| dbo:abstract
|
- Teopomp de Quios (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος) que va viure cap al 378 aC fins aproximadament el 303 aC), fou un historiador grec nascut a Quios, fill de Damasistrat i germà del retòric Caucal de Quios (Caucalus, Καύκαλος) al que menciona Ateneu de Naucratis. Va estudiar a l'illa a l'escola d'Isòcrates d'Atenes i va tenir com a company a Èfor de Cumes. Va acompanyar al seu pare quan aquest va ser desterrat per defensar els interessos espartans a Quios no se sap del cert en quin any, però va poder tornar a l'illa aproximadament el 333 aC quan tenia 45 anys i el seu pare ja havia mort, després que el govern de l'illa autoritzés la tornada dels exiliats a petició d'Alexandre el Gran, segons diu Foci. Va seguir abans d'anar a l'exili, les classes d'Isòcrates, amb gran aprofitament, i va ser considerat pels antics el més gran de tots els seus deixebles, com diuen Plutarc, Dionís d'Halicarnàs i Foci. Seguint el consell d'Isòcrates, Teopomp no va dedicar la seva capacitat oratòria als plets sinó que la va aplicar a la història, segons diu Ciceró. Va compondre diversos discursos coneguts per eidètics, que consistien en narracions de temes prefixats sobre fets reals que eren pronunciades com a exhibició, com ara elogis a les ciutats-estat o a individus concrets. Ell mateix explica que va fer aquestos discursos arreu de Grècia amb grans aclamacions pels seus poders oratoris, ja que la seva fortuna li permetia no haver de dedicar-se a escriure per altres. Va participar en un concurs d'oratòria a Halicarnàs, en honor del difunt Mausol de Cària, el 352 aC, en el que es va enfrontar al seu mestre Isòcrates i a Naucrates, i va obtenir la victòria, i la mateixa Artemísia, la vídua de Mausol, li va entregar el premi. Després del 333 aC va adquirir una posició dirigent a l'estat de Quios, però el seu temperament i el seu suport al partit aristocràtic li va crear aviat molts enemics entre els quals el principal era Teòcrit, un altre deixeble d'Isòcrates, i oposat a Alexandre el Gran. Quan Alexandre va morir i la casa reial macedònia es va esvair en pocs anys, va perdre progressivament la seva posició i finalment fou desterrat de Quios potser el 306 aC o el 305 aC. Va anar a Egipte vers el 305 aC als 73 anys. Ptolemeu I Sòter no el va voler rebre i fins i tot el volia executar, però alguns dels amics de l'orador van intercedir al seu favor. Va morir el 303 aC o poc després. (ca)
- Theopompos, starořecky Θεόπομπος, latinsky Theopompus (asi 380 př. n. l., Chios – asi 315 př. n. l., Alexandrie) byl řecký historik a řečník. (cs)
- Theopompos von Chios (griechisch Θεόπομπος Theópompos; * um 378/377 v. Chr. auf Chios; † zwischen 323 und 300 v. Chr. wahrscheinlich in Alexandria) war ein antiker griechischer Geschichtsschreiber und Rhetor. (de)
- Ο Θεόπομπος, γνωστός και ως Θεόπομπος ο Χίος (378/377 π.Χ. στη Χίο - 323 ή 300 π.Χ., πιθανώς στην Αλεξάνδρεια), ήταν αρχαίος Έλληνας ιστορικός και ρήτορας. (el)
- Teoponpo, grezieraz Θεόπομπος, Theópompos, (Kios, K.a. 380 - K.a. 323) historialari greziar bat izan zen, beharbada, K.a. IV. mendeko garrantzitsuena. Bere lanik garrantzitsuena Filipicas deritzona da, 58 liburuk osatutakoa, Alexandro Handiaren aita zen Filipo II.a Mazedoniakoaren historian oinarritua. Bere lanean, estilo moralista da nagusi, Filiporen bizitza pertsonalaren aurkako kritikengatik bereizten dena, agintariaren ekintza politikoen alde zegoen bitartean. Herodoto, Isokrates eta Antistenesen eragina izan zuen. Bere lan guztia galdu da, baina beste egile batzuk berari buruz egiten dituzten aipamen luzeengatik ezagutzen da. Lehen aipaturiko Filipicas lanaz gain, Helenicas deritzon beste bat ere idatzi zuen, Tuzididesen lanaren jarraipena. Helenicas, dirudienez, garrantzi gutxiagokoak dira, ez baita asko aipatzen, egilearen hasiera garaikoa. Lan honi buruz, historiografian adituak "Teoponpok, beraz, Tuzididesen lana jarraitzeko ahaleginean heldu egin behar izan zuen". Momiglianok, Teoponpogan, Tuzididesen ereduaren gainditzea nabarmentzen du. Filiporen sarrerak, baliorik gabe uzten du Esparta-Atenas eskema, eredu historikoak, errealitate politiko berrira egokitu behar izan zirelarik. (eu)
- Teopompo (Quíos, 380 a. C.-323 a. C.) fue un historiador griego, posiblemente el más importante del siglo IV a. C. Nació en la isla de Quíos, en el Egeo. Su padre, Damisístrato, le dio una educación esmerada. En las discordias entre Tebas, Atenas y Esparta, su familia se pronunció por Esparta, lo que motivó la salida de su tierra; bajo la protección de Alejandro Magno pudo abandonar Esparta, donde se había refugiado, y volver en el año 333-332 para militar en el partido aristocrático de Quíos. Pero a la muerte de Alejandro volvió a ser atacado y tuvo que refugiarse al lado de Ptolomeo I, quien estuvo a punto de condenarlo a muerte; los amigos que tenía en la corte del rey lo impidieron. Se sabe que en Atenas asistió a la escuela de Isócrates junto con Éforo de Cumas y destacó como orador en el género epidíctico, logrando incluso un premio de oratoria en el año 352-351 a. C. de manos de Artemisia II de Caria en honor de su marido. Hizo numerosos viajes para documentar sus obras, sobre todo por Macedonia. En estos viajes amistó con Aristóteles, con la nodriza de Alejandro Magno, , y la familia real macedonia. Luego compuso su obra más importante, las Filípicas, formada por 58 libros en torno a la historia de Filipo II de Macedonia. En su obra predomina un estilo moralista, distinguiéndose por su crítica a la vida privada de Filipo a la vez que apoyaba sus acciones políticas, contradicción que le fue imputada por Polibio. Recibió influencias de Heródoto, Isócrates y Antístenes. Y, como era una obra muy digresiva, Filipo V, siglo y medio más tarde, hizo una edición menos heterogénea de esta obra en la que eliminó todo lo que no tuviera relación con Macedonia, dejando en 16 libros los 58 originales; también parece que Teopompo no disponía de un juicio crítico sobre sus fuentes tan afinado como el de Tucídides, pues incluía historias novelescas e increíbles, aunque sabía caracterizar psicológicamente a los personajes. Se ha perdido todo su trabajo, pero es bastante conocido por las largas citas que hacen de él otros autores. Además de las Filípicas escribió unas Helénicas que continuaban la obra de Tucídides y abarcan desde el 410 a. C. hasta la batalla de Cnido (394 a. C.). Las Helénicas, parecen ser de menor importancia a tenor de lo poco citada que es, y se cree que puede ser obra de su juventud, como afirma Arnaldo Momigliano: "Teopompo debió, pues, madurar, precisamente en el esfuerzo de proseguir la obra de Tucídides". Este autor destaca en Teopompo la superación del modelo historiográfico de Tucídides al dar entrada a Filipo en la oposición entre los modelos políticos de Esparta y Atenas y adecuarse a la nueva realidad política. Escribió también una Diatriba contra Platón, un tratado Sobre la piedad y una historia de la imaginaria isla de o Meropis que se publicó con el título de Thaumasia, vinculada al género paradoxográfico; bien pueden ser digresiones desgajadas de sus Filípicas. Igualmente le pertenecen unos Panegíricos o encomios a Mausolo, Filipo II y Alejandro y un Epítome de Heródoto en dos libros. Según Dionisio de Halicarnaso, no solo fue un gran historiador, sino un orador excelente y uno de los discípulos que más honraron a la escuela de Isócrates. (es)
- Théopompe (en grec ancien Θεόπομπος / Theópompos), né à Chios en 403 av. J.-C. ou en 378 av. J.-C. est un historien, homme politique et orateur grec . Il est mort vers 320 av. J.-C. (fr)
- Theopompos (bahasa Yunani: Θεόπομπος; skt. 380 SM – skt. 315 SM) merupakan seorang sejarahwan dan retorika asal Yunani. (in)
- Teopompo, figlio di Damasistrato (in greco antico: Θεόπομπος, Theòpompos; Chio, anno discusso – 320 a.C.), è stato uno storico greco antico. (it)
- Theopompus (Greek: Θεόπομπος, Theópompos; c. 380 BC – c. 315 BC) was an ancient Greek historian and rhetorician. (en)
- Theopompus (Grieks: Θεόπομπος) van Chios was een Grieks geschiedschrijver en redenaar uit de 4e eeuw v.Chr. Theopompus werd geboren op Chios in 376 v.Chr., maar zijn sterfdatum is niet bekend. Met zijn Spartaansgezinde vader ging hij in ballingschap, kwam in Athene terecht waar hij leerling van Isocrates werd. Ook verbleef hij tijdelijk aan het hof van Philippus II van Macedonië. Als redenaar schreef Theopompus hoofdzakelijk pronk- en lofredevoeringen, maar hij raakte vooral als historicus bekend. Hij schreef in navolging van Thucydides een Hellenika Historiai, waarin hij de Griekse geschiedenis verhaalde van 410 tot 394 v.Chr. Zijn belangrijkste werk was de Filippika, dat de geschiedenis van Philippus II vertelde, vanaf diens troonsbestijging in 359 tot aan diens dood in 336 v.Chr. Er komt ook een verhaal over Meropis in voor, dat wel gezien wordt als parodie op Plato's Atlantis. Aelianus (3e eeuw n. Chr.) vertelt in zijn Verschillende verhalen (hoofdstuk 18) over een groot, vergaan continent. In een door Aelianus bewaard 'uittreksel uit Theopompus', vertelde Silenus aan Midas de Frygiër over een continent dat in oude tijden had bestaan, en dat zo enorm groot was, dat Azië, Europa en Afrika in vergelijking daarmee kleine armzalige eilanden schenen. Het continent bracht dieren en van reusachtige grootte voort. Daar, zei Silenus, bereikten de mensen twee keer de lengte van de langste mens in zijn tijd, en ze werden tweemaal zo oud. Ze hadden rijke steden met tempels, en één van die steden had meer dan een miljoen inwoners en er was goud en zilver in grote overvloed. Meropis zou een continent zijn met twee landen, bewoond door twee rassen, een strijdbaar, oorlogszuchtig ras en een vroom, meditatief ingesteld ras, gesymboliseerd door twee steden. Het continent was 'oneindig' groot en lag voorbij de 'eilanden' Europa, Azië en Afrika. De vrome stad Eusebes werd door goden bezocht, de oorlogszuchtige stad Machinus door wezens, die alleen door steen of hout konden worden verwond. De bewoners van de oorlogszuchtige stad kwamen ooit naar 'onze eilanden' (Azië, Europa en Afrika) tot het land van de Hyperboreeërs, maar minachtten 'onze' levensstijl. Er woonden onder hen Meropen in grote steden. In de verste uithoek van het continent zou een plaats Anestus zijn, met rivieren en fruitbomen van verdriet en plezier. Het fruit van de laatste boom zou zorgen doen vergeten en diegene die er van eet jonger maken. Van Theopompus’ werk zijn slechts fragmenten over, die toch illustratief zijn voor zijn gave van karakteranalyse en speurzin naar de ware oorzaken van feiten. Door zijn voorliefde voor hofschandaaltjes maakte hij zich veel vijanden. Cicero plaatste hem als geschiedschrijver in dezelfde categorie als Herodotus: "Zowel bij Herodotus, de vader van de geschiedenis, als bij Theopompus zijn er ontelbare verzinsels te vinden." (De legibus 1.5) Zijn schrijfstijl sluit duidelijk aan bij Isocrates. (nl)
- Teopomp z Chios (stgr. Θεόπομπος (Theopompos), łac. Theopompus; ur. ok. 377, zm. po 320 p.n.e.) – historyk i mówca grecki, znany głównie jako autor monumentalnej pracy dotyczącej dziejów panowania Filipa II. (pl)
- Theopompos från Chios (grekiska Θεόπομπος, latin Theopompus), född omkring 376 f.Kr., var en antik grekisk talare och historieskrivare från ön Chios. Theopompos utvandrade av politiska skäl till Aten, där han undervisades av Isokrates. Ett lovtal över kung Mausollos av Karien gav honom pris vid en tävling föranstaltad av dennes änka, drottning Artemisia. Omkring 331 f.Kr. återvände han till Chios. Hans främsta historiska arbeten var dels Hellenika, en grekisk historia i tolv böcker för tiden 411–394, avsedd att utgöra en fortsättning av Thukydides verk, dels Filippika, en framställning i 58 böcker av de grekiska staternas historia för åren 360–366 f.Kr., eller Filip II av Makedoniens regeringstid, och med honom som huvudperson. Av Dionysios från Halikarnassos berömmes Theopompos som en pragmatisk historieskrivare av förtjänst, varemot han från andra håll beskylldes för okritisk sammanblandning av historia och saga samt för en överdriven benägenhet att häckla. Hans arbeten har gett rikligt med material åt de senare historieskrivarna Diodoros och Pompejus Trogus. De tämligen omfångsrika fragment som finns kvar i dag är samlade av i Fragmenta historicorum græcorum, I (1841). (sv)
- Teopompo (Quio, c.378 a.C. – Egito, 323 a.C.) foi um historiador e retórico da Grécia Antiga contemporâneo de Alexandre, o Grande, que, por causa de suas opções políticas e críticas à democracia de Atenas, bem como pela sua preferência ao imperialismo espartano, foi obrigado a exilar-se com freqüência de sua ilha natal de Quio. Devido a isso e à sua grande fortuna, realizou muitas viagens, das quais nos deixou abundantes registros. Por influência de Alexandre, pôde retornar à sua cidade, mas após a morte deste abrigou-se no Egito sob Ptolomeu, onde faleceu. Suas obras têm como características o aprofundamento psicológico de seus personagens. Dentre as suas obras destacam-se, Histórias Helênicas, a continuação do relato de Tucídides e as Filípicas. (pt)
- Феопомп (дав.-гр. Θεόπομπος; 380 до н. е. —між 323 до н. е. та 300 до н. е.) — давньогрецький історик й красномовець часів еллінізму. (uk)
- 塞奥彭普斯 （希腊语：Θεόπομπος、 轉換：Theópompos，前380年－前315年），古希腊历史学家、修辞学家，其历史著作被不少如希罗多德的历史学家所引用。1907年，其著作只有少量片段存在，后发现了奥克西林库斯史家，被认为是塞奥彭普斯。 (zh)
- Феопомп (Theopompus, др.-греч. Θεόπομπος) — древнегреческий историк и оратор, современник Эфора. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Theopompos, starořecky Θεόπομπος, latinsky Theopompus (asi 380 př. n. l., Chios – asi 315 př. n. l., Alexandrie) byl řecký historik a řečník. (cs)
- Theopompos von Chios (griechisch Θεόπομπος Theópompos; * um 378/377 v. Chr. auf Chios; † zwischen 323 und 300 v. Chr. wahrscheinlich in Alexandria) war ein antiker griechischer Geschichtsschreiber und Rhetor. (de)
- Ο Θεόπομπος, γνωστός και ως Θεόπομπος ο Χίος (378/377 π.Χ. στη Χίο - 323 ή 300 π.Χ., πιθανώς στην Αλεξάνδρεια), ήταν αρχαίος Έλληνας ιστορικός και ρήτορας. (el)
- Théopompe (en grec ancien Θεόπομπος / Theópompos), né à Chios en 403 av. J.-C. ou en 378 av. J.-C. est un historien, homme politique et orateur grec . Il est mort vers 320 av. J.-C. (fr)
- Theopompos (bahasa Yunani: Θεόπομπος; skt. 380 SM – skt. 315 SM) merupakan seorang sejarahwan dan retorika asal Yunani. (in)
- Teopompo, figlio di Damasistrato (in greco antico: Θεόπομπος, Theòpompos; Chio, anno discusso – 320 a.C.), è stato uno storico greco antico. (it)
- Theopompus (Greek: Θεόπομπος, Theópompos; c. 380 BC – c. 315 BC) was an ancient Greek historian and rhetorician. (en)
- Teopomp z Chios (stgr. Θεόπομπος (Theopompos), łac. Theopompus; ur. ok. 377, zm. po 320 p.n.e.) – historyk i mówca grecki, znany głównie jako autor monumentalnej pracy dotyczącej dziejów panowania Filipa II. (pl)
- Феопомп (дав.-гр. Θεόπομπος; 380 до н. е. —між 323 до н. е. та 300 до н. е.) — давньогрецький історик й красномовець часів еллінізму. (uk)
- 塞奥彭普斯 （希腊语：Θεόπομπος、 轉換：Theópompos，前380年－前315年），古希腊历史学家、修辞学家，其历史著作被不少如希罗多德的历史学家所引用。1907年，其著作只有少量片段存在，后发现了奥克西林库斯史家，被认为是塞奥彭普斯。 (zh)
- Феопомп (Theopompus, др.-греч. Θεόπομπος) — древнегреческий историк и оратор, современник Эфора. (ru)
- Teopomp de Quios (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος) que va viure cap al 378 aC fins aproximadament el 303 aC), fou un historiador grec nascut a Quios, fill de Damasistrat i germà del retòric Caucal de Quios (Caucalus, Καύκαλος) al que menciona Ateneu de Naucratis. Va participar en un concurs d'oratòria a Halicarnàs, en honor del difunt Mausol de Cària, el 352 aC, en el que es va enfrontar al seu mestre Isòcrates i a Naucrates, i va obtenir la victòria, i la mateixa Artemísia, la vídua de Mausol, li va entregar el premi. (ca)
- Teoponpo, grezieraz Θεόπομπος, Theópompos, (Kios, K.a. 380 - K.a. 323) historialari greziar bat izan zen, beharbada, K.a. IV. mendeko garrantzitsuena. Bere lanik garrantzitsuena Filipicas deritzona da, 58 liburuk osatutakoa, Alexandro Handiaren aita zen Filipo II.a Mazedoniakoaren historian oinarritua. Bere lanean, estilo moralista da nagusi, Filiporen bizitza pertsonalaren aurkako kritikengatik bereizten dena, agintariaren ekintza politikoen alde zegoen bitartean. Herodoto, Isokrates eta Antistenesen eragina izan zuen. (eu)
- Teopompo (Quíos, 380 a. C.-323 a. C.) fue un historiador griego, posiblemente el más importante del siglo IV a. C. Nació en la isla de Quíos, en el Egeo. Su padre, Damisístrato, le dio una educación esmerada. En las discordias entre Tebas, Atenas y Esparta, su familia se pronunció por Esparta, lo que motivó la salida de su tierra; bajo la protección de Alejandro Magno pudo abandonar Esparta, donde se había refugiado, y volver en el año 333-332 para militar en el partido aristocrático de Quíos. Pero a la muerte de Alejandro volvió a ser atacado y tuvo que refugiarse al lado de Ptolomeo I, quien estuvo a punto de condenarlo a muerte; los amigos que tenía en la corte del rey lo impidieron. Se sabe que en Atenas asistió a la escuela de Isócrates junto con Éforo de Cumas y destacó como orador (es)
- Theopompus (Grieks: Θεόπομπος) van Chios was een Grieks geschiedschrijver en redenaar uit de 4e eeuw v.Chr. Theopompus werd geboren op Chios in 376 v.Chr., maar zijn sterfdatum is niet bekend. Met zijn Spartaansgezinde vader ging hij in ballingschap, kwam in Athene terecht waar hij leerling van Isocrates werd. Ook verbleef hij tijdelijk aan het hof van Philippus II van Macedonië. (nl)
- Teopompo (Quio, c.378 a.C. – Egito, 323 a.C.) foi um historiador e retórico da Grécia Antiga contemporâneo de Alexandre, o Grande, que, por causa de suas opções políticas e críticas à democracia de Atenas, bem como pela sua preferência ao imperialismo espartano, foi obrigado a exilar-se com freqüência de sua ilha natal de Quio. Devido a isso e à sua grande fortuna, realizou muitas viagens, das quais nos deixou abundantes registros. Por influência de Alexandre, pôde retornar à sua cidade, mas após a morte deste abrigou-se no Egito sob Ptolomeu, onde faleceu. (pt)
- Theopompos från Chios (grekiska Θεόπομπος, latin Theopompus), född omkring 376 f.Kr., var en antik grekisk talare och historieskrivare från ön Chios. Theopompos utvandrade av politiska skäl till Aten, där han undervisades av Isokrates. Ett lovtal över kung Mausollos av Karien gav honom pris vid en tävling föranstaltad av dennes änka, drottning Artemisia. Omkring 331 f.Kr. återvände han till Chios. Hans främsta historiska arbeten var dels Hellenika, en grekisk historia i tolv böcker för tiden 411–394, avsedd att utgöra en fortsättning av Thukydides verk, dels Filippika, en framställning i 58 böcker av de grekiska staternas historia för åren 360–366 f.Kr., eller Filip II av Makedoniens regeringstid, och med honom som huvudperson. (sv)
|
