An Entity of Type: building, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Usages of Barcelona (Catalan: Usatges de Barcelona, IPA: [uˈzadʒəz ðə βəɾsəˈlonə]; Latin: Usatici Barchinonae) were the customs that form the basis for the Catalan Constitutions. They are the fundamental laws and basic rights of Catalonia, dating back to their codification in the twelfth century. The Usages incorporated several other competing codes of the same era: * Usages of Girona * Customs of Lleida * Customs of Tortosa * Furs of Valencia * Franquesas of Majorca * Chapter of Athens and Neopatria

Property Value
dbo:abstract
  • Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana. (ca)
  • Las Observancias de Barcelona (en catalán: Usatges​de Barcelona) son los usos y costumbres que forman la base de las constituciones catalanas. Históricamente, el derecho común en la Cataluña Vieja se basaba en estos textos, que comenzaron a ser recopilados a partir del siglo XI, en tiempos de Ramón Berenguer I. Se recopilaban textos de diversa procedencia normativa: resoluciones de la corte condal, fragmentos del derecho romano, del derecho visigodo, de cánones religiosos y usos consuetudinarios. (es)
  • Usatgesak, Erdi Aroko bilduma juridikoak dira, Bartzelonako kondeek osatutatkoa. Zuzenbide arrunteko lehen kode katalana izan zen. Hasierako bilduma 1058. urtekoa da, eta ondoren izan zituen 1076 eta 1082. urteetako bildumak. Lau atal ditu, eta azkena Kataluniako berezko legeria zibilaren oinarria da. (eu)
  • Les Usatges (que l'on peut traduire comme usages) sont les us et coutumes qui forment la base du droit catalan. Historiquement, le droit commun dans l' (Catalunya Vella) se fondait sur ces Usages de Barcelone qui eurent une influence décisive sur le Droit catalan. Une des plus anciennes compilations écrites des Usages de Barcelone, date de l'année 1173 (époque du règne d'Alphonse II). De plus, entre les années 1170 et 1195, plusieurs textes furent compilés dont (Usatici Barchinonae ; Liber feudorum maior ; Gesta Comitum Barchinonensium) en recevant ainsi la qualification des trois monuments de l'identité politique catalane. (fr)
  • The Usages of Barcelona (Catalan: Usatges de Barcelona, IPA: [uˈzadʒəz ðə βəɾsəˈlonə]; Latin: Usatici Barchinonae) were the customs that form the basis for the Catalan Constitutions. They are the fundamental laws and basic rights of Catalonia, dating back to their codification in the twelfth century. The Usages combined fragments of Roman and Visigothic law with the resolutions of the comital court of Barcelona and the religious canons of ecclesiastic synods. The first Usages were compiled and codified by Ramon Berenguer I, Count of Barcelona (1035–1076), to repair the deficiencies of Gothic law. However, the evidence for Ramon's work dates from the codes of James the Conqueror of a later date (reigned 1213–1276). James, seeing that some judges ruled by Gothic law and some by Roman law, according to a tradition of usus terrae (local custom), approached the Catalan Courts in 1251 to establish the primacy of the Usages. Though the Usages applied legally only to the Barcelonan county, in practice they were applied to the entire Principality of Catalonia. The Usages incorporated several other competing codes of the same era: * Usages of Girona * Customs of Lleida * Customs of Tortosa * Furs of Valencia * Franquesas of Majorca * Chapter of Athens and Neopatria The oldest manuscript containing the Usages dates from the end of the 12th century. Between the 15th and 18th centuries, they were copied frequently. The Nueva Planta decrees superseded them with the central legislation of the Bourbons, though continued to have some force. (en)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 6951276 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3099 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1077071147 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Las Observancias de Barcelona (en catalán: Usatges​de Barcelona) son los usos y costumbres que forman la base de las constituciones catalanas. Históricamente, el derecho común en la Cataluña Vieja se basaba en estos textos, que comenzaron a ser recopilados a partir del siglo XI, en tiempos de Ramón Berenguer I. Se recopilaban textos de diversa procedencia normativa: resoluciones de la corte condal, fragmentos del derecho romano, del derecho visigodo, de cánones religiosos y usos consuetudinarios. (es)
  • Usatgesak, Erdi Aroko bilduma juridikoak dira, Bartzelonako kondeek osatutatkoa. Zuzenbide arrunteko lehen kode katalana izan zen. Hasierako bilduma 1058. urtekoa da, eta ondoren izan zituen 1076 eta 1082. urteetako bildumak. Lau atal ditu, eta azkena Kataluniako berezko legeria zibilaren oinarria da. (eu)
  • Les Usatges (que l'on peut traduire comme usages) sont les us et coutumes qui forment la base du droit catalan. Historiquement, le droit commun dans l' (Catalunya Vella) se fondait sur ces Usages de Barcelone qui eurent une influence décisive sur le Droit catalan. Une des plus anciennes compilations écrites des Usages de Barcelone, date de l'année 1173 (époque du règne d'Alphonse II). De plus, entre les années 1170 et 1195, plusieurs textes furent compilés dont (Usatici Barchinonae ; Liber feudorum maior ; Gesta Comitum Barchinonensium) en recevant ainsi la qualification des trois monuments de l'identité politique catalane. (fr)
  • Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha es (ca)
  • The Usages of Barcelona (Catalan: Usatges de Barcelona, IPA: [uˈzadʒəz ðə βəɾsəˈlonə]; Latin: Usatici Barchinonae) were the customs that form the basis for the Catalan Constitutions. They are the fundamental laws and basic rights of Catalonia, dating back to their codification in the twelfth century. The Usages incorporated several other competing codes of the same era: * Usages of Girona * Customs of Lleida * Customs of Tortosa * Furs of Valencia * Franquesas of Majorca * Chapter of Athens and Neopatria (en)
rdfs:label
  • Usatges de Barcelona (ca)
  • Usatges de Barcelona (es)
  • Usatges (eu)
  • Usages de Barcelone (fr)
  • Usages of Barcelona (en)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License