| dbo:abstract
|
- Brad y Llyfrau Gleision, també coneguda en anglès com a Treachery of the Blue Books (lit. «La traïció dels llibres blaus»), és el nom pel qual es coneix una publicació de 1847 titulada Reports of the commissioners of enquiry into the state of education in Wales («Informes dels comissionats d'investigació sobre l'estat de l'educació a Gal·les»). Els informes, distribuïts en tres volums, van provocar el clam popular per les seves insinuacions sobre els gal·lesos, algunes de les quals van ser qualificades com a ofensives. D'especial interès és la crítica mordaç que es fa sobre la llengua gal·lesa, així com sobre l' i la immoralitat dels gal·lesos en general. El nom Brad y Llyfrau Gleision va ser encunyat per l'autor Robert Jones Derfel en resposta als esmentats informes. La investigació oficial es va posar en marxa per la pressió exercida pels , en especial per William Williams, un parlamentari de Coventry, gal·lès de naixença i preocupat per l'estat de l'educació a Gal·les. La perquisició va estar a càrrec de tres inspectors anglesos, R. R. W. Lingen, Jellynger C. Symons i H. R. Vaughan Johnson. Els tres van visitar diferents racons de Gal·les el 1846, recol·lectant evidència i dades estadístiques. No obstant això, cap dels tres inspectors parlava o entenia gal·lès, per la qual cosa els seus informes van prendre com a referència informació que li havien proporcionat alguns testimonis, molts dels quals eren clergues anglicans en una època en la qual l'inconformisme imperava a Gal·les. L'obra es va completar el 3 d'abril de 1847, i Lingen va presentar el seu informe al govern britànic l'1 de juliol d'aquell mateix any en tres volums amb la coberta de color blau (el terme "" sovint es feia servir per a referir-se a qualsevol tipus d'informes parlamentaris). En un informe molt detallat, els inspectors van concloure que les escoles a Gal·les eren extremadament inadequades, de vegades amb docents que només parlaven anglès i que feien servir llibres de text en aquell idioma en àrees en les quals els nens només parlaven gal·lès. Així mateix, es diu que els gal·lesos monolingües depenien de les escoles inconformistes dominicals per aprendre a llegir i a escriure. L'informe també conclou que els gal·lesos en general eren ignorants, vagues i immorals, responsabilitzant d'això a l'ús de l'idioma gal·lès i a l'inconformisme anglicà. Aquestes declaracions van causar enrenou a Gal·les. Robert Jones Derfel, poeta bard gal·lès, va respondre als informes amb la publicació de Brad y llyfrau gleision el 1854, editada per I. Clarke a Ruthin. La seva obra no va tenir conseqüències polítiques immediates però va donar lloc al naixement d'un moviment nacionalista que defensava un govern autònom a Gal·les. El títol Brad y Llyfrau Gleision («Traïció dels llibres blaus» en gal·lès) al·ludeix a la cèlebre batalla artúrica de la Nit dels ganivets llargs quan, segons Nennius i Geoffrey de Monmouth, els saxons van començar la campanya de conquesta contra els britans nadius. Moltes vegades els inspectors només es limitaven a escriure textualment les opinions esbiaixades dels terratinents i del clergat anglicà. La major part dels atacs vers la cultura gal·lesa provenien, però, de l'inspector Lingen. Més enllà del biaix polític, els llibres blaus representen una gran font d'informació sobre la societat gal·lesa del segle xix. Saunders Lewis, en Tynged yr Iaith, sosté que els llibres blaus són per a la història de Gal·les "els documents del segle xix més importants dels que disposem". La seva opinió també es basa en el fet que la publicació dels informes, amb la controvèrsia que en van suscitar, va despertar l'interès polític dels inconformistes gal·lesos. Crítics com els reverends Evan Jones (Ieuan Gwynedd), William Rees (Gwilym Hiraethog) i Thomas Price, així com Henry Richards, van destacar pels seus atacs mordaces dels informes. Amb el pas del temps, aquestes crítiques es van traduir en accions polítiques organitzades que van acabar amb les . La Biblioteca Nacional de Gal·les conserva còpies digitals dels llibres blaus. (ca)
- Brad y Llyfrau Gleision, también conocida en inglés como Treachery of the Blue Books (lit. «La traición de los libros azules»), es el nombre por el que se conoce a una publicación de 1847 titulada Reports of the commissioners of enquiry into the state of education in Wales («Informes de los comisionados de investigación sobre el estado de la educación en Gales»). Los informes, distribuidos en tres volúmenes, provocaron el clamor popular por sus insinuaciones, algunas de ellas tachadas como ofensivas, sobre los galeses. De especial interés es la crítica mordaz que se hace sobre el idioma galés, así como sobre el inconformismo anglicano y la inmoralidad de los galeses en general. El nombre Brad y Llyfrau Gleision fue acuñado por el autor Robert Jones Derfel en respuesta a dichos informes. La investigación oficial se puso en marcha por la presión ejercida por los Radicales, especialmente por William Williams, un parlamentario de Coventry, galés de nacimiento y preocupado por el estado de la educación en Gales. La pesquisa estuvo a cargo de tres inspectores ingleses, R. R. W. Lingen, Jellynger C. Symons y H. R. Vaughan Johnson. Los tres visitaron varios rincones de Gales en 1846, recolectando evidencia y datos estadísticos. Sin embargo, ninguno de los inspectores hablaba o entendía galés, por lo que su informe se basó en información que le habían proporcionado algunos testigos, muchos de los cuales eran clérigos anglicanos en una época en la que el inconformismo imperaba en Gales. La obra se completó el 3 de abril de 1847, y Lingen presentó su informe al gobierno británico el 1 de julio de ese mismo año en tres volúmenes con la cubierta de color azul (el término "libros azules" se usaba a menudo para referirse a todo tipo de informes parlamentarios). En un informe muy detallado, los inspectores concluyeron que las escuelas en Gales eran extremadamente inadecuadas, en ocasiones con profesores que solo hablaban inglés y que usaban libros de texto en ese idioma en áreas en las que los niños solo hablaban galés. Asimismo, se dice que los galeses monóglotas dependían de las escuelas inconformistas dominicales para aprender a leer y a escribir. El informe también concluye que los galeses en general eran ignorantes, vagos e inmorales, responsabilizando de ello al uso del idioma galés y al inconformismo anglicano. Estas declaraciones causaron revuelo en Gales. Robert Jones Derfel, poeta bardo galés, respondió a los informes con la publicación de Brad y llyfrau gleision en 1854, editada por I. Clarke en Ruthin. La misma no tuvo consecuencias políticas inmediatas pero dio lugar al nacimiento de un movimiento nacionalista que abogaba por el autogobierno en Gales. El título Brad y Llyfrau Gleision («Traición de los libros azules» en galés) alude a la célebre batalla artúrica de la Noche de los cuchillos largos cuando, según Nennio y Godofredo de Monmouth, los sajones comenzaron su campaña de conquista contra los nativos britanos. La mayoría de las veces los inspectores simplemente se limitaban a escribir textualmente las opiniones parciales de los terratenientes y del clero anglicano. Muchos de los ataques hacia la cultura galesa provenían del inspector Lingen. Más allá del sesgo político, los libros azules constituyen una gran fuente de información sobre la sociedad galesa del siglo XIX. Saunders Lewis, en Tynged yr Iaith, mantiene que los libros azules son para la historia de Gales "los documentos del siglo XIX más importantes de los que disponemos". Dicha opinión también se sustenta en que la publicación de los informes, con la controversia que estos suscitaron, despertó el interés político de los inconformistas galeses. Críticos como los reverendos Evan Jones (Ieuan Gwynedd), William Rees (Gwilym Hiraethog) y Thomas Price, así como Henry Richards, no escaparon al ojo público por sus ataques lapidantes a los informes. Con el paso del tiempo, dichas críticas se convirtieron en acciones políticas organizadas que terminaron con las elecciones generales del Reino Unido de 1868. La Biblioteca Nacional de Gales conserva copias digitales de los informes. (es)
- The Reports of the Commissioners of Inquiry into the State of Education in Wales, commonly referred to in Wales as the "Treason of the Blue Books" or "Treachery of the Blue Books" (Welsh: Brad y Llyfrau Gleision) or just the "Blue Books" are a three-part publication by the British Government in 1847, which caused uproar in Wales for disparaging the Welsh; being particularly scathing in its view of the nonconformity, the Welsh language and the morality of the Welsh people in general. The Welsh sobriquet Brad y Llyfrau Gleision was from the name of a play satirising the reports, and those who gave evidence to the inquiry, which was published seven years after the reports. The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales says that the name "took hold of the public imagination to such an extent that ever since the report has been known by that name". According to the author and business academic, Simon Brooks, the Blue Books are regarded today as "colonial diktat", and are "the most important ideological intervention by the British state in Wales in the 19th century." However the inquiry did not lead to any governmental action and the hostile reaction was mainly aimed at the comments about Welsh morality. One of the many positive legacies of the reports that prominent Welsh nationalist activist Saunders Lewis opined in The Fate of the Language in 1962 was that Wales embraced bilingualism, through the requirement to learn English as a second language. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Brad y Llyfrau Gleision, també coneguda en anglès com a Treachery of the Blue Books (lit. «La traïció dels llibres blaus»), és el nom pel qual es coneix una publicació de 1847 titulada Reports of the commissioners of enquiry into the state of education in Wales («Informes dels comissionats d'investigació sobre l'estat de l'educació a Gal·les»). Els informes, distribuïts en tres volums, van provocar el clam popular per les seves insinuacions sobre els gal·lesos, algunes de les quals van ser qualificades com a ofensives. D'especial interès és la crítica mordaç que es fa sobre la llengua gal·lesa, així com sobre l' i la immoralitat dels gal·lesos en general. El nom Brad y Llyfrau Gleision va ser encunyat per l'autor Robert Jones Derfel en resposta als esmentats informes. (ca)
- Brad y Llyfrau Gleision, también conocida en inglés como Treachery of the Blue Books (lit. «La traición de los libros azules»), es el nombre por el que se conoce a una publicación de 1847 titulada Reports of the commissioners of enquiry into the state of education in Wales («Informes de los comisionados de investigación sobre el estado de la educación en Gales»). Los informes, distribuidos en tres volúmenes, provocaron el clamor popular por sus insinuaciones, algunas de ellas tachadas como ofensivas, sobre los galeses. De especial interés es la crítica mordaz que se hace sobre el idioma galés, así como sobre el inconformismo anglicano y la inmoralidad de los galeses en general. El nombre Brad y Llyfrau Gleision fue acuñado por el autor Robert Jones Derfel en respuesta a dichos informes. (es)
- The Reports of the Commissioners of Inquiry into the State of Education in Wales, commonly referred to in Wales as the "Treason of the Blue Books" or "Treachery of the Blue Books" (Welsh: Brad y Llyfrau Gleision) or just the "Blue Books" are a three-part publication by the British Government in 1847, which caused uproar in Wales for disparaging the Welsh; being particularly scathing in its view of the nonconformity, the Welsh language and the morality of the Welsh people in general. The Welsh sobriquet Brad y Llyfrau Gleision was from the name of a play satirising the reports, and those who gave evidence to the inquiry, which was published seven years after the reports. The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales says that the name "took hold of the public imagination to such an extent that e (en)
|
