| dbo:abstract
|
- Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món. Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou el 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika. Encara que és més conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de , teoria de les catàstrofes, topologia, geometria algebraica, mecànica clàssica i teoria de la singularitat en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del problema tretze de Hilbert el 1957. (ca)
- Vladimir Igorevič Arnold (rusky Владимир Игоревич Арнольд; 12. června 1937, Oděsa – 3. června 2010, Paříž) byl ruský matematik. Přispěl k rozvoji, topologie (“Arnoldova domněnka”), algebraické geometrie (“Arnoldův problém rublu”), klasické mechaniky, teorie chaosu (“Arnoldova mapa kočky”), či (řešení Hilbertova třináctého problému). V roce 2001 získal Wolfovu cenu za matematiku. V letech 1996–2010 byl předsedou Moskevské matematické společnosti. (cs)
- فلاديمير إيغوريفيتش أرنولد (بالروسية: Владимир Игоревич Арнольд) هو عالم رياضيات روسي. (ar)
- Wladimir Igorewitsch Arnold (russisch Влади́мир И́горевич Арно́льд, wiss. Transliteration Vladimir Igorevič Arnolʹd; * 12. Juni 1937 in Odessa, UdSSR; † 3. Juni 2010 in Paris, Frankreich) war ein russischer Mathematiker mit internationaler Reputation. (de)
- Vladimir Ígorevitx Arnold (errusieraz: Владимир Игоревич Арнольд; Odessa, Ukraina 1937ko ekainaren 12a - Paris, 2010eko ekainaren 3a) munduko matematikari emankorrenetako bat izan da. Moskuko Unibertsitatean 1954an hasi zen ikasten, eta 1986ra arte egon zen han; urte hartan, Moskuko Steklov Institutu Matematikoan sartu zen. Garai hartan, beste 99 lankiderekin batera protesta-gutun bat sinatu zuen, "sobietar matematikari osasuntsu baten eroetxe batean kartzelaratzea" zela eta. Horren ondorioz, atzerrira joateko baimena ukatu zioten perestroikaren garaian. Nahiz eta Kolmogórov-Arnold-Moser teoremarengatik ezagunagoa izan (sistema hamiltoniar integragarrien egonkortasunari buruzko teorema), beste ekarpen garrantzitsu batzuk egin ditu zenbait arlotan, hala nola sistema dinamikoen teoria, hondamendien teoria, topologia, geometria aljebraikoa, mekanika klasikoa eta singularitatearen teoria. Bere lehen emaitza nagusitik (1957an Hilberten problemaren ebazpena) 45 urte baino gehiagoeman zituen ikerketan. (eu)
- Vladímir Ígorevich Arnold (ruso: Влади́мир И́горевич Арно́льд, Odesa, Ucrania, 12 de junio de 1937-París, 3 de junio de 2010) fue uno de los matemáticos más prolíficos del mundo. En 1954 estudió en la Facultad de matemáticas y mecánica de la Universidad de Moscú, donde permaneció hasta 1986, año en que ingresó en el Instituto Matemático Steklov de Moscú. En marzo de 1968 firmó, junto con otros 98 colegas, la Carta de los 99 (Письмо девяноста девяти), una carta de protesta por «el encarcelamiento en un manicomio de un matemático soviético perfectamente cuerdo», Aleksandr Esenin-Volpin, hijo de Serguéi Yesenin y víctima de la psiquiatría represiva en la Unión Soviética. Esto trajo como consecuencia la denegación de permiso para viajar al extranjero hasta la perestroika. Aunque es más conocido por el teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser, respecto a la de los sistemas hamiltonianos integrables, ha hecho importantes contribuciones en varias áreas que incluyen teoría de sistemas dinámicos, teoría de las catástrofes, topología, geometría algebraica, mecánica clásica y teoría de la singularidad en una carrera que abarca más de 45 años después de su primer resultado principal —la solución del problema trece de Hilbert en 1957—. (es)
- Vladimir Igorevitch Arnold (en russe : Владимир Игоревич Арнольд), né le 12 juin 1937 à Odessa et mort le 3 juin 2010 dans le 12e arrondissement de Paris, est un mathématicien soviétique puis russe. (fr)
- ウラジーミル・イーゴレヴィチ・アーノルド（ロシア語: Влади́мир И́горевич Арно́льд、ラテン文字転写の例:ラテン語: Vladimir Igorevich Arnol'd、1937年6月12日 - 2010年6月3日）は、ウクライナ出身のロシアの数学者。 (ja)
- Vladimir Igorevich Arnold (alternative spelling Arnol'd, Russian: Влади́мир И́горевич Арно́льд, 12 June 1937 – 3 June 2010) was a Soviet and Russian mathematician. While he is best known for the Kolmogorov–Arnold–Moser theorem regarding the stability of integrable systems, he made important contributions in several areas including dynamical systems theory, algebra, catastrophe theory, topology, algebraic geometry, symplectic geometry, differential equations, classical mechanics, hydrodynamics and singularity theory, including posing the ADE classification problem, since his first main result—the solution of Hilbert's thirteenth problem in 1957 at the age of 19. He co-founded two new branches of mathematics—KAM theory, and topological Galois theory (this, with his student Askold Khovanskii). Arnold was also known as a popularizer of mathematics. Through his lectures, seminars, and as the author of several textbooks (such as the famous Mathematical Methods of Classical Mechanics) and popular mathematics books, he influenced many mathematicians and physicists. Many of his books were translated into English. His views on education were particularly opposed to those of Bourbaki. (en)
- 블라디미르 이고레비치 아르놀트(러시아어: Влади́мир И́горевич Арно́льд, 1937년 6월 12일 ~ 2010년 6월 3일)는 소비에트 연방의 수학자이다. 이론 고전역학 및 다른 동역학계 이론에 공헌하였다. (ko)
- Władimir Igoriewicz Arnold, ros. Влади́мир И́горевич Арно́льд (ur. 12 czerwca 1937 w Odessie, zm. 3 czerwca 2010 w Paryżu) – rosyjski matematyk, profesor Instytutu Stiekłowa w Moskwie i Uniwersytetu w Paryżu IX. Znany z prac w teorii katastrof, geometrii algebraicznej, mechaniki klasycznej i topologii. Laureat wielu nagród, m.in. Nagrody Leninowskiej (1965) i Nagrody Wolfa w matematyce (2001). (pl)
- Vladimir Igorevič Arnol'd (in russo: Влади́мир И́горевич Арно́льд?; Odessa, 12 giugno 1937 – Parigi, 3 giugno 2010) è stato un matematico russo. La sua notorietà è dovuta soprattutto al teorema di Kolmogorov-Arnol'd-Moser (teorema KAM) sulla stabilità di sistemi Hamiltoniani integrabili. Nondimeno, ha contribuito in numerosi settori scientifici, tra cui la teoria dei sistemi dinamici, teoria delle catastrofi, topologia, geometria algebrica, meccanica classica e teoria delle singolarità, nell'arco di una carriera durata oltre 45 anni dal suo primo grande risultato, la soluzione del tredicesimo problema di Hilbert nel 1957, ottenuta a soli 19 anni. (it)
- Vladimir Igorevich Arnold (Russisch:Влади́мир И́горевич Арно́льд), (Odessa, 12 juni 1937 - Parijs, 3 juni 2010) was een Russisch wiskundige.Hoewel hij het meest bekend is vanwege de met betrekking tot de van Hamiltoniaanse systemen, heeft hij sinds zijn eerste belangrijkste resultaat - de oplossing van het - in 1957, ook belangrijke bijdragen geleverd op een aantal andere gebieden, waaronder de wiskundige systeemtheorie, de catastrofetheorie, de topologie, de algebraïsche meetkunde, de klassieke mechanica en de . (nl)
- Vladimir Igorevitj Arnold (ryska: Влади́мир И́горевич Арно́льд), född 12 juni 1937 i Odessa, död 3 juni 2010 i Paris, var en rysk matematiker. Vladimir Arnold var en av världens mest produktiva matematiker inom området mekanik. Hans karriär började redan när Stalin hade makten i Sovjetunionen, och Arnold var fortfarande aktiv vid millennieskiftet. En av hans tidigaste prestationer är -teorin inom dynamiken. Arnolds skrivsätt blandar strikt och abstrakt matematik med informell, nästan kontroversiell prosa. Arnold angriper matematik med en geometrisk infallsvinkel i allmänhet, och speciellt inom mekanik. Tillsammans med fick han Crafoordpriset från Kungliga Vetenskapsakademin i Sverige. Arnold arbetade senast vid i Moskva och vid . Asteroiden 10031 Vladarnolda är uppkallad efter honom. (sv)
- Володимир Ігорович Арнольд (нар. 12 червня 1937 Одеса — 3 червня 2010, Париж) — російський математик, академік РАН. (uk)
- Vladimir Igorevich Arnold (em russo: Влади́мир И́горевич Арно́льд; Odessa, 12 de junho de 1937 — Paris, 3 de junho de 2010) foi um matemático russo. Além do teorema de Kolmogorov–Arnold–Moser, que diz respeito à estabilidade de sistemas integrais, teve contribuições importantes em várias áreas, entre elas: teoria dos sistemas dinâmicos, , topologia, geometria algébrica, mecânica clássica e teoria das singularidades, em uma longa carreira que continuou depois de seu primeiro resultado principal – a solução do décimo-terceiro problema de Hilbert em 1957. (pt)
- Влади́мир И́горевич Арно́льд (12 июня 1937[…], Одесса — 3 июня 2010[…], Париж[…]) — советский и российский математик, автор работ в области топологии, теории дифференциальных уравнений, теории особенностей гладких отображений и теоретической механики. Один из крупнейших математиков XX века. Академик АН СССР (РАН, с 1990, член-корреспондент с 1984), иностранный член Национальной АН США (1983), Французской АН (1984), Лондонского королевского общества (1988), Национальной академии деи Линчеи (1988), Американского философского общества (1990), Европейской академии (1991), доктор физико-математических наук (1963), главный научный сотрудник Математического института имени В. А. Стеклова РАН, профессор МГУ и Университета Париж-Дофин. Лауреат многих наград, Ленинской премии (1965), премии Крафорда (1982), премии Вольфа (2001), Государственной премии РФ (2007), премии Шао (2008). (ru)
- 弗拉基米爾·伊戈列維奇·阿諾爾德（俄語：Влади́мир И́горевич Арно́льд，1937年6月12日－2010年6月3日），俄國數學家，生於蘇聯敖德薩（今烏克蘭境內）。1957年他19歲時就解決了希爾伯特第十三問題，此後對多個數學領域都有重大貢獻，包括動力系統理論、、拓撲學、代數幾何、古典力學、。他最著名的成果是關於可積哈密頓系統穩定性的，即。 他的學術成就深得肯定，獲頒多個獎項，如1982年的克拉福德獎，2001年的沃爾夫數學獎，2008年的邵逸夫獎等。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Vladimir Igorevič Arnold (rusky Владимир Игоревич Арнольд; 12. června 1937, Oděsa – 3. června 2010, Paříž) byl ruský matematik. Přispěl k rozvoji, topologie (“Arnoldova domněnka”), algebraické geometrie (“Arnoldův problém rublu”), klasické mechaniky, teorie chaosu (“Arnoldova mapa kočky”), či (řešení Hilbertova třináctého problému). V roce 2001 získal Wolfovu cenu za matematiku. V letech 1996–2010 byl předsedou Moskevské matematické společnosti. (cs)
- فلاديمير إيغوريفيتش أرنولد (بالروسية: Владимир Игоревич Арнольд) هو عالم رياضيات روسي. (ar)
- Wladimir Igorewitsch Arnold (russisch Влади́мир И́горевич Арно́льд, wiss. Transliteration Vladimir Igorevič Arnolʹd; * 12. Juni 1937 in Odessa, UdSSR; † 3. Juni 2010 in Paris, Frankreich) war ein russischer Mathematiker mit internationaler Reputation. (de)
- Vladimir Igorevitch Arnold (en russe : Владимир Игоревич Арнольд), né le 12 juin 1937 à Odessa et mort le 3 juin 2010 dans le 12e arrondissement de Paris, est un mathématicien soviétique puis russe. (fr)
- ウラジーミル・イーゴレヴィチ・アーノルド（ロシア語: Влади́мир И́горевич Арно́льд、ラテン文字転写の例:ラテン語: Vladimir Igorevich Arnol'd、1937年6月12日 - 2010年6月3日）は、ウクライナ出身のロシアの数学者。 (ja)
- 블라디미르 이고레비치 아르놀트(러시아어: Влади́мир И́горевич Арно́льд, 1937년 6월 12일 ~ 2010년 6월 3일)는 소비에트 연방의 수학자이다. 이론 고전역학 및 다른 동역학계 이론에 공헌하였다. (ko)
- Władimir Igoriewicz Arnold, ros. Влади́мир И́горевич Арно́льд (ur. 12 czerwca 1937 w Odessie, zm. 3 czerwca 2010 w Paryżu) – rosyjski matematyk, profesor Instytutu Stiekłowa w Moskwie i Uniwersytetu w Paryżu IX. Znany z prac w teorii katastrof, geometrii algebraicznej, mechaniki klasycznej i topologii. Laureat wielu nagród, m.in. Nagrody Leninowskiej (1965) i Nagrody Wolfa w matematyce (2001). (pl)
- Vladimir Igorevič Arnol'd (in russo: Влади́мир И́горевич Арно́льд?; Odessa, 12 giugno 1937 – Parigi, 3 giugno 2010) è stato un matematico russo. La sua notorietà è dovuta soprattutto al teorema di Kolmogorov-Arnol'd-Moser (teorema KAM) sulla stabilità di sistemi Hamiltoniani integrabili. Nondimeno, ha contribuito in numerosi settori scientifici, tra cui la teoria dei sistemi dinamici, teoria delle catastrofi, topologia, geometria algebrica, meccanica classica e teoria delle singolarità, nell'arco di una carriera durata oltre 45 anni dal suo primo grande risultato, la soluzione del tredicesimo problema di Hilbert nel 1957, ottenuta a soli 19 anni. (it)
- Vladimir Igorevich Arnold (Russisch:Влади́мир И́горевич Арно́льд), (Odessa, 12 juni 1937 - Parijs, 3 juni 2010) was een Russisch wiskundige.Hoewel hij het meest bekend is vanwege de met betrekking tot de van Hamiltoniaanse systemen, heeft hij sinds zijn eerste belangrijkste resultaat - de oplossing van het - in 1957, ook belangrijke bijdragen geleverd op een aantal andere gebieden, waaronder de wiskundige systeemtheorie, de catastrofetheorie, de topologie, de algebraïsche meetkunde, de klassieke mechanica en de . (nl)
- Володимир Ігорович Арнольд (нар. 12 червня 1937 Одеса — 3 червня 2010, Париж) — російський математик, академік РАН. (uk)
- Vladimir Igorevich Arnold (em russo: Влади́мир И́горевич Арно́льд; Odessa, 12 de junho de 1937 — Paris, 3 de junho de 2010) foi um matemático russo. Além do teorema de Kolmogorov–Arnold–Moser, que diz respeito à estabilidade de sistemas integrais, teve contribuições importantes em várias áreas, entre elas: teoria dos sistemas dinâmicos, , topologia, geometria algébrica, mecânica clássica e teoria das singularidades, em uma longa carreira que continuou depois de seu primeiro resultado principal – a solução do décimo-terceiro problema de Hilbert em 1957. (pt)
- 弗拉基米爾·伊戈列維奇·阿諾爾德（俄語：Влади́мир И́горевич Арно́льд，1937年6月12日－2010年6月3日），俄國數學家，生於蘇聯敖德薩（今烏克蘭境內）。1957年他19歲時就解決了希爾伯特第十三問題，此後對多個數學領域都有重大貢獻，包括動力系統理論、、拓撲學、代數幾何、古典力學、。他最著名的成果是關於可積哈密頓系統穩定性的，即。 他的學術成就深得肯定，獲頒多個獎項，如1982年的克拉福德獎，2001年的沃爾夫數學獎，2008年的邵逸夫獎等。 (zh)
- Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món. Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou el 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika. (ca)
- Vladímir Ígorevich Arnold (ruso: Влади́мир И́горевич Арно́льд, Odesa, Ucrania, 12 de junio de 1937-París, 3 de junio de 2010) fue uno de los matemáticos más prolíficos del mundo. En 1954 estudió en la Facultad de matemáticas y mecánica de la Universidad de Moscú, donde permaneció hasta 1986, año en que ingresó en el Instituto Matemático Steklov de Moscú. En marzo de 1968 firmó, junto con otros 98 colegas, la Carta de los 99 (Письмо девяноста девяти), una carta de protesta por «el encarcelamiento en un manicomio de un matemático soviético perfectamente cuerdo», Aleksandr Esenin-Volpin, hijo de Serguéi Yesenin y víctima de la psiquiatría represiva en la Unión Soviética. Esto trajo como consecuencia la denegación de permiso para viajar al extranjero hasta la perestroika. (es)
- Vladimir Ígorevitx Arnold (errusieraz: Владимир Игоревич Арнольд; Odessa, Ukraina 1937ko ekainaren 12a - Paris, 2010eko ekainaren 3a) munduko matematikari emankorrenetako bat izan da. Moskuko Unibertsitatean 1954an hasi zen ikasten, eta 1986ra arte egon zen han; urte hartan, Moskuko Steklov Institutu Matematikoan sartu zen. Garai hartan, beste 99 lankiderekin batera protesta-gutun bat sinatu zuen, "sobietar matematikari osasuntsu baten eroetxe batean kartzelaratzea" zela eta. Horren ondorioz, atzerrira joateko baimena ukatu zioten perestroikaren garaian. (eu)
- Vladimir Igorevich Arnold (alternative spelling Arnol'd, Russian: Влади́мир И́горевич Арно́льд, 12 June 1937 – 3 June 2010) was a Soviet and Russian mathematician. While he is best known for the Kolmogorov–Arnold–Moser theorem regarding the stability of integrable systems, he made important contributions in several areas including dynamical systems theory, algebra, catastrophe theory, topology, algebraic geometry, symplectic geometry, differential equations, classical mechanics, hydrodynamics and singularity theory, including posing the ADE classification problem, since his first main result—the solution of Hilbert's thirteenth problem in 1957 at the age of 19. He co-founded two new branches of mathematics—KAM theory, and topological Galois theory (this, with his student Askold Khovanskii) (en)
- Vladimir Igorevitj Arnold (ryska: Влади́мир И́горевич Арно́льд), född 12 juni 1937 i Odessa, död 3 juni 2010 i Paris, var en rysk matematiker. Vladimir Arnold var en av världens mest produktiva matematiker inom området mekanik. Hans karriär började redan när Stalin hade makten i Sovjetunionen, och Arnold var fortfarande aktiv vid millennieskiftet. En av hans tidigaste prestationer är -teorin inom dynamiken. Arnold arbetade senast vid i Moskva och vid . Asteroiden 10031 Vladarnolda är uppkallad efter honom. (sv)
- Влади́мир И́горевич Арно́льд (12 июня 1937[…], Одесса — 3 июня 2010[…], Париж[…]) — советский и российский математик, автор работ в области топологии, теории дифференциальных уравнений, теории особенностей гладких отображений и теоретической механики. Один из крупнейших математиков XX века. Академик АН СССР (РАН, с 1990, член-корреспондент с 1984), иностранный член Национальной АН США (1983), Французской АН (1984), Лондонского королевского общества (1988), Национальной академии деи Линчеи (1988), Американского философского общества (1990), Европейской академии (1991), доктор физико-математических наук (1963), главный научный сотрудник Математического института имени В. А. Стеклова РАН, профессор МГУ и Университета Париж-Дофин. Лауреат многих наград, Ленинской премии (1965), премии Крафорда (ru)
|
