An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (UK: /ˌʒiːskɑːr dɛˈstæ̃/, US: /ʒɪˌskɑːr -/, French: [valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃]; 2 February 1926 – 2 December 2020), also known as Giscard or VGE, was a French politician who served as President of France from 1974 to 1981.

Property Value
dbo:abstract
  • Valéry Giscard d'Estaing [valéri žiskár destén, valeˈʀi ʒiskaʀdɛsˈtɛ̃], celým jménem Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing, někdy krátce Giscard nebo VGE (2. února 1926 Koblenz – 2. prosince 2020 , Loir-et-Cher) byl francouzský politik, úřadující jako dvacátý prezident Francouzské republiky mezi lety 1974 až 1981. (cs)
  • رينيه فاليري ماري جورج جيسكار ديستان (بالفرنسية: Valéry Giscard d'Estaing)‏ ‏(2 فبراير 1926 - 2 ديسمبر 2020) رئيس الجمهورية الفرنسية من سنة 1974 حتى سنة 1981. اتسمت فترة رئاسته بتوجهات أكثر ليبرالية في بعض القضايا الاجتماعية، كالطلاق ومنع الحمل والإجهاض، كما جرت محاولات لتحديث البلاد، فأُطلقت مشاريع لتحديث وتطوير البنية التحتية لا سيما تلك بعيدة المدى مثل القطارات فائقة السرعة، والاتجاه نحو الاعتماد على الطاقة النووية كمصدر للطاقة الرئيسي في فرنسا. مع ذلك، عانت شعبيته بسبب الانكماش الاقتصادي الذي أعقب أزمة الطاقة عام 1973، بسبب نهاية ما عُرف بـ«السنوات الثلاثين المجيدة» بعد الحرب العالمية الثانية. وعلاوة على ذلك، واجه جيسكار معارضة سياسية من كلا الجانبين من الطيف السياسي: من اليسار الموحد حديثا بقيادة فرانسوا ميتران، وكذلك من جاك شيراك على خط المعارضة اليمينية. تسبب كل هذا، في فشل إعادة انتخابه سنة 1981. (ar)
  • (Coblença, 2 de febrer de 1926 - Authon, 2 de desembre de 2020) fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981. Després de ser ministre de Finances sota els primers ministres Jacques Chaban-Delmas i Pierre Messmer, va guanyar les eleccions presidencials de 1974 amb el 50,8% dels vots contra François Mitterrand del Partit Socialista. El seu mandat va estar marcat per una actitud més liberal sobre qüestions socials (com ara el divorci, l'anticoncepció i l'avortament) i els intents de modernització del país i de l'oficina de la presidència, llançant sobretot projectes d'infraestructura de gran abast com el TGV i el gir cap a dependència de l'energia nuclear com a principal font d'energia de França. Va promoure la liberalització del comerç. Tanmateix, la seva popularitat va patir la recessió econòmica que va seguir després de la crisi energètica de 1973, marcant el final del "Trente Glorieuses" (trenta gloriosos anys de prosperitat després del 1945). Es va veure obligat a imposar pressupostos d'austeritat i permetre l'augment de l'atur per evitar dèficits. Giscard d'Estaing, al centre, es va enfrontar a l'oposició política d'ambdós costats de l'espectre: de l'esquerra recentment unificada de François Mitterrand i un ascendent Jacques Chirac, que va ressuscitar el gaullisme en una línia d'oposició de dreta. El 1981, malgrat una alta qualificació d'aprovació, va ser derrotat en una segona volta contra Mitterrand, amb el 48,2% dels vots. Com a president, Giscard d'Estaing va promoure la cooperació entre les nacions europees, especialment juntament amb Alemanya Occidental. Com a expresident, va formar part del Consell Constitucional. També va ocupar la presidència del Consell Regional d'Alvèrnia del 1986 al 2004. Implicat amb la Unió Europea, va presidir sobretot la Convenció sobre el Futur d'Europa que va redactar el malograt Tractat que establia una Constitució per a Europa. El 2003 va ser elegit a l'Académie française, ocupant l'escó que havia ocupat el seu amic i expresident del Senegal Léopold Sédar Senghor. En el moment de la seva mort, a l'edat de 94 anys i 304 dies, des de COVID-19, Giscard era el president francès amb més vida de la història. (ca)
  • Ο Βαλερί Ζισκάρ Ντ' Εσταίν (Valéry Giscard d'Estaing, 2 Φεβρουαρίου 1926 - 2 Δεκεμβρίου 2020) ήταν Γάλλος πολιτικός που υπηρέτησε ως Πρόεδρος της Γαλλίας από το 1974 έως το 1981. (el)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d’Estaing (Aussprache: [valeˈʀi ʒisˌkaʀdɛsˈtɛ̃] ; * 2. Februar 1926 in Koblenz, Deutsches Reich; † 2. Dezember 2020 in Authon, Département Loir-et-Cher; kurz Giscard oder mit seinen Initialen VGE genannt) war ein französischer Politiker, der von Mai 1974 bis Mai 1981 Staatspräsident von Frankreich war. Zuvor war er Vorsitzender der liberalen Républicains indépendants sowie 1962–1966 und 1969–1974 Finanz- und Wirtschaftsminister. Nach seiner Präsidentschaft war er Vorsitzender des von ihm gegründeten bürgerlichen Parteienbündnisses UDF sowie von 1986 bis 2004 Präsident des Regionalrats der Auvergne. 2002 trat er zur neuen Mitte-rechts-Partei UMP über. Als „Elder Statesman“ war Giscard 2002/03 Präsident des Europäischen Verfassungskonvents und gehörte ab 2003 der Académie française sowie ab 2004 dem französischen Verfassungsrat an. (de)
  • Valéry René Marie Georges GISCARD D'ESTAING [valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ d‿ɛstɛ̃] (naskiĝis la 2-an de februaro 1926 en Koblenco (Germanio), mortis la 2-an de decembro 2020 en Authon) estis centrisma-konservativa politikisto de Francio. Ekde la jaro 1956, li estis elektita membro de la franca nacia asembleo. Inter la jaroj 1962 kaj 1966 kaj denove inter 1969 kaj 1974 li estis franca ministro pri ekonomio kaj financoj, kaj sekve iĝis prezidento de Francio inter la jaroj 1974 kaj 1981. Poste, li dum kvin jaroj retiriĝis el la politiko, kaj ekde 1986 denove estis membro de la franca nacia asembleo, plu aparte engagiĝante pri eŭropaj temoj, aparte pri la plidemokratiigo de la Eŭropa Unio kaj antaŭenigo de la integrigo de aldonaj aliĝemaj ŝtatoj en la Union. Inter la jaroj 2002 kaj 2003, li gvidis la Eŭropan Konvencion kiu preparis konstitucion de Eŭropo. Krome, dum 2003 li elektiĝis membro de la Franca Akademio, kio estis diskutata kontroverse, ĉar dumvive li nur verkis unusolan novelon kaj krome ne elstaris kiel literaturisto. Ekde la fino de sia ŝtata prezidanteco, do ekde la jaro 1981, li krome estis dumviva membro de la Konstitucia Konsilio de Francio. (eo)
  • Valéry Giscard d'Estaing (pronunciación en francés: /valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃/; Coblenza, 2 de febrero de 1926-Authon, 2 de diciembre de 2020)​​ fue un político francés, presidente de la República Francesa entre 1974 y 1981. Conocido por su apoyo al federalismo europeo, fue también presidente de la Convención para el Futuro de Europa, que redactó el proyecto de Constitución Europea en 2003. Ostentó, además, la dignidad de copríncipe de Andorra y jefe de dicho Estado. (es)
  • Valéry Marie René Giscard d'Estaing (valeʁi ʒiskaʁ destɛ̃ ahoskatua; Koblentza, 1926ko otsailaren 2a - Authon, 2020ko abenduaren 2a) Frantziako presidentea izan zen 1974 eta 1981 urteen bitartean. Frantziako Presidente izan zen garaian, Andorrako koprintze ere izan zen. Europar Batasunaren bultzatzaileetako bat izan zen, izan ere, 2003ko Europako Konstituzioa idazten lagundu zuen. Errepublikaren Alderdia sortu zuen, eta De Gaulle jeneralaren politikari lagundu zion. Finantzetako ministro izan zen De Gaullerekin (1962-1966) eta Georges Pompidourekin (1969). 1974an, Frantziako lehendakari izan zen (François Mitterrand-ek hauteskunde haiek galdu zituen, baina 1981ekoetan, Giscard d'Estaingi garaitu). Démocratie française idatzi zuen (1976). (eu)
  • Valéry Giscard d'Estaing [valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃] — communément appelé « Giscard » ou désigné par ses initiales, « VGE » —, né le 2 février 1926 à Coblence (Allemagne) et mort le 2 décembre 2020 à Authon (France), est un homme d'État français, président de la République de 1974 à 1981. Polytechnicien, énarque puis inspecteur des finances, il devient en 1955 directeur adjoint du cabinet d’Edgar Faure, président du Conseil, avant d'être élu l’année suivante député du Puy-de-Dôme. Sous la présidence du général de Gaulle, il est successivement secrétaire d'État aux Finances (1959-1962) et ministre des Finances et des Affaires économiques (1962-1966). Après son éviction du gouvernement, il exprime ses réserves envers le pouvoir gaulliste, en particulier lors du référendum de 1969, contribuant ainsi au départ du général de Gaulle. Durant la présidence de Georges Pompidou, de 1969 à 1974, il occupe à nouveau la fonction de ministre de l'Économie et des Finances. En parallèle, il fonde et préside les Républicains indépendants, qui constituent la deuxième composante de la majorité de droite. Candidat à l'élection présidentielle de 1974, il élimine au premier tour le gaulliste Jacques Chaban-Delmas et l'emporte face au représentant de l'Union de la gauche, François Mitterrand, à l’issue d'un second tour marqué par une participation record dans l’histoire de France. À 48 ans, il devient le plus jeune président de la République depuis 1895. Prônant une « société libérale avancée », il fait voter l'abaissement de la majorité civile, la dépénalisation de l'interruption volontaire de grossesse, le divorce par consentement mutuel, l'élargissement du droit de saisine du Conseil constitutionnel et la fin de la tutelle de la télévision publique. Sa politique étrangère est marquée par le renforcement de la « construction européenne », par sa contribution au lancement du G7, ainsi que par l'implication militaire de la France dans la bataille de Kolwezi (Zaïre) et dans l'opération Caban (Centrafrique), qui renverse l’empereur Bokassa, qui sera à l’origine de l’« affaire des diamants ». Tout en développant le projet de train à grande vitesse (TGV) et en relançant l'industrie nucléaire, il doit faire face à des difficultés économiques alors que les Trente Glorieuses touchent à leur fin. En 1976, après la démission de Jacques Chirac, il nomme à la fonction de Premier ministre l’économiste Raymond Barre, qui mène jusqu'à la fin de son septennat une politique de rigueur très impopulaire. Malgré son positionnement centriste, Valéry Giscard d'Estaing se montre de plus en plus conservateur, en particulier sur l'immigration. Bien que sa majorité de droite ait remporté à la surprise générale les élections législatives de 1978 et qu’il ait longtemps été donné réélu pour un second mandat, il est battu par François Mitterrand à l'élection présidentielle de 1981, notamment à cause des réticences du RPR de Jacques Chirac à le soutenir. Par la suite, il est réélu à l’Assemblée nationale et accède à la présidence du conseil régional d'Auvergne. Devenu président de l'Union pour la démocratie française (UDF), fondée durant son septennat, il est l’un des principaux dirigeants de l'opposition au pouvoir socialiste. Fervent partisan de l'Union européenne, il est député européen puis président de la Convention sur l'avenir de l'Europe. Il se retire en 2004 de la vie politique pour siéger au Conseil constitutionnel français, dont il est membre de droit en tant qu'ancien président de la République. Auteur de plusieurs essais et romans, il est élu en 2003 à l'Académie française, au fauteuil laissé par Léopold Sédar Senghor. (fr)
  • Uachtarán ar an bFhrainc idir 1974-1981 ab ea Valéry Giscard d'Estaing (2 Feabhra 1926 – 2 Nollaig 2020). Uachtarán an Choinbhinsiúin AE ar an mBunreacht, agus duine de mhórúdair an Bhunreachta, nó an Conradh Liospóin, ab ea é, Toghadh é don Acadamh na Fraincise (Académie française) sa bhliain 2003. Bhuail Covid-19 é agus d'éag 2 Nollaig 2020. (ga)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (bahasa Prancis: [valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃]; 2 Februari 1926 – 2 Desember 2020), juga dikenal sebagai Giscard atau VGE, adalah seorang politikus Prancis yang menjabat sebagai Presiden Prancis dan ex officio pangeran bersama Andorra dari tahun 1974 hingga 1981. Setelah menjabat sebagai di bawah perdana menteri Jacques Chaban-Delmas dan Pierre Messmer, ia kemudian memenangkan dengan perolehan 50,8% suara atas François Mitterrand dari Partai Sosialis. Masa jabatannya ditandai dengan sikap yang lebih liberal pada masalah sosial — seperti perceraian, kontrasepsi, dan aborsi — dan upaya untuk memodernisasi negara dan kantor kepresidenan, terutama meluncurkan proyek infrastruktur dengan jangkauan yang jauh seperti TGV dan beralih ke ketergantungan pada tenaga nuklir sebagai sumber energi utama Prancis. Namun, popularitasnya menjadi turun karena kemerosotan ekonomi setelah krisis energi 1973, menandai akhir dari "tiga puluh tahun kejayaan" Prancis setelah Perang Dunia II. Giscard d'Estaing menghadapi oposisi politik dari kedua sisi spektrum: François Mitterrand yang berasal dari haluan kiri sosialisnya dan Jacques Chirac yang sedang naik daun, yang membangkitkan Gaullisme di garis oposisi sayap kanan. Pada tahun 1981, meskipun mendapat peringkat persetujuan yang tinggi, ia dalam putaran kedua pilpres melawan Mitterrand, dengan hanya memperoleh 48,2% suara. Sebagai mantan Presiden Prancis, Giscard d'Estaing adalah anggota . Ia juga menjabat sebagai Auvergne dari 1986 hingga 2004. Terlibat di dalam Uni Eropa, terutama karena memimpin yang menyusun Perjanjian pendirian Konstitusi untuk Eropa. Pada tahun 2003, ia terpilih menjadi anggota Académie française, mengambil kursi yang pernah dipegang oleh temannya dan mantan Presiden Senegal Léopold Sédar Senghor. Sampai kematiannya pada usia 94 tahun 304 hari, Giscard adalah Presiden Prancis dengan umur terpanjang dalam sejarah. (in)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (pronuncia AFI: [valeˈʁi ʒisˈkaʁ dɛsˈtɛ̃]; Coblenza, 2 febbraio 1926 – Authon, 2 dicembre 2020) è stato un politico francese. È stato Presidente della Repubblica francese dal 27 maggio 1974 al 21 maggio 1981. Pur essendo europeista convinto non condivise il progetto federalista di Trattato detto Penelope redatto dall'iniziativa dell'allora presidente della Commissione europea Romano Prodi: Valéry Giscard d'Estaing promosse una terza via per l'Europa, situata tra l'Europa federale e l'Europa degli Stati. Dal 2002 al 2003 è stato il presidente della Convenzione europea, il cui progetto di Trattato costituzionale fallì a seguito del referendum negativo francese e olandese. Ispettore delle finanze di professione, è stato eletto deputato a Puy-de-Dôme dal 1956. Sotto la presidenza del generale de Gaulle, è stato Segretario di Stato per le finanze (1959-1962), quindi ministro delle finanze e degli affari economici (1962-1966). Ha poi espresso le sue riserve sul governo gollista, in particolare nel referendum del 1969. Sotto la presidenza di Georges Pompidou dal 1969 al 1974, ha assunto nuovamente la carica di ministro dell'economia e delle finanze. Quindi presiede la Federazione Nazionale dei Repubblicani e degli Indipendenti (FNRI), che è la seconda componente della maggioranza di destra. Candidato alle elezioni presidenziali nel 1974, elimina al primo turno il gollista Jacques Chaban-Delmas e vince nel secondo turno contro il candidato dell'Unione della sinistra, François Mitterrand. A 48 anni, è il più giovane presidente dal 1848. Promuove una "società liberale avanzata", fa votare l'abbassamento della maggiore età civile ed elettorale, la depenalizzazione dell'aborto, estendendo il diritto di deferimento al Consiglio costituzionale e fine della tutela della televisione pubblica. La sua politica internazionale è caratterizzata dal rafforzamento della costruzione europea e dal coinvolgimento militare della Francia nella battaglia di Kolwezi in Zaire e l' nell'Impero Centrafricano. Durante lo sviluppo del progetto del treno ad alta velocità (TGV) e rilanciando l'industria nucleare, affronta difficoltà economiche, i Trenta Gloriosi finiscono. Nel 1976, dopo le dimissioni di Jacques Chirac, nominò primo ministro l'economista Raymond Barre, perseguendo una politica di rigore fino alla fine dei suoi sette anni. Il suo conservatorismo in materia di immigrazione contrasta con la sua immagine di liberale in altre aree. Sebbene la sua maggioranza di destra abbia vinto le elezioni parlamentari del 1978 ed è stata a lungo rieletta per un secondo mandato, è stato sconfitto da François Mitterrand nelle elezioni presidenziali del 1981, principalmente a causa della riluttanza del RPR di Jacques Chirac nel sostenerlo. Successivamente, è in particolare vice e presidente del consiglio regionale dell'Alvernia. Eletto presidente dell'Unione per la Democrazia Francese (UDF), è uno dei principali leader dell'opposizione al potere socialista. Un forte sostenitore della costruzione europea, è un membro del Parlamento europeo e presidente della Convenzione sul futuro dell'Europa. Nel 2004, si è ritirato dalla politica per sedersi nel Consiglio costituzionale, di cui è stato membro a pieno titolo e a vita come ex presidente della Repubblica. Diventa nel 2017 il presidente della Repubblica francese con la maggiore longevità. Autore di numerosi saggi e romanzi, è stato ammesso all'Accademia di Francia nel 2003. (it)
  • 발레리 마리 르네 지스카르 데스탱(프랑스어: Valéry Marie René Giscard d'Estaing, 1926년 2월 2일 ~ 2020년 12월 2일)은 1974년에서 1981년까지 제20대 프랑스의 대통령을 지낸 중도우파 정치인이다. (ko)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (UK: /ˌʒiːskɑːr dɛˈstæ̃/, US: /ʒɪˌskɑːr -/, French: [valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃]; 2 February 1926 – 2 December 2020), also known as Giscard or VGE, was a French politician who served as President of France from 1974 to 1981. After serving as Minister of Finance under prime ministers Jacques Chaban-Delmas and Pierre Messmer, Giscard d'Estaing won the presidential election of 1974 with 50.8% of the vote against François Mitterrand of the Socialist Party. His tenure was marked by a more liberal attitude on social issues—such as divorce, contraception and abortion—and attempts to modernise the country and the office of the presidency, notably overseeing such far-reaching infrastructure projects as the TGV and the turn towards reliance on nuclear power as France's main energy source. Giscard d'Estaing launched the Grande Arche, Musée d'Orsay, Arab World Institute and Cité des Sciences et de l'Industrie projects in the Paris region, later included in the Grands Projets of François Mitterrand. He promoted liberalisation of trade. However, his popularity suffered from the economic downturn that followed the 1973 energy crisis, marking the end of the "Trente Glorieuses" (thirty "glorious" years of prosperity after 1945). He imposed austerity budgets and allowed unemployment to rise in order to avoid deficits. Giscard d'Estaing in the centre faced political opposition from both sides of the spectrum: from the newly unified left under Mitterrand and a rising Jacques Chirac, who resurrected Gaullism on a right-wing opposition line. In 1981, despite a high approval rating, he was defeated in a runoff against Mitterrand, with 48.2% of the vote. As president, Giscard d'Estaing promoted cooperation among the European nations, especially in tandem with West Germany. As a former president, he was a member of the Constitutional Council. He also served as president of the Regional Council of Auvergne from 1986 to 2004. Involved with the process of European integration, he notably presided over the Convention on the Future of Europe that drafted the ill-fated Treaty establishing a Constitution for Europe. In 2003, he was elected to the Académie Française, taking the seat that his friend and former president of Senegal Léopold Sédar Senghor had held. With an age of almost 95, he was the longest-lived French president in history. (en)
  • ヴァレリー・マリー・ルネ・ジョルジュ・ジスカールデスタン(フランス語: Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing、フランス語発音: [valeʁi maʁi ʁəne ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃]、1926年2月2日 - 2020年12月2日)は、フランスの政治家。1974年5月から1981年5月まで同国の大統領を務めた。ジスカールまたはVGEとも呼ばれる。なお本項目では基本的に「ヴァレリー」と呼称する。 (ja)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (Koblenz, 2 februari 1926 – Authon, 2 december 2020) was een Frans politicus van de RI en de UDF. Hij was van 1974 tot 1981 de 20e president van Frankrijk. (nl)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d’Estaing (wym. [valeˈʁi maˈʁi ʁəˈne ˈʒɔʁʒ ʒisˈkaʁ dɛsˈtɛ̃]; ur. 2 lutego 1926 w Koblencji, zm. 2 grudnia 2020 w Authon) – francuski polityk i samorządowiec. Długoletni minister, deputowany krajowy i europejski, założyciel i przywódca Unii na rzecz Demokracji Francuskiej (UDF). Prezydent Francji w latach 1974–1981. (pl)
  • Валери́ Рене́ Мари́ Жорж Жиска́р д’Эсте́н (фр. Valéry René Marie Georges Giscard d’Éstaing; 2 февраля 1926[…], Кобленц — 2 декабря 2020, Отон) — французский государственный и политический деятель, 20-й президент Французской Республики (Пятая республика) в 1974—1981 годах. (ru)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (Coblença, 2 de fevereiro de 1926 – Authon, 2 de dezembro de 2020) foi um político francês de centro-direita que exerceu o cargo de presidente da República Francesa de 1974 a 1981. Inspetor das finanças de profissão, participou em vários governos entre 1959 e 1974. Candidato pelo RI (Republicanos Independentes) nas eleições presidenciais francesas de 1974, foi eleito vigésimo presidente da República Francesa, vencendo o candidato da esquerda François Mitterrand. A 14 de Outubro de 1975 foi agraciado com o Grande-Colar da Ordem Militar de Sant'Iago da Espada e a 21 de Outubro de 1978 foi agraciado com o Grande-Colar da Ordem do Infante D. Henrique de Portugal. Entre 2002 e 2003 foi presidente da Convenção para o Futuro da Europa, que redigiu um projecto de Constituição Europeia aprovado em 2004 pelos chefes de Estado e de Governo dos membros da União Europeia. Autor de diversos ensaios e romances, Valéry Giscard d'Estaing foi membro da Academia Francesa desde 2003. A 11 de Outubro de 2007 Valéry Giscard d'Estaing recebeu o Doutoramento Honoris Causa pela Universidade Lusíada do Porto. Era bilíngue francês/alemão. Morreu em 2 de dezembro de 2020 de COVID-19, aos 94 anos, em Authon. (pt)
  • Valéry Marie René Giscard d’Estaing, född 2 februari 1926 i Koblenz i Tyskland, död 2 december 2020 i Authon i Loir-et-Cher, var en fransk politiker. Han var Frankrikes president och furste av Andorra 1974–1981. Ursprungligen finansminister i olika omgångar valdes Giscard d’Estaing efter Georges Pompidous död 1974 till president med knapp marginal över socialisten François Mitterrand. Han försökte vitalisera gaullisterna på en progressivt borgerlig linje och genomförde som president en rad reformer; skilsmässolagstiftning och abortlagstiftning liberaliserades, rösträtts- och myndighetsålder sänktes. Ekonomiska problem, som ändade mer än ett decennium av hastig tillväxt, undergrävde hans ställning, och 1981 besegrades han med knapp marginal av Mitterrand. Det av honom grundade liberala partiet UDF förblev efter Socialistpartiet och UMP länge det tredje mest betydelsefulla partiet i fransk politik. Giscard d’Estaing lämnade nationalförsamlingen 2002. Under senare år hade han lett arbetet inom Europeiska konventet med att ta fram förslaget till Europeiska konstitutionen. År 2003 invaldes han i Franska akademin på stol nummer sexton. Under Giscard d’Estaings styre genomfördes de sista tre giljotineringarna i Frankrike, den sista 1977. (sv)
  • 瓦莱里·勒内·马里·乔治·吉斯卡尔·德斯坦(法語:Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing,法语:[valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃] ();1926年2月2日-2020年12月2日),法國经济学家、政治家,前任法国总统兼安道爾大公。被誉为欧盟宪法之父、现代欧元之父。 (zh)
  • Валері Жискар д'Естен (фр. Valéry Giscard d'Estaing; 2 лютого 1926, Кобленц, Німеччина — 2 грудня 2020, Отон, Франція) — президент Французької республіки (П'ята республіка), 1974—1981. Правоцентристський політик. (uk)
dbo:birthDate
  • 1926-02-02 (xsd:date)
dbo:birthName
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (en)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 2020-12-02 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:honours
dbo:militaryService
dbo:signature
  • Valéry Giscard d'Estaing signature.svg
dbo:spouse
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 79474 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 79382 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124448002 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
dbp:alt
  • A black-and-white portrait of a 49-year-old Giscard d'Estaing (en)
dbp:battles
  • * World War II **Liberation of Paris (en)
dbp:birthDate
  • 1926-02-02 (xsd:date)
dbp:birthName
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (en)
dbp:birthPlace
dbp:branch
dbp:caption
  • Giscard d'Estaing in 1975 (en)
dbp:children
  • 4 (xsd:integer)
dbp:deathDate
  • 2020-12-02 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Authon, Loir-et-Cher, France (en)
dbp:mawards
dbp:office
dbp:predecessor
dbp:restingPlace
  • Authon Cemetery, Authon (en)
dbp:serviceyears
  • 1944 (xsd:integer)
dbp:signature
  • Valéry Giscard d'Estaing signature.svg (en)
dbp:spouse
dbp:state
  • expanded (en)
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1966-01-08 (xsd:date)
  • 1974-05-19 (xsd:date)
  • 1974-05-27 (xsd:date)
  • 1981-05-21 (xsd:date)
  • 2004-04-02 (xsd:date)
dbp:termStart
  • 1962-01-18 (xsd:date)
  • 1967-09-15 (xsd:date)
  • 1969-06-20 (xsd:date)
  • 1974-05-27 (xsd:date)
  • 1986-03-21 (xsd:date)
dbp:title
  • Offices and distinctions (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Valéry Giscard d'Estaing [valéri žiskár destén, valeˈʀi ʒiskaʀdɛsˈtɛ̃], celým jménem Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing, někdy krátce Giscard nebo VGE (2. února 1926 Koblenz – 2. prosince 2020 , Loir-et-Cher) byl francouzský politik, úřadující jako dvacátý prezident Francouzské republiky mezi lety 1974 až 1981. (cs)
  • Ο Βαλερί Ζισκάρ Ντ' Εσταίν (Valéry Giscard d'Estaing, 2 Φεβρουαρίου 1926 - 2 Δεκεμβρίου 2020) ήταν Γάλλος πολιτικός που υπηρέτησε ως Πρόεδρος της Γαλλίας από το 1974 έως το 1981. (el)
  • Valéry Giscard d'Estaing (pronunciación en francés: /valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃/; Coblenza, 2 de febrero de 1926-Authon, 2 de diciembre de 2020)​​ fue un político francés, presidente de la República Francesa entre 1974 y 1981. Conocido por su apoyo al federalismo europeo, fue también presidente de la Convención para el Futuro de Europa, que redactó el proyecto de Constitución Europea en 2003. Ostentó, además, la dignidad de copríncipe de Andorra y jefe de dicho Estado. (es)
  • Uachtarán ar an bFhrainc idir 1974-1981 ab ea Valéry Giscard d'Estaing (2 Feabhra 1926 – 2 Nollaig 2020). Uachtarán an Choinbhinsiúin AE ar an mBunreacht, agus duine de mhórúdair an Bhunreachta, nó an Conradh Liospóin, ab ea é, Toghadh é don Acadamh na Fraincise (Académie française) sa bhliain 2003. Bhuail Covid-19 é agus d'éag 2 Nollaig 2020. (ga)
  • 발레리 마리 르네 지스카르 데스탱(프랑스어: Valéry Marie René Giscard d'Estaing, 1926년 2월 2일 ~ 2020년 12월 2일)은 1974년에서 1981년까지 제20대 프랑스의 대통령을 지낸 중도우파 정치인이다. (ko)
  • ヴァレリー・マリー・ルネ・ジョルジュ・ジスカールデスタン(フランス語: Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing、フランス語発音: [valeʁi maʁi ʁəne ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃]、1926年2月2日 - 2020年12月2日)は、フランスの政治家。1974年5月から1981年5月まで同国の大統領を務めた。ジスカールまたはVGEとも呼ばれる。なお本項目では基本的に「ヴァレリー」と呼称する。 (ja)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (Koblenz, 2 februari 1926 – Authon, 2 december 2020) was een Frans politicus van de RI en de UDF. Hij was van 1974 tot 1981 de 20e president van Frankrijk. (nl)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d’Estaing (wym. [valeˈʁi maˈʁi ʁəˈne ˈʒɔʁʒ ʒisˈkaʁ dɛsˈtɛ̃]; ur. 2 lutego 1926 w Koblencji, zm. 2 grudnia 2020 w Authon) – francuski polityk i samorządowiec. Długoletni minister, deputowany krajowy i europejski, założyciel i przywódca Unii na rzecz Demokracji Francuskiej (UDF). Prezydent Francji w latach 1974–1981. (pl)
  • Валери́ Рене́ Мари́ Жорж Жиска́р д’Эсте́н (фр. Valéry René Marie Georges Giscard d’Éstaing; 2 февраля 1926[…], Кобленц — 2 декабря 2020, Отон) — французский государственный и политический деятель, 20-й президент Французской Республики (Пятая республика) в 1974—1981 годах. (ru)
  • 瓦莱里·勒内·马里·乔治·吉斯卡尔·德斯坦(法語:Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing,法语:[valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃] ();1926年2月2日-2020年12月2日),法國经济学家、政治家,前任法国总统兼安道爾大公。被誉为欧盟宪法之父、现代欧元之父。 (zh)
  • Валері Жискар д'Естен (фр. Valéry Giscard d'Estaing; 2 лютого 1926, Кобленц, Німеччина — 2 грудня 2020, Отон, Франція) — президент Французької республіки (П'ята республіка), 1974—1981. Правоцентристський політик. (uk)
  • رينيه فاليري ماري جورج جيسكار ديستان (بالفرنسية: Valéry Giscard d'Estaing)‏ ‏(2 فبراير 1926 - 2 ديسمبر 2020) رئيس الجمهورية الفرنسية من سنة 1974 حتى سنة 1981. اتسمت فترة رئاسته بتوجهات أكثر ليبرالية في بعض القضايا الاجتماعية، كالطلاق ومنع الحمل والإجهاض، كما جرت محاولات لتحديث البلاد، فأُطلقت مشاريع لتحديث وتطوير البنية التحتية لا سيما تلك بعيدة المدى مثل القطارات فائقة السرعة، والاتجاه نحو الاعتماد على الطاقة النووية كمصدر للطاقة الرئيسي في فرنسا. مع ذلك، عانت شعبيته بسبب الانكماش الاقتصادي الذي أعقب أزمة الطاقة عام 1973، بسبب نهاية ما عُرف بـ«السنوات الثلاثين المجيدة» بعد الحرب العالمية الثانية. وعلاوة على ذلك، واجه جيسكار معارضة سياسية من كلا الجانبين من الطيف السياسي: من اليسار الموحد حديثا بقيادة فرانسوا ميتران، وكذلك من جاك شيراك على خط المعارضة اليمينية. تسبب كل هذا، في فشل إعادة ان (ar)
  • (Coblença, 2 de febrer de 1926 - Authon, 2 de desembre de 2020) fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981. Després de ser ministre de Finances sota els primers ministres Jacques Chaban-Delmas i Pierre Messmer, va guanyar les eleccions presidencials de 1974 amb el 50,8% dels vots contra François Mitterrand del Partit Socialista. El seu mandat va estar marcat per una actitud més liberal sobre qüestions socials (com ara el divorci, l'anticoncepció i l'avortament) i els intents de modernització del país i de l'oficina de la presidència, llançant sobretot projectes d'infraestructura de gran abast com el TGV i el gir cap a dependència de l'energia nuclear com a principal font d'energia de França. Va promoure la liberalització del comerç. Tanmateix, la seva popul (ca)
  • Valéry René Marie Georges GISCARD D'ESTAING [valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ d‿ɛstɛ̃] (naskiĝis la 2-an de februaro 1926 en Koblenco (Germanio), mortis la 2-an de decembro 2020 en Authon) estis centrisma-konservativa politikisto de Francio. Ekde la jaro 1956, li estis elektita membro de la franca nacia asembleo. Inter la jaroj 1962 kaj 1966 kaj denove inter 1969 kaj 1974 li estis franca ministro pri ekonomio kaj financoj, kaj sekve iĝis prezidento de Francio inter la jaroj 1974 kaj 1981. (eo)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d’Estaing (Aussprache: [valeˈʀi ʒisˌkaʀdɛsˈtɛ̃] ; * 2. Februar 1926 in Koblenz, Deutsches Reich; † 2. Dezember 2020 in Authon, Département Loir-et-Cher; kurz Giscard oder mit seinen Initialen VGE genannt) war ein französischer Politiker, der von Mai 1974 bis Mai 1981 Staatspräsident von Frankreich war. (de)
  • Valéry Marie René Giscard d'Estaing (valeʁi ʒiskaʁ destɛ̃ ahoskatua; Koblentza, 1926ko otsailaren 2a - Authon, 2020ko abenduaren 2a) Frantziako presidentea izan zen 1974 eta 1981 urteen bitartean. Frantziako Presidente izan zen garaian, Andorrako koprintze ere izan zen. Europar Batasunaren bultzatzaileetako bat izan zen, izan ere, 2003ko Europako Konstituzioa idazten lagundu zuen. (eu)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (bahasa Prancis: [valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃]; 2 Februari 1926 – 2 Desember 2020), juga dikenal sebagai Giscard atau VGE, adalah seorang politikus Prancis yang menjabat sebagai Presiden Prancis dan ex officio pangeran bersama Andorra dari tahun 1974 hingga 1981. (in)
  • Valéry Giscard d'Estaing [valeʁi ʒiskaʁ dɛstɛ̃] — communément appelé « Giscard » ou désigné par ses initiales, « VGE » —, né le 2 février 1926 à Coblence (Allemagne) et mort le 2 décembre 2020 à Authon (France), est un homme d'État français, président de la République de 1974 à 1981. Auteur de plusieurs essais et romans, il est élu en 2003 à l'Académie française, au fauteuil laissé par Léopold Sédar Senghor. (fr)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (pronuncia AFI: [valeˈʁi ʒisˈkaʁ dɛsˈtɛ̃]; Coblenza, 2 febbraio 1926 – Authon, 2 dicembre 2020) è stato un politico francese. È stato Presidente della Repubblica francese dal 27 maggio 1974 al 21 maggio 1981. Pur essendo europeista convinto non condivise il progetto federalista di Trattato detto Penelope redatto dall'iniziativa dell'allora presidente della Commissione europea Romano Prodi: Valéry Giscard d'Estaing promosse una terza via per l'Europa, situata tra l'Europa federale e l'Europa degli Stati. Dal 2002 al 2003 è stato il presidente della Convenzione europea, il cui progetto di Trattato costituzionale fallì a seguito del referendum negativo francese e olandese. (it)
  • Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing (UK: /ˌʒiːskɑːr dɛˈstæ̃/, US: /ʒɪˌskɑːr -/, French: [valeʁi ʁəne maʁi ʒɔʁʒ ʒiskaʁ dɛstɛ̃]; 2 February 1926 – 2 December 2020), also known as Giscard or VGE, was a French politician who served as President of France from 1974 to 1981. (en)
  • Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing (Coblença, 2 de fevereiro de 1926 – Authon, 2 de dezembro de 2020) foi um político francês de centro-direita que exerceu o cargo de presidente da República Francesa de 1974 a 1981. Inspetor das finanças de profissão, participou em vários governos entre 1959 e 1974. Candidato pelo RI (Republicanos Independentes) nas eleições presidenciais francesas de 1974, foi eleito vigésimo presidente da República Francesa, vencendo o candidato da esquerda François Mitterrand. Era bilíngue francês/alemão. (pt)
  • Valéry Marie René Giscard d’Estaing, född 2 februari 1926 i Koblenz i Tyskland, död 2 december 2020 i Authon i Loir-et-Cher, var en fransk politiker. Han var Frankrikes president och furste av Andorra 1974–1981. Giscard d’Estaing lämnade nationalförsamlingen 2002. Under senare år hade han lett arbetet inom Europeiska konventet med att ta fram förslaget till Europeiska konstitutionen. År 2003 invaldes han i Franska akademin på stol nummer sexton. Under Giscard d’Estaings styre genomfördes de sista tre giljotineringarna i Frankrike, den sista 1977. (sv)
rdfs:label
  • Valéry Giscard d'Estaing (en)
  • فاليري جيسكار ديستان (ar)
  • Valéry Giscard d'Estaing (ca)
  • Valéry Giscard d'Estaing (cs)
  • Valéry Giscard d’Estaing (de)
  • Βαλερί Ζισκάρ ντ'Εσταίν (el)
  • Valéry Giscard d’Estaing (eo)
  • Valéry Giscard d'Estaing (es)
  • Valéry Giscard d'Estaing (eu)
  • Valéry Giscard d'Estaing (ga)
  • Valéry Marie René Giscard d'Estaing (in)
  • Valéry Giscard d'Estaing (fr)
  • Valéry Giscard d'Estaing (it)
  • ヴァレリー・ジスカール・デスタン (ja)
  • 발레리 지스카르 데스탱 (ko)
  • Valéry Giscard d'Estaing (nl)
  • Valéry Giscard d’Estaing (pl)
  • Valéry Giscard d'Estaing (pt)
  • Жискар д’Эстен, Валери (ru)
  • Valéry Giscard d’Estaing (sv)
  • 瓦莱里·吉斯卡尔·德斯坦 (zh)
  • Валері Жискар д'Естен (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:appointer of
is dbo:commander of
is dbo:foundedBy of
is dbo:keyPerson of
is dbo:leader of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:president of
is dbo:relation of
is dbo:relative of
is dbo:secondLeader of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:afterElection of
is dbp:appointer of
is dbp:before of
is dbp:beforeElection of
is dbp:cand of
is dbp:candidate of
is dbp:commander of
is dbp:founder of
is dbp:leader of
is dbp:leader1Name of
is dbp:name of
is dbp:parents of
is dbp:predecessor of
is dbp:president of
is dbp:regent of
is dbp:relations of
is dbp:relatives of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License