعولها الأرامل، واللائي كن يعشن على حد الكفاف وعلى ما تتكسبنه من بيع بعض الأطعمة أو الجعة. كما كان الغزل جزءًا أساسيًا من الروتين اليومي لنساء المدينة من مختلف الطبقات الاجتماعية آنذاك. أما فيما يتعلق بالحرف اليدوية، فكان يُسمح للمرأة بأن تكون متدربة ولكن لا يحق لها الانضمام إلى طوائف الحرفيين. أما أديرة الراهبات فكانت شحيحة إلى حد ما في اسكتلندا، ولكن كان لرئيسات هذه الأديرة نفوذًا كبيرًا وكلمة مسموعة في المجتمع. ورغم أن الزهد والتعبد لم يكن منتشرًا آنذاك إلا أن المرأة الاسكتلندية كانت تقتدي بسيرة السيدة مريم العذراء -والدة سيدنا عيسى- كرمز تحتذي به الأمهات والزوجات. أما في المعاملات المادية فكان البعض وخاصة الزوجات- يتعاملن من خلال الأقارب والأزواج في أعمال الإحسان أو امتلاك فيما يتعلق بالمذابح المحلية وطوائف التعبد. إلا إنه بحلول القرن الخامس عشر، هبت رياح الولاء الجديدة للسيد المسيح والسيدة مريم على اسكتلندا. (ar)
  • Women in Medieval Scotland includes all aspects of the lives and status of women between the departure of the Romans from North Britain in the fifth century to the introduction of the Renaissance and Reformation in the early sixteenth century. Medieval Scotland was a patriarchal society, but how exactly patriarchy worked in practice is difficult to discern. A large proportion of the women for whom biographical details survive were members of the royal houses of Scotland. Some of these became important figures. There was only one reigning Scottish Queen in this period, the uncrowned and short-lived Margaret, Maid of Norway (r. 1286–90). Some girls of noble families were taught in nunneries. By the end of the fifteenth century, Edinburgh also had schools for girls, sometimes described as "sewing schools". Private tuition in the families of lords and wealthy burghers may have extended to women, but for most women educational opportunities remained extremely limited. Despite this there is evidence of female Gaelic poets. By the Late Middle Ages, Lowland society was probably part of the north-west European marriage model, of life-cycle service, with many young people, both male and female, leaving home to become domestic and agricultural servants, followed by relatively late marriage. Women retained their original surname at marriage and, while many girls from the social elite married in their teens, by the end of the period most in the Lowlands only married after a period of life-cycle service, in their twenties. There was no divorce, but separation from bed and board was allowed in exceptional circumstances. In the burghs there were probably high proportions of poor households headed by widows, who survived on casual earnings and the profits from selling foodstuffs or ale. Widows of craftsmen sometimes continued in their late husband's crafts. Spinning was an expected part of the daily work of Medieval townswomen of all social classes. In crafts, women could sometimes be apprentices, but they could not join guilds in their own right. Scotland had fewer nunneries than male monasteries, but prioresses were figures with considerable authority. There may have been small numbers of anchorites. Mary, mother of Jesus, as the epitome of a wife and mother, was probably an important model for women. Some, usually wives, acting through relatives and husbands as benefactors or property owners connected with local altars and cults of devotion. New cults of devotion connected with Jesus and Mary, mother of Jesus began to reach Scotland in the fifteenth century. (en)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 40574531 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17265 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1112047842 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • عندما نشير إلى النساء في اسكتلندا في العصور الوسطى فإننا نقصد جميع مناحي الحياة والمكانة الاجتماعية التي تمتعت بها المرأة في الفترة ما بين جلاء الرومان عن شمال بريطانيا في القرن الخامس وحتى البشائر الأولى لعصر النهضة والإصلاح في مطلع القرن السادس عشر. كانت اسكتلندا في العصور الوسطى مجتمعًا تسوده التقاليد ووالنظام الأبوي، ولكن إلى أي مدى بالضبط كانت هذه التقاليد متغلغلة في جذور المجتمع يظل أمرًا غير معلوم. كان عدد كبير من النساء اللائي خلد التاريخ سيرتهن الذاتية تعود أصولهن إلى البيوت الملكية في اسكتلندا. وقد صار بعضهن رموزًا اجتماعية مرموقة يشار إليهن بالبنان. بيد أنه كان هناك ملكة اسكتلندية واحدة في هذه الفترة؛ وهي الملكة مارغريت، التي عُرفت بلقب «فتاة النرويج» والتي لم يقدر لها أن تعيش طويلًا فقد ماتت عن عمر يناهز السبعة أعوام ولم تُتوج. (سنوات الحكم: 1286-1290). (ar)
  • Les dones a l'Escòcia medieval inclou tots els aspectes de la vida i l'estatus social de la dona entre la del al segle v fins a la introducció del Renaixement i la reforma a principis del segle xvi. L'Escòcia Medieval era una societat patriarcal, però és difícil distingir el funcionament exacte del patriarcat a la pràctica. Una gran part de les dones de les quals sobreviuen els detalls biogràfics eren membres de les cases reials d'Escòcia. Algunes d'aquestes es van convertir en figures importants. Només hi va haver una reina escocesa regnant en aquesta època, Margarida I d'Escòcia (c. 1286-1290), una donzella noruega. (ca)
  • Women in Medieval Scotland includes all aspects of the lives and status of women between the departure of the Romans from North Britain in the fifth century to the introduction of the Renaissance and Reformation in the early sixteenth century. Medieval Scotland was a patriarchal society, but how exactly patriarchy worked in practice is difficult to discern. A large proportion of the women for whom biographical details survive were members of the royal houses of Scotland. Some of these became important figures. There was only one reigning Scottish Queen in this period, the uncrowned and short-lived Margaret, Maid of Norway (r. 1286–90). (en)
rdfs:label
  • النساء في اسكتلندا في العصور الوسطى (ar)
  • Dones a l'edat mitjana a Escòcia (ca)
  • Women in Medieval Scotland (en)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License