| dbo:abstract
|
- Vincenzo Scaramuzza (Crotona, 1885 - Buenos Aires, 24 de març de 1968) fou un pianista i pedagog musical italià. El seu pare, Francesco, el presentà a un reconegut professor de piano, va començar a actuar als set anys. Després de passar un examen difícil, va guanyar una beca que li va permetre continuar els seus estudis a la prestigiosa Acadèmia de Música de "San Pietro a Maiella" a Nàpols on va conèixer els millors professors de l'època, com , i . Encara era molt jove quan va obtenir el diploma amb la felicitació del jurat i va començar la seva carrera com a pianista de concerts, actuant a les grans ciutats italianes. Però la seva gran aspiració era ensenyar. En la seva època, era molt difícil obtenir un lloc docent en qualsevol de les acadèmies italianes de música. Scaramuzza va haver de participar en una competició nacional molt difícil, un autèntic repte per als millors estudiants de piano d'Itàlia. Entre tots els concursants, només Scaramuzza, i un altre estudiant, Attilio Brugnoli, van aconseguir la nota més alta. Però, per algunes raons burocràtiques i perquè era més gran que Scaramuzza, va ser Brugnoli qui va obtenir el lloc docent important a l'Acadèmia de Música de Parma, mentre que Scaramuzza va rebre un premi de consolació, un lloc de docència menor a Nàpols. Decepcionat i molest per les excessives regles burocràtiques del sistema educatiu italià que, segons el seu parer, dificultaven la llibertat d'expressió d'un professor, després de dos mesos només ensenyant a Nàpols, Scaramuzza va decidir abandonar Itàlia. Va ser l'any 1907 quan es va traslladar a l'Argentina, on va començar realment la seva carrera com a professor a l'Acadèmia de Música Santa Cecília, a Buenos Aires. Després, després de casar-se amb una de les seves estudiants, Sara Bagnati, va fundar l'"Acadèmia de Música Scaramuzza" el 1912. També va reprendre la seva carrera com a pianista de concerts, actuant no només a l'Argentina, sinó també a Europa. Aviat es va fer famós com a virtuós del piano. Va ser conegut arreu de l'Amèrica del Sud i del Nord i Europa per l'absoluta confiança amb la qual va poder interpretar fins i tot les peces més reptants del repertori gràcies a la seva formidable tècnica que li va permetre un domini complet de l'instrument. Però la seva crida pedagògica era més forta que la seva carrera d'artistes de concerts. Així, el 1923 va donar els seus darrers concerts, sobretot un memorable a Berlín, on va interpretar tres sonates de Beethoven (op. 31 n ° 2, op. 106 i op. 110) sota l'aplaudiment de Ferruccio Busoni. A partir d'aquest moment es va dedicar exclusivament a l'ensenyament, perfeccionant el seu extraordinari mètode innovador per a l'ensenyament del piano. Aquest mètode, basat en un estudi precís de l'anatomia del pianista, permet una relaxació completa dels músculs i tendons de les mans i els braços, fins i tot quan el pianista interpreta les peces més difícils de la música. Com a conseqüència, el so sempre suau i rodó, mai metàl·lic, ni tan sols en el fortissimo, i la intèrpret mai es veu afectada per cap enduriment muscular. Per tant, Scaramuzza es va dedicar només a l'ensenyament des del 1923 en endavant. Va ensenyar a molts pianistes clàssics internacionals coneguts com a Martha Argerich, , , , , , , i , pare de Daniel Barenboim, sense oblidar i que van publicar el 2009 un CD d'homenatge a la seva professora. També va ensenyar als pianistes de tango , , , , , i . També va ser compositor. Entre les seves poques composicions hi havia Bosco Incantato, Hamlet, ambdues obres de música de cambra i quatre Mazurkas compostes per al piano. No va deixar cap registre del seu sistema d'ensenyament com a llibre, però una de les seves estudiants, Maria Rosa Oubiña de Castro, el va reconstruir a partir del material que va escriure durant la seva vida. El llibre resultant es titula "Enseñanzas de un gran maestro", i va ser publicat el 1973. A més, després s'han publicat quatre llibres rellevants: L'arte pianistica di Vincenzo Scaramuzza del professor Antonio Lavoratore el 1987, Le Moi intime du Piano de Pierre Tran el 2009, Vincenzo Scaramuzza - Il Maestro dei grandi pianisti de Panzica Pamela Ivana Edmea el 2012 i Vicente Scaramuzza. La vigència d'una escuela pianística de Sebastian Colombo el 2013. En els darrers anys de la seva vida, Scaramuzza es va veure obligat a quedar-se al llit per una greu malaltia, però mai va abandonar l'ensenyament: va tenir el piano mudat a la seva habitació i des del llit va continuar donant lliçons als seus estudiants fins al final. Va morir a Buenos Aires el 24 de març de 1968. (ca)
- Vincenzo Scaramuzza, auch Vicente Scaramuzza (* 19. Juni 1885 in Crotone; † 24. März 1968 in Buenos Aires) war ein italienisch-argentinischer Pianist und Musikpädagoge. (de)
- Vincenzo Scaramuzza (Crotone, Italia; 19 de junio de 1885-Buenos Aires, Argentina; 24 de marzo de 1968) fue un pianista, compositor, y famoso pedagogo y maestro de piano italo-argentino, uno de los fundadores de la tradición pianística argentina. Alentado por su padre, Francesco, ingresó en el Conservatorio de San Pietro a Maiella de Nápoles y tiempo después emigró a Argentina, en 1907, prosiguiendo sus estudios en la Academia Santa Cecilia de Música. Se casó con Sara Bagnati y junto a ella abrió la Academia Scaramuzza en 1912 en Buenos Aires. Su carrera como pianista abarcó Argentina y Europa. Desde 1923 se dedicó a la enseñanza, contándose entre sus discípulos más eminentes a Martha Argerich, Bruno Leonardo Gelber, Daniel Levy, Mauricio Kagel, Susana Vincenti, Fausto Zadra, , Carmen Piazzini, Sylvia Kersenbaum, Alberto Neuman, , Antonio De Raco, Francisco Amicarelli, Perla Carmona, Elizabeth Westerkamp, Renée Gout, Nilda Somma, Concepción Rapisardi y Enrique Barenboim, padre de Daniel Barenboim. Fueron también discípulos suyos los célebres pianistas y compositores de tango Horacio Salgán, Osvaldo Pugliese, Atilio Stampone, Orlando Goñi y la cantante y periodista Blackie entre otros. Entre sus pocas composiciones se recuerdan al Bosco Incantato ("El bosque encantado") y Amleto ("Hamlet"), ambas obras de música de cámara.Según la pianista argentina Martha Argerich, Scaramuzza poseía un estilo muy italiano, orientado al "sonido cantabile" y "redondo".No dejó constancia de su método pero en 1973 su pupila María Rosa Oubiña de Castro lo resumió en el libro Enseñanzas de un gran maestro. Otras publicaciones recientes sobre su vida son Vincenzo Scaramuzza: Il Maestro dei grandi pianisti, Genialità di un artista e di un didatta, de Panzica Pamela Ivana Edmea (2012), y Vicente Scaramuzza: La vigencia de una escuela pianística, de Sebastián Colombo (2013). (es)
- Vincenzo Scaramuzza est un pianiste italien né à Crotone le 19 juin 1885, mort à Buenos Aires le 24 mars 1968. (fr)
- Vincenzo Scaramuzza (also known as Vicente Scaramuzza; 1885–1968) was an Italian pianist and music teacher. (en)
- Vincenzo Francesco Scaramuzza (castiglianizzato in Vicente Francisco Scaramuzza; Crotone, 19 giugno 1885 – Buenos Aires, 24 marzo 1968) è stato un pianista, compositore e insegnante italiano naturalizzato argentino. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Vincenzo Scaramuzza, auch Vicente Scaramuzza (* 19. Juni 1885 in Crotone; † 24. März 1968 in Buenos Aires) war ein italienisch-argentinischer Pianist und Musikpädagoge. (de)
- Vincenzo Scaramuzza est un pianiste italien né à Crotone le 19 juin 1885, mort à Buenos Aires le 24 mars 1968. (fr)
- Vincenzo Scaramuzza (also known as Vicente Scaramuzza; 1885–1968) was an Italian pianist and music teacher. (en)
- Vincenzo Francesco Scaramuzza (castiglianizzato in Vicente Francisco Scaramuzza; Crotone, 19 giugno 1885 – Buenos Aires, 24 marzo 1968) è stato un pianista, compositore e insegnante italiano naturalizzato argentino. (it)
- Vincenzo Scaramuzza (Crotona, 1885 - Buenos Aires, 24 de març de 1968) fou un pianista i pedagog musical italià. El seu pare, Francesco, el presentà a un reconegut professor de piano, va començar a actuar als set anys. Després de passar un examen difícil, va guanyar una beca que li va permetre continuar els seus estudis a la prestigiosa Acadèmia de Música de "San Pietro a Maiella" a Nàpols on va conèixer els millors professors de l'època, com , i . Encara era molt jove quan va obtenir el diploma amb la felicitació del jurat i va començar la seva carrera com a pianista de concerts, actuant a les grans ciutats italianes. (ca)
- Vincenzo Scaramuzza (Crotone, Italia; 19 de junio de 1885-Buenos Aires, Argentina; 24 de marzo de 1968) fue un pianista, compositor, y famoso pedagogo y maestro de piano italo-argentino, uno de los fundadores de la tradición pianística argentina. (es)
|
