| dbo:abstract
|
- Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. D'acord amb la historiografia soviètica, els bolxevics adoptaren aquesta política amb la intenció de mantenir les ciutats i a l'Exèrcit Roig amb subministraments d'armes i menjar, en unes condicions en les que tots els mecanismes econòmics i relacions comercials estaven sent destruïts per la guerra. El Comunisme de Guerra, que començà al juny de 1918, va ser reforçat pel , conegut com a Vesenkha. Va acabar el 21 de març de 1921, amb l'inici de la Nova Política Econòmica, que s'estengué fins al 1928. El comunisme de guerra incloïa les polítiques següents: 1.
* tota la indústria era nacionalitzada, introduint-se una direcció estrictament centralitzada. 2.
* s'introduïa el monopoli de l'Estat sobre el comerç exterior 3.
* s'establia una estricta disciplina sobre els treballadors, i els vaguistes podien arribar a ser afusellats 4.
* s'establien deures laborals obligatoris sobre les classes no-treballadores 5.
* s'establia la , el requisament dels excedents agrícoles de la pagesia per distribuir-los entre la resta de la població 6.
* s'establia el racionament del menjar i de la majoria de comoditats, distribuint-se de manera centralitzada 7.
* l'empresa privada esdevenia il·legal 8.
* s'establia un control militaritzat de la xarxa ferroviària 9.
* s'augmentava la jornada laboral. Com que totes aquestes mesures van implementar-se en una època de guerra civil, hi va haver menys coherència i coordinació a la pràctica del que pogués semblar sobre el paper. Grans regions de Rússia estaven fora del control dels bolxevics, i el pobre estat de les comunicacions feia que fins i tot les regions lleials als comunistes sovint havien d'actuar per iniciativa pròpia, sense ordres o coordinació central de Moscou. Va haver un gran debat sobre si el "comunisme de guerra" representava una política econòmica en el mateix sentit de la paraula o simplement eren una sèrie de mesures desesperades amb la intenció de guanyar la guerra a qualsevol preu. Els objectius dels Bolxevics en implementar el comunisme de guerra són objecte de controvèrsia. Alguns comentaristes, entre ells diversos de bolxevic, han argumentat que era amb l'únic propòsit de guanyar la guerra. El mateix Lenin, per exemple, va dir que la confiscació dels excedents de la pagesia era una mesura que s'havia pres per les imperatives condicions del temps de guerra. D'altres comentadors, com l'historiador , el filòsof Michael Polanyi o economistes com o Sheldon L. Richman han comentat que el comunisme de guerra era una temptativa per eliminar immediatament la propietat privada, la producció d'articles de consum i el mercat de canvi, i així implementar l'economia comunisme; a més que els líders bolxevics esperaven augmentar immediatament i a gran escala la producció. Aquesta opinió va ser subscrita per Nikolai Bukharin, que va dir que vam concebre el comunisme de guerra com l'universal, com la forma normal de la política econòmica del proletariat victoriós i no per durar només la guerra. El comunisme de guerra va agreujar catastròficament les dures experiències de la població de resultes de la guerra. Els pagesos rebutjaren col·laborar en produir menjar, i el govern va anar molt més enllà. Els treballadors començaren a emigrar de les ciutats cap al camp, on les oportunitats de produir-se menjar per a si mateix eren molt majors. Entre 1918 i 1920, Petrograd va perdre el 75% de la seva població, mentre que Moscou en perdia el 50%. Per tota Rússia emergí un mercat negre, malgrat l'amenaça de l'aplicació de la llei marcial. El ruble s'enfonsà, sent substituït per un sistema de canvi i, el 1921, la indústria pesant havia caigut a uns nivells del 20% del que es fabricava el 1913. El 90% de les transaccions comercials eren a canvi de menjar més que no pas de diners. El 70% de les locomotores necessitaven reparacions, i el requisament de menjar, combinat amb els efectes de 7 anys de guerra i d'una gran sequera contribuïren a una fam que causa entre 3 i 10 milions de morts. Com a resultat de tot plegat, s'estengué per tot el país una onada de vagues de treballadors i revoltes camperoles, com la . El punt d'inflexió va ser la revolta Kronstadt, a la base naval al març de 1921. La revolta causà un efecte d'alerta sobre Lenin, car els mariners del Kronstadt eren considerats pels bolxevics com els més rojos dels rojos. Després del final de la guerra civil la política del comunisme de guerra va ser substituïda per la Nova Política Econòmica. (ca)
- Válečný komunismus je název hospodářské politiky bolševiků v letech 1918–1921, v širším smyslu pak označení první etapy bolševické vlády v Rusku do roku 1921. S termínem přišli sami bolševici, když v roce 1921 obrátili svou hospodářskou politiku o sto osmdesát stupňů a začali (v omezené míře) tolerovat soukromé vlastnictví. V praxi byl válečný komunismus periodou, kdy se plně ukázaly utopické stránky marxistické ideologie – zvláště předpoklad, že zestátnění továren, bank a dílen automaticky přinese blahobyt. Trh a obchod ani přes přísnou státní reglementaci nezanikly, pouze se přesunuly do podzemí – do rukou tzv. „spekulantů“. Na venkově zcela selhala bolševická politika rekvírování obilí, protože rolníci své přebytky schovávali a bouřili se proti svévoli strany. Lenin sice čas od času vyhlašoval „křižácká tažení proti spekulantům s obilím“ či dokonce „potravinovou diktaturu“, ale nic z toho nepomohlo. V roce 1921, kdy se již hospodářství fakticky zhroutilo a v Kronštadtu vypukla vzpoura námořníků, strana vyhlásila Novou ekonomickou politiku, tolerující alespoň maloobchod. Továrny však zůstaly v rukou státu. (cs)
- Ο πολεμικός κομμουνισμός ή στρατιωτικός κομμουνισμός ήταν το οικονομικό και πολιτικό σύστημα που υπήρχε στην Σοβιετική Ρωσία κατά την διάρκεια του Ρωσικού Εμφυλίου Πολέμου, από το 1918 ως το 1921. Σύμφωνα με την Σοβιετική ιστοριογραφία, η πολιτική αυτή υιοθετήθηκε από τους Μπολσεβίκους με στόχο να διατηρεί τις πόλεις και τον Ερυθρό Στρατό με αποθέματα όπλων και τροφίμων. Το σύστημα έπρεπε να χρησιμοποιείται λόγω των διαταραγμένων κανονικών οικονομικών μηχανισμών και σχέσεων από τον συνεχιζόμενο πόλεμο. Ο “πολεμικός κομμουνισμός”, που άρχισε τον Ιούνιο 1918, επιβλήθηκε από το Ανώτατο Οικονομικό Συμβούλιο, γνωστό ως Βεσένκα. Τελείωσε στις 21 Μαρτίου 1921, με την έναρξη της Νέας Οικονομικής Πολιτικής (ΝΕΠ), η οποία διήρκησε μέχρι το 1928. (el)
- كانت شُيوعِيَّة الحرب أو الشيوعية العسكرية نظامًا سياسيًا واقتصاديًا وُجد في روسيا الاتحادية الاشتراكية السوفييتية خلال الحرب الأهلية الروسية من 1918 حتى 1921. وفقًا للتأريخ السوفييتي، تبنت الإدارة البلشفية الحاكمة هذه السياسة بهدف الحفاظ على المدن (قاعدة القوة البروليتارية) وتجهز الجيش الأحمر بالطعام والأسلحة منذ أن فرضت الظروف تدابير اقتصادية جديدة حيث كشفت الحرب الأهلية المستمرة عن الرأسمالية القديمة المعتمدة على السوق مع عدم القدرة على إنتاج الغذاء وتوسيع القاعدة الصناعية. غالبًا ما تُوصف شيوعية الحرب على أنها سيطرة سلطوية بسيطة من قبل الطوائف الحاكمة والعسكرية للحفاظ على السلطة والسيطرة في المناطق السوفيتية، بدلًا من أي أيديولوجية سياسية متماسكة. بدأت شيوعية الحرب في يونيو عام 1918 بفرض المجلس الاقتصادي الأعلى المعروف باسم فيسينخا. وانتهت في 21 مارس عام 1921 ببداية السياسة الاقتصادية الجديدة التي استمرت حتى عام 1928. (ar)
- Militkomunismo estis la kruda ekonomia politiko de la bolŝevikoj dum la Rusa Enlanda Milito. Tio havis du celojn: realigi la komunismajn teoriojn en la praktiko per redisdono de varoj kaj la venko en la enlanda milito, per ekipo de urboj kaj Ruĝa Armeo kun armiloj kaj mangaĵoj. Ĝi havis la sekvajn trajtojn: 1.
* metis sub regon de la registaro ĉiun grandan fabrikon. 2.
* ŝtatoorganizata produktado, ekipado 3.
* rigoraj antaŭskriboj por la laboristoj, strikantoj iĝis parmurditaj, punitaj. 4.
* labordevo ankaŭ por la "ne-laboranta klaso". 5.
* rekvizicio de la kamparana plusproduktado, kaŭzante en 1919-1920 la Ukrainian malsategon 6.
* nutraĵo kaj aliaj varoj estis tracentre disdonitaj. 7.
* malpermeso de privataj entreprenoj. 8.
* milita kontrolo, uzo de fervojo. La senkompensa depreno de agrikulturaj produktoj kaŭzis malsatmizeron, kanibalismon inter 1919-1921 kaj malsatmorton de milionoj. Tio estis ankaŭ kaŭzo de ribelo en Kronstadt ĉe militŝipa bazo en februaro 1921 kaj la kamparana ribelo de Tambov. La ribelo instigis Leninon anstataŭigi la militkomunismon per Nova Ekonomia Politiko. (eo)
- Kriegskommunismus bezeichnet die Wirtschaftspolitik Sowjetrusslands im Zeitraum des Bürgerkriegs von 1918 bis 1921. Der Begriff selbst wurde erstmals nach Einführung der NEP 1921 von den Bolschewiki verwendet, um ihre wirtschaftspolitischen Maßnahmen zu rechtfertigen, die laut Enzyklopädie der Sowjetunion (Erste Auflage 1926) „ihre Ursachen im Bürgerkrieg und in der wirtschaftlichen Verwüstung hatten“. (de)
- El comunismo de guerra fue el sistema económico y político que existió en las áreas del extinto Imperio ruso durante gran parte de la Guerra civil rusa. La implementación de este sistema duró desde el invierno de 1918 hasta la primavera de 1921. La nueva autoridad revolucionaria, el gobierno del Sovnarkom, introdujo la política en el invierno de 1918, como respuesta ante la escasez de grano en la ciudades y para mantener al Ejército Rojo. La dirección económica, y por tanto del comunismo de guerra, estuvo a manos del Consejo Superior de Economía, conocido como Vesenjá (VSNJ), que se fundó en diciembre de 1917. Esta política fue adoptada por los bolcheviques con el objetivo de mantener a las ciudades y al Ejército Rojo atendiéndolos de armas y alimentos. (es)
- Gerra komunismoa desagertutako inperio errusiarreren lurraldeetan Errusiako gerra zibilean ezarritako sistema politiko eta ekonomikoa izan zen. Sobietar historiografiaren arabera, gobernatzen zegoen administrazio boltxebikeak hiriak eta armada gorria janariz eta armaz hornitu ahal izateko ezarri zuen politika hau, egoerak neurri ekonomiko berriak eskatzen baitzituen gerra zibilak merkatu kapitalistaren hutsuneak azaleratzen zituen bitartean. Gerra komunismoa 1918ko ekainean hasi zen, , hau da, ekonomia kontseilu gorenak ezarrita. 1921eko martxoaren 21ean amaitu zen, 1928ra arte iraun zuen politika ekonomiko berriaren hasierarekin. (eu)
- Komunisme perang atau komunisme militer (bahasa Rusia: Военный коммунизм) merupakan sistem ekonomi dan politik yang ada di Rusia Soviet pada masa Perang Saudara Rusia, dari 1918 sampai 1921. Menurut , kebijakan tersebut diadopsi oleh Bolshevik dengan tujuan untuk memastikan agar kota-kota dan Tentara Merah tetap memiliki persediaan makanan dan senjata. Sistem tersebut digunakan karena perang yang terjadi mengganggu mekanisme dan hubungan ekonomi. "Komunisme perang", yang dimulai pada Juni 1918, dilaksanakan oleh Dewan Ekonomi Tertinggi, yang dikenal sebagai Vesenkha. Kebijakan tersebut berakhir pada 21 Maret 1921, setelah diberlakukannya Kebijakan Ekonomi Baru yang berlangsung sampai 1928. (in)
- 戦時共産主義（せんじきょうさんしゅぎ、ロシア語: Военный коммунизм）とは、ロシア内戦時のソビエト・ロシアにおける政治・経済体制を指す。ソビエトの正史によると、「内戦によりあらゆる正常な経済機構、経済関係が崩壊した状況下で、都市部と赤軍に武器と食糧の供給を続けるためにボリシェヴィキが採用した政策」である。名称はの「戦時社会主義」にあやかったものとされる。 戦時共産主義は1918年6月、によって実施に移され、1921年3月21日、ネップ（新経済政策）の開始により終了した。 (ja)
- Le communisme de guerre (russe : Военный коммунизм) est une expression forgée a posteriori pour désigner les mesures adoptées par les bolcheviks de 1918 à 1921, durant la guerre civile russe. Le communisme de guerre a été mis en vigueur par le Conseil économique suprême (Vesenkha), et a été remplacé le 21 mars 1921 par la « Nouvelle politique économique » (NEP), qui a duré jusqu'en 1928. (fr)
- War communism or military communism (Russian: Военный коммунизм, Voyennyy kommunizm) was the economic and political system that existed in Soviet Russia during the Russian Civil War from 1918 to 1921. According to Soviet historiography, the ruling Bolshevik administration adopted this policy with the goal of keeping towns (the proletarian power-base) and the Red Army stocked with food and weapons since circumstances dictated new economic measures. During the civil war, the old capitalist market-based system was unable to produce food and expand the industrial base. War communism has often been described as simple authoritarian control by the ruling and military castes to maintain power and control in the Soviet regions, rather than any coherent political ideology. War communism began in June 1918, enforced by the Supreme Economic Council (Russian: Высший Совет Народного Хозяйства), known as the Vesenkha. It ended on 21 March 1921 with the beginning of the New Economic Policy, which lasted until 1928. (en)
- 전시공산주의(戰時共産主義, 러시아어: Военный коммунизм)는 소비에트 연방이 대소 간섭 전쟁과 내전에 대항하기 위해 정치·경제·문화에 걸쳐 1918년부터 1921년까지 실시된 비상 정책이다. 소비에트 연방은 적군에게 필요한 무기와 식량 공급을 시행하기 위해 전 기업의 당 소유화, 곡물의 당 독점과 식량 징발, 외국 무역 독점을 실시하였다. 그러나 1920년에 들어서면서 전란이 가라앉는 상태에 이르자 비상 정책에 의한 식량 징발에 대한 농민의 불만이 높아지면서 생산성은 저하되었고 많은 농민 반란과 페트로그라드 공장 노동자 반란이 일어났다. 1921년 3월 21일에 열린 제10회 소비에트 공산당 대회에서 식량 징발은 식량세로 바뀌었으며 전시공산주의는 신경제정책으로 옮겨지게 되었다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Con la locuzione comunismo di guerra (in russo: военный коммунизм?, traslitterato: voennyj kommunizm), espressione coniata a posteriori con accezione perlopiù intesa spregiativamente, si intende l'insieme di provvedimenti economici e sociali presi nella Russia postrivoluzionaria guidata da Vladimir Lenin e dal Partito bolscevico tra il 1918 e il 1921 durante la guerra civile russa. Il comunismo di guerra iniziò nel giugno 1918, applicato dal Consiglio superiore dell'economia nazionale (in russo: Высший Совет Народного Хозяйства?), noto come Vesencha, su decreto del Soviet Supremo. (it)
- Komunizm wojenny – nazwa pierwszego okresu istnienia Rosji radzieckiej, od zdobycia władzy przez bolszewików i później, w czasie wojny domowej oraz interwencji w latach 1918–1921, a zwłaszcza realizowanej wtedy polityki gospodarczej. (pl)
- Oorlogscommunisme of militair communisme (Russisch: Военный коммунизм) was een economisch en politiek systeem, dat in de Sovjet-Unie werd toegepast tijdens de Russische Burgeroorlog van 1918 tot 1921. Volgens de Russische geschiedschrijving werd het oorlogscommunisme door de bolsjewieken ingevoerd om steden en het Rode Leger te blijven voorzien van voedsel en wapens onder omstandigheden waarin alle normale economische systemen door de oorlog stillagen. Het oorlogscommunisme begon in juni 1918 onder bevel van de hoogste economische raad van de Sovjet-Unie. Op 21 maart 1921 werd het systeem afgeschaft en vervangen door de Nieuwe Economische Politiek. (nl)
- Krigskommunismen var en tillfällig politik som infördes av bolsjevikerna under inbördeskriget efter ryska revolutionen 1917. Den kommunistiska regeringen under ledning av Lenin lät förstatliga alla företag och banker, och började tvångsrekvirera spannmål från bönderna för att fördela till städernas svältande befolkningar. Denna i grund och botten påtvingade politik av rekvisitioner, ransoneringar, centralisering, röd terror och ständiga improvisationer, kom att gå under namnet krigskommunism och implementerades för att desperat frigöra resurser för att finansiera det Ryska inbördeskriget när Sovjetunionen attackerades av ett 20-tal imperialistvänliga arméer efter oktoberrevolutionens politiska utgång. Efter inbördeskrigets slut, då bolsjevikerna stod som segrare, övergavs krigskommunismen då man ansåg att situationen inte längre krävde den. Ganska snart införde bolsjevikerna en mera marknadsekonomiskt inriktad politik, som gick under namnet Nya Ekonomiska Politiken (NEP) för att få fart på industrialiseringen i det före detta underutvecklade Tsarryssland. (sv)
- Военный коммунизм — название внутренней политики Советского государства, проводившейся в 1918 — 1921 гг. в условиях Гражданской войны. Её характерными чертами были крайняя централизация управления экономикой, национализация крупной, средней и даже мелкой промышленности (частично), государственная монополия на многие продукты сельского хозяйства, продразвёрстка, запрет частной торговли, свёртывание товарно-денежных отношений, уравнивание в распределении материальных благ, использование армии и милиции в народном хозяйстве.Такая политика основывалась на коммунистической идеологии, в которой идеал планового хозяйства виделся в превращении страны в единую фабрику, головная «контора» которой непосредственно управляет всеми хозяйственными процессами. В II Программе на VIII съезде РКП(б) в марте 1919 года была зафиксирована идея о немедленном построении бестоварного социализма путём замены рыночной торговли планомерным, организованным в общегосударственном масштабе распределением продуктов. В историографии имеются различные мнения по вопросу о причинах перехода к такой политике — кто-то из историков считал, что это была попытка командным методом «ввести коммунизм» и большевики отказались от этой идеи лишь после её провала, другие преподносили её как временную меру, как реакцию большевистского руководства на реалии Гражданской войны. Такие же противоречивые оценки давали этой политике и сами вожди большевистской партии, возглавлявшие страну в годы Гражданской войны. Решение о прекращении военного коммунизма и переходе к НЭПу было принято 14 марта 1921 года на X съезде РКП(б). (ru)
- 战时共产主义（俄语：Военный коммунизм）是苏俄在1918年-1921年国内战争时期推出的一项经济措施，旨在最大限度地保障非常时期布尔什维克政权的城镇和军队的粮食与武器供应。该政策由最高国民经济委员会于1918年6月颁布实施，1921年3月21日被列宁的新经济政策取代。 (zh)
- Воє́нний комуні́зм — назва внутрішньої політики більшовиків у 1918—1921 роках під час Громадянської війни. Основною ціллю більшовиків було утримання власної влади в країні та забезпечення Червоної гвардії та Червоної Армії продовольством та іншими необхідними ресурсами — в умовах війни, відсутності легітимної політичної влади та недіяльності звичайних економічних механізмів керування економікою та народним господарством. Рішення про припинення воєнного комунізму та перехід до НЕПу було прийнято 21 березня 1921 року на X з'їзді РКП (б). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο πολεμικός κομμουνισμός ή στρατιωτικός κομμουνισμός ήταν το οικονομικό και πολιτικό σύστημα που υπήρχε στην Σοβιετική Ρωσία κατά την διάρκεια του Ρωσικού Εμφυλίου Πολέμου, από το 1918 ως το 1921. Σύμφωνα με την Σοβιετική ιστοριογραφία, η πολιτική αυτή υιοθετήθηκε από τους Μπολσεβίκους με στόχο να διατηρεί τις πόλεις και τον Ερυθρό Στρατό με αποθέματα όπλων και τροφίμων. Το σύστημα έπρεπε να χρησιμοποιείται λόγω των διαταραγμένων κανονικών οικονομικών μηχανισμών και σχέσεων από τον συνεχιζόμενο πόλεμο. Ο “πολεμικός κομμουνισμός”, που άρχισε τον Ιούνιο 1918, επιβλήθηκε από το Ανώτατο Οικονομικό Συμβούλιο, γνωστό ως Βεσένκα. Τελείωσε στις 21 Μαρτίου 1921, με την έναρξη της Νέας Οικονομικής Πολιτικής (ΝΕΠ), η οποία διήρκησε μέχρι το 1928. (el)
- Kriegskommunismus bezeichnet die Wirtschaftspolitik Sowjetrusslands im Zeitraum des Bürgerkriegs von 1918 bis 1921. Der Begriff selbst wurde erstmals nach Einführung der NEP 1921 von den Bolschewiki verwendet, um ihre wirtschaftspolitischen Maßnahmen zu rechtfertigen, die laut Enzyklopädie der Sowjetunion (Erste Auflage 1926) „ihre Ursachen im Bürgerkrieg und in der wirtschaftlichen Verwüstung hatten“. (de)
- Komunisme perang atau komunisme militer (bahasa Rusia: Военный коммунизм) merupakan sistem ekonomi dan politik yang ada di Rusia Soviet pada masa Perang Saudara Rusia, dari 1918 sampai 1921. Menurut , kebijakan tersebut diadopsi oleh Bolshevik dengan tujuan untuk memastikan agar kota-kota dan Tentara Merah tetap memiliki persediaan makanan dan senjata. Sistem tersebut digunakan karena perang yang terjadi mengganggu mekanisme dan hubungan ekonomi. "Komunisme perang", yang dimulai pada Juni 1918, dilaksanakan oleh Dewan Ekonomi Tertinggi, yang dikenal sebagai Vesenkha. Kebijakan tersebut berakhir pada 21 Maret 1921, setelah diberlakukannya Kebijakan Ekonomi Baru yang berlangsung sampai 1928. (in)
- 戦時共産主義（せんじきょうさんしゅぎ、ロシア語: Военный коммунизм）とは、ロシア内戦時のソビエト・ロシアにおける政治・経済体制を指す。ソビエトの正史によると、「内戦によりあらゆる正常な経済機構、経済関係が崩壊した状況下で、都市部と赤軍に武器と食糧の供給を続けるためにボリシェヴィキが採用した政策」である。名称はの「戦時社会主義」にあやかったものとされる。 戦時共産主義は1918年6月、によって実施に移され、1921年3月21日、ネップ（新経済政策）の開始により終了した。 (ja)
- Le communisme de guerre (russe : Военный коммунизм) est une expression forgée a posteriori pour désigner les mesures adoptées par les bolcheviks de 1918 à 1921, durant la guerre civile russe. Le communisme de guerre a été mis en vigueur par le Conseil économique suprême (Vesenkha), et a été remplacé le 21 mars 1921 par la « Nouvelle politique économique » (NEP), qui a duré jusqu'en 1928. (fr)
- 전시공산주의(戰時共産主義, 러시아어: Военный коммунизм)는 소비에트 연방이 대소 간섭 전쟁과 내전에 대항하기 위해 정치·경제·문화에 걸쳐 1918년부터 1921년까지 실시된 비상 정책이다. 소비에트 연방은 적군에게 필요한 무기와 식량 공급을 시행하기 위해 전 기업의 당 소유화, 곡물의 당 독점과 식량 징발, 외국 무역 독점을 실시하였다. 그러나 1920년에 들어서면서 전란이 가라앉는 상태에 이르자 비상 정책에 의한 식량 징발에 대한 농민의 불만이 높아지면서 생산성은 저하되었고 많은 농민 반란과 페트로그라드 공장 노동자 반란이 일어났다. 1921년 3월 21일에 열린 제10회 소비에트 공산당 대회에서 식량 징발은 식량세로 바뀌었으며 전시공산주의는 신경제정책으로 옮겨지게 되었다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Con la locuzione comunismo di guerra (in russo: военный коммунизм?, traslitterato: voennyj kommunizm), espressione coniata a posteriori con accezione perlopiù intesa spregiativamente, si intende l'insieme di provvedimenti economici e sociali presi nella Russia postrivoluzionaria guidata da Vladimir Lenin e dal Partito bolscevico tra il 1918 e il 1921 durante la guerra civile russa. Il comunismo di guerra iniziò nel giugno 1918, applicato dal Consiglio superiore dell'economia nazionale (in russo: Высший Совет Народного Хозяйства?), noto come Vesencha, su decreto del Soviet Supremo. (it)
- Komunizm wojenny – nazwa pierwszego okresu istnienia Rosji radzieckiej, od zdobycia władzy przez bolszewików i później, w czasie wojny domowej oraz interwencji w latach 1918–1921, a zwłaszcza realizowanej wtedy polityki gospodarczej. (pl)
- Oorlogscommunisme of militair communisme (Russisch: Военный коммунизм) was een economisch en politiek systeem, dat in de Sovjet-Unie werd toegepast tijdens de Russische Burgeroorlog van 1918 tot 1921. Volgens de Russische geschiedschrijving werd het oorlogscommunisme door de bolsjewieken ingevoerd om steden en het Rode Leger te blijven voorzien van voedsel en wapens onder omstandigheden waarin alle normale economische systemen door de oorlog stillagen. Het oorlogscommunisme begon in juni 1918 onder bevel van de hoogste economische raad van de Sovjet-Unie. Op 21 maart 1921 werd het systeem afgeschaft en vervangen door de Nieuwe Economische Politiek. (nl)
- 战时共产主义（俄语：Военный коммунизм）是苏俄在1918年-1921年国内战争时期推出的一项经济措施，旨在最大限度地保障非常时期布尔什维克政权的城镇和军队的粮食与武器供应。该政策由最高国民经济委员会于1918年6月颁布实施，1921年3月21日被列宁的新经济政策取代。 (zh)
- Воє́нний комуні́зм — назва внутрішньої політики більшовиків у 1918—1921 роках під час Громадянської війни. Основною ціллю більшовиків було утримання власної влади в країні та забезпечення Червоної гвардії та Червоної Армії продовольством та іншими необхідними ресурсами — в умовах війни, відсутності легітимної політичної влади та недіяльності звичайних економічних механізмів керування економікою та народним господарством. Рішення про припинення воєнного комунізму та перехід до НЕПу було прийнято 21 березня 1921 року на X з'їзді РКП (б). (uk)
- كانت شُيوعِيَّة الحرب أو الشيوعية العسكرية نظامًا سياسيًا واقتصاديًا وُجد في روسيا الاتحادية الاشتراكية السوفييتية خلال الحرب الأهلية الروسية من 1918 حتى 1921. وفقًا للتأريخ السوفييتي، تبنت الإدارة البلشفية الحاكمة هذه السياسة بهدف الحفاظ على المدن (قاعدة القوة البروليتارية) وتجهز الجيش الأحمر بالطعام والأسلحة منذ أن فرضت الظروف تدابير اقتصادية جديدة حيث كشفت الحرب الأهلية المستمرة عن الرأسمالية القديمة المعتمدة على السوق مع عدم القدرة على إنتاج الغذاء وتوسيع القاعدة الصناعية. غالبًا ما تُوصف شيوعية الحرب على أنها سيطرة سلطوية بسيطة من قبل الطوائف الحاكمة والعسكرية للحفاظ على السلطة والسيطرة في المناطق السوفيتية، بدلًا من أي أيديولوجية سياسية متماسكة. (ar)
- Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. D'acord amb la historiografia soviètica, els bolxevics adoptaren aquesta política amb la intenció de mantenir les ciutats i a l'Exèrcit Roig amb subministraments d'armes i menjar, en unes condicions en les que tots els mecanismes econòmics i relacions comercials estaven sent destruïts per la guerra. El Comunisme de Guerra, que començà al juny de 1918, va ser reforçat pel , conegut com a Vesenkha. Va acabar el 21 de març de 1921, amb l'inici de la Nova Política Econòmica, que s'estengué fins al 1928. (ca)
- Válečný komunismus je název hospodářské politiky bolševiků v letech 1918–1921, v širším smyslu pak označení první etapy bolševické vlády v Rusku do roku 1921. S termínem přišli sami bolševici, když v roce 1921 obrátili svou hospodářskou politiku o sto osmdesát stupňů a začali (v omezené míře) tolerovat soukromé vlastnictví. (cs)
- Militkomunismo estis la kruda ekonomia politiko de la bolŝevikoj dum la Rusa Enlanda Milito. Tio havis du celojn: realigi la komunismajn teoriojn en la praktiko per redisdono de varoj kaj la venko en la enlanda milito, per ekipo de urboj kaj Ruĝa Armeo kun armiloj kaj mangaĵoj. Ĝi havis la sekvajn trajtojn: (eo)
- Gerra komunismoa desagertutako inperio errusiarreren lurraldeetan Errusiako gerra zibilean ezarritako sistema politiko eta ekonomikoa izan zen. Sobietar historiografiaren arabera, gobernatzen zegoen administrazio boltxebikeak hiriak eta armada gorria janariz eta armaz hornitu ahal izateko ezarri zuen politika hau, egoerak neurri ekonomiko berriak eskatzen baitzituen gerra zibilak merkatu kapitalistaren hutsuneak azaleratzen zituen bitartean. (eu)
- El comunismo de guerra fue el sistema económico y político que existió en las áreas del extinto Imperio ruso durante gran parte de la Guerra civil rusa. La implementación de este sistema duró desde el invierno de 1918 hasta la primavera de 1921. La nueva autoridad revolucionaria, el gobierno del Sovnarkom, introdujo la política en el invierno de 1918, como respuesta ante la escasez de grano en la ciudades y para mantener al Ejército Rojo. Esta política fue adoptada por los bolcheviques con el objetivo de mantener a las ciudades y al Ejército Rojo atendiéndolos de armas y alimentos. (es)
- War communism or military communism (Russian: Военный коммунизм, Voyennyy kommunizm) was the economic and political system that existed in Soviet Russia during the Russian Civil War from 1918 to 1921. According to Soviet historiography, the ruling Bolshevik administration adopted this policy with the goal of keeping towns (the proletarian power-base) and the Red Army stocked with food and weapons since circumstances dictated new economic measures. During the civil war, the old capitalist market-based system was unable to produce food and expand the industrial base. War communism has often been described as simple authoritarian control by the ruling and military castes to maintain power and control in the Soviet regions, rather than any coherent political ideology. (en)
- Krigskommunismen var en tillfällig politik som infördes av bolsjevikerna under inbördeskriget efter ryska revolutionen 1917. Den kommunistiska regeringen under ledning av Lenin lät förstatliga alla företag och banker, och började tvångsrekvirera spannmål från bönderna för att fördela till städernas svältande befolkningar. Denna i grund och botten påtvingade politik av rekvisitioner, ransoneringar, centralisering, röd terror och ständiga improvisationer, kom att gå under namnet krigskommunism och implementerades för att desperat frigöra resurser för att finansiera det Ryska inbördeskriget när Sovjetunionen attackerades av ett 20-tal imperialistvänliga arméer efter oktoberrevolutionens politiska utgång. (sv)
- Военный коммунизм — название внутренней политики Советского государства, проводившейся в 1918 — 1921 гг. в условиях Гражданской войны. Её характерными чертами были крайняя централизация управления экономикой, национализация крупной, средней и даже мелкой промышленности (частично), государственная монополия на многие продукты сельского хозяйства, продразвёрстка, запрет частной торговли, свёртывание товарно-денежных отношений, уравнивание в распределении материальных благ, использование армии и милиции в народном хозяйстве.Такая политика основывалась на коммунистической идеологии, в которой идеал планового хозяйства виделся в превращении страны в единую фабрику, головная «контора» которой непосредственно управляет всеми хозяйственными процессами. В II Программе на VIII съезде РКП(б) в марте (ru)
|
