| dbo:abstract
|
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (Pleushagen, Prússia, Sacre Imperi Romanogermànic(actual Pleśna, Voivodat de Pomerania Occidental, Polònia) 30 d'abril de 1803 - Berlín, Regne de Prússia, Imperi Alemany, 23 de febrer de 1879), va ser un militar i estadista prussià. Com a ministre de la Guerra de 1859 a 1873, Roon, juntament amb Otto von Bismarck i Helmuth von Moltke, va ser una figura dominant del govern de Prússia durant la dècada clau de la dècada de 1860, quan una sèrie de guerres reeixides contra Dinamarca, Àustria i França van provocar la unificació alemanya sota el lideratge de Prússia. Conservador moderat i partidari de la monarquia executiva, va ser un àvid modernitzador que va treballar per millorar l'eficiència de l'exèrcit. Descendent d'una família holandesa refugiada a Alemanya, el 1821 va entrar com a oficial en un regiment d'infanteria, després va cursar a l'Escola Militar General de Berlín; el 1827 era instructor i el 1829 professor del cos de cadets de Berlín, i per indicació del seu mestre Carl Ritter va publicar els Anfangsgründe der Erdkunde (Berlín, 1834; 12.ª ed., 1868) i els Gründzüge der Erd-, Volkerund Staatenkunde (3 t., Berlín, 1837-40; 3.ª ed., 1847-55). Des de 1833/35 va estar encarregat dels mesuraments topogràfics a l'Estat Major General; el 1835 se'l va nomenar professor de l'Escola Militar; el 1836 capital de l'Estat Major General i alhora membre de la Comissió d'inspecció militar superior. Aleshores va escriure una Militärische Länderbeschreibung von Europa (Berlín, 1837), primera part de la monografia militar Die Iberische Halbinsel (Berlín, 1839). El 1842, sent ja comandant, va entrar a formar part de l'estat major del 7è cos d'exèrcit; en 1843 va tornar a Berlín i va dirigir l'ensenyament militar del príncep Federico Carlos al qual va acompanyar a Bonn, Itàlia i França. El 1848 fou cridat a l'estat major del 8è cos d'exèrcit, del qual arribà a ser aviat el seu cap; va prendre part en la campanya de Baden de 1849, va ser ascendit en 1850 a comandant del regiment 33 i a coronel en 1855; va rebre el 1856 el comandament de la 20a brigada d'infanteria a Posen, i el 1858 el de la 14a divisió a Düsseldorf. Una Memòria dirigida el 1858 al principi regent sobre els danys de l'organització militar i les seves necessàries millores va motivar (1859) que Roon fos nomenat membre de la Comissió que entenia a l'assumpte. Després de la dimissió de Bonin, va ser nomenat ministre de la Guerra i va rebre també el 16 d'abril de 1861 la cartera de Marina. Va defensar amb habilitat i resolució la reforma de l'Exèrcit al Congrés i va dur a terme les millores, malgrat les dificultats financeres, d'una manera tan perfecta que el 1866 la mobilització es va efectuar d'una manera perfecta. El 8 de juny va ascendir a general d'infanteria i va ser condecorat amb l'ordre de l'Àguila Negra, atorgant-se, a més, una pensió. Va obtenir els mateixos èxits brillants per la seva activitat a la campanya de 1870, durant la qual va celebrar a Versalles el seu jubileu de cinquanta anys de servei (9 de gener de 1871). El 16 de juny va obtenir el títol de comte amb caràcter hereditari i una altra pensió. Va deixar el ministeri de Marina el 31 de desembre de 1871, i quan Bismarck va dimitir la presidència del Ministeri, Roon va ser designat per ocupar aquell lloc i se'l va nomenar (1 de gener de 1873) alhora mariscal de camp, càrrec que va deixar el 9 de novembre del mateix any, per motius de salut, i des de llavors va viure a Neuhof (prop de Coburgo) i a Krobnitz. En honor seu, el 1889, el regiment de fusellers de la Prússia Oriental, número 33, va prendre el nom de regiment de fuselleria del comte Roon: portava també el seu nom, des de 1864, un fort prop de Posen, i des de 1873, el fort número 3 (Mandolsheim), a prop d'Estrasburg. El 1904 li fou aixecat a Berlín un monument per Harrou Magnussen; abans en va tenir un a Görlitz. Dels escrits pòstums de Roon, el seu fill Waldemar, segon comte de Roon, va publicar: Denkwürdigkeiten aus dem Leben des Generalfeldmarschalls Grafen von Roon, Sammlung von Briefen, Schriftstücken und Erinnerungen (2 t., Breslau, 1892; 5.ª ed., 1905) i Kriegsminister von Roonals Redner (2 t., Breslau, 1896). També es va publicar la seva correspondència amb el professor de Bonn, , dels anys 1864/67 (editada per Otto Perthes, Breslau, 1895). Waldemar von Roon (1837-1919), segon comte de Roon, era fill seu i també a més de militar fou polític. (ca)
- Albrecht Theodor Emil hrabě von Roon (30. dubna 1803 – 23. února 1879 Berlín) byl pruský válečník a státník. Jako ministr války byl v klíčových 60. letech 19. století vedle Bismarcka a Moltkeho jedním ze tří vůdců Pruska, kteří provedli řadu úspěšných válek vedoucích ke sjednocení Německa. Roon byl konzervativním a politicky reakcionářským podporovatelem monarchie, ale zároveň byl nadšeným modernizátorem pruského vojska. V armádě dosáhl hodnosti polního maršála (Generalfeldmarschall, od 1. ledna 1873) a již předtím byl 19. ledna 1871 povýšen na hraběte (Graf). Krátce byl také v roce 1873, na tento post rezignoval ze zdravotních důvodů. (cs)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (German pronunciation: [ˈʔalbʁɛçt fɔn ʁoːn]; 30 April 1803 – 23 February 1879) was a Prussian soldier and statesman. As Minister of War from 1859 to 1873, Roon, along with Otto von Bismarck and Helmuth von Moltke, was a dominating figure in Prussia's government during the key decade of the 1860s, when a series of successful wars against Denmark, Austria, and France led to German unification under Prussia's leadership. A moderate conservative and supporter of executive monarchy, he was an avid modernizer who worked to improve the efficiency of the army. (en)
- Albrecht Theodor Emil Graf von ROON (30a de Aprilo 1803 – 23a de Februaro 1879) estis prusia militisto kaj ŝtatestro. Kiel Ministro de Milito el 1859 al 1873, Roon, kun Otto von Bismarck kaj Helmuth von Moltke, estis hegemonia figuro en la registaro de Prusio dum la ŝlosila jardeko de la 1860-aj jaroj, kiam serio de sukcesaj militoj kontraŭ Danio, Aŭstrio kaj Francio kondukis al la Germana unuigio sub la dominado de Prusio. Li estis konservema kaj reakcia subtenanto de la monarkio, kaj estis avida modernigisto kiu laboris por plibonigi la efikecon de la armeo. (eo)
- Albrecht Theodor Emil von Roon, ab 1871 Graf von Roon (* 30. April 1803 in Pleushagen bei Kolberg; † 23. Februar 1879 in Berlin), war ein preußischer Generalfeldmarschall. Als Kriegsminister hatte er wesentlichen Anteil am Erfolg Preußens in den Deutschen Einigungskriegen. Er gehört zu den bedeutendsten Heeresreformern seiner Zeit. (de)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon fue un militar y político prusiano. Albrecht von Roon, junto a Otto von Bismarck y Helmuth von Moltke, fue una de las más importantes figuras del gobierno prusiano durante la importante década de los 1860, cuando Alemania fue unificada bajo el mandato prusiano. (es)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (30 April 1803 – 23 Februari 1879) adalah seorang prajurit dan negarawan Prusia. Sebagai Menteri Perang dari 1859 sampai 1873, Roon, bersama dengan Otto von Bismarck dan Helmuth von Moltke, menjadi seorang figur yang mendominasi dalam pemerintahan Prusia pada masa penting 1860an, ketika serangkaian peperangan yang berhasil melawan Denmark, Austria dan Prancis membuat terciptanya penyatuan Jerman dibawah kepemimpinan Prusia. Sebagai seorang pendukung monarki yang konservatif dan reaksioner, ia adalah orang modern yang bekerja mempengaruhi efisiensi angkatan darat. (in)
- Albrecht Theodor Emil von Roon (né près de Kolberg en province de Poméranie le 30 avril 1803 – mort à Berlin le 23 février 1879) est un général et homme d'État prussien. Roon, avec le chancelier Bismarck et le général von Moltke, est l'un des principaux artisans de l'accroissement de la Prusse dans les années 1860, et l'un des fondateurs de l'Empire allemand. (fr)
- アルブレヒト・テオドール・エミール・フォン・ローン伯爵（Albrecht Theodor Emil Graf von Roon, 1803年4月30日 - 1879年2月23日）は、プロイセン及びドイツの貴族、軍人、政治家。ドイツ統一時代に活躍したプロイセンの陸軍大臣。爵位は伯爵で最終階級は陸軍元帥。 （在職1859年-1873年）として国王ヴィルヘルム1世の軍制改革を任せられていた。オットー・フォン・ビスマルクを宰相に据え、軍制改革を断行してドイツ統一に関わる3つの戦争の勝利に貢献した。1873年には一時的にプロイセン首相も務めた。軍人としての最終階級は1873年1月元帥。 (ja)
- 알브레히트 테오도어 에밀 폰 론 백작(독일어: Albrecht Theodor Emil Graf von Roon, 1803년 4월 30일 ~ 1879년 2월 23일)은 프로이센과 독일 제국의 군인, 정치가이다. 대대로 플랑드르 출신으로서 프로이센 에서 태어났는데 아버지는 프로이센군의 군인이었으나 나폴레옹 전쟁 도중 전사하였다. 1816년부터 프로이센 육군유년사관학교에서 군사 교육을 받기 시작하여 1824년에는 베를린의 프로이센 육군대학에 재학하여 2년 뒤에 졸업하였다. 이어 육군유년사관학교 교관으로 부임하고 1835년에는 대위로 진급, 프로이센 참모본부에 배속되어 프로이센 육군대학 강사로도 일하였다. 1848년에는 제8군단 참모장이 되었고, 같은 해에 독일에서 혁명이 발발하자 빌헬름 왕자와 함께 군단을 이끌었다. 1856년에는 소장, 1859년에는 중장으로 진급하여 이때부터 프로이센의 육군장관으로 재임하였다. 론은 프로이센의 예비군 제도인 란트베어(Landwehr) 제도가 오히려 양질의 군대를 만드는 데에 장애가 된다고 느끼자, 예비군을 줄이고 정규군을 늘이는 육군 개혁안을 만들었다. 그러나 당시 의회에서는 론의 이러한 행위를 맹비난하였으나 당시 수상인 오토 폰 비스마르크는 그를 두둔하였다. 1864년, 슐렌스비히와의 전쟁에서 프리드리히 왕세자와 함께 군을 이끌며 승전을 이끌어내자, 독일 내에서의 비판적인 여론이 우호적으로 바뀌었고 1866년 프로이센-오스트리아 전쟁 발발 직후에는 대장으로 진급하였다. 1871년 자작으로 봉해졌으며 1873년 1월에는 대장에서 원수로 진급함과 동시에 독일제국 제국수상으로 자리를 옮긴 비스마르크 대신 프로이센의 수상이 되었으나 열 달 뒤, 병으로 사임하였다. 1879년 2월 23일, 75세를 일기로 베를린에서 사망하였다. (ko)
- Albrecht Theodor Emil von Roon (Pleushagen, 30 aprile 1803 – Berlino, 23 febbraio 1879) è stato un militare e politico tedesco.Assieme al cancelliere Otto von Bismarck e al generale von Moltke, contribuì alla nascita dell'Impero tedesco e all'affermazione della Germania come potenza europea Figura dominante del governo prussiano durante la decade chiave di metà Ottocento, con una serie di guerre di successo contro Danimarca, Austria e Francia, portò al consolidamento della leadership prussiana in Europa. Conservatore e sostenitore della monarchia, egli fu tra i principali modernizzatori dell'efficienza dell'esercito prussiano nel XIX secolo. (it)
- Albrecht Theodor Emil (sinds 1871 Graf) von Roon ( bij Kolberg, 30 april 1803 - Berlijn, 23 februari 1879) was een Pruisisch generaal. Als minister van Oorlog droeg hij bij aan de militaire overwinningen van Pruisen die uiteindelijk leidden tot de stichting van het Duitse Keizerrijk. (nl)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (Pleushagen, 30 de abril de 1803 — Berlim, 23 de fevereiro de 1879) foi um militar e político prussiano. Albrecht von Roon junto com Otto von Bismarck e Helmuth von Moltke foi uma das figuras mais importantes do governo prussiano durante a década de 1860, quando a Alemanha foi unificada sob a liderança prussiana. (pt)
- Albrecht Theodor Emil von Roon, född 30 april 1803 i nära Kolberg i Hinterpommern, död 23 februari 1879 i Berlin, var en preussisk greve, militär och politiker. År 1821 blev Roon officer. Efter anställdes han som lärare vid kadettkåren, ägnade sig särskilt åt geografiska studier och skaffade sig ett namn som utgivare av läroböcker i geografi. Roon, som 1836 blev kapten vid generalstaben, var en tid militär handledare åt prins Fredrik Karl av Preussen särskilt under dennes vistelse vid universitetet i Bonn. Från 1848 stabschef vid 8:e armékåren deltog Roon i följande årets fälttåg i Baden; han blev 1850 regementschef, 1856 generalmajor och brigadchef samt1858 generallöjtnant och divisionschef. Efter att ha tagit del i förarbetena till arméns utökning och partiella ombildning utnämndes Roon i december 1859 till krigsminister. På denna post blev han banbrytande. Han var, som kung Vilhelm I senare skrev, "den hand, som med övad blick och outtröttlig ihärdighet slipade de vapen, med vilka Preussens här överallt segrade och åt sig och fäderneslandet vann oförgängliga lagrar". Som krigsminister ledde nämligen Roon vid Vilhelms sida det stora ombildningsarbetet inom preussiska armén och såg dess frukter i 1866 års fälttåg - Tyska enhetskriget, där han, liksom senare under fransk-tyska kriget 1870-1871, ledde de inre militära angelägenheterna från stora högkvarteret. Han var även den som för Vilhelm introducerade den blivande järnkanslern Bismarck. År 1871 upphöjdes han i grevligt stånd och 1873 utnämndes han till generalfältmarskalk. 1861-1871 var Roon även sjöminister. Av hälsoskäl tog han avsked 1873. Hans Denkwürdigkeiten (brev och anteckningar) utkom i 2 band 1892 (5:e upplagan 1905), hans tal i 3 band 1895-1896, en samling brev av Roon till 1895. Minnesmärken över Roon finns i Görlitz och Berlin. I många tyska städer finns det gator uppkallade efter honom. (sv)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (ur. 30 kwietnia 1803 w Pleśnej (niem. Pleushagen) koło Kołobrzegu, zm. 23 lutego 1879 w Berlinie) – pruski feldmarszałek i polityk, jedna z najważniejszych postaci okresu zjednoczenia Niemiec. W latach 1859–1873 był pruskim ministrem wojny, a w 1873 roku premierem Prus. (pl)
- Альбрехт Теодор Эмиль фон Ро́он (нем. Albrecht Theodor Emil Graf von Roon; 30 апреля 1803, , близ Кольберга, Померания, Пруссия — 23 февраля 1879, Берлин) — граф (19 января 1871), германский военный и государственный деятель, прусский генерал-фельдмаршал (1 января 1873 года). (ru)
- Альбрехт Теодор Еміль фон Роон (нім. Albrecht Theodor Emil Graf von Roon; 30 квітня 1803, , поблизу Кольберга в Померанії, Пруссія — 23 лютого 1879, Берлін) — граф (19 січня 1871), німецький військовий і державний діяч, прусський генерал-фельдмаршал (1 січня 1873). (uk)
- 阿爾布雷希特·西奧多·埃米爾·馮·羅恩帝国男爵（德語：Albrecht Theodor Emil Graf von Roon，德语发音：[ˈʔalbʁɛçt fɔn ʁoːn]；1803年4月30日-1879年2月23日）是普魯士的一名軍人和政治家，他在1859年至1873年擔任普魯士王國的戰爭部長。羅恩與奧托·馮·俾斯麥和赫爾穆特·馮·毛奇一起，是普魯士政府1860年代的主要人物，領導了對丹麥、奧地利和法國一系列戰爭的成功並最終統一了德意志地區。他是一位溫和的保守派和行政君主制的支持者，也是一位現代化主義者，致力於提高軍隊的效率。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Albrecht Theodor Emil hrabě von Roon (30. dubna 1803 – 23. února 1879 Berlín) byl pruský válečník a státník. Jako ministr války byl v klíčových 60. letech 19. století vedle Bismarcka a Moltkeho jedním ze tří vůdců Pruska, kteří provedli řadu úspěšných válek vedoucích ke sjednocení Německa. Roon byl konzervativním a politicky reakcionářským podporovatelem monarchie, ale zároveň byl nadšeným modernizátorem pruského vojska. V armádě dosáhl hodnosti polního maršála (Generalfeldmarschall, od 1. ledna 1873) a již předtím byl 19. ledna 1871 povýšen na hraběte (Graf). Krátce byl také v roce 1873, na tento post rezignoval ze zdravotních důvodů. (cs)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (German pronunciation: [ˈʔalbʁɛçt fɔn ʁoːn]; 30 April 1803 – 23 February 1879) was a Prussian soldier and statesman. As Minister of War from 1859 to 1873, Roon, along with Otto von Bismarck and Helmuth von Moltke, was a dominating figure in Prussia's government during the key decade of the 1860s, when a series of successful wars against Denmark, Austria, and France led to German unification under Prussia's leadership. A moderate conservative and supporter of executive monarchy, he was an avid modernizer who worked to improve the efficiency of the army. (en)
- Albrecht Theodor Emil Graf von ROON (30a de Aprilo 1803 – 23a de Februaro 1879) estis prusia militisto kaj ŝtatestro. Kiel Ministro de Milito el 1859 al 1873, Roon, kun Otto von Bismarck kaj Helmuth von Moltke, estis hegemonia figuro en la registaro de Prusio dum la ŝlosila jardeko de la 1860-aj jaroj, kiam serio de sukcesaj militoj kontraŭ Danio, Aŭstrio kaj Francio kondukis al la Germana unuigio sub la dominado de Prusio. Li estis konservema kaj reakcia subtenanto de la monarkio, kaj estis avida modernigisto kiu laboris por plibonigi la efikecon de la armeo. (eo)
- Albrecht Theodor Emil von Roon, ab 1871 Graf von Roon (* 30. April 1803 in Pleushagen bei Kolberg; † 23. Februar 1879 in Berlin), war ein preußischer Generalfeldmarschall. Als Kriegsminister hatte er wesentlichen Anteil am Erfolg Preußens in den Deutschen Einigungskriegen. Er gehört zu den bedeutendsten Heeresreformern seiner Zeit. (de)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon fue un militar y político prusiano. Albrecht von Roon, junto a Otto von Bismarck y Helmuth von Moltke, fue una de las más importantes figuras del gobierno prusiano durante la importante década de los 1860, cuando Alemania fue unificada bajo el mandato prusiano. (es)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (30 April 1803 – 23 Februari 1879) adalah seorang prajurit dan negarawan Prusia. Sebagai Menteri Perang dari 1859 sampai 1873, Roon, bersama dengan Otto von Bismarck dan Helmuth von Moltke, menjadi seorang figur yang mendominasi dalam pemerintahan Prusia pada masa penting 1860an, ketika serangkaian peperangan yang berhasil melawan Denmark, Austria dan Prancis membuat terciptanya penyatuan Jerman dibawah kepemimpinan Prusia. Sebagai seorang pendukung monarki yang konservatif dan reaksioner, ia adalah orang modern yang bekerja mempengaruhi efisiensi angkatan darat. (in)
- Albrecht Theodor Emil von Roon (né près de Kolberg en province de Poméranie le 30 avril 1803 – mort à Berlin le 23 février 1879) est un général et homme d'État prussien. Roon, avec le chancelier Bismarck et le général von Moltke, est l'un des principaux artisans de l'accroissement de la Prusse dans les années 1860, et l'un des fondateurs de l'Empire allemand. (fr)
- アルブレヒト・テオドール・エミール・フォン・ローン伯爵（Albrecht Theodor Emil Graf von Roon, 1803年4月30日 - 1879年2月23日）は、プロイセン及びドイツの貴族、軍人、政治家。ドイツ統一時代に活躍したプロイセンの陸軍大臣。爵位は伯爵で最終階級は陸軍元帥。 （在職1859年-1873年）として国王ヴィルヘルム1世の軍制改革を任せられていた。オットー・フォン・ビスマルクを宰相に据え、軍制改革を断行してドイツ統一に関わる3つの戦争の勝利に貢献した。1873年には一時的にプロイセン首相も務めた。軍人としての最終階級は1873年1月元帥。 (ja)
- Albrecht Theodor Emil von Roon (Pleushagen, 30 aprile 1803 – Berlino, 23 febbraio 1879) è stato un militare e politico tedesco.Assieme al cancelliere Otto von Bismarck e al generale von Moltke, contribuì alla nascita dell'Impero tedesco e all'affermazione della Germania come potenza europea Figura dominante del governo prussiano durante la decade chiave di metà Ottocento, con una serie di guerre di successo contro Danimarca, Austria e Francia, portò al consolidamento della leadership prussiana in Europa. Conservatore e sostenitore della monarchia, egli fu tra i principali modernizzatori dell'efficienza dell'esercito prussiano nel XIX secolo. (it)
- Albrecht Theodor Emil (sinds 1871 Graf) von Roon ( bij Kolberg, 30 april 1803 - Berlijn, 23 februari 1879) was een Pruisisch generaal. Als minister van Oorlog droeg hij bij aan de militaire overwinningen van Pruisen die uiteindelijk leidden tot de stichting van het Duitse Keizerrijk. (nl)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (Pleushagen, 30 de abril de 1803 — Berlim, 23 de fevereiro de 1879) foi um militar e político prussiano. Albrecht von Roon junto com Otto von Bismarck e Helmuth von Moltke foi uma das figuras mais importantes do governo prussiano durante a década de 1860, quando a Alemanha foi unificada sob a liderança prussiana. (pt)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (ur. 30 kwietnia 1803 w Pleśnej (niem. Pleushagen) koło Kołobrzegu, zm. 23 lutego 1879 w Berlinie) – pruski feldmarszałek i polityk, jedna z najważniejszych postaci okresu zjednoczenia Niemiec. W latach 1859–1873 był pruskim ministrem wojny, a w 1873 roku premierem Prus. (pl)
- Альбрехт Теодор Эмиль фон Ро́он (нем. Albrecht Theodor Emil Graf von Roon; 30 апреля 1803, , близ Кольберга, Померания, Пруссия — 23 февраля 1879, Берлин) — граф (19 января 1871), германский военный и государственный деятель, прусский генерал-фельдмаршал (1 января 1873 года). (ru)
- Альбрехт Теодор Еміль фон Роон (нім. Albrecht Theodor Emil Graf von Roon; 30 квітня 1803, , поблизу Кольберга в Померанії, Пруссія — 23 лютого 1879, Берлін) — граф (19 січня 1871), німецький військовий і державний діяч, прусський генерал-фельдмаршал (1 січня 1873). (uk)
- 阿爾布雷希特·西奧多·埃米爾·馮·羅恩帝国男爵（德語：Albrecht Theodor Emil Graf von Roon，德语发音：[ˈʔalbʁɛçt fɔn ʁoːn]；1803年4月30日-1879年2月23日）是普魯士的一名軍人和政治家，他在1859年至1873年擔任普魯士王國的戰爭部長。羅恩與奧托·馮·俾斯麥和赫爾穆特·馮·毛奇一起，是普魯士政府1860年代的主要人物，領導了對丹麥、奧地利和法國一系列戰爭的成功並最終統一了德意志地區。他是一位溫和的保守派和行政君主制的支持者，也是一位現代化主義者，致力於提高軍隊的效率。 (zh)
- Albrecht Theodor Emil Graf von Roon (Pleushagen, Prússia, Sacre Imperi Romanogermànic(actual Pleśna, Voivodat de Pomerania Occidental, Polònia) 30 d'abril de 1803 - Berlín, Regne de Prússia, Imperi Alemany, 23 de febrer de 1879), va ser un militar i estadista prussià. Com a ministre de la Guerra de 1859 a 1873, Roon, juntament amb Otto von Bismarck i Helmuth von Moltke, va ser una figura dominant del govern de Prússia durant la dècada clau de la dècada de 1860, quan una sèrie de guerres reeixides contra Dinamarca, Àustria i França van provocar la unificació alemanya sota el lideratge de Prússia. Conservador moderat i partidari de la monarquia executiva, va ser un àvid modernitzador que va treballar per millorar l'eficiència de l'exèrcit. (ca)
- 알브레히트 테오도어 에밀 폰 론 백작(독일어: Albrecht Theodor Emil Graf von Roon, 1803년 4월 30일 ~ 1879년 2월 23일)은 프로이센과 독일 제국의 군인, 정치가이다. 대대로 플랑드르 출신으로서 프로이센 에서 태어났는데 아버지는 프로이센군의 군인이었으나 나폴레옹 전쟁 도중 전사하였다. 1816년부터 프로이센 육군유년사관학교에서 군사 교육을 받기 시작하여 1824년에는 베를린의 프로이센 육군대학에 재학하여 2년 뒤에 졸업하였다. 이어 육군유년사관학교 교관으로 부임하고 1835년에는 대위로 진급, 프로이센 참모본부에 배속되어 프로이센 육군대학 강사로도 일하였다. 1871년 자작으로 봉해졌으며 1873년 1월에는 대장에서 원수로 진급함과 동시에 독일제국 제국수상으로 자리를 옮긴 비스마르크 대신 프로이센의 수상이 되었으나 열 달 뒤, 병으로 사임하였다. 1879년 2월 23일, 75세를 일기로 베를린에서 사망하였다. (ko)
- Albrecht Theodor Emil von Roon, född 30 april 1803 i nära Kolberg i Hinterpommern, död 23 februari 1879 i Berlin, var en preussisk greve, militär och politiker. År 1821 blev Roon officer. Efter anställdes han som lärare vid kadettkåren, ägnade sig särskilt åt geografiska studier och skaffade sig ett namn som utgivare av läroböcker i geografi. (sv)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
