An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Thirty Tyrants (Latin: Tyranni Triginta) were a series of thirty rulers who appear in the Historia Augusta as having ostensibly been pretenders to the throne of the Roman Empire during the reign of the emperor Gallienus. Given the notorious unreliability of the Historia Augusta, the veracity of this list is debatable; there is a scholarly consensus that the author deliberately inflated the number of pretenders in order to parallel the Thirty Tyrants of Athens.

Property Value
dbo:abstract
  • El Trenta Tirans són una sèrie de trenta personatges enumerats a la Història Augusta per Trebel·li Pol·lió com a usurpadors del tron imperial romà. Després de la derrota i la captivitat de Valerià I emperador romà dels anys 253-260 per rei persa Sapor, les legions de les diferents províncies van creure oportú no donar suport a Gal·liè, el successor, al que consideraven feble en les seves decisions. No hi va haver acord possible per a nomenar un successor únic, i cada exèrcit va nomenat "August" al seu millor general o al que preferien. En el breu espai de vuit anys van sorgir no menys de 19 usurpadors en les diferents províncies romanes. Les biografies d'aquests aventurers, la majoria dels quals eren d'origen humil, les va compilar Trebel·li Pol·lió, amb el títol de "Trenta Tirans", buscant un paral·lelisme impossible amb els Trenta Tirans grecs que volien acabar amb les llibertats d'Atenes. Ni tan sols correspon la quantitat, ja que Pol·lió es va veure en la necessitat d'incloure en aquesta llista a esposes i fills, alguns d'ells d'existència molt dubtosa, per a arribar a trenta. Dels dinou personatges que sens dubte van existir, només Odenat va ser reconegut com a col·lega per Gal·liè. Cap dels personatges descrits va tenir una mort natural. (ca)
  • Als Dreißig Tyrannen (tyranni triginta) werden in den Kaiserviten der spätantiken Historia Augusta 30 (genauer gesagt: 32) römische Usurpatoren (im spätantiken Sprachgebrauch: tyranni) bezeichnet, die sich während der Regierungszeit des Kaisers Gallienus (260–268) erhoben hatten bzw. haben sollen. Dabei handelt es sich in der (nicht chronologischen) Textfolge um: Cyriades, Postumus, Postumus den Jüngeren, Lollianus, Victorinus, Victorinus den Jüngeren, Marius, Ingenuus, Regalianus, Aureolus, Macrianus, Macrianus den Jüngeren, Quietus, Odaenathus, Herodes, Maeonius, Ballista, Valens, Valens den Älteren (?), Piso, Aemilianus, Saturninus, Tetricus den Älteren, Tetricus den Jüngeren, Trebellianus, Herennianus (?), Timolaus (?), Celsus, Zenobia, Victoria, Titus und Censorinus. Bei der besagten Historia Augusta handelt es sich um eine sehr problematische Quelle, ganz besonders was die Kaiserviten für die Reichskrise des 3. Jahrhunderts betrifft, in die zahlreiche fiktive Elemente eingeflochten wurden. Der Wahrheitsgehalt vieler Aussagen kann daher für den genannten Zeitraum nicht immer mit letzter Sicherheit bestimmt werden. Die moderne Forschung konnte nachweisen, dass die meisten Viten der so genannten „dreißig Tyrannen“ ganz (wie die des angeblichen Gegenkaisers Censorinus) oder doch wenigstens größtenteils erfunden sind, wobei teils sogar nicht nur der Lebenslauf, sondern auch die Namen reine Fiktion sind. Der anonyme Verfasser der Historia Augusta bemühte sich offenbar, die Herrschaft des Gallienus so düster wie möglich zu schildern, die Bezeichnung dreißig Tyrannen spielt wohl auf die Herrschaft der Dreißig in Athen im späten 5. Jahrhundert v. Chr. an. Mit seiner negativen Darstellung des Gallienus lag er auf einer Linie mit anderen lateinischen senatorischen Geschichtsschreibern, die ihre Informationen wahrscheinlich aus der Enmannschen Kaisergeschichte schöpften; im Gegensatz dazu schneidet der Kaiser bei den griechischen Geschichtsschreibern vorteilhafter ab. Der anonyme Autor der Historia Augusta verfuhr sehr großzügig und rechnete auch Gegenkaiser zu den dreißig Tyrannen, die kurz vor oder nach Gallienus die Macht ergriffen. (de)
  • Οι Τριάντα Τύραννοι (λατινικά: Tyranni Triginta) ήταν μία σειρά από τριάντα σφετεριστές, που εμφανίζονται στην (Historia Augusta) ως φαινομενικά του θρόνου της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, κατά τη διάρκεια της βασιλείας του Αυτοκράτορα Γαλλιηνού. Δεδομένης της περιβόητης αναξιοπιστίας της Ιστορίας των Αυγούστων, η ακρίβεια αυτού τού καταλόγου είναι αμφισβητήσιμη. Υπάρχει μία επιστημονική συμφωνία, ότι ο συγγραφέας διόγκωσε σκόπιμα τον αριθμό των σφετεριστών, για να τους παραλληλίσει τους Τριάντα Τυράννους της Αθήνας. Το Ιστορία δίνει στην πραγματικότητα 32 ονόματα. Ωστόσο, επειδή ο συγγραφέας (ο οποίος έγραψε με το όνομα ) τοποθετεί τους δύο τελευταίους κατά τη βασιλεία του Μαξιμίνου Θράκα και του Κλαύδιου Β' Γοτθικού αντίστοιχα, αυτό αφήνει τριάντα υποτιθέμενους διεκδικητές κατά τη διάρκεια της βασιλείας του Γαλλιηνού. Η ακόλουθη λίστα δίνει τους Τριάντα Τυράννους, όπως απεικονίζονται από την Ιστορία των Αυγούστων, μαζί με σημειώσεις που αντιπαραβάλλουν τους ισχυρισμούς της Ιστορίας με τις πραγματικές ιστορικές τους θέσεις: (el)
  • Treinta Tiranos (en latín: Tyranni Triginta) es la denominación que se da en la Historia Augusta de a una lista de treinta "tiranos", en el sentido de "usurpadores" o pretendientes ilegítimos a la dignidad imperial durante el reinado de Galieno (coemperador con su padre Valeriano en 253-260 y emperador único en 260-268). La veracidad de esta lista ha sido cuestionada, como la del texto del que proviene; el consenso entre los eruditos modernos es que el autor se esforzó en ajustar el número para asemejarlo a los Treinta Tiranos de Atenas. El texto de la Historia Agusta recoge 32 nombres; atribuyendo dos de ellos a los reinados de Maximino el Tracio y Claudio II. La lista incluye: dos mujeres y seis varones jóvenes que nunca reclamaron la dignidad imperial; siete varones adultos que probablemente, o casi con toda seguridad, nunca reclamaron la dignidad imperial; tres personas probablemente ficticias y otras dos posiblemente ficticias; dos pretendientes que el propio texto admite que no eran contemporáneos de Galieno y otros dos que la crítica ha comprobado que no eran contemporáneos de Galieno. Restan así nueve pretendientes a los que puede considerarse contemporáneos de Galieno. Algunos de ellos emitieron moneda.​ En el cuadro siguiente se contrastan los datos recogidos en la Historia Augusta con los reconstruidos por la crítica histórica: (es)
  • The Thirty Tyrants (Latin: Tyranni Triginta) were a series of thirty rulers who appear in the Historia Augusta as having ostensibly been pretenders to the throne of the Roman Empire during the reign of the emperor Gallienus. Given the notorious unreliability of the Historia Augusta, the veracity of this list is debatable; there is a scholarly consensus that the author deliberately inflated the number of pretenders in order to parallel the Thirty Tyrants of Athens. The Historia actually gives 32 names; however, because the author (who wrote under the name of Trebellius Pollio) places the last two during the reigns of Maximinus Thrax and Claudius II respectively, this leaves thirty alleged pretenders during the reign of Gallienus. The following list gives the Thirty Tyrants as depicted by the Historia Augusta, along with notes contrasting the Historia Augusta's claims with their actual historical positions: (en)
  • On appelle les Trente Tyrans, dans l'Empire romain, une série d'usurpateurs du pouvoir romain qui ont ou auraient vécu au IIIe siècle de notre ère, à l'époque de Valérien, de Gallien, de Claude II le Gothique et d'Aurélien entre 253 et 270. Malgré ce nom qui leur est donné dans une liste établie dans l'Histoire Auguste, seuls dix-sept sont confirmés, notamment par leurs émissions monétaires et parce qu'ils furent évoqués dans les abréviateurs du IVe siècle, notamment Aurélius Victor. (fr)
  • La lista dei trenta tiranni (latino: Tyranni Triginta) inclusa nella Historia Augusta raccoglie trentadue uomini, donne e bambini che sarebbero stati usurpatori contro diversi imperatori romani. Questi trenta tiranni si sarebbero ribellati nel periodo seguente la sconfitta di Valeriano a opera dei Sasanidi. L'esistenza di questi trenta usurpatori, il cui numero è stato probabilmente fissato per richiamare i trenta tiranni di Atene, è dubbia, e l'Historia è l'unica fonte per molti di loro. I trenta tiranni sono: Ciriade, Postumo, Postumo iunior, Lolliano, Vittorino, Vittorino iunior, Mario, Ingenuo, Regaliano, Aureolo, Macriano, Macriano iunior, Quieto, Odenato, Erode, Meonio, Ballista, Valente, Valente senior, Pisone, Emiliano, Saturnino, Tetrico, Tetrico iunior, Trebelliano, Erenniano, Timolao, Celso, Zenobia, Vittoria (o Vitruvia), Tito e Censorino. Di questi: * nove sono storici, e all'incirca contemporanei di Gallieno (260-8), successore di Valeriano; * uno fu un pretendente al trono all'epoca di Decio (Valente senior); * due sono dell'epoca di Claudio II il Gotico e Aureliano (268-75); * due sono di epoca incerta; * tre probabilmente non furono usurpatori; * quattro non ebbero mai il potere; * quattro sono quasi sicuramente inventati (Celso, Saturnino, Trebelliano e Censorino). Di particolare importanza sono gli usurpatori detti "dei Balcani" (Ingenuo, Regaliano, Aureolo), quelli "d'Oriente e delle Afriche" (Emiliano e i Macriani) e soprattutto quelli dell'Impero delle Gallie (Postumo, Leliano, Mario, Vittorino, Tetrico).In quel tempo infatti, dalla rivolta del generale Postumo (260) fino alla sconfitta di Tetrico per mano dell'imperatore Aureliano presso i Campi Catalaunici (274), la Gallia visse un periodo di relativa indipendenza (Impero delle Gallie). Queste avevano come capitale Augusta Treverorum (l'attuale Treviri, in Germania) e venivano difese e amministrate come vera e propria entità statale autonoma. Diocleziano pose fine a tale situazione di instabilità nel 284 con una radicale riforma burocratica e amministrativa. (it)
  • Trinta Tiranos (em latim: Tyranni Triginta) é o coletivo utilizado na História Augusta para designar os usurpadores (tiranos) que alegadamente apareceram durante os reinados de Valeriano (r. 253–260) e Galiano (r. 253–268). O capítulo foi atribuído a , uma das seis identidades criadas pelo autor anônimo da História Augusta, e seu título alude aos Trinta Tiranos que governaram Atenas após a Guerra do Peloponeso sob imposição de Esparta. Ao todo são listados 32 usurpadores, os últimos deles tendo vivido no tempo de Maximino Trácio (r. 235–238) e Cláudio II (r. 268–270) respectivamente. (pt)
  • Тридцать тиранов — раздел книги «Авторы жизнеописаний Августов», посвящённый эпохе недолговечных узурпаторов в правление императора Галлиена. Приписана одному из шести (возможно, вымышленных) авторов по имени Требоний Поллион. Число 30 носит характер подгонки под аналогию с афинскими тридцатью тиранами. Из 32 человек, перечисленных в этой главе, первым был Кириад, а последним — Цензорин. Двое последних — Тит и Цензорин — отнесены самим автором к правлениям Максимина Фракийца и Клавдия Готского, так что на эпоху Галлиена падает ровно 30 имён. Из них лишь 9 действительно претендовали на императорскую власть как самостоятельные императоры в правление Галлиена, рассказы о них находятся в начальных главах книги. 5 были современниками не Галлиена, а других императоров (из них 2 — юные наследники-соправители). 1 — юноша-соправитель своего отца императора Постума, 12 никогда не претендовали на императорское достоинство (из них 2 женщины, пальмирская Зенобия и галльская Виктория/Витрувия, и 3 юношей), ещё по крайней мере 3 (Требеллиан, Цельс, Сатурнин), по-видимому, просто вымышлены. При этом как минимум трое реальных узурпаторов того же времени, известных только по монетам (Мемор, Силбаннак и Домициан II), не упомянуты. (ru)
  • Тридцять тиранів — розділ давньоримської книги «Історія Августів», в якому йдеться про епоху за часів правління римського імператора Галлієна (253—268 рр.). Достовірність змісту самої книги, зокрема переліку імен, внесених до цьогу розділу, є вкрай сумнівними. Розділ приписується одному з шести (можливо, вигаданих) авторів на ім'я Требеллій Полліон. На думку сучасних науковців, число 30 було обрано навмисно задля аналогії з тридцятьма афінськими тиранами. З 32 осіб, перерахованих в цьому розділі, першим був , а останнім — . Двоє останніх — і Цензорин — віднесені самим автором до правлінь Максиміна Фракійця та Клавдія Готського, тому на епоху Галлієна і припадає саме 30 імен. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1045736 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5078 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1076743969 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • On appelle les Trente Tyrans, dans l'Empire romain, une série d'usurpateurs du pouvoir romain qui ont ou auraient vécu au IIIe siècle de notre ère, à l'époque de Valérien, de Gallien, de Claude II le Gothique et d'Aurélien entre 253 et 270. Malgré ce nom qui leur est donné dans une liste établie dans l'Histoire Auguste, seuls dix-sept sont confirmés, notamment par leurs émissions monétaires et parce qu'ils furent évoqués dans les abréviateurs du IVe siècle, notamment Aurélius Victor. (fr)
  • Trinta Tiranos (em latim: Tyranni Triginta) é o coletivo utilizado na História Augusta para designar os usurpadores (tiranos) que alegadamente apareceram durante os reinados de Valeriano (r. 253–260) e Galiano (r. 253–268). O capítulo foi atribuído a , uma das seis identidades criadas pelo autor anônimo da História Augusta, e seu título alude aos Trinta Tiranos que governaram Atenas após a Guerra do Peloponeso sob imposição de Esparta. Ao todo são listados 32 usurpadores, os últimos deles tendo vivido no tempo de Maximino Trácio (r. 235–238) e Cláudio II (r. 268–270) respectivamente. (pt)
  • El Trenta Tirans són una sèrie de trenta personatges enumerats a la Història Augusta per Trebel·li Pol·lió com a usurpadors del tron imperial romà. Després de la derrota i la captivitat de Valerià I emperador romà dels anys 253-260 per rei persa Sapor, les legions de les diferents províncies van creure oportú no donar suport a Gal·liè, el successor, al que consideraven feble en les seves decisions. No hi va haver acord possible per a nomenar un successor únic, i cada exèrcit va nomenat "August" al seu millor general o al que preferien. En el breu espai de vuit anys van sorgir no menys de 19 usurpadors en les diferents províncies romanes. Les biografies d'aquests aventurers, la majoria dels quals eren d'origen humil, les va compilar Trebel·li Pol·lió, amb el títol de "Trenta Tirans", buscan (ca)
  • Οι Τριάντα Τύραννοι (λατινικά: Tyranni Triginta) ήταν μία σειρά από τριάντα σφετεριστές, που εμφανίζονται στην (Historia Augusta) ως φαινομενικά του θρόνου της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, κατά τη διάρκεια της βασιλείας του Αυτοκράτορα Γαλλιηνού. Δεδομένης της περιβόητης αναξιοπιστίας της Ιστορίας των Αυγούστων, η ακρίβεια αυτού τού καταλόγου είναι αμφισβητήσιμη. Υπάρχει μία επιστημονική συμφωνία, ότι ο συγγραφέας διόγκωσε σκόπιμα τον αριθμό των σφετεριστών, για να τους παραλληλίσει τους Τριάντα Τυράννους της Αθήνας. (el)
  • Treinta Tiranos (en latín: Tyranni Triginta) es la denominación que se da en la Historia Augusta de a una lista de treinta "tiranos", en el sentido de "usurpadores" o pretendientes ilegítimos a la dignidad imperial durante el reinado de Galieno (coemperador con su padre Valeriano en 253-260 y emperador único en 260-268). En el cuadro siguiente se contrastan los datos recogidos en la Historia Augusta con los reconstruidos por la crítica histórica: (es)
  • Als Dreißig Tyrannen (tyranni triginta) werden in den Kaiserviten der spätantiken Historia Augusta 30 (genauer gesagt: 32) römische Usurpatoren (im spätantiken Sprachgebrauch: tyranni) bezeichnet, die sich während der Regierungszeit des Kaisers Gallienus (260–268) erhoben hatten bzw. haben sollen. (de)
  • The Thirty Tyrants (Latin: Tyranni Triginta) were a series of thirty rulers who appear in the Historia Augusta as having ostensibly been pretenders to the throne of the Roman Empire during the reign of the emperor Gallienus. Given the notorious unreliability of the Historia Augusta, the veracity of this list is debatable; there is a scholarly consensus that the author deliberately inflated the number of pretenders in order to parallel the Thirty Tyrants of Athens. (en)
  • La lista dei trenta tiranni (latino: Tyranni Triginta) inclusa nella Historia Augusta raccoglie trentadue uomini, donne e bambini che sarebbero stati usurpatori contro diversi imperatori romani. Questi trenta tiranni si sarebbero ribellati nel periodo seguente la sconfitta di Valeriano a opera dei Sasanidi. L'esistenza di questi trenta usurpatori, il cui numero è stato probabilmente fissato per richiamare i trenta tiranni di Atene, è dubbia, e l'Historia è l'unica fonte per molti di loro. (it)
  • Тридцать тиранов — раздел книги «Авторы жизнеописаний Августов», посвящённый эпохе недолговечных узурпаторов в правление императора Галлиена. Приписана одному из шести (возможно, вымышленных) авторов по имени Требоний Поллион. Число 30 носит характер подгонки под аналогию с афинскими тридцатью тиранами. Из 32 человек, перечисленных в этой главе, первым был Кириад, а последним — Цензорин. Двое последних — Тит и Цензорин — отнесены самим автором к правлениям Максимина Фракийца и Клавдия Готского, так что на эпоху Галлиена падает ровно 30 имён. (ru)
  • Тридцять тиранів — розділ давньоримської книги «Історія Августів», в якому йдеться про епоху за часів правління римського імператора Галлієна (253—268 рр.). Достовірність змісту самої книги, зокрема переліку імен, внесених до цьогу розділу, є вкрай сумнівними. (uk)
rdfs:label
  • Trenta Tirans (Imperi Romà) (ca)
  • Dreißig Tyrannen in der Historia Augusta (de)
  • Κατάλογος των Τριάντα Τυράννων της Ρώμης (el)
  • Treinta Tiranos (Antigua Roma) (es)
  • Trente Tyrans (Rome) (fr)
  • Trenta tiranni (Historia Augusta) (it)
  • List of Thirty Tyrants (Roman) (en)
  • Trinta Tiranos (Roma Antiga) (pt)
  • Тридцать тиранов (Рим) (ru)
  • Тридцять тиранів (Римська імперія) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License