| dbo:abstract
|
- Persèpolis (grec antic: Περσέπολις, Persépolis, literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern persa: تخت جمشید, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida. Es troba a uns 70 km de la ciutat iraniana de Xiraz (província de Fars), a prop del lloc en què el riu Pulwar desemboca al Kur. La seva edificació va començar en 521 aC per ordre de Darios I com a part d'un vast programa de construccions monumentals enfocades a emfatitzar la unitat i diversitat de l'Imperi persa aquemènida, la legitimitat del poder reial i mostrar la grandesa del seu regne. Les obres de Persèpolis van atreure treballadors i artesans vinguts de totes les satrapies de l'imperi i per això la seva arquitectura va resultar d'una combinació original de formes d'aquestes províncies que van crear un estil arquitectònic persa ja abans esbossat en Pasargada i que també es troba a Susa i Ecbàtana. Aquesta combinació de sabers marcar igualment la resta de les arts perses, com l'escultura i l'orfebreria. La construcció de Persèpolis va continuar durant dos segles, fins a la conquesta de l'imperi i la destrucció parcial de la ciutat per Alexandre el Gran el 331 aC. El lloc va ser visitat al llarg dels segles per viatgers occidentals, però no va ser fins al segle XVII que les ruïnes es van certificar com l'antiga capital aquemènida. Nombroses expedicions arqueològiques han permès comprendre millor les estructures, el seu aspecte original i les funcions que van complir. Persèpolis comprèn un enorme complex palatí sobre una terrassa monumental que suporta múltiples edificis hipòstils que van tenir funcions protocol·làries, rituals, emblemàtiques o administratives necessàries: audiències, apartaments reals, administració del tresor o recepció. A prop de la terrassa hi havia altres elements: tombes reials, altars i jardins. També hi havia les cases de la ciutat baixa, de la qual gairebé no queda res visible avui en dia. Molts baixos relleus esculpits a les escalinates i portes de palau representen la diversitat dels pobles que componien l'imperi. Altres consagren la imatge d'un poder reial protector, sobirà, legítim i absolut, on es designa Xerxes I com a successor legítim de Darios el Gran. Les múltiples inscripcions reals en escriptura cuneïforme de Persèpolis estan redactades en persa antic, babiloni o elamita. Estan gravades en diversos llocs del lloc, destinades als mateixos fins i especifiquen quins reis van ordenar l'aixecament dels edificis. La idea que Persèpolis tenia una ocupació únicament anual i ritual dedicada a la recepció pel rei dels tributs oferts per les nacions de l'imperi durant les cerimònies de l'any nou persa ha prevalgut durant molt de temps. Ara sabem amb seguretat que la ciutat estava permanentment ocupada i que tenia un paper administratiu i polític central per al govern de l'imperi. Els molts arxius inscrits en tauletes d'argila descoberts en els edificis del tresor i en les fortificacions han permès establir aquestes funcions i proporcionen informació valuosa sobre l'administració imperial aquemènida i la construcció del complex. Persèpolis està inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1979. (ca)
- تخت جمشيد أو برسبوليس (فارسية قديمة: پارسه، فارسية: تخت جمشيد أو پرسپولیس، يونانية: Πέρσης πόλις پرس پولس) هي عاصمة الإمبراطورية الأخمينية (550-330 ق.م). يبعد هذا الموقع مسافة 70 كم شمال شرق مدينة شيراز في محافظة فارس في إيران. في الفارسية الحديثة، يعرف هذا الموقع باسم تخت جمشيد (أي عرش جمشيد) أو پارسه. أقدم بقايا هذا الموقع يعود تاريخها إلى 515 ق.م. يدعى هذا الموقع عند الفرس القدامى باسم پارسه، والتي تعني «مدينة الفرس». وترجمة اسم برسبوليس في اليونانية تعني «المدينة الفارسية». وقد تم إعلان تخت جمشيد كموقع للتراث العالمي من قبل اليونسكو. (ar)
- Persepolis (staropersky Pársa, novopersky تخت جمشید/پارسه, Tacht-e Džamšíd) je název starověkého města v dnešní íránské provincii Fárs, antické Persidě. Za vlády achaimenovské dynastie byla Persepolis metropolí perské říše, spolu s ní však významné správní a ceremoniální funkce i nadále plnily starší rezidence Susy a Pasargady. Zakladatelem města, ležícího přibližně 40 km od dnešního Šírázu, byl třetí achaimenovský velkokrál Dareios I.; přesný rok založení není znám (většinou se udává rozmezí let –515 př. n. l.). Moderní název Tacht-e Džamšíd (Džamšídův trůn) je odvozen od jména legendárního krále Džamšída, starověký název Persepolis (Město Peršanů) je pořečtěnou formou staroperského Pársa. Hlavním pozůstatkem někdejšího města je rozlehlý palácový komplex, zbudovaný na umělé terase o rozměrech 450×300 m při úpatí Kúh-e Rahmát. Někdy se soudí, že již král Kambýsés II. zde zamýšlel postavit svoji rezidenci, teprve Dareios I. však položil po roce 515 př. n. l. základy okázale koncipované audienční síně, zvané Ápádána, s přibližně čtvercovým půdorysem o straně dlouhé 60 m. Většinu budov na terase dokončil teprve Dareiův syn Xerxés I. (některé až jeho vnuk Artaxerxés I.), poté zde proběhlo jen minimum změn. Celý soubor palácových budov byl zničen v roce 330 př. n. l. Alexandrem Velikým, který prý osobně Persepolis podpálil jako odplatu za zničení Athén Xerxovými vojsky při řecko-perských válkách v 5. století př. n. l. (cs)
- Die altpersische Residenzstadt Persepolis (persisch تخت جمشيد Tacht-e Dschamschid, DMG Taḫt-e Ǧamšīd, ‚Thron des Dschamschid‘, altpersisch: Parsa) war eine der Hauptstädte des antiken Perserreichs unter den Achämeniden und wurde 520 v. Chr. von Dareios I. im Süden Irans in der Region Persis gegründet. Persepolis gehört heute zur südiranischen Stadt Schiras in der Provinz Fars. Der Name „Persepolis“ stammt aus dem Griechischen und bedeutet „Stadt der Perser“; der persische Name bezieht sich auf Dschamschid, einen persischen König aus mythologischer Vorzeit, von dessen fliegendem Thron abgestürzte Überreste den Ort gebildet haben sollen. Ein weiterer Name aus dem Mittelalter war Čehel-menār (persisch چهل منار) mit der Bedeutung Vierzig Minarette. Als man die frühere Residenz Pasargadae um 50 km hierher verlegte, wurde am Fuße des Berges Kuh-e Mehr, oder auch Kuh-e Rahmat (mit derselben Bedeutung aus dem Arabischen), eine 15 ha große Terrasse angelegt. Über 14 Gebäude sind auf der Plattform unter Dareios I. und seinen Nachfolgern, u. a. Xerxes, Artaxerxes I. und Artaxerxes II. errichtet worden. Weitere Paläste wurden unmittelbar am Fuß der Terrasse ausgegraben. Die Palaststadt wurde 330 v. Chr. durch Alexander den Großen zerstört, aber ihre (teils wiederaufgebauten) Reste können auch heute noch besichtigt werden. Da bei der Zerstörung die Bewässerungsanlagen ebenfalls vernichtet worden waren, wurden die Gebäude weitgehend vom Wüstensand bedeckt und dadurch konserviert. Sie zählen zum UNESCO-Welterbe und sind rund 60 km nordöstlich der Großstadt Schiras auf der Hochebene von Marvdascht in der Provinz Fars (900 km südlich von Teheran) zu besichtigen. (de)
- Η Περσέπολη (αρχαία περσικά 𐎱𐎠𐎼𐎿 Pārsa, σύγχρονη περσ. تخت جمشید Takht-e Jamshid / پارسه Pārse) ήταν αρχαία πρωτεύουσα της δυναστείας των Αχαιμενιδών. Βρίσκεται 70 χιλιόμετρα βορειοανατολικά της σύγχρονης πόλης Σιράζ στο Ιράν. Το μεγαλύτερο και πιο σύνθετο κτίριο στην Περσέπολη ήταν η Αίθουσα Ακροάσεων (Apadana). (el)
- Persepolo (en malnovpersa lingvo: Pārśa, en novpersa lingvo: تخت جمشيد Taĥt-e Ĝamŝid aŭ Pārseh), laŭvorte kun signifo "urbo de Persoj", estis la ceremonia ĉefurbo de la Aĥemenida Imperio (ĉ. 550–330 BCE). Persepolo situis je 70 km nordoriente de la urbo Ŝirazo en la Provinco Fars en Irano. La plej fruaj restoj de Persepolo datiĝas el 515 a.K. (eo)
- Persepolis (antzinako grezieraz: Περσέπολις, Persepolis, «persiar hiria»; antzinako persieraz: Pars; gaur egungo persieraz: تخت جمشید, [ˌtæxtedʒæmˈʃiːd] Takht-e Jamxid, literalki, Jamxid-en tronua. Persiako Akemenestar Inperioaren hiriburua izan zen, akemenestar dinastiaren garaian. Irango Fars probintziako Xiraz hiritik 70 kilometro ingurura dago, Pulwar ibaiak Kur edo Kyrusen bere urak isurtzen dituen tokitik gertu. Haren eraikuntza, Dario I.ak hasia, bi mende baino gehiagoz luzatu zen, Alexandro Handiak Persiar Inperioa konkistatu zuen arte. UNESCOk Persepolisko hondakinak Gizateriaren Ondare izendatu zituen 1979an. (eu)
- Persépolis (en griego antiguo, Περσέπολις, Persépolis, literalmente ‘la ciudad persa’; en persa antiguo, Pars; en persa, تخت جمشید, Tajt-e Yamshid ‘el trono de ’) fue la capital del Imperio persa durante la época aqueménida. Se encuentra a unos 70 km de la ciudad iraní de Shiraz (provincia de Fars), cerca del lugar en que el río Pulwar desemboca en el Kur (Kyrus). Su edificación comenzó en por orden de Darío I, como parte de un vasto programa de construcciones monumentales enfocadas a enfatizar la unidad y diversidad del Imperio persa aqueménida, la legitimidad del poder real y mostrar la grandeza de su reino. Las obras de Persépolis atrajeron trabajadores y artesanos venidos de todas las satrapías del imperio y por ello su arquitectura resultó de una combinación original de formas de estas provincias que crearon un estilo arquitectónico persa ya antes esbozado en Pasargada y que también se encuentra en Susa y Ecbatana. Esta combinación de saberes marcó igualmente el resto de las artes persas, como la escultura y la orfebrería. La construcción de Persépolis continuó durante dos siglos, hasta la conquista del imperio y la destrucción parcial de la ciudad por Alejandro Magno en 331 a. C. El sitio fue visitado a lo largo de los siglos por viajeros occidentales, pero no fue hasta el siglo XVII que las ruinas se certificaron como la antigua capital aqueménida. Numerosas expediciones arqueológicas han permitido comprender mejor las estructuras, su aspecto original y las funciones que cumplieron. Persépolis comprende un enorme complejo palacial sobre una terraza monumental que soporta múltiples edificios hipóstilos que tuvieron funciones protocolarias, rituales, emblemáticas o administrativas precisas: audiencias, apartamentos reales, administración del tesoro o recepción. Cerca de la terraza había otros elementos: tumbas reales, altares y jardines. También estaban las casas de la ciudad baja, de la que casi nada queda visible actualmente. Muchos bajorrelieves esculpidos en las escalinatas y puertas del palacio representan la diversidad de los pueblos que componían el imperio. Otros consagran la imagen de un poder real protector, soberano, legítimo y absoluto, donde se designa a Jerjes I como sucesor legítimo de Darío el Grande. Las múltiples inscripciones reales en escritura cuneiforme de Persépolis están redactadas en persa antiguo, babilonio o elamita. Están grabadas en varios lugares del sitio, destinadas a los mismos fines y especifican qué reyes ordenaron el levantamiento de los edificios. La idea de que Persépolis tenía una ocupación únicamente anual y ritual dedicada a la recepción por el rey de los tributos ofrecidos por las naciones del imperio durante las ceremonias del Año Nuevo persa ha prevalecido durante mucho tiempo. Ahora sabemos con seguridad que la ciudad estaba permanentemente ocupada y que tenía un papel administrativo y político central para el gobierno del imperio. Los muchos archivos inscritos en tablillas de arcilla descubiertos en los edificios del tesoro y en las fortificaciones han permitido establecer estas funciones y proporcionan información valiosa sobre la administración imperial aqueménida y la construcción del complejo. Persépolis está inscrita en la lista del Patrimonio de la Humanidad de la Unesco desde 1979. (es)
- Is suíomh seandálaíochta san Iaráin í Peirseapoil. (ga)
- Persepolis (/pərˈsɛpəlɪs/; Old Persian: 𐎱𐎠𐎼𐎿, romanized: Pārsa; New Persian: تخت جمشید, romanized: Takht-e Jamshīd, lit. 'Throne of Jamshid') was the ceremonial capital of the Achaemenid Empire (c. 550–330 BC). It is situated in the plains of Marvdasht, encircled by southern Zagros mountains of the Iranian plateau. Modern day Shiraz is situated 60 kilometres (37 mi) southwest of the ruins of Persepolis. The earliest remains of Persepolis date back to 515 BC. It exemplifies the Achaemenid style of architecture. UNESCO declared the ruins of Persepolis a World Heritage Site in 1979. The complex is raised high on a walled platform, with five "palaces" or halls of varying size, and grand entrances. The function of Persepolis remains quite unclear. It was not one of the largest cities in Persia, let alone the rest of the empire, but appears to have been a grand ceremonial complex that was only occupied seasonally; it is still not entirely clear where the king's private quarters actually were. Until recent challenges, most archaeologists held that it was especially used for celebrating Nowruz, the Persian New Year, held at the spring equinox, and still an important annual festivity in modern Iran. The Iranian nobility and the tributary parts of the empire came to present gifts to the king, as represented in the stairway reliefs. It is also unclear what permanent structures there were outside the palace complex; it may be better to think of Persepolis as just that complex rather than a "city" in the normal sense. The complex was taken by the army of Alexander the Great in 330 BC, and soon after the wooden parts were completely destroyed by fire, very likely deliberately. (en)
- Parsa (bahasa Persia Kuno: 𐎱𐎠𐎼𐎿, bahasa Persia Baru: پارسه, Pārsa) , disebut oleh bangsa Yunani sebagai (bahasa Yunani Kuno: Περσέπολις /pərˈsɛpəlɪs/, "Kota Bangsa Persia"), adalah ibu kota seremonial dari Kekaisaran Akhemeniyah, terletak 60 km timur laut Shiraz, Iran. Kota ini juga disebut dengan Takht-e Jamsyid (تخت جمشید, "Takhta (Raja) Jamsyid") atau Chehel Minar (چهل منار, "Empat Puluh Menara"). Kegunaan Parsa masih belum jelas. Tempat ini bukan salah satu kota terbesar di Persia, apalagi bila dibandingkan kota lain di sepenjuru Kekaisaran Iran, tetapi tampaknya merupakan kompleks seremonial besar yang hanya ditempati secara musiman; masih belum sepenuhnya jelas tempat tinggal pribadi kaisar sebenarnya. Sisa terawal Parsa berasal sekitar tahun 515 SM. Pada tahun 1979, UNESCO mendeklarasikan kota Parsa sebagai Situs Warisan Dunia. (in)
- Persépolis (grec ancien Περσέπολις [Persépolis], « la cité perse »), Parsa (𐎱𐎠𐎼𐎿𐎠) en vieux-persan (persan تخت جمشید [Takht-e Jamshid], « le Trône de Djamchid »), était une capitale de l’Empire perse achéménide. Le site se trouve dans la plaine de Marvdasht, au pied de la montagne Kuh-e Rahmat, à environ 75 km au nord-est de la ville de Shiraz, province de Fars, Iran. Son édification commence en 521 av. J.-C. sur ordre de Darius Ier. Elle fait partie d’un vaste programme de constructions monumentales visant à souligner l’unité et la diversité de l’Empire perse achéménide, à asseoir la légitimité du pouvoir royal et à montrer la grandeur de son règne. Elle fait appel à des ouvriers et artisans venus de toutes les satrapies de l’empire. L’architecture résulte d’une combinaison originale des styles issus de ces provinces créant ainsi le style architectural perse ébauché à Pasargades, également retrouvé à Suse et Ecbatane. Cette combinaison des savoir-faire marque également les autres arts perses, comme la sculpture ou l’orfèvrerie. La construction de Persépolis se poursuit pendant plus de deux siècles, jusqu’à la conquête de l'empire et la destruction partielle de la cité par Alexandre le Grand en 331 av. J.-C. Le site est plusieurs fois visité au cours des siècles par des voyageurs occidentaux, mais ce n’est qu’au XVIIe siècle qu’il est authentifié comme étant les ruines de la capitale achéménide. De nombreuses explorations archéologiques permettent par la suite de mieux en appréhender les structures, mais aussi l’aspect et les fonctions passés. Persépolis comprend un vaste complexe palatin érigé sur une terrasse monumentale qui supporte de multiples bâtiments hypostyles. Ces palais ont des fonctions protocolaires, rituelles, emblématiques, ou administratives précises : audience, appartements royaux, administration du trésor, accueil. À proximité de la Terrasse se trouvaient d’autres éléments : tombes royales, autels, jardins. Il y avait aussi les habitations de la ville basse dont aujourd’hui il ne reste rien de visible. De nombreux bas-reliefs sculptés sur les escaliers et portes des palais représentent la diversité des peuples composant l’empire. D’autres consacrent l’image d’un pouvoir royal protecteur, souverain, légitime, et absolu, ou désignent Xerxès Ier comme successeur légitime de Darius le Grand. Les multiples inscriptions royales persépolitaines cunéiformes rédigées en vieux-persan, babylonien, ou élamite, gravées à divers endroits du site, procèdent des mêmes buts, et précisent également pour certains bâtiments le roi ayant ordonné leur érection. L’idée que Persépolis n’avait qu’une occupation annuelle et rituelle dédiée à la réception par le roi des tributs offerts par les nations assujetties de l’empire à l’occasion des cérémonies du nouvel an perse a longtemps prévalu. Il est maintenant certain que la cité était occupée en permanence et tenait un rôle administratif et politique central pour le gouvernement de l’empire. De nombreuses archives écrites sur des tablettes d’argile découvertes dans les bâtiments du trésor et les fortifications ont permis d’établir ces rôles, et livrent des renseignements précieux sur l’administration impériale achéménide et la construction du complexe. Persépolis est inscrite sur la liste du patrimoine mondial de l’UNESCO depuis 1979. (fr)
- ペルセポリス（古代ギリシア語: Πέρσης πόλις - 音声転写: Pérsēs pólis、英語: Persepolis、古代ペルシア語: 𐎱𐎠𐎼𐎿 - 翻字 پارسه Pārsa - 音声転写: Pārśapura）は、アケメネス朝ペルシア帝国の都であった。ダレイオス1世（ダーラヤーウ1世）が建設した宮殿群であった。遺跡はイランのファールス州（当時の地名はパールサ地方）にある。 ペルセポリスの名はギリシャ語の記録に由来し、意味は「ペルシア人の都」である。現代ペルシャ語ではタフテ・ジャムシード（takht-e jamshid、تخت جمشید、「ジャムシードの玉座」の意）と呼ばれている。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 페르세폴리스 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 페르세폴리스(페르시아어: تخت جمشید)는 고대 페르시아 아케메네스 왕조의 수도이다. 현재 이란 시라즈에서 북동쪽으로 40km 가량 떨어진 곳에 있는 고고 유적지이다. 고대 페르시아인들은 이 도시를 페르시아인들의 도시라는 뜻의 ‘파르사’로 불렸는데, 이를 그리스인들이 그리스어로 옮기면서 ‘페르세’(Περσες ,페르시아인들)와 ‘폴리스’(πόλις, 도시)로 불렀고 그 이름이 지금까지 내려오고 있다. (ko)
- Persepoli (Persiano antico 𐎱𐎠𐎼𐎿, Pārsapura) fu una delle cinque capitali dell'Impero achemenide (le altre erano Babilonia, Ecbatana, Pasargade e Susa). È situata a circa cinquanta chilometri a nord della attuale città di Shiraz nella provincia del Fārs dell'attuale Iran. Il termine "Persepoli" deriva dal greco antico Περσέπολις Persépolis, un termine composto da Πέρσης Pérsēs e πόλις pólis, che significa "città dei Persiani". A causa della convinzione tra i persiani della tarda antichità che i monumenti fossero stati costruiti da Jamshid, una figura della mitologia persiana, il sito fu noto come Trono di Jamshid (in persiano تخت جمشيد , "Taḫt-e Jamšīd") sin dai tempi dei Sasanidi (224–651 d.C.). Scavi sistematici vennero condotti, dal 1931, dall'Istituto orientale dell'Università di Chicago. (it)
- Persépolis (em grego clássico: Περσέπολις; romaniz.: Persépolis , lit. "A cidade persa", em persa antigo: Pars; em persa: تخت جمشید; romaniz.: Tajt-e Yamshidm , lit.: "O trono de Janxide") foi uma das capitais do Império Aquemênida. Encontra-se a cerca de 70 km da cidade iraniana de Xiraz (província de Fars), perto do lugar em que o rio Pulvar desemboca em Cur (Ciro). Sua construção, começada por Dario I, continuou ao longo de dois séculos, até a conquista do Império persa por Alexandre Magno. A primeira capital do Império Aquemênida foi Pasárgada, porém em 512 a.C. o rei Dario I empreendeu a construção deste massivo complexo suntuoso, ampliado posteriormente por seu filho Xerxes I e seu neto Artaxerxes I. Enquanto as capitais administrativas dos xás aquemênidas foram Susa, Ecbátana e Babilônia, a cidadela de Persépolis manteve a função de capital cerimonial, onde se celebravam as festas de ano novo. Construída em uma região remota e montanhosa, Persépolis era uma residência real pouco conveniente e era visitada principalmente na primavera. Em 330 a.C., Alexandre Magno, em sua campanha no oriente, ocupou e saqueou Persépolis, incendiando o palácio de Xerxes, para simbolizar o fim da guerra vingativa pan-helênica contra os persas. Em 316 a.C., Persépolis era entretanto a capital de Pérsis, uma província do novo Império Macedônico. A cidade decaiu gradualmente durante o Império Selêucida e em épocas posteriores. No século III, a cidade próxima de Estacar se converteu no centro do Império Sassânida. (pt)
- Persepolis (Perzisch: تخت جمشید Tægt e Djæmsjid / Takht-e Jamshid) is een door Darius I gebouwde nederzetting in het zuiden van Perzië/Iran. Oorspronkelijk heette het Parsa, Persepolis is de Griekse naam en betekent Stad van de Perzen. Anders dan deze Griekse naam doet vermoeden, was Persepolis geen stad. Bij de archeologische opgravingen in en rondom Persepolis zijn geen woonhuizen gevonden. (nl)
- Persepolis (staroperski: Pārsa, pers. تخت جمشید – Tacht-e Dżamszid) – miasto w starożytnej Persji, założone przez Dariusza I w 518 p.n.e., lecz znacznie rozbudowane przez Kserksesa I i kolejnych władców z dynastii Achemenidów. Stąd przyjmuje się, że znane archeologom Persepolis jest dziełem nie Dariusza, lecz Kserksesa. Ruiny miasta znajdują się ok. 70 km na północ od Sziraz w Iranie. Miasto w czasach Achemenidów pełniło funkcję jednej z czterech stolic imperium perskiego (obok Suzy, Ekbatany i Pasargadów) i służyło jako ceremonialna stolica państwa. Szczególną oprawę miało święto Nowruz: obchody nowego roku rozpoczynającego się według kalendarza perskiego w dniu równonocy wiosennej. (pl)
- Persepolis eller Perspolis (modern persiska تخت جمشید, Takhte Jamshid, ’Jamshids tron’, fornpersiska: Pârsâ, grekiska: Περσέπολις, ’den persiska staden’) är en forntida ruinstad i södra Iran i provinsen Fars. Persepolis var huvudstad i Akemeniderriket. Staden ligger på Marvdasht-slätten, vid foten av berget Kuh-e Rahmat, omkring 70 kilometer nordöst om Shiraz, inte långt från floden och dess utflöde i . År 1979 upptogs Persepolis på Unescos världsarvslista. Byggandet av staden påbörjades 521 f.Kr. på order av Dareios I. Det var en del av ett omfattande program av monumentala byggen som syftade till att understryka det akemenidiska Perserrikets enhet och mångfald, samt att befästa kungamaktens legitimitet. Arbetare och hantverkare från alla rikets satrapier engagerades. Arkitekturen byggde på en originell kombination av stilar som utgått från de olika delarna av riket och utvecklade därmed den persiska arkitekturstil som inleddes i Pasargadae och som även återfinns i Susa och Ekbatana. Byggandet av Persepolis bedrevs under mer än två århundraden, ända tills Perserriket erövrades och staden delvis förstördes av Alexander den store år 331 f.Kr. Platsen har besökts många gånger under seklernas lopp av västerländska resenärer, men det var inte förrän på 1600-talet som den fastslogs som ruinerna efter den akemenidiska huvudstaden. Många arkeologiska expeditioner gjorde det senare möjligt att bättre förstå byggnadsverken. Persepolis utgjorde ett stort palatskomplex uppbyggt på en monumental terrass som stöttar många hypostylbyggnader. Dessa palats hade noga bestämda diplomatiska, rituella, sinnebildliga eller administrativa funktioner: audiens, kungliga våningar, administration av skattkammaren och mottagande. I närheten av terrassen fanns andra beståndsdelar: den lägre stadens bostäder, kungliga gravar, altare och trädgårdar. Ett stort antal reliefer som skulpterats på trapporna och dörrarna i palatsen avbildar den mångfald av folk som utgjorde riket. Andra förevigar bilden av en kungamakt som är beskyddande, suverän, legitim och absolut eller framställer Xerxes I som legitim efterträdare till Dareios den store. En mångfald kungliga inskrifter i kilskrift i Persepolis, skrivna på fornpersiska, babyloniska och elamitiska, ristade på olika ställen i staden utgår från samma syfte, och preciserar även för vissa byggnader den kung som hade beslutat om att uppföra dem. En uppfattning som länge var gällande var att Persepolis bara användes en gång om året för rituella syften, då kungen mottog tributer från rikets underlydande folk i samband med det persiska nyåret. Det är numera säkerställt att staden var permanent bebodd och hade en central administrativ och politisk roll för rikets styre. De många arkiv skrivna på lertavlor som upptäckts i skattkammarbyggnaderna och befästningarna har gjort det möjligt att fastställa dessa roller, och de lämnar värdefulla upplysningar om administrationen av det akemenidiska riket och uppförandet av komplexet. (sv)
- Персе́полис (Персеполь, др.-греч. Περσέπολις, «город персов», др-перс. 𐎱𐎠𐎼𐎿, Pārsa), известный также как Тахт-е Джамши́д (перс. تخت جمشید, «трон Джамшида»), Чехель Менар (перс. چهل منار, «сорок колонн») и Садестун (пехл. 𐭮𐭲𐭮𐭲𐭥𐭭𐭩, «сто колонн») — древнеперсидский город на юго-западе Ирана, возникший в VI—V веках до н. э., одна из столиц империи Ахеменидов. Захваченный Александром Македонским в 330 году до н. э., был разрушен пожаром. Находится на расстоянии 50 км к северо-востоку от Шираза, примерно в 900 км к югу от Тегерана. Административно входит в шахрестан Марвдашт провинции Фарс, недалеко от города Марвдашт. В Персеполе сохранились остатки дворцового комплекса, культовых сооружений и многое другое. Сейчас развалины Персеполя представляют собой огромный дворцовый комплекс площадью 135 000 м² на высокой платформе. При строительстве столицы, в отличие от многих античных городов, не использовался труд рабов; при этом строители и ремесленники поступали сюда из всех краёв Персидской империи — в том числе из Вавилонии, Ассирии, Египта и Ионии. В пяти километрах от Персеполя находится царская гробница Накше-Рустам. Знамениты также скальные рельефы в Накше-Рустам и Накше-Раджаб. В Персеполе был водопровод и канализация. К 70 км к северо-востоку от Персеполя находится предыдущая столица Персии Пасаргады. В Персеполе сохранились руины многих сооружений древнего периода, наиболее знаменит дворец Ападана с церемониальным залом с 72 колоннами. Персеполис — один из первых иранских объектов, внесённых в список всемирного наследия ЮНЕСКО. (ru)
- 波斯波利斯（Persepolis /pərˈsɛpəlɪs/，古波斯語：𐎱𐎠𐎼𐎿，羅馬化：Pārsa，波斯語：تخت جمشید，羅馬化：Takht-e Jamshīd，直译：贾姆希德的王座），也譯為波斯城，位於伊朗境內的设拉子东北60公里處，曾經是波斯帝國禮儀上的首都，该城的名字在古波斯语中的含义为“波斯人的城市”。這座城市在公元前331年被亞歷山大大帝征服，所有木造部分被焚燒殆盡。此處在公元1979年被聯合國列入世界文化遺產。 (zh)
- Па́рса (також Персепо́ль, Персепо́ліс, староперс.: Pārsa, перс. تخت جمشید/پارسه — Takht-e Jamshid або ж Chehel Minar, дав.-гр. Περσέπολης) — місто і церемоніальна столиця Персії за часів Ахеменідів. Засноване Дарієм I Великим близько 518 до н. е.. Царський двір мешкав у Парсі лише навесні (під час і після святкування Наврузу) і восени. Літо перські монархи проводили зазвичай в Екбатані, зиму — в Сузах). У 330 до н. е. Парса захоплена та спалена Александром Великим — нібито на знак помсти за спалення Афін у 480 до н. е.. Місто продовжувало існувати ще кілька десятиріч, але швидко занепало і знелюдніло. Руїни Парси розташовані в остані Фарс на південному заході Ірану за 70 км на північний схід від сучасного Шираза, поблизу злиття річок Пульвар (Сіванд) і Кор. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- تخت جمشيد أو برسبوليس (فارسية قديمة: پارسه، فارسية: تخت جمشيد أو پرسپولیس، يونانية: Πέρσης πόλις پرس پولس) هي عاصمة الإمبراطورية الأخمينية (550-330 ق.م). يبعد هذا الموقع مسافة 70 كم شمال شرق مدينة شيراز في محافظة فارس في إيران. في الفارسية الحديثة، يعرف هذا الموقع باسم تخت جمشيد (أي عرش جمشيد) أو پارسه. أقدم بقايا هذا الموقع يعود تاريخها إلى 515 ق.م. يدعى هذا الموقع عند الفرس القدامى باسم پارسه، والتي تعني «مدينة الفرس». وترجمة اسم برسبوليس في اليونانية تعني «المدينة الفارسية». وقد تم إعلان تخت جمشيد كموقع للتراث العالمي من قبل اليونسكو. (ar)
- Η Περσέπολη (αρχαία περσικά 𐎱𐎠𐎼𐎿 Pārsa, σύγχρονη περσ. تخت جمشید Takht-e Jamshid / پارسه Pārse) ήταν αρχαία πρωτεύουσα της δυναστείας των Αχαιμενιδών. Βρίσκεται 70 χιλιόμετρα βορειοανατολικά της σύγχρονης πόλης Σιράζ στο Ιράν. Το μεγαλύτερο και πιο σύνθετο κτίριο στην Περσέπολη ήταν η Αίθουσα Ακροάσεων (Apadana). (el)
- Persepolo (en malnovpersa lingvo: Pārśa, en novpersa lingvo: تخت جمشيد Taĥt-e Ĝamŝid aŭ Pārseh), laŭvorte kun signifo "urbo de Persoj", estis la ceremonia ĉefurbo de la Aĥemenida Imperio (ĉ. 550–330 BCE). Persepolo situis je 70 km nordoriente de la urbo Ŝirazo en la Provinco Fars en Irano. La plej fruaj restoj de Persepolo datiĝas el 515 a.K. (eo)
- Is suíomh seandálaíochta san Iaráin í Peirseapoil. (ga)
- ペルセポリス（古代ギリシア語: Πέρσης πόλις - 音声転写: Pérsēs pólis、英語: Persepolis、古代ペルシア語: 𐎱𐎠𐎼𐎿 - 翻字 پارسه Pārsa - 音声転写: Pārśapura）は、アケメネス朝ペルシア帝国の都であった。ダレイオス1世（ダーラヤーウ1世）が建設した宮殿群であった。遺跡はイランのファールス州（当時の地名はパールサ地方）にある。 ペルセポリスの名はギリシャ語の記録に由来し、意味は「ペルシア人の都」である。現代ペルシャ語ではタフテ・ジャムシード（takht-e jamshid、تخت جمشید、「ジャムシードの玉座」の意）と呼ばれている。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 페르세폴리스 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 페르세폴리스(페르시아어: تخت جمشید)는 고대 페르시아 아케메네스 왕조의 수도이다. 현재 이란 시라즈에서 북동쪽으로 40km 가량 떨어진 곳에 있는 고고 유적지이다. 고대 페르시아인들은 이 도시를 페르시아인들의 도시라는 뜻의 ‘파르사’로 불렸는데, 이를 그리스인들이 그리스어로 옮기면서 ‘페르세’(Περσες ,페르시아인들)와 ‘폴리스’(πόλις, 도시)로 불렀고 그 이름이 지금까지 내려오고 있다. (ko)
- Persepolis (Perzisch: تخت جمشید Tægt e Djæmsjid / Takht-e Jamshid) is een door Darius I gebouwde nederzetting in het zuiden van Perzië/Iran. Oorspronkelijk heette het Parsa, Persepolis is de Griekse naam en betekent Stad van de Perzen. Anders dan deze Griekse naam doet vermoeden, was Persepolis geen stad. Bij de archeologische opgravingen in en rondom Persepolis zijn geen woonhuizen gevonden. (nl)
- 波斯波利斯（Persepolis /pərˈsɛpəlɪs/，古波斯語：𐎱𐎠𐎼𐎿，羅馬化：Pārsa，波斯語：تخت جمشید，羅馬化：Takht-e Jamshīd，直译：贾姆希德的王座），也譯為波斯城，位於伊朗境內的设拉子东北60公里處，曾經是波斯帝國禮儀上的首都，该城的名字在古波斯语中的含义为“波斯人的城市”。這座城市在公元前331年被亞歷山大大帝征服，所有木造部分被焚燒殆盡。此處在公元1979年被聯合國列入世界文化遺產。 (zh)
- Persèpolis (grec antic: Περσέπολις, Persépolis, literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern persa: تخت جمشید, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida. Es troba a uns 70 km de la ciutat iraniana de Xiraz (província de Fars), a prop del lloc en què el riu Pulwar desemboca al Kur. (ca)
- Persepolis (staropersky Pársa, novopersky تخت جمشید/پارسه, Tacht-e Džamšíd) je název starověkého města v dnešní íránské provincii Fárs, antické Persidě. Za vlády achaimenovské dynastie byla Persepolis metropolí perské říše, spolu s ní však významné správní a ceremoniální funkce i nadále plnily starší rezidence Susy a Pasargady. Zakladatelem města, ležícího přibližně 40 km od dnešního Šírázu, byl třetí achaimenovský velkokrál Dareios I.; přesný rok založení není znám (většinou se udává rozmezí let –515 př. n. l.). Moderní název Tacht-e Džamšíd (Džamšídův trůn) je odvozen od jména legendárního krále Džamšída, starověký název Persepolis (Město Peršanů) je pořečtěnou formou staroperského Pársa. (cs)
- Die altpersische Residenzstadt Persepolis (persisch تخت جمشيد Tacht-e Dschamschid, DMG Taḫt-e Ǧamšīd, ‚Thron des Dschamschid‘, altpersisch: Parsa) war eine der Hauptstädte des antiken Perserreichs unter den Achämeniden und wurde 520 v. Chr. von Dareios I. im Süden Irans in der Region Persis gegründet. Persepolis gehört heute zur südiranischen Stadt Schiras in der Provinz Fars. Der Name „Persepolis“ stammt aus dem Griechischen und bedeutet „Stadt der Perser“; der persische Name bezieht sich auf Dschamschid, einen persischen König aus mythologischer Vorzeit, von dessen fliegendem Thron abgestürzte Überreste den Ort gebildet haben sollen. Ein weiterer Name aus dem Mittelalter war Čehel-menār (persisch چهل منار) mit der Bedeutung Vierzig Minarette. (de)
- Persépolis (en griego antiguo, Περσέπολις, Persépolis, literalmente ‘la ciudad persa’; en persa antiguo, Pars; en persa, تخت جمشید, Tajt-e Yamshid ‘el trono de ’) fue la capital del Imperio persa durante la época aqueménida. Se encuentra a unos 70 km de la ciudad iraní de Shiraz (provincia de Fars), cerca del lugar en que el río Pulwar desemboca en el Kur (Kyrus). (es)
- Persepolis (antzinako grezieraz: Περσέπολις, Persepolis, «persiar hiria»; antzinako persieraz: Pars; gaur egungo persieraz: تخت جمشید, [ˌtæxtedʒæmˈʃiːd] Takht-e Jamxid, literalki, Jamxid-en tronua. Persiako Akemenestar Inperioaren hiriburua izan zen, akemenestar dinastiaren garaian. Irango Fars probintziako Xiraz hiritik 70 kilometro ingurura dago, Pulwar ibaiak Kur edo Kyrusen bere urak isurtzen dituen tokitik gertu. Haren eraikuntza, Dario I.ak hasia, bi mende baino gehiagoz luzatu zen, Alexandro Handiak Persiar Inperioa konkistatu zuen arte. (eu)
- Persepolis (/pərˈsɛpəlɪs/; Old Persian: 𐎱𐎠𐎼𐎿, romanized: Pārsa; New Persian: تخت جمشید, romanized: Takht-e Jamshīd, lit. 'Throne of Jamshid') was the ceremonial capital of the Achaemenid Empire (c. 550–330 BC). It is situated in the plains of Marvdasht, encircled by southern Zagros mountains of the Iranian plateau. Modern day Shiraz is situated 60 kilometres (37 mi) southwest of the ruins of Persepolis. The earliest remains of Persepolis date back to 515 BC. It exemplifies the Achaemenid style of architecture. UNESCO declared the ruins of Persepolis a World Heritage Site in 1979. (en)
- Parsa (bahasa Persia Kuno: 𐎱𐎠𐎼𐎿, bahasa Persia Baru: پارسه, Pārsa) , disebut oleh bangsa Yunani sebagai (bahasa Yunani Kuno: Περσέπολις /pərˈsɛpəlɪs/, "Kota Bangsa Persia"), adalah ibu kota seremonial dari Kekaisaran Akhemeniyah, terletak 60 km timur laut Shiraz, Iran. Kota ini juga disebut dengan Takht-e Jamsyid (تخت جمشید, "Takhta (Raja) Jamsyid") atau Chehel Minar (چهل منار, "Empat Puluh Menara"). Sisa terawal Parsa berasal sekitar tahun 515 SM. Pada tahun 1979, UNESCO mendeklarasikan kota Parsa sebagai Situs Warisan Dunia. (in)
- Persépolis (grec ancien Περσέπολις [Persépolis], « la cité perse »), Parsa (𐎱𐎠𐎼𐎿𐎠) en vieux-persan (persan تخت جمشید [Takht-e Jamshid], « le Trône de Djamchid »), était une capitale de l’Empire perse achéménide. Le site se trouve dans la plaine de Marvdasht, au pied de la montagne Kuh-e Rahmat, à environ 75 km au nord-est de la ville de Shiraz, province de Fars, Iran. (fr)
- Persepoli (Persiano antico 𐎱𐎠𐎼𐎿, Pārsapura) fu una delle cinque capitali dell'Impero achemenide (le altre erano Babilonia, Ecbatana, Pasargade e Susa). È situata a circa cinquanta chilometri a nord della attuale città di Shiraz nella provincia del Fārs dell'attuale Iran. Scavi sistematici vennero condotti, dal 1931, dall'Istituto orientale dell'Università di Chicago. (it)
- Persepolis (staroperski: Pārsa, pers. تخت جمشید – Tacht-e Dżamszid) – miasto w starożytnej Persji, założone przez Dariusza I w 518 p.n.e., lecz znacznie rozbudowane przez Kserksesa I i kolejnych władców z dynastii Achemenidów. Stąd przyjmuje się, że znane archeologom Persepolis jest dziełem nie Dariusza, lecz Kserksesa. Ruiny miasta znajdują się ok. 70 km na północ od Sziraz w Iranie. (pl)
- Persépolis (em grego clássico: Περσέπολις; romaniz.: Persépolis , lit. "A cidade persa", em persa antigo: Pars; em persa: تخت جمشید; romaniz.: Tajt-e Yamshidm , lit.: "O trono de Janxide") foi uma das capitais do Império Aquemênida. Encontra-se a cerca de 70 km da cidade iraniana de Xiraz (província de Fars), perto do lugar em que o rio Pulvar desemboca em Cur (Ciro). Sua construção, começada por Dario I, continuou ao longo de dois séculos, até a conquista do Império persa por Alexandre Magno. (pt)
- Персе́полис (Персеполь, др.-греч. Περσέπολις, «город персов», др-перс. 𐎱𐎠𐎼𐎿, Pārsa), известный также как Тахт-е Джамши́д (перс. تخت جمشید, «трон Джамшида»), Чехель Менар (перс. چهل منار, «сорок колонн») и Садестун (пехл. 𐭮𐭲𐭮𐭲𐭥𐭭𐭩, «сто колонн») — древнеперсидский город на юго-западе Ирана, возникший в VI—V веках до н. э., одна из столиц империи Ахеменидов. Захваченный Александром Македонским в 330 году до н. э., был разрушен пожаром. (ru)
- Persepolis eller Perspolis (modern persiska تخت جمشید, Takhte Jamshid, ’Jamshids tron’, fornpersiska: Pârsâ, grekiska: Περσέπολις, ’den persiska staden’) är en forntida ruinstad i södra Iran i provinsen Fars. Persepolis var huvudstad i Akemeniderriket. Staden ligger på Marvdasht-slätten, vid foten av berget Kuh-e Rahmat, omkring 70 kilometer nordöst om Shiraz, inte långt från floden och dess utflöde i . År 1979 upptogs Persepolis på Unescos världsarvslista. (sv)
- Па́рса (також Персепо́ль, Персепо́ліс, староперс.: Pārsa, перс. تخت جمشید/پارسه — Takht-e Jamshid або ж Chehel Minar, дав.-гр. Περσέπολης) — місто і церемоніальна столиця Персії за часів Ахеменідів. Засноване Дарієм I Великим близько 518 до н. е.. Царський двір мешкав у Парсі лише навесні (під час і після святкування Наврузу) і восени. Літо перські монархи проводили зазвичай в Екбатані, зиму — в Сузах). Руїни Парси розташовані в остані Фарс на південному заході Ірану за 70 км на північний схід від сучасного Шираза, поблизу злиття річок Пульвар (Сіванд) і Кор. (uk)
|
_(cropped).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(4688678112).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(cropped).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(4688859421).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.1.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
