| dbo:abstract
|
- Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del segle xviii, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme. Era fill d'un modest paleta que treballava a les obres del Reial Lloc i Vila d'Aranjuez. Mentre ajudava al seu pare va donar proves d'una forta i hàbil inclinació cap al dibuix, de manera que no va trigar gaire a trobar ocupació com delineant dels enginyers francesos que dirigirien les obres (Marchand i Brachelieu). Amb motiu del trasllat de la cort a Aranjuez, l'arquitecte Filippo Juvara (encarregat del projecte del Palau Reial de Madrid) té ocasió de veure uns croquis de Ventura Rodríguez, i sol·licita al rei que li fos assignat com delineant. L'arquitecte italià es va convertir llavors en mestre de Rodríguez, de manera que a la seva mort l'any 1736, el seu successor al capdavant del projecte del Palau Reial, Giovanni Battista Sacchetti, ho va mantenir amb ell. L'any 1741 ostentava ja el càrrec d'aparellador segon del Palau Reial. Amb un profund coneixement de l'arquitectura de Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, va anar depurant els seus gustos barrocs per a seguir una línia més herreriana. El 1747 va ser nomenat a Roma acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Lluc. Va obtenir el títol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urbà de la capital. Va desenvolupar també una activitat de gran dimensió fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com a exemples la plaça Major d'Àvila, l'Hospital General de Madrid, la façana de la catedral de Toledo, l' (1761-1764) per a la Catedral de Jaén, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la presó de Brihuega, l'església Larravezna, etc Entre 1749 i 1753 construïx l'església parroquial de Sant Marc a Madrid, amb una planta de cinc el·lipses successives (sorprenent per la inversió de valors, l'articulació dissimètrica dels espais i la ressonància de les seves voltes el·líptiques) i una façana d'ordre gegant flanquejada per antecossos corbs que conformen un atri còncau. L'any 1752 va ser nomenat director dels estudis d'arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1750 va rebre l'encàrrec per a la remodelació i terminació de la basílica del Pilar de Saragossa. Els anteriors projectes d'Herrera, Perelada i Domingo de Yarza no assolien les tres exigències del capítol catedralici: distància convenient al riu, orientació apropiada i alineació de la fàbrica del temple d'acord amb la mirada de la verge. L'hàbil projecte de Ventura va satisfer tals requisits i, d'aquesta forma, l'arquitecte es va apuntar un dels seus majors i més populars triomfs. Va suggerir la solució de l'allotjament de la capella de la Verge a un templet de planta cuatrilobulada a força de sectors circulars i volta el·lipsoïdal. És precisament en aquesta capella on es produïx la transició de l'estil barroc al neoclàssic, manifestant-se aquest últim a la decoració de l'interior del temple. El capítol de la catedral de Conca va reclamar els seus serveis per a aixecar un Transparent (vitrall que il·lumina i adorna el fons d'un altar) que rivalitzara amb l'aixecat per Narciso Tomé a la catedral de Toledo. Rodríguez ho va situar a una girola gòtica, de manera que reflectís gràcies a la il·luminació posterior i indirecta, per la qual cosa s'aconsegueixen uns espectaculars efectes. El 1754 va edificar la destruïda església de Sant Norbert i el 1755 va remodelar la del Reial Monestir de l'Encarnació a Madrid. Cap al 1760, és molt influït per l'obra de Juan de Herrera, projectant edificis amb alçats molt simples i austers, basats en línies i elements geomètric, tot i que els interiors continuen essent barrocs. En són exemples el convent dels Agustins Filipins de Valladolid, el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1761, seu actual de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb un bonic ), l'ajuntament d'Haro (1769) i el projectes per a la nova biblioteca reial i la fàbrica de vidre de La Granja. Va obtenir el títol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urbà de la capital. Va desenvolupar també una activitat de gran dimensió fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com a exemples la plaça Major d'Àvila, l'Hospital General de Madrid, la façana de la catedral de Toledo, l'església del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Jaén, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la presó de Brihuega, l'església Larravezna, etc No obstant això, gens li va poder compensar de la pèrdua del favor real, al que es va unir el fracàs d'alguns projectes: la porta d'Alcalá (construïda finalment per Sabatini l'any 1764) o la basílica de San Francesc el Gran (també acabada per Sabatini el 1768). A tot això es va afegir la mort de la seva esposa l'any 1776. Finalment, dintre de les obres de la seva última etapa, cap citar el palau de Boadilla del Monte per a l'infant don Luis (Madrid, 1776), el palau d'Almanzora, a la província d'Almeria, encarregat pel marquès de la Romana i la imponent façana de la catedral de Pamplona (1783), amb una portada plenament classicista, a força de columnata i frontó, i dues torres-campanar (vestigi de la seva etapa barroca) que confereixen verticalitat al conjunt. Va morir a Madrid el 26 d'agost de 1785. Les seves restes reposen a la capella dels arquitectes de l'església de Sant Sebastià, a Madrid. (ca)
- فينتورا رودريغيز (بالإسبانية: Ventura Rodríguez) هو مهندس معماري إسباني، ولد في 14 يوليو 1717 في سيمبوزويلوس في إسبانيا، وتوفي في 26 أغسطس 1785 في مدريد في إسبانيا. (ar)
- Ο Μπεντούρα Ροδρίγεθ Τιθόν (Ventura Rodríguez Tizón, , 1717 – Μαδρίτη, 1785) ήταν Ισπανός αρχιτέκτοντας και πολεοδόμος, ένας από τους σημαντικότερους του 17ου αιώνα στην Ισπανία. Υπήρξε επίσημος αρχιτέκτοντας της ισπανικής αυλής και, κινούμενος μεταξύ νεοκλασικισμού και μπαρόκ, σχεδίασε σημαντικά κτίρια της Μαδρίτης όπως το Μέγαρο της Λίρια και λοιπών πόλεων της Ισπανίας και συνέβαλε στην οικιστική της ανασυγκρότηση της ισπανικής πρωτεύουσας. (el)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, konata kiel Ventura Rodríguez, (n. en Ciempozuelos, Madrido en 1717, m. en Madrido, 1785), estis hispana arkitekto de la 18-a jarcento. Oni konsideras lin, kune kun Juan de Villanueva, la ĉefa hispana arkitekto de lia epoko kaj la lasta de la baroko. Lia trajektorio situas meze inter du grandaj artaj tendencoj: baroko kaj novklasikismo. Inter 1755 kaj 1767 realigis mirindan dekoraciadon en la interno de la preĝejo de la Reĝa Monaĥejo de la Enkarniĝo, en Madrido, kun videblaj spuroj de modeloj de la roma baroko, lia plej ŝatata inspiro.Li entreprenis plurajn arkitekturaĵojn en Madrido sed la plimulton li ne povis fini pro personaj problemoj (forpaso de la edzino) kaj konsekvence la perdo de la fido de la reĝoj je li. La plimulto de la konstruaĵoj elpensitaj kaj komence entreprenitaj de li (Pordo de Alcalá, Reĝa Baziliko Sankta Francisko la Granda, k.a. estis finkonstruitaj de Francesco Sabatini. Al lia laboro en laarkitekturo aldoniĝas la dezajnado de kelkaj fontanoj (kvankam la realigado estis farita de skulptistoj, ĉar tiu ne estis lia profesio). Temas pri la tri fontanoj de la Salono Prado (Cibelo, Apolo kaj Neptuno), la najbaraj Kvar Fontanoj kaj Fontano de la Artiŝoko, la , en la Ĝardeno Kampo de la Maŭro, la Fontano de la Delfenoj kaj aliaj. (eo)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, conocido como Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, 14 de julio de 1717-Madrid, 26 de agosto de 1785), fue un arquitecto español del siglo XVIII, considerado junto con Juan de Villanueva, el principal arquitecto del país de su época y el último barroco. Su trayectoria se sitúa entre dos grandes corrientes artísticas: el barroco y el neoclasicismo de la Ilustración europea. (es)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, bekannt geworden als Ventura Rodríguez (* 14. Juli 1717 in Ciempozuelos, Madrid; † 26. September 1785 in Madrid), war einer der wichtigsten spanischen Architekten in der Zeit des Spätbarock und der Phase des Übergangs zum Klassizismus in der zweiten Hälfte des 18. Jahrhunderts. (de)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, ezagunagoa Ventura Rodríguez gisa (Ciempozuelos, Madril, Espainia, 1717ko uztailaren 14a - Madril, Espainia, 1785eko abuztuaren 26a), espainiar arkitektoa izan zen. Espainiako arkitektorik garrantzitsuenetakoa izan zen XVIII. mendean. Inork baino hobeto islatu zuen bere eraikuntzetan barrokotik neoklasizismorako aldakuntza. (eu)
- Ventura Rodríguez (dont le nom exact est Buenaventura Rodríguez Tizón), né le 14 juillet 1717 à Ciempozuelos, Madrid et décédé le 26 août 1785 à Madrid, est un architecte espagnol du XVIIIe siècle. Il est considéré comme le principal architecte espagnol de son époque avec Juan de Villanueva. Dernier représentant du baroque architectural il est également un précurseur du néoclassicisme. (fr)
- Ventura Rodríguez Tizón (14 Juli 1717 – 26 September 1785) merupakan seorang arsitek dan seniman berkebangsaan Spanyol. Ia dilahirkan di Ciempozuelos. Pada tahun 1727, ia bekerja sama dengan ayahandanya untuk berkarya di . (in)
- Ventura Rodríguez Tizón (July 14, 1717 – September 26, 1785) was a Spanish architect and artist. Born at Ciempozuelos, Rodríguez was the son of a bricklayer. In 1727, he collaborated with his father in the work at the Royal Palace of Aranjuez. (en)
- Ventura Rodríguez Tizón (Ciempozuelos, 14 luglio 1717 – Madrid, 26 agosto 1785) è stato un architetto spagnolo.Uno dei migliori architetti spagnoli della sua epoca, la sua traiettoria artistica si situa a cavallo fra due grandi correnti artistiche: il barocco e il neoclassicismo. (it)
- Bonaventura Rodríguez Tizón, znany jako Ventura Rodríguez – hiszpański architekt tworzący na pograniczu baroku i neoklasycyzmu. Jego nauczycielem był Filippo Juvara, wspólnie pracowali przy konstrukcji Pałacu Królewskiego w Madrycie. Po śmierci Juvary kontynuował pracę nad budową pałacu pod kierunkiem Gian Battisty Sacchettiego. W 1749 Ferdynand VI wybrał jego projekt królewskiej kaplicy uznając go za ciekawszy niż ten przedstawiony przez Sachettiego. Jego uczniem był Juan Antonio Cuervo. W 1752 roku został dyrektorem katedry architektury na Królewskiej Akademii Sztuk Pięknych św. Ferdynanda w Madrycie. (pl)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, conhecido como Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Comunidade de Madrid, 14 de julho de 1717 — Madrid, 26 de agosto de 1785) foi um arquiteto espanhol do século XVIII, que, a par de Juan de Villanueva, é considerado o principal arquiteto espanhol do seu tempo e o último do barroco. A sua trajetória situa-se entre duas grandes correntes artísticas: o barroco e o neoclassicismo do iluminismo europeu. (pt)
- Ventura Rodríguez Tizón, född 14 juli 1717 i Ciempozuelos, död 26 september 1785, var en spansk arkitekt och konstnär. Han arbetade bland annat med det stora slottsbygget av Palacio Real de Madrid där han ansvarade för ett slottskapell (1749–1759). Själv ansåg han att hans främsta verk var ett kapell till Basílica de Nuestra Señora del Pilar i Zaragoza som uppfördes på 1750-talet. Francisco de Goya målade ett berömt porträtt av honom 1784. En station i Madrids tunnelbana är namngiven efter honom. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- فينتورا رودريغيز (بالإسبانية: Ventura Rodríguez) هو مهندس معماري إسباني، ولد في 14 يوليو 1717 في سيمبوزويلوس في إسبانيا، وتوفي في 26 أغسطس 1785 في مدريد في إسبانيا. (ar)
- Ο Μπεντούρα Ροδρίγεθ Τιθόν (Ventura Rodríguez Tizón, , 1717 – Μαδρίτη, 1785) ήταν Ισπανός αρχιτέκτοντας και πολεοδόμος, ένας από τους σημαντικότερους του 17ου αιώνα στην Ισπανία. Υπήρξε επίσημος αρχιτέκτοντας της ισπανικής αυλής και, κινούμενος μεταξύ νεοκλασικισμού και μπαρόκ, σχεδίασε σημαντικά κτίρια της Μαδρίτης όπως το Μέγαρο της Λίρια και λοιπών πόλεων της Ισπανίας και συνέβαλε στην οικιστική της ανασυγκρότηση της ισπανικής πρωτεύουσας. (el)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, conocido como Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, 14 de julio de 1717-Madrid, 26 de agosto de 1785), fue un arquitecto español del siglo XVIII, considerado junto con Juan de Villanueva, el principal arquitecto del país de su época y el último barroco. Su trayectoria se sitúa entre dos grandes corrientes artísticas: el barroco y el neoclasicismo de la Ilustración europea. (es)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, bekannt geworden als Ventura Rodríguez (* 14. Juli 1717 in Ciempozuelos, Madrid; † 26. September 1785 in Madrid), war einer der wichtigsten spanischen Architekten in der Zeit des Spätbarock und der Phase des Übergangs zum Klassizismus in der zweiten Hälfte des 18. Jahrhunderts. (de)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, ezagunagoa Ventura Rodríguez gisa (Ciempozuelos, Madril, Espainia, 1717ko uztailaren 14a - Madril, Espainia, 1785eko abuztuaren 26a), espainiar arkitektoa izan zen. Espainiako arkitektorik garrantzitsuenetakoa izan zen XVIII. mendean. Inork baino hobeto islatu zuen bere eraikuntzetan barrokotik neoklasizismorako aldakuntza. (eu)
- Ventura Rodríguez (dont le nom exact est Buenaventura Rodríguez Tizón), né le 14 juillet 1717 à Ciempozuelos, Madrid et décédé le 26 août 1785 à Madrid, est un architecte espagnol du XVIIIe siècle. Il est considéré comme le principal architecte espagnol de son époque avec Juan de Villanueva. Dernier représentant du baroque architectural il est également un précurseur du néoclassicisme. (fr)
- Ventura Rodríguez Tizón (14 Juli 1717 – 26 September 1785) merupakan seorang arsitek dan seniman berkebangsaan Spanyol. Ia dilahirkan di Ciempozuelos. Pada tahun 1727, ia bekerja sama dengan ayahandanya untuk berkarya di . (in)
- Ventura Rodríguez Tizón (July 14, 1717 – September 26, 1785) was a Spanish architect and artist. Born at Ciempozuelos, Rodríguez was the son of a bricklayer. In 1727, he collaborated with his father in the work at the Royal Palace of Aranjuez. (en)
- Ventura Rodríguez Tizón (Ciempozuelos, 14 luglio 1717 – Madrid, 26 agosto 1785) è stato un architetto spagnolo.Uno dei migliori architetti spagnoli della sua epoca, la sua traiettoria artistica si situa a cavallo fra due grandi correnti artistiche: il barocco e il neoclassicismo. (it)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, conhecido como Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Comunidade de Madrid, 14 de julho de 1717 — Madrid, 26 de agosto de 1785) foi um arquiteto espanhol do século XVIII, que, a par de Juan de Villanueva, é considerado o principal arquiteto espanhol do seu tempo e o último do barroco. A sua trajetória situa-se entre duas grandes correntes artísticas: o barroco e o neoclassicismo do iluminismo europeu. (pt)
- Ventura Rodríguez Tizón, född 14 juli 1717 i Ciempozuelos, död 26 september 1785, var en spansk arkitekt och konstnär. Han arbetade bland annat med det stora slottsbygget av Palacio Real de Madrid där han ansvarade för ett slottskapell (1749–1759). Själv ansåg han att hans främsta verk var ett kapell till Basílica de Nuestra Señora del Pilar i Zaragoza som uppfördes på 1750-talet. Francisco de Goya målade ett berömt porträtt av honom 1784. En station i Madrids tunnelbana är namngiven efter honom. (sv)
- Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del segle xviii, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme. Amb un profund coneixement de l'arquitectura de Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, va anar depurant els seus gustos barrocs per a seguir una línia més herreriana. El 1747 va ser nomenat a Roma acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Lluc. (ca)
- Buenaventura Rodríguez Tizón, konata kiel Ventura Rodríguez, (n. en Ciempozuelos, Madrido en 1717, m. en Madrido, 1785), estis hispana arkitekto de la 18-a jarcento. Oni konsideras lin, kune kun Juan de Villanueva, la ĉefa hispana arkitekto de lia epoko kaj la lasta de la baroko. Lia trajektorio situas meze inter du grandaj artaj tendencoj: baroko kaj novklasikismo. (eo)
- Bonaventura Rodríguez Tizón, znany jako Ventura Rodríguez – hiszpański architekt tworzący na pograniczu baroku i neoklasycyzmu. Jego nauczycielem był Filippo Juvara, wspólnie pracowali przy konstrukcji Pałacu Królewskiego w Madrycie. Po śmierci Juvary kontynuował pracę nad budową pałacu pod kierunkiem Gian Battisty Sacchettiego. W 1749 Ferdynand VI wybrał jego projekt królewskiej kaplicy uznając go za ciekawszy niż ten przedstawiony przez Sachettiego. Jego uczniem był Juan Antonio Cuervo. (pl)
|
