| dbo:abstract
|
- Emergence (z lat. e-mergere, vynořovat se, vyvstávat) znamená spontánní vznik makroskopických vlastností a struktur složitých systémů, jež není snadné odvodit z vlastností jejich složek. Takové vlastnosti a struktury, jež vznikají z množství poměrně jednoduchých interakcí, se nazývají emergentní. Pojem má velký význam ve filosofii, v teorii systémů a evoluce. (cs)
- - Propietats emergents dels sistemes A banda de les propietats d'organització, funcionalitat i estructura els sistemes presenten una sèrie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades específicament a cap part determinada del sistema sinó que resulten del funcionament del conjunt. Algunes d'aquestes propietats són l'entropia del sistema, el contingut d'informació del sistema, l'evolució del sistema en el temps i la seva complexitat. A continuació veurem algunes d'aquestes propietats, en concret el concepte d'entropia, el d'evolució del sistema en el temps i el d'informació. Aquests dos darrers conceptes es vincularan a un sistema natural, l'ecosistema. a) Entropia En un sistema físic simple l'entrada d'energia en el sistema produeix més desordre o entropia. Així, si s'escalfa un globus ple de gas la resposta es manifesta amb un major més actiu de les molècules del gas, produint-se així un major desordre intern. El concepte d'entropia té el seu origen a la Termodinàmica. Els físics preocupats pel funcionament de les màquines tèrmiques, com ara la màquina de vapor, van observar que en cap cas aquesta màquina podia oferir un rendiment del 100%. En aquests sistemes mecànics si bé tot el combustible es pot transformar en calor (segons el primer principi de la Termodinàmica), no és possible convertir tota la calor generada en treball. L'energia disponible o energia lliure (delta G, l'energia que realment utilitza una màquina tèrmica per produir treball, resulta de la variació de l'energia inicial disponible (o entalpia delta H) menys una energia que es perd en el sistema. L'energia que es perd és proporcional a la temperatura absoluta a la qual es troba el sistema (T) i a un valor d'energia conegut com a entropia (delta S). L'entropia és una energia que es perd, que s'inverteix a produir desordre molecular en els elements materials del sistema. Això és el que explica que no es pugui obtenir un rendiment del 100% amb una màquina tèrmica. El segon principi de la termodinàmica es formula doncs amb l'expressió delta G = delta H – T•delta S. El concepte d'entropia es pot ampliar a altres tipus de sistemes no termodinàmics com ara als sistemes vius o els sistemes socials i en general a qualsevol sistema complex autoadaptatiu. En aquests casos l'entrada d'energia en els sistemes sovint no produeix més desordre intern sinó al contrari, més ordre o organització. D'alguna manera sembla que aquest comportament contradigui el segon principi de la Termodinàmica. En aquests sistemes les estructures o formes preexistents (determinades per la seva història) representa una informació acumulada que permet la canalització de l'energia entrant en determinades direccions. Això fa que l'entropia del sistema no augmenti sinó que disminueixi com a resultat de l'entrada d'energia. La contradicció del segon principi de la Termodinàmica és només aparent. L'organització preexistent en aquests sistemes permet l'exportació de l'entropia a l'exterior del sistema. Si es considera conjuntament el sistema i el seu entorn com un supersistema aleshores no es viola el segon principi, ja que l'entropia del supersistema, format pel sistema i el seu entorn, en conjunt augmenta. De fet res a l'Univers pot violar el segon principi de la Termodinàmica. El que s'està dient es podrà entendre si es considera com es distribueix l'energia en els ecosistemes. Una part de la radiació solar entrant és canalitzada pels sistemes fotosintètics dels vegetals per transformar aquesta energia en energia d'enllaç químic que es troba a les molècules orgàniques reduïdes com ara els sucres. Aquesta energia emmagatzemada pot ser utilitzada per sintetitzar noves molècules que donen lloc a una millora de l'estructura de la cèl·lula (en més ordre o organització interna). Això és possible perquè hi ha una informació acumulada que permet aquesta canalització de l'energia. Aquesta informació es troba al material genètic, informació que li diu a la cèl·lula com ha de ser i funcionar el sistema fotosintètic. L'energia acumulada a l'ecosistema passa d'uns organismes a uns altres fins als descomponedors. La respiració dels organismes de l'ecosistema dona lloc a l'alliberament de l'energia entrada cap a l'entorn del sistema. Així els ecosistemes es comporten com si es tractessin d'acumuladors d'energia que van cedint a poc a poc a l'entorn. Considerant l'ecosistema i el seu entorn (el supersistema), l'entropia ha augmentat i per tant no es contradiu el segon principi de la Termodinàmica. Un fenomen observat en els sistemes naturals com ara els ecosistemes és que, a més d'exportar entropia a l'entorn, aquests sistemes tendeixen a retardar l'exportació d'entropia al llarg de la successió ecològica de forma que en els estadis inicials l'exportació d'entropia és intensa per reduir-se progressivament als estadis més madurs. Així per exemple en un bosc madur, l'energia incident i canalitzada pels vegetals no es dissipa a l'entorn en forma d'entropia sinó que s'acumula en el si del sistema amb estructures inerts com ara la fusta. b) Dinàmica interna i evolució dels sistemes Una propietat que presenten els sistemes és la capacitat d'evolució o de canvi dinàmic en el transcurs del temps. No tots els sistemes presenten aquesta capacitat, ja que els sistemes simples de tipus determinista (p.e. màquines) no evolucionen o en tot cas presenten un comportament de tipus cíclic (p.e. el sistema mecànic utilitzat per omplir un dipòsit del vàter). Als sistemes més complicats, entre els elements del sistema s'estableixen relacions que condicionen una dinàmica determinada en el temps tant dels elements que conté com del sistema en conjunt. L'evolució del sistema no es dirigeix a qualsevol estat possible sinó cap a un estat que ve determinat per les interaccions establertes entre els elements del sistema, ja que aquestes relacions produeixen restriccions que possibiliten uns determinats estats entre tots els estats possibles. Un exemple clar del que es ve dient és com evoluciona un ecosistema, la seva successió ecològica. c)Informació En un sistema qualsevol les relacions entre els elements presenten un contingut d'informació. Com més relacions hi hagi establertes entre els elements del sistema més gran és el contingut d'informació del sistema. Per entendre el concepte d'informació d'un sistema posarem l'exemple d'un objecte material creat per l'home com pot ser un diccionari. Cada paraula del diccionari ve definida per la interconnexió d'elements (idees o altres paraules) que li donen un sentit. Un bon diccionari, que sigui complet en l'exposició dels usos diferents de cada paraula, presenta un contingut d'informació elevat. Per contra un diccionari escolar presenta un contingut d'informació més reduït. En Ecologia el terme informació s'utilitza com un exponent del grau d'organització de l'ecosistema (de la seva complexitat). Un alt nivell d'organització es manifesta amb més informació que es fa palesa per exemple amb una millor estructuració de l'espai (en estrats diferenciats en el cas de l'ecosistema bosc), amb una major diversitat d'espècies (considerant el contingut d'informació del material genètic), amb l'abundància de missatges o senyals (visuals, sonors, olfactius), per la presència de rutes o pistes, de caus ben organitzats, per l'abundància de relacions estables entre les diferents poblacions, etc., En els sistemes complexos, la informació es pot associar a l'energia. L'establiment de noves relacions entre elements d'un sistema requereix energia. En el cas d'un sistema social com és una empresa, una millor organització (un major contingut d'informació) serà possible a partir de la incorporació de treball (energia) del personal encarregat. Al llarg de l'evolució del sistema, la incorporació d'energia al sistema fa que el contingut total d'informació del sistema augmenti. També les importacions d'energia i matèria degudes a l'explotació d'altres sistemes amb els que es relaciona dona lloc a un augment de la informació. Al llarg de la successió ecològica, per exemple, la incorporació constant d'energia a través dels autotrofs fa que el contingut total d'informació del sistema augmenti. També les importacions d'energia i matèria degudes a l'explotació d'ecosistemes veïns permet aquest augment d'informació (o d'organització). En els ecosistemes, la informació s'acumula tant per via genètica com per la via cultural. L'existència prèvia d'informació a l'ecosistema dona lloc, com ja s'ha dit més amunt, que l'energia incident doni lloc a més ordre en comptes de desordre o entropia (contradient aparentment el segon principi de la Termodinàmica segons el qual la incidència d'energia a un sistema produeix més desordre o entropia). Aquesta contradicció ja s'ha dit que és més aparent que real, ja que el que fa el sistema és canalitzar l'energia adequadament per produir ordre (ja que hi ha informació genètica prèvia que ho permet) i exporta l'entropia a l'entorn del sistema. Qualsevol entrada d'energia en un sistema produeix canvis en el mateix. En els sistemes físics simples (com ara en un globus ple de gas) la introducció d'energia es tradueix en desordre o entropia, ja que les molècules de gas tendeixen a moure's més activament i a l'atzar. En canvi en els sistemes naturals i socials autoorganitzats, on hi ha informació prèvia acumulada, l'entrada d'energia es tradueix en més organització. Això és possible pel fet que la informació preexistent (genètica i cultural) canalitza l'energia cap a rutes i destins adequats. Qualsevol població de l'ecosistema és portadora d'informació. Un excés de matèria i energia que incideixi en l'efectiu de població fa augmentar la probabilitat que augmenti la informació tant genètica com cultural. La informació genètica es perd si la població s'extingeix o bé si es fa més uniforme si disminueix l'efectiu de població, ja que aleshores es redueix la variabilitat genètica. Pot augmentar si la població incrementa el seu efectiu, ja que la probabilitat que es presentin noves adquisicions genètiques favorables augmenta i aquest caràcter es pot transmetre. La informació cultural fa referència a aquella informació que es transmet de generació en generació a través de l'aprenentatge, si és que l'estructura d'edats ho permet. Si es transmet, la informació a més pot presentar nous significats que en circumstàncies noves pot arribar a ser important per a la supervivència de la població, és a dir pot diversificar-se. El nombre d'esdeveniments ocorreguts a un individu fa augmentar la quantitat d'informació de què disposa. Així per exemple una au insectívora presenta un nombre de contactes elevat amb la seva presa, fet que contribueix a l'aprenentatge de les millors tàctiques per a la depredació, el que facilita una millor depredació (cal dir que en molts casos el reconeixement de la presa per part del depredador no és genètica doncs això limitaria l'extensió del depredador a territoris on només es presentés aquesta presa). El depredador acumula informació sovint per via cultural (però no exclusivament). La presa tendeix a acumular la informació per via genètica, per selecció natural. Si ha pogut escapar a la depredació, l'avantatge que ha fet possible la seva supervivència és tramesa de generació en generació per via genètica (gràcies a una nova característica morfològica, fisiològica o de comportament instintiu que ha facilitat la supervivència). Cal dir que les preses també poden acumular informació per via cultural. (ca)
- الانبثاق (أو التولد Emergence) هو عملية تشكل نمط معقد من قواعد بسيطة أو مكونات بسيطة. وتعني أيضا ظهور وظيفة معينة اعتمادا على مكونات بسيطة في حد ذاتها غير قادرة على القيام بالوظيفة لكن تواصلها أي تواصل هذه المكونات البسيطة للنظام تعطي نظاما يكون وظيفيا أكثر من جملة مكوناته، أي أن العلاقات بين مكونات النظام إضافة إلى مكوناته تعطي الوظيفة المعقدة النهائية المرجوة التي لم تكن محققة في مكوناته الأصلية البسيطة. وتعتبر ظاهرة الانبثاق أحد البراديغمات في الاتصالية. (ar)
- En scienco kaj filozofio, elapereco estas la apereco de novaj kvalitoj de komplika sistemo kiu aperas per la interagado de multaj pli simplaj partoj. (eo)
- Emergenz (lateinisch emergere „Auftauchen“, „Herauskommen“, „Emporsteigen“) bezeichnet die Möglichkeit der Herausbildung von neuen Eigenschaften (Systemeigenschaften) oder Strukturen eines Systems infolge des Zusammenspiels seiner Elemente. Dabei lassen sich die emergenten Eigenschaften des Systems nicht – oder jedenfalls nicht offensichtlich – auf Eigenschaften der Elemente zurückführen, die diese isoliert aufweisen. So wird in der Philosophie des Geistes von einigen Philosophen die Meinung vertreten, dass das Bewusstsein eine emergente Eigenschaft des Gehirns sei. Emergente Phänomene werden jedoch auch in der Physik, Chemie, Biologie, Mathematik, Psychologie oder Soziologie beschrieben. Synonyme sind Übersummativität und Fulguration. Analog zur Emergenz spricht man bei der Eliminierung von Eigenschaften von Submergenz. Das Phänomen der emergenten Selbstorganisation wird als Autopoiesis bezeichnet. (de)
- In philosophy, systems theory, science, and art, emergence occurs when an entity is observed to have properties its parts do not have on their own, properties or behaviors that emerge only when the parts interact in a wider whole. Emergence plays a central role in theories of integrative levels and of complex systems. For instance, the phenomenon of life as studied in biology is an emergent property of chemistry. In philosophy, theories that emphasize emergent properties have been called emergentism. (en)
- La emergencia o el surgimiento hace referencia a aquellas propiedades o procesos de un sistema no reducibles a las propiedades o procesos de sus partes constituyentes. El concepto de emergencia se relaciona estrechamente con los conceptos de autoorganización y superveniencia, y se define en oposición a los conceptos de reduccionismo y dualismo, y considera que «el todo es más que la suma de las partes». La mente, por ejemplo, es considerada por muchos como un fenómeno emergente, ya que surge de la interacción distribuida entre diversos procesos neuronales (incluyendo también algunos corporales y del entorno) sin que pueda reducirse a ninguno de los componentes que participan en el proceso (ninguna de las neuronas por separado es consciente). El concepto de emergencia es muy discutido en ciencia y filosofía debido a su importancia para la fundamentación de las ciencias y las posibilidades de reducción entre las mismas. Resulta igualmente crucial dadas las consecuencias e implicaciones que tiene para la percepción misma del ser humano y su lugar en la naturaleza (los conceptos de libre albedrío, responsabilidad o consciencia dependen, en gran medida, de la posibilidad de la emergencia). El concepto de emergencia ha adquirido renovada fuerza a raíz del auge de las ciencias de la complejidad y desempeña un papel fundamental en la filosofía de sistemas, la filosofía de la mente y la filosofía de la biología. (es)
- Filosofian, , zientzian eta artean, emergentzia gertatzen da entitate batek hura osatzen duten atalek berez ez dituzten ezaugarriak dituenean. Propietate edo portaera horiek agertzeko, ezinbestekoa da atalek elkarrekin ari daitezen osotasun gisa. Adibidez, bizikleta batek eta pertsona batek elkarrekiten dutenean aurreranzko mugimendu leuna sortzen dute, baina bakoitzak bere aldetik ezin du mota bereko mugimendua sortu. Emergentziak funtsezko tokia betetzen du integrazio mailen eta sistema konplexuen teorietan. Adibidez, bizitzaren fenomenoa, biologiaren esparruan ikasten den eran, kimikaren propietate emergente bat da. Beste adibide bat: fenomeno fisiologikoak izaki bizidunen fenomeno neurobiologikoetatik eratortzen dira. (eu)
- L’émergence est un concept philosophique formalisé au XIXe siècle et qui peut être grossièrement résumé par l'adage : « le tout est plus que la somme des parties ». Il s'oppose au réductionnisme comme aux doctrines dualistes (dualisme ou vitalisme). Une propriété peut être qualifiée d’émergente si elle « découle » de propriétés plus fondamentales tout en demeurant « nouvelle » ou « irréductible » à celles-ci. Ainsi, John Stuart Mill constate que les propriétés de l'eau ne sont pas réductibles à celles de l'hydrogène ou de l'oxygène. Dans le champ des sciences, le concept d'émergence permet de décrire des caractéristiques de la réalité de façon moniste sans tomber dans le réductionnisme. Il traduit le fait que, dans le monde observable (que ce soit pour la matière inerte, les organismes vivants ou le psychisme), la connaissance de phénomènes ne se déduit pas toujours de celle de leurs composants fondamentaux. L'enjeu des divers émergentismes proposés depuis l'apparition de ce concept est précisément celui de la clarification des termes « découler », « nouvelle » ou « irréductible » (appliqués aux propriétés), et de leurs différentes acceptions possibles. On parle parfois d’« émergence synchronique » dans le contexte des relations entre les niveaux micro et macro d'un système. Dans ce cas, l'émergence implique une irréductibilité conceptuelle : les propriétés et lois émergentes sont des caractéristiques systémiques de systèmes complexes régis par des lois qui ne sont pas réductibles à celles qui qualifient les rapports entre des composants de plus petite échelle. On l’oppose à l’« émergence diachronique », qui se définit comme une relation temporelle qui voit l'apparition d'une propriété nouvelle à un moment donné (évolution, embryogenèse, abiogenèse...). Selon les auteurs et la définition choisie, l'émergence est aussi souvent associée aux concepts de « causalité descendante », de « survenance », de « rétroaction », d’« auto-organisation », de « complexité » ou de téléonomie. Les deux exemples classiques de phénomènes proposés comme émergents sont la conscience, comprise comme une propriété émergente du cerveau, et la vie, entendue comme une propriété émergente de la physico-chimie des organismes vivants. (fr)
- Dalam filsafat, , ilmu pengetahuan, dan seni, kemunculan atau emergentia terjadi ketika suatu entitas yang diamati memiliki sifat-sifat yang tidak dimiliki oleh bagian-bagiannya sendiri-sendiri. Dengan kata lain "kemunculan" adalah sifat atau perilaku yang muncul hanya ketika bagian-bagian entitas berinteraksi secara kolektif dalam keseluruhan yang lebih luas. Kemunculan memainkan peran sentral dalam teori tingkat integratif dan sistem yang kompleks. Misalnya fenomena kehidupan yang dipelajari dalam biologi, sebenarnya adalah kemunculan dari berbagai sifat kimia. Banyak fenomena psikologis juga diketahui merupakan kemunculan dari proses neurobiologis sederhana yang mendasarinya. Dalam filsafat, teori yang menekankan pada sifat-sifat kemunculan disebut emergentisme. (in)
- Nella teoria della complessità il comportamento emergente è la situazione nella quale un sistema complesso esibisce proprietà macroscopiche ben definibili, difficilmente predicibili sulla base delle leggi che governano le sue componenti prese singolarmente, scaturendo dunque dalle interazioni lineari e non-lineari tra le componenti stesse: quantunque sia più facilmente riscontrabile in sistemi di organismi viventi o di individui sociali oppure ancora in sistemi economici, diversamente da una credenza oggi diffusa l'emergenza si manifesta anche in contesti molto più elementari, come ad esempio la fisica delle particelle e la fisica atomica. Essa può essere definita anche come il processo di formazione di schemi complessi a partire da regole più semplici, e una esemplificazione può ottenersi osservando il gioco della vita di John Conway, nel quale poche semplici regole fissate per pochi individui di base possono condurre a evoluzioni assai complesse. Nonostante l'impredicibilità del comportamento emergente, in un sistema deterministico, se esso non ha origine dall'interazione dell'ambiente, esso è diretta conseguenza della condizione iniziale del sistema. (it)
- 創発（そうはつ、英語：emergence）とは、部分の性質の単純な総和にとどまらない性質が、全体として現れることである。局所的な複数の相互作用が複雑に組織化することで、個別の要素の振る舞いからは予測できないようなシステムが構成される。 この世界の大半のモノ・生物等は多層の階層構造を含んでいるものであり、その階層構造体においては、仮に決定論的かつ機械論的な世界観を許したとしても、下層の要素とその振る舞いの記述をしただけでは、上層の挙動は実際上予測困難だということ。下層にはもともとなかった性質が、上層に現れることがあるということ。あるいは下層にない性質が、上層の"実装"状態や、マクロ的な相互作用でも現れうる、ということ。 「創発」は主に複雑系の理論において用いられる用語であるが、非常に多岐にわたる分野でも使用されており、時として拡大解釈されることもある。 (ja)
- 창발(創發)또는 떠오름 현상은 하위 계층(구성 요소)에는 없는 특성이나 행동이 상위 계층(전체 구조)에서 자발적으로 돌연히 출현하는 현상이다. 또한 불시에 솟아나는 특성을 창발성(영어: emergent property) 또는 이머전스(영어: emergence)라고도 부른다. 자기조직화 현상, 복잡계 과학과 관련이 깊다. (ko)
- Een emergent verschijnsel doemt op (emergeren= opdoemen, plotseling verschijnen) door onderlinge wisselwerking van componenten onder gunstige omstandigheden. Het emergente verschijnsel kenmerkt zich doordat het andere eigenschappen heeft dan de componenten waaruit het is opgebouwd. Zo'n verschijnsel kan bestendig zijn (sterke emergentie, bv. de vorming van een molecuul in een scheikundige reactie, of de vorming van een termietenheuvel) of tijdelijk (zwakke emergentie, bv. een vlucht spreeuwen), waarbij het later weer uiteenvalt in zijn componenten. De kenmerken van het emergente verschijnsel hebben dus uitsluitend betrekking op het geheel en niet op de delen waaruit het is samengesteld: "Het geheel is méér dan de som der delen". De beschrijving van zo'n emergent verschijnsel is meestal fenomenologisch van aard, dat wil zeggen het beschrijft het fenomeen zonder dieper in te gaan op de eigenschappen van de samenstellende onderdelen (bv. het gedrag van een kudde schapen, de "wave" van het publiek in een voetbalstadion). Bij sterke emergentie is daarbovenop vaak nog een nieuw theoretisch kader nodig (bv. kristallografie om de vorm van kristallen te verklaren, het atoommodel van Bohr om de bouw van een atoom te begrijpen) De vraag is of emergentie voorspelbaar is vanuit de kennis de we hebben van de eigenschappen van de samenstellende onderdelen. Bij zwakke emergentie lijkt dat vaak het geval te zijn: door computersimulatie van de interactie van de onderdelen kan redelijk goed het gedrag van het collectief voorspeld worden (mits het aantal componenten niet te groot is, zoals bijvoorbeeld uit de voorspelling van het weer blijkt). Kennis van het algoritme dat die interactie bepaalt is hier cruciaal. Als de uitvoering van zo'n algoritme afhankelijk is van externe, vaak toevallige omstandigheden dan kan het resultaat van zo'n algoritme toch onvoorspelbaar zijn, zoals bv. blijkt uit het gedrag van cellulaire automaten (bv. Conway's Artificial Life). Het concept van emergentie is al heel oud maar is de laatste twintig jaar weer meer in de belangstelling gekomen door de ontdekking van structuren en verschijnselen waarvan de eigenschappen niet eenvoudig zijn terug te voeren op eigenschappen van de basale bouwstenen van zo'n emergent verschijnsel.(zie daarvoor de Voorbeelden en Kritiek). In Nederland wordt veel multidisciplinair, mereologisch onderzoek naar emergentie samengebracht in de organisatie DIEP (Dutch Institute for Emergent Phenomena). Emergentie speelt verder een belangrijke rol in de systeemtheorie en de complexiteitstheorie. (nl)
- Emergencja (łac. emergo – wynurzam się) – powstawanie jakościowo nowych form i zachowań z oddziaływania między prostszymi elementami. Przykładem takiego zjawiska jest proces myślenia, powstający z interakcji pomiędzy wieloma neuronami w ludzkim mózgu (choć żaden neuron nie jest sam z siebie zdolny do myślenia). Zjawisko określa się jako emergentne, jeśli w jakimś sensie nie można go opisać, opisując jedynie jego części składowe. W ścisłym sensie naukowym oznacza to nieredukowalność danego zjawiska. Ponieważ jednak nieredukowalności w żadnym przypadku nie da się jednoznacznie udowodnić, pojęcie emergencji nie ma też jednoznacznej definicji i jest używane w różnych znaczeniach. Często oznacza po prostu, że znany nam uproszczony opis zjawisk niższego poziomu nie jest wystarczający do opisania zjawiska wyższego poziomu (czyli nie wiemy, jak ono powstaje). (pl)
- Emergência é um fenómeno ou processo de formação de padrões complexos a partir de uma multiplicidade de interações simples. O conceito de Emergência é normalmente associado às teorias dos Sistemas Complexos. Pode ser um processo diacrônico (ocorrendo através do tempo), como a evolução do cérebro humano através de milhares de gerações sucessivas; ou pode ser um processo sincrônico (ocorrer simultaneamente) em escalas de tamanhos diversos, como as interações microscópicas entre um número de neurônios produzindo um cérebro humano capaz de pensar (mesmo considerando que neurônios individuais não têm consciência própria). Geralmente, no nível imediato das interações simples, o fenômeno emergente não existe ou existem apenas alguns traços. Assim, um fenômeno direto como a probabilidade de achar uma uva seca em uma fatia de bolo geralmente não requer a teoria da emergência para ser explicada. Pode ser no entanto útil considerar a emergência da textura do bolo como um resultado complexo do processo de cozimento e mistura dos ingredientes. Não há consenso entre os cientistas sobre como a emergência deve ser utilizada como explicação. No entanto, a explicação dos fenômenos através da emergência caracterizou o advento do pensamento científico moderno, quando as explicações teológicas e teleológicas foram deixadas de lado. (pt)
- Emergens är sådana processer där ett komplext mönster formas utifrån samspel mellan enkla strukturer eller beteenden. Ofta kan ett system som är mycket enkelt på mikroskopisk nivå resultera i stor komplexitet på makroskopisk nivå, och man säger då att makroegenskaperna emergerar från mikroegenskaperna. Ett exempel är en finansiell marknad, där enskilda aktörers beslut och handlingar via väldefinierade handlingsmönster resulterar i en icke-trivial och oförutsägbar priskurva. Andra områden där emergens har stor betydelse är inom fysikaliska och biologiska system. (sv)
- Емердже́нтність (англ. emergence — виникнення, поява нового) в теорії систем — наявність у будь-якої системи особливих властивостей, не властивих її підсистемам і блокам, а також сумі елементів, не пов'язаних системоутвірними зв'язками; неможливість зведення властивостей системи до суми властивостей її компонентів. Наприклад, вивчення окремих мурах наврядчи дасть об’єктивне уявлення про те, як влаштований мурашник. Зазвичай ціле відрізняється від суми складових його елементів, відтак сутнісна характеристика системи складнодосяжна без висвітлення специфіки взаємодії між окремими його частинами. При цьому різні типи взаємодій можуть підкорятися дуже простим однак міцно вкоріненим поведінковим практикам (приклад з економіки [Архівовано 10 січня 2017 у Wayback Machine.]). В еволюціоністиці виражається як виникнення нових функціональних одиниць системи, які не зводяться до простих перестановок вже наявних елементів. У ґрунтознавстві: емерджентною властивістю ґрунту є родючість. У медицині: емерджентними називають інфекційні хвобори, що раптово виникають і швидко поширюються великими територіями. Різновидом є також реемерджентні інфекції, що у світі з’являються повторно. (uk)
- Эмердже́нтность или эмерге́нтность (англиц. от emergent «возникающий, неожиданно появляющийся») в теории систем — наличие у системы свойств, не присущих её компонентам по отдельности; несводимость свойств системы к сумме свойств её компонентов. Аналогичными понятиями в теории систем и других областях знаний являются синергичность, холизм, системный эффект, сверхаддитивный эффект, некомпозициональность. (ru)
- 湧現（英語：emergence）或稱創發、突現、呈展、演生，是一種現象，為許多小實體交互作用後產生了大實體，而這個大實體展現了組成它的小實體所不具有的特性。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Emergence (z lat. e-mergere, vynořovat se, vyvstávat) znamená spontánní vznik makroskopických vlastností a struktur složitých systémů, jež není snadné odvodit z vlastností jejich složek. Takové vlastnosti a struktury, jež vznikají z množství poměrně jednoduchých interakcí, se nazývají emergentní. Pojem má velký význam ve filosofii, v teorii systémů a evoluce. (cs)
- الانبثاق (أو التولد Emergence) هو عملية تشكل نمط معقد من قواعد بسيطة أو مكونات بسيطة. وتعني أيضا ظهور وظيفة معينة اعتمادا على مكونات بسيطة في حد ذاتها غير قادرة على القيام بالوظيفة لكن تواصلها أي تواصل هذه المكونات البسيطة للنظام تعطي نظاما يكون وظيفيا أكثر من جملة مكوناته، أي أن العلاقات بين مكونات النظام إضافة إلى مكوناته تعطي الوظيفة المعقدة النهائية المرجوة التي لم تكن محققة في مكوناته الأصلية البسيطة. وتعتبر ظاهرة الانبثاق أحد البراديغمات في الاتصالية. (ar)
- En scienco kaj filozofio, elapereco estas la apereco de novaj kvalitoj de komplika sistemo kiu aperas per la interagado de multaj pli simplaj partoj. (eo)
- In philosophy, systems theory, science, and art, emergence occurs when an entity is observed to have properties its parts do not have on their own, properties or behaviors that emerge only when the parts interact in a wider whole. Emergence plays a central role in theories of integrative levels and of complex systems. For instance, the phenomenon of life as studied in biology is an emergent property of chemistry. In philosophy, theories that emphasize emergent properties have been called emergentism. (en)
- 創発（そうはつ、英語：emergence）とは、部分の性質の単純な総和にとどまらない性質が、全体として現れることである。局所的な複数の相互作用が複雑に組織化することで、個別の要素の振る舞いからは予測できないようなシステムが構成される。 この世界の大半のモノ・生物等は多層の階層構造を含んでいるものであり、その階層構造体においては、仮に決定論的かつ機械論的な世界観を許したとしても、下層の要素とその振る舞いの記述をしただけでは、上層の挙動は実際上予測困難だということ。下層にはもともとなかった性質が、上層に現れることがあるということ。あるいは下層にない性質が、上層の"実装"状態や、マクロ的な相互作用でも現れうる、ということ。 「創発」は主に複雑系の理論において用いられる用語であるが、非常に多岐にわたる分野でも使用されており、時として拡大解釈されることもある。 (ja)
- 창발(創發)또는 떠오름 현상은 하위 계층(구성 요소)에는 없는 특성이나 행동이 상위 계층(전체 구조)에서 자발적으로 돌연히 출현하는 현상이다. 또한 불시에 솟아나는 특성을 창발성(영어: emergent property) 또는 이머전스(영어: emergence)라고도 부른다. 자기조직화 현상, 복잡계 과학과 관련이 깊다. (ko)
- Emergens är sådana processer där ett komplext mönster formas utifrån samspel mellan enkla strukturer eller beteenden. Ofta kan ett system som är mycket enkelt på mikroskopisk nivå resultera i stor komplexitet på makroskopisk nivå, och man säger då att makroegenskaperna emergerar från mikroegenskaperna. Ett exempel är en finansiell marknad, där enskilda aktörers beslut och handlingar via väldefinierade handlingsmönster resulterar i en icke-trivial och oförutsägbar priskurva. Andra områden där emergens har stor betydelse är inom fysikaliska och biologiska system. (sv)
- Эмердже́нтность или эмерге́нтность (англиц. от emergent «возникающий, неожиданно появляющийся») в теории систем — наличие у системы свойств, не присущих её компонентам по отдельности; несводимость свойств системы к сумме свойств её компонентов. Аналогичными понятиями в теории систем и других областях знаний являются синергичность, холизм, системный эффект, сверхаддитивный эффект, некомпозициональность. (ru)
- 湧現（英語：emergence）或稱創發、突現、呈展、演生，是一種現象，為許多小實體交互作用後產生了大實體，而這個大實體展現了組成它的小實體所不具有的特性。 (zh)
- - Propietats emergents dels sistemes A banda de les propietats d'organització, funcionalitat i estructura els sistemes presenten una sèrie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades específicament a cap part determinada del sistema sinó que resulten del funcionament del conjunt. Algunes d'aquestes propietats són l'entropia del sistema, el contingut d'informació del sistema, l'evolució del sistema en el temps i la seva complexitat. A continuació veurem algunes d'aquestes propietats, en concret el concepte d'entropia, el d'evolució del sistema en el temps i el d'informació. Aquests dos darrers conceptes es vincularan a un sistema natural, l'ecosistema. (ca)
- Emergenz (lateinisch emergere „Auftauchen“, „Herauskommen“, „Emporsteigen“) bezeichnet die Möglichkeit der Herausbildung von neuen Eigenschaften (Systemeigenschaften) oder Strukturen eines Systems infolge des Zusammenspiels seiner Elemente. Dabei lassen sich die emergenten Eigenschaften des Systems nicht – oder jedenfalls nicht offensichtlich – auf Eigenschaften der Elemente zurückführen, die diese isoliert aufweisen. So wird in der Philosophie des Geistes von einigen Philosophen die Meinung vertreten, dass das Bewusstsein eine emergente Eigenschaft des Gehirns sei. Emergente Phänomene werden jedoch auch in der Physik, Chemie, Biologie, Mathematik, Psychologie oder Soziologie beschrieben. Synonyme sind Übersummativität und Fulguration. Analog zur Emergenz spricht man bei der Eliminierung v (de)
- La emergencia o el surgimiento hace referencia a aquellas propiedades o procesos de un sistema no reducibles a las propiedades o procesos de sus partes constituyentes. El concepto de emergencia se relaciona estrechamente con los conceptos de autoorganización y superveniencia, y se define en oposición a los conceptos de reduccionismo y dualismo, y considera que «el todo es más que la suma de las partes». (es)
- Filosofian, , zientzian eta artean, emergentzia gertatzen da entitate batek hura osatzen duten atalek berez ez dituzten ezaugarriak dituenean. Propietate edo portaera horiek agertzeko, ezinbestekoa da atalek elkarrekin ari daitezen osotasun gisa. Adibidez, bizikleta batek eta pertsona batek elkarrekiten dutenean aurreranzko mugimendu leuna sortzen dute, baina bakoitzak bere aldetik ezin du mota bereko mugimendua sortu. (eu)
- L’émergence est un concept philosophique formalisé au XIXe siècle et qui peut être grossièrement résumé par l'adage : « le tout est plus que la somme des parties ». Il s'oppose au réductionnisme comme aux doctrines dualistes (dualisme ou vitalisme). Une propriété peut être qualifiée d’émergente si elle « découle » de propriétés plus fondamentales tout en demeurant « nouvelle » ou « irréductible » à celles-ci. Ainsi, John Stuart Mill constate que les propriétés de l'eau ne sont pas réductibles à celles de l'hydrogène ou de l'oxygène. (fr)
- Dalam filsafat, , ilmu pengetahuan, dan seni, kemunculan atau emergentia terjadi ketika suatu entitas yang diamati memiliki sifat-sifat yang tidak dimiliki oleh bagian-bagiannya sendiri-sendiri. Dengan kata lain "kemunculan" adalah sifat atau perilaku yang muncul hanya ketika bagian-bagian entitas berinteraksi secara kolektif dalam keseluruhan yang lebih luas. Dalam filsafat, teori yang menekankan pada sifat-sifat kemunculan disebut emergentisme. (in)
- Nella teoria della complessità il comportamento emergente è la situazione nella quale un sistema complesso esibisce proprietà macroscopiche ben definibili, difficilmente predicibili sulla base delle leggi che governano le sue componenti prese singolarmente, scaturendo dunque dalle interazioni lineari e non-lineari tra le componenti stesse: quantunque sia più facilmente riscontrabile in sistemi di organismi viventi o di individui sociali oppure ancora in sistemi economici, diversamente da una credenza oggi diffusa l'emergenza si manifesta anche in contesti molto più elementari, come ad esempio la fisica delle particelle e la fisica atomica. (it)
- Een emergent verschijnsel doemt op (emergeren= opdoemen, plotseling verschijnen) door onderlinge wisselwerking van componenten onder gunstige omstandigheden. Het emergente verschijnsel kenmerkt zich doordat het andere eigenschappen heeft dan de componenten waaruit het is opgebouwd. Zo'n verschijnsel kan bestendig zijn (sterke emergentie, bv. de vorming van een molecuul in een scheikundige reactie, of de vorming van een termietenheuvel) of tijdelijk (zwakke emergentie, bv. een vlucht spreeuwen), waarbij het later weer uiteenvalt in zijn componenten. De kenmerken van het emergente verschijnsel hebben dus uitsluitend betrekking op het geheel en niet op de delen waaruit het is samengesteld: "Het geheel is méér dan de som der delen". (nl)
- Emergência é um fenómeno ou processo de formação de padrões complexos a partir de uma multiplicidade de interações simples. O conceito de Emergência é normalmente associado às teorias dos Sistemas Complexos. Não há consenso entre os cientistas sobre como a emergência deve ser utilizada como explicação. No entanto, a explicação dos fenômenos através da emergência caracterizou o advento do pensamento científico moderno, quando as explicações teológicas e teleológicas foram deixadas de lado. (pt)
- Emergencja (łac. emergo – wynurzam się) – powstawanie jakościowo nowych form i zachowań z oddziaływania między prostszymi elementami. Przykładem takiego zjawiska jest proces myślenia, powstający z interakcji pomiędzy wieloma neuronami w ludzkim mózgu (choć żaden neuron nie jest sam z siebie zdolny do myślenia). (pl)
- Емердже́нтність (англ. emergence — виникнення, поява нового) в теорії систем — наявність у будь-якої системи особливих властивостей, не властивих її підсистемам і блокам, а також сумі елементів, не пов'язаних системоутвірними зв'язками; неможливість зведення властивостей системи до суми властивостей її компонентів. В еволюціоністиці виражається як виникнення нових функціональних одиниць системи, які не зводяться до простих перестановок вже наявних елементів. У ґрунтознавстві: емерджентною властивістю ґрунту є родючість. (uk)
|
