An Entity of Type: book, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Vienna Dioscurides or Vienna Dioscorides is an early 6th-century Byzantine Greek illuminated manuscript of an even earlier 1st century AD work, De materia medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς : Perì hylēs iatrikēs in the original Greek) by Pedanius Dioscorides in uncial script. It is an important and rare example of a late antique scientific text. After residing in Constantinople for just over a thousand years, the text passed to the Holy Roman Emperor in Vienna in the 1500s, a century after the city fell to the Ottomans.

Property Value
dbo:abstract
  • El Dioscòrides de Viena o Dioscúrides, és manuscrit il·luminat greco-bizantí del segle vi de De Materia Medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς en el grec original) amb textos del Dioscòrides en guió uncial. És un exemple important i estrany d'un text científic antic tardà. Consta de 491 folis de vitel·la , mesura 37 per 30 cm i conté més de 400 imatges d'animals i plantes, la majoria fetes en un estil naturalista. A més del text per Dioscòrides, el manuscrit incorpora la Carmen de herbis atribuït a Rufus, una paràfrasi d'un tractat ornitològic per part d'un conegut com a Dionysius, normalment identificat com a Dionysius de Filadèlfia, i una paràfrasi de Nicandre , tractat sobre el tractament de les picades de serp. El manuscrit va ser creat al voltant del 515 dC en la capital de l'Imperi Romà d'Orient a la capital, Constantinoble, per a una princesa romana d'Orient resident, Anicia Juliana, filla d'Anicius Olybrius, qui hi havia estat un des darrers emperadors romans occidentals. El manuscrit és consegüentment també conegut com a Còdex d'Anicia Juliana pels investigadors. Encara que va ser creat com a còpia de luxe, en segles posteriors va ser utilitzat diàriament com a manual en l'hospital imperial de Constantinoble. Una nota medieval recorda que una infermera grega, anomenada Nathanael, el va recuperar el 1406. Després de restar a Constantinoble per uns mil anys, el text va passar a l'Emperador del Sacre Imperi Romà a Viena, sobre el 1500s, un segle després que la ciutat hagués caigut en mans des Otomans. Durant tot el període bizantí el manuscrit va ser utilitzat com l'original per còpies de treball, que es van lliurar a dignataris estrangers, incloent l'edició en àrab de Abd al-Rahman III d'Espanya, per la creació del qual l'emperador romà d'Orient Constantí VII va enviar una còpia grega i un traductor. Una nota que enregistra el nom d'un tal Michael de la Guàrdia varega es troba igualment en el text. El manuscrit va ser restaurat i una taula de continguts i extenses van ser afegides en minúscula romana d'Orient pel notari patriarca el 1406. A mitjans de 1400 es va utilitzar per crear el Dioscòrides del Papa Alexandre VII, ara en la Biblioteca de Vaticà, pels monjos del Monestir Baptista Ortodox Grec de St Joan a Constantinoble. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453 un propietari posterior va escriure el nom de cada planta en àrab i hebreu. El manuscrit, encara a Istanbul un segle després de la caiguda de la ciutat, va ser adquirit per Moses Hamon, un metge jueu que parlava àrab i que treballava pel sultà Solimà I el Magnífic, per encàrrec del diplomàtic flamenc , que treballava per l'emperador Ferran I de la dinastia dels Habsburg. El manuscrit es troba ara a la Österreichische Nationalbibliothek (Biblioteca Nacional d'Àustria a Viena, on està identificat com el Còdex Vindobonensis med. gr. 1." El manuscrit va ser inscrit al Programa Memòria del Món de la UNESCO el 1997 en reconeixement de la seva importància històrica. (ca)
  • Der Wiener Dioskurides (auch Anicia-Codex oder Anicia-Kodex, Anicia-Juliana-Kodex oder Codex Juliana Anicia) ist eine spätantike, illustrierte Sammelhandschrift in griechischer Sprache. Der Kodex wurde als pharmakologisches Handbuch gebraucht und enthält vor allem Texte des Arztes Pedanios Dioskurides (De Materia medica). Der sowohl botanische und zoologische als auch pharmazeutische und pharmakologische Inhalte aufweisende Text ist mit zahlreichen Pflanzenbildern, figürlichen Malereien und zoologischen Illustrationen versehen. Angefertigt wurde die Handschrift um das Jahr 512 für Anicia Juliana, eine vornehme Römerin kaiserlicher Abstammung. Heute ist sie ein wertvolles Quellenwerk für antike Naturwissenschaften und frühbyzantinische Kunst- und Kulturgeschichte. Seit 1997 zählt der Kodex, der sich seit dem 16. Jahrhundert in Wien befindet, zum UNESCO-Weltdokumentenerbe. Aufbewahrungsort ist die Österreichische Nationalbibliothek in Wien, wo die Sammelhandschrift die Signatur Codex (Vindobonensis) medicus Graecus 1 hat. Sie umfasst heute 485 großformatige Pergamentblätter (etwa 30 × 37 cm). Den Hauptteil bildet ein umfangreiches Kräuterbuch, genannt Dioskuridesherbarium, mit 383 Beschreibungen und Miniaturen von Heilpflanzen. Die meisten Texte sind der um 78 n. Chr. entstandenen Materia Medica von Pedanios Dioskurides entnommen, aber auch Texte von Krateuas und Galenos fanden Verwendung. Danach folgen fünf weitere naturkundliche Werke: das Carmen de viribus herbarum (ein Gedicht über Heilpflanzen) sowie vier Paraphrasen (Bearbeitungen von Texten anderer Autoren): die Paraphrase des Euteknios zu den „Theriaka“ des Nikandros von Kolophon, die Paraphrase des Euteknios zu den „Alexipharmaka“ des Nikandros von Kolophon, die Paraphrase der „Halieutika“ des Oppianos und die Paraphrase der „Ornithiaka“ („Ixeutica“) des Dionysios. Den Anhang bildet mit dem Fragment eines Menäon ein liturgischer Text aus dem 11. Jahrhundert. (de)
  • Dioscórides de Viena es un manuscrito ilustrado de principios del siglo VI que está redactado en griego y forma parte de la obra De materia medica de Dioscórides. Es un ejemplo importante y raro de un texto científico de la Antigüedad tardía. Los 491 folios de vitela miden 37 por 30 cm y contienen más de 400 imágenes de animales y plantas, la mayoría en un estilo naturalista. Además del texto escrito por Dioscórides, contiene el anexo Carmen de herbis atribuido a Rufo de Éfeso, una paráfrasis de un tratado ornitológico atribuido a un cierto Dionisio, generalmente identificado con y una paráfrasis de un tratado de Nicandro sobre el tratamiento de las mordeduras de serpientes. El manuscrito se realizó en 515 para la princesa bizantina Anicia Juliana, hija del emperador Olibrio. Aunque originalmente fue creada como una copia de lujo, hay algunos indicios de que en siglos posteriores fue utilizado diariamente como libro de texto de hospital. Incluye algunas anotaciones en árabe.​ Fue descubierto en Estambul en la década de 1560, por el diplomático flamenco que estaba bajo las órdenes del emperador Fernando I. El emperador compró el manuscrito y se encuentra ahora en la Biblioteca Nacional de Austria en Viena. Fue inscrito en el registro del Programa Memoria del Mundo de la Unesco en 1997, en reconocimiento a su importancia histórica.​ (es)
  • Le Dioscoride de Vienne (Vienne, Österreichische Nationalbibliothek, Cod. Med. Gr. 1.) est l'un des plus anciens exemplaires conservés du De materia medica de Dioscoride, puisqu'il date du début du VIe siècle. Les 491 folios de vélin contiennent plus de 400 dessins d'animaux et de plantes, réalisés pour la plupart dans un style naturaliste. Le manuscrit a été réalisé aux environs de 515 pour la princesse byzantine Anicia Juliana, fille de l’empereur Olybrius. Le codex mesure 37 x 30 cm. Bien qu'il s’agisse initialement d’une copie de luxe, divers indices permettent de penser que, dans les siècles qui ont suivi, il a été utilisé quotidiennement dans un hôpital. On observe qu’il comporte des annotations en arabe. En plus du texte de Dioscoride, il a été ajouté au manuscrit le Carmen de herbis attribué à Rufus, une paraphrase d’un traité ornithologique d’un certain Dionysius, généralement identifié comme étant , et une paraphrase du traité de Nicandre de Colophon sur le traitement des morsures de serpents. (fr)
  • Il Dioscoride di Vienna è la più antica copia illustrata dell'opera De materia medica di Dioscoride di Anazarbo, medico e botanico greco vissuto nel I secolo d.C. nella Roma dei tempi di Nerone. Il codice è talvolta chiamato anche Codex Aniciae Julianae per nobilitarlo, in quanto espone una miniatura della nobile bizantina Anicia Giuliana. Altri nomi sono Codex Vindobonensis (Vindobonensis Medicus Graecus 1, da Vindobona, nome latino di Vienna) o Codex Byzantinus. Questa copia è un capolavoro della tecnica della miniatura del VI secolo ed appartiene alla Biblioteca nazionale austriaca a Vienna. (it)
  • ウィーン写本、ヴィンドボネンシス(ラテン語: Codex vindobonensis)は、古代ローマの医師ディオスコリデス(40年頃 - 90年)による本草書『薬物誌』のギリシャ語の写本である。西ローマ帝国の皇女であった貴婦人(462年 - 527/528年)に捧げるために、512年から520年のいずれかの年にコンスタンティノープルで作成された。現在ウィーンのオーストリア国立図書館に収蔵されている。 所在地のウィーンにちなんで、ウィーン写本、ヴィンドボネンシスと呼ばれる。また、生まれた場所からディオスクリデス・コンスタンティノポリタヌス、コンスタンティノポリタヌス写本、コンスタンティノープル写本とも呼ばれ、簡単にC写本といいならわされている。献呈者の名を冠し、アニキア・ユリアナ写本とも称される。現在「ギリシア医学写本1」(Codex medicus graecus 1)という図書番号を持つ。 重要かつ貴重な古代末期のギリシャ語の写本で、現在は491枚の羊皮紙製のフォリオからなる。その内、現存する古いフォリオは481枚である。その古さと素材、度重なる使用から保存状態は良いとはいえず、何度も修復されている。すばらしい大文字体で書かれ、多くの彩色図が収められている。彩色図には、古代ギリシャの医師・本草家クラテウアス(紀元前1世紀)の植物画をコピーした図のように、写実的・立体的な美しい図と、図式的・平面的な図があり、これには呪術的なものも含まれる。内容は、ディオスコリデスの『薬物誌』をアルファベット順に並べ替えたものに、他の人物の小著が取り入れられている。「ウィーン写本」には、合理的であった元々の『薬物誌』とは対照的に、呪術的・異教的な内容もみられる。植物のアラビア名、ラテン名、ギリシア名、ペルシア名が書き込まれており、他にも多様な言語で多くの書き込みがある。 9世紀に渡って失われていたが、15世紀前半に表舞台に表れ、コンスタンティノープルのプロドモス修道院の修道士によって製本し直された。オスマン帝国皇帝スレイマン2世の侍医であったユダヤ人のものであったが、神聖ローマ帝国皇帝フェルディナントによってオスマン帝国に派遣された大使で本草家のオージェ・ギスラン・ド・ブスベック(Ogier Ghiselin de Busbecq)がウィーン写本を見つけ、ハモンの息子からブスベックの仲介で神聖ローマ帝国皇帝マクシミリアン2世に売却された。これにより、1569年にウィーンの宮廷図書館にもたらされた。神聖ローマ皇帝の侍医で王室史編纂家のJ・サンブクスや、植物学者レンベルト・ドドエンス、カロルス・クルシウスらの関心を集めた。 (ja)
  • The Vienna Dioscurides or Vienna Dioscorides is an early 6th-century Byzantine Greek illuminated manuscript of an even earlier 1st century AD work, De materia medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς : Perì hylēs iatrikēs in the original Greek) by Pedanius Dioscorides in uncial script. It is an important and rare example of a late antique scientific text. After residing in Constantinople for just over a thousand years, the text passed to the Holy Roman Emperor in Vienna in the 1500s, a century after the city fell to the Ottomans. The 491 vellum folios measure 37 by 30 cm and contain more than 400 pictures of animals and plants, most done in a naturalistic style. In addition to the text by Dioscorides, the manuscript has appended to it, the Carmen de herbis attributed to Rufus, a paraphrase of an ornithological treatise by a certain Dionysius, usually identified with , and a paraphrase of Nicander's treatise on the treatment of snake bites. (en)
  • O Dioscórides de Viena é um manuscrito iluminado do começo do século VI do de Dioscórides em grego. É um importante e raro exemplar de um texto científico da Antiguidade Tardia. Os 491 fólios de papel velino medem 37 por 30 cm e contêm mais de 400 imagens de animais e plantas, a maioria feito em estilo naturalista. Além do texto de Dioscórides, ao manuscrito foi anexado o Carmen de herbis atribuído a Rufo, uma paráfrase de um tratado ornitológico de um certo Dionísio, geralmente identificado com , e uma paráfrase sobre o tratamento de Nicandro de picadas de cobra. O manuscrito foi criado ca. 515 e foi feito pela princesa bizantina Anícia Juliana, a filha do imperador Olíbrio (r. 472). Embora tenha sido originalmente criado como uma cópia luxuosa, há alguns indícios que em séculos posteriores foi usado diariamente como um livro hospitalar. Inclui alguns anotações em árabe. Uma tradução árabe do manuscrito foi descoberta em Istambul nos anos 1560 pelo diplomata flamengo que estava a serviço do imperador Fernando I (r. 1558-1564). O imperador comprou o manuscrito e está agora na Biblioteca Nacional Austríaca em Viena. O manuscrito foi inscrito no Programa Memória do Mundo da UNESCO em 1997 em reconhecimento de sua importância histórica. (pt)
  • Віденський Діоскорид — візантійський грецький ілюмінований рукопис початку 6-го ст., який містить твір (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς оригінальною грецькою) Діоскорида шрифтом унціал. Це важливий і рідкісний приклад пізньоантичного наукового тексту. 491 пергаментних фоліо мають розміри 37 на 30 см і містять понад 400 малюнків тварин і рослин, більшість з яких виконана в натуралістичному стилі. Крім тексту Діоскорида, рукопис має додані до нього , який приписують Руфу, переказ орнітологічного трактату якогось Діонісія, що, як правило, ототожнюється з Діонісієм Філадельфійським, і переказ трактату про лікування зміїних укусів Нікандра. Рукопис був створенмй близько 515 року в столиці Візантійської (Східної Римської) імперії Константинополі, для візантійської імперської принцеси, Аніції Юліани, дочки Аніція Олібрія, який був одним з останніх західних римських імператорів. Відповідно науковці називають рукопис Кодекс Аніції Юліани. Хоча він був створений як розкішна копія, в наступні століття його використовували щодня в якості підручника у імператорському госпіталі Константинополя і середньовічний напис свідчить, що грецький медбрат по імені Натанаїл, замовив його перепліт 1406 р. Після того, як рукопис проіснував в Константинополі більше тисячі років, цей текст потрапив до імператора Священної Римської Імперії у Відні в 1500-х роках, століття після того, як місто було захоплено османами. Протягом візантійського періоду рукопис використовувався як оригіналу для копії твору, які дарувались іноземним лідерам, в тому числі арабське видання Абд Ар-Рахмана III Іспанського, для створення якого візантійський імператор Костянтин VII Багрянородний направив грецьку копію і перекладача. На тексті також є нотатка з іменем Михайла з Варязької гвардії. 1406 року рукопис була реставрований і до нього був доданий зміст і велика схолія візантійським грецьким мініскулом, патріаршим нотаріусом Іоаном Хортасменосом. В середині 1400-х років рукопис був використаний для створення Діоскорида папи Олександра VII, який тепер зберігається у Ватиканській бібліотеці, ченцями грецького православного монастиря св. Івана Хрестителя в Константинополі. Після падіння Константинополя в 1453 році, подальший власник підписав кожну рослину назвою арабською мовою та івритом. Рукопис продовжував зберігатись у Стамбулі століття після падіння міста, і був придбаний у Мойсея Хамона, арабомовного єврейського лікаря султана Сулеймана Пишного, фламандським дипломатом Ож'є Гісленом де Бусбеком, який був на службі у імператора Фердинанда I з австрійських Габсбургів. Рукопис зараз зберігається в Австрійській національній бібліотеці у Відні, де він визначається як «Codex Vindobonensis med. gr. 1.» Рукопис був включений у реєстр програми ЮНЕСКО «Пам'ять світу» 1997 року на знак визнання його історичної значимості. (uk)
  • Ве́нский Диоскори́д (лат. Codex Vindobonensis или лат. Codex Aniciae Julianae) — иллюминированная рукопись сочинения Диоскорида «О лекарственных веществах» (др.-греч. Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, лат. De materia medica), созданная в начале VI века в Константинополе. Хранится в Вене в Австрийской национальной библиотеке (каталожное обозначение Codex medicus Graecus 1). В 1997 году ЮНЕСКО внесло Венский Диоскорид в международный реестр «Память мира». (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1366582 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12586 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1116047434 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Il Dioscoride di Vienna è la più antica copia illustrata dell'opera De materia medica di Dioscoride di Anazarbo, medico e botanico greco vissuto nel I secolo d.C. nella Roma dei tempi di Nerone. Il codice è talvolta chiamato anche Codex Aniciae Julianae per nobilitarlo, in quanto espone una miniatura della nobile bizantina Anicia Giuliana. Altri nomi sono Codex Vindobonensis (Vindobonensis Medicus Graecus 1, da Vindobona, nome latino di Vienna) o Codex Byzantinus. Questa copia è un capolavoro della tecnica della miniatura del VI secolo ed appartiene alla Biblioteca nazionale austriaca a Vienna. (it)
  • Ве́нский Диоскори́д (лат. Codex Vindobonensis или лат. Codex Aniciae Julianae) — иллюминированная рукопись сочинения Диоскорида «О лекарственных веществах» (др.-греч. Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, лат. De materia medica), созданная в начале VI века в Константинополе. Хранится в Вене в Австрийской национальной библиотеке (каталожное обозначение Codex medicus Graecus 1). В 1997 году ЮНЕСКО внесло Венский Диоскорид в международный реестр «Память мира». (ru)
  • El Dioscòrides de Viena o Dioscúrides, és manuscrit il·luminat greco-bizantí del segle vi de De Materia Medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς en el grec original) amb textos del Dioscòrides en guió uncial. És un exemple important i estrany d'un text científic antic tardà. Consta de 491 folis de vitel·la , mesura 37 per 30 cm i conté més de 400 imatges d'animals i plantes, la majoria fetes en un estil naturalista. A més del text per Dioscòrides, el manuscrit incorpora la Carmen de herbis atribuït a Rufus, una paràfrasi d'un tractat ornitològic per part d'un conegut com a Dionysius, normalment identificat com a Dionysius de Filadèlfia, i una paràfrasi de Nicandre , tractat sobre el tractament de les picades de serp. (ca)
  • Der Wiener Dioskurides (auch Anicia-Codex oder Anicia-Kodex, Anicia-Juliana-Kodex oder Codex Juliana Anicia) ist eine spätantike, illustrierte Sammelhandschrift in griechischer Sprache. Der Kodex wurde als pharmakologisches Handbuch gebraucht und enthält vor allem Texte des Arztes Pedanios Dioskurides (De Materia medica). Der sowohl botanische und zoologische als auch pharmazeutische und pharmakologische Inhalte aufweisende Text ist mit zahlreichen Pflanzenbildern, figürlichen Malereien und zoologischen Illustrationen versehen. Angefertigt wurde die Handschrift um das Jahr 512 für Anicia Juliana, eine vornehme Römerin kaiserlicher Abstammung. Heute ist sie ein wertvolles Quellenwerk für antike Naturwissenschaften und frühbyzantinische Kunst- und Kulturgeschichte. (de)
  • Dioscórides de Viena es un manuscrito ilustrado de principios del siglo VI que está redactado en griego y forma parte de la obra De materia medica de Dioscórides. Es un ejemplo importante y raro de un texto científico de la Antigüedad tardía. Los 491 folios de vitela miden 37 por 30 cm y contienen más de 400 imágenes de animales y plantas, la mayoría en un estilo naturalista. Además del texto escrito por Dioscórides, contiene el anexo Carmen de herbis atribuido a Rufo de Éfeso, una paráfrasis de un tratado ornitológico atribuido a un cierto Dionisio, generalmente identificado con y una paráfrasis de un tratado de Nicandro sobre el tratamiento de las mordeduras de serpientes. (es)
  • Le Dioscoride de Vienne (Vienne, Österreichische Nationalbibliothek, Cod. Med. Gr. 1.) est l'un des plus anciens exemplaires conservés du De materia medica de Dioscoride, puisqu'il date du début du VIe siècle. Les 491 folios de vélin contiennent plus de 400 dessins d'animaux et de plantes, réalisés pour la plupart dans un style naturaliste. Le manuscrit a été réalisé aux environs de 515 pour la princesse byzantine Anicia Juliana, fille de l’empereur Olybrius. Le codex mesure 37 x 30 cm. Bien qu'il s’agisse initialement d’une copie de luxe, divers indices permettent de penser que, dans les siècles qui ont suivi, il a été utilisé quotidiennement dans un hôpital. On observe qu’il comporte des annotations en arabe. En plus du texte de Dioscoride, il a été ajouté au manuscrit le Carmen de herbi (fr)
  • The Vienna Dioscurides or Vienna Dioscorides is an early 6th-century Byzantine Greek illuminated manuscript of an even earlier 1st century AD work, De materia medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς : Perì hylēs iatrikēs in the original Greek) by Pedanius Dioscorides in uncial script. It is an important and rare example of a late antique scientific text. After residing in Constantinople for just over a thousand years, the text passed to the Holy Roman Emperor in Vienna in the 1500s, a century after the city fell to the Ottomans. (en)
  • ウィーン写本、ヴィンドボネンシス(ラテン語: Codex vindobonensis)は、古代ローマの医師ディオスコリデス(40年頃 - 90年)による本草書『薬物誌』のギリシャ語の写本である。西ローマ帝国の皇女であった貴婦人(462年 - 527/528年)に捧げるために、512年から520年のいずれかの年にコンスタンティノープルで作成された。現在ウィーンのオーストリア国立図書館に収蔵されている。 所在地のウィーンにちなんで、ウィーン写本、ヴィンドボネンシスと呼ばれる。また、生まれた場所からディオスクリデス・コンスタンティノポリタヌス、コンスタンティノポリタヌス写本、コンスタンティノープル写本とも呼ばれ、簡単にC写本といいならわされている。献呈者の名を冠し、アニキア・ユリアナ写本とも称される。現在「ギリシア医学写本1」(Codex medicus graecus 1)という図書番号を持つ。 (ja)
  • O Dioscórides de Viena é um manuscrito iluminado do começo do século VI do de Dioscórides em grego. É um importante e raro exemplar de um texto científico da Antiguidade Tardia. Os 491 fólios de papel velino medem 37 por 30 cm e contêm mais de 400 imagens de animais e plantas, a maioria feito em estilo naturalista. Além do texto de Dioscórides, ao manuscrito foi anexado o Carmen de herbis atribuído a Rufo, uma paráfrase de um tratado ornitológico de um certo Dionísio, geralmente identificado com , e uma paráfrase sobre o tratamento de Nicandro de picadas de cobra. (pt)
  • Віденський Діоскорид — візантійський грецький ілюмінований рукопис початку 6-го ст., який містить твір (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς оригінальною грецькою) Діоскорида шрифтом унціал. Це важливий і рідкісний приклад пізньоантичного наукового тексту. 491 пергаментних фоліо мають розміри 37 на 30 см і містять понад 400 малюнків тварин і рослин, більшість з яких виконана в натуралістичному стилі. Крім тексту Діоскорида, рукопис має додані до нього , який приписують Руфу, переказ орнітологічного трактату якогось Діонісія, що, як правило, ототожнюється з Діонісієм Філадельфійським, і переказ трактату про лікування зміїних укусів Нікандра. (uk)
rdfs:label
  • Dioscòrides de Viena (ca)
  • Wiener Dioskurides (de)
  • Dioscórides de Viena (es)
  • Dioscoride de Vienne (fr)
  • Dioscoride di Vienna (it)
  • ウィーン写本 (ja)
  • Dioscórides de Viena (pt)
  • Венский Диоскорид (ru)
  • Vienna Dioscurides (en)
  • Віденський Діоскорид (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License