An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A theophoric name (from Greek: θεόφορος, theophoros, literally "bearing or carrying a god") embeds the word equivalent of 'god' or God's name in a person's name, reflecting something about the character of the person so named in relation to that deity. For example, names embedding Apollo, such as Apollonios or Apollodorus, existed in Greek antiquity.

Property Value
dbo:abstract
  • الاسم الثيوفوري اسم يحوي اسم إله كدعاء له وطلب حماية منه، مثل اسم أبولونيوس في اليونانية القديمة الذي يحوي اسم أبولو[؟]. كانت هذه الأسماء شائعة جدا في الشرق القريب وبلاد الرافدين في القدم، حيث حوت الأسماء الشخصية اسم إله لتكفل حمايته. ومن الأمثلة على الاسم الثيوفوري لدى العرب الاسم المركب الشائع المبتدئ بكلمة عبد يلحقه اسم إله أو صنم (غالبا قبل الإسلام) أو اسم من أسماء الله حسب الدين الإسلامي (بعد رسالة محمد). ومن هذه الأسماء: عبد مناف، عبد مناة، عبد المسيح، عبد الله. (ar)
  • Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat. Aquests noms propis els trobem en totes les cultures. Alguns cognoms catalans d'origen medieval són d'aquesta mena: * De Déu (generalment escrit "Dedeu"): aplicat a un infant considerat un do de Déu. * Deó: del cognom francès "Déon", adaptació del llatí "Deum". * Déu-lo-feu (generalment escrit "Deulofeu"): s'aplicava a persones sense pares coneguts. * Deusdat: grafia aglutinada de "Deus dat", és a dir, "donat per Déu"; equival a Déu-lo'm-dé i es correspon a l'espanyol "Diosdado" i al francès "". * Déu-lo'm-dé (generalment escrit "Deulonder"): significa "Déu me'l va donar" i es devia aplicar a un infant molt desitjat. * Déus-lo'm-dé (generalment escrit "Deuslomdé"): variant de l'anterior. * Dellonder (a vegades escrit "Dellunder"): variant dels anteriors. * Déu-lo-sal (generalment escrit "Deulosal"): que significa "Déu el salvi". * Déu-lo-vol (generalment escrit "Deulovol"): és un de vida santa o com a recordança del crit dels participants a la primera croada; significa "Déu el vol", i té un equivalent francès: "Dieuleveult". * Déu-nos-ajut (generalment escrit "Deunosajut"): que significa "Déu ens ajudi". * Deusovol: grafia aglutinada de "Deus ho vol"; equival a "Déu-lo-vol". * Dodat: equival a "Deusdat". * Dona-Déu: (generalment escrit "Donadeu"): significa "do de Déu" i es devia aplicar a un infant molt desitjat. * Donadiu: variant de "Dona-Déu". Casos dubtosos: * Deu: potser prové de "deu", font, i no pas de Déu, malgrat que el fet que es diguin amb e tancada fa pensar el contrari. * Masdeu: forma aglutinada de "Mas" i "Deu". Els noms teòfors també eren molt abundants en l'antroponímia hebrea pel fet que aquest poble, a més de ser profundament religiós, era dels pocs de l'antiguitat estrictament monoteista. Aquests noms han arribat als nostres dies usats com a prenoms cristians i ocasionalment com a cognoms. Alguns dels possibles noms teòfors hebreus són al·lusius a divinitats paganes, com Ester (a la deessa babilònica ), Maria (que pot venir de l'egipci i voler dir "estimada d'Ammó" i Melquisedec, "el déu Melek és just". Però la majoria fan referència al Déu únic. N'hi ha que expressen agraïment, com aquests: Amós, que prové d'Amasya, significa "Jahvè ha sostingut"; Anna, nom derivat d'Annanies i que vol dir "Déu ens beneficia", Llàtzer i Eliseu (amb les variants Elisa i Elisabet, que en català esdevé ) signifiquen "Déu ens ha ajudat"; Isaí i la variant Jessè, Jessica (la forma femenina), vol dir "home de Jahvè", és a dir "home de Déu"; Isaïes "Déu tiba"; Jesús, el nom de Crist, era la forma aramea de Josuè (l'arameu -llengua encara parlada avui dia- era l'hebreu de la seva època, modern en relació a l'hebreu dels primers llibres de l'Antic Testament) i vol dir "Déu és salut" (la variant Joshua, la més propera a l'hebreu (J(eh)oshua) és molt corrent en els països anglosaxons); Joaquim, "Jahvè construirà"; Jonatan, "Déu dona"; Josafat, "Déu jutja"; Josies, "Déu guareix"; Jaire, "(Déu) vulgui lluir"; Jafet, "Déu li dóni espai"; Osees, "Déu socore"; Joan (i la variant russa Ivan) vol dir "Déu és propici" o bé "Déu s'ha compadit"; Malaquies, "el rei Déu"; Mateu, Maties i Macià, que n'és una variant catalana, també present com a cognom (a vegades escrit erròniament "Masià")- vol dir "Déu dona" (tot i que també podria voler dir "home de Déu" o "fidel a Déu"); Miquees, que prové de Mikaya, significa "qui com Jahvè"; Nahum, que prové de Nehemya, "Jahvè consola"; Simeó, "Déu m'ha escoltat", que és el que va exclamar sa mare Lia en parir-lo (tot i que segons altres vol dir "complidor"); Sofonies, "Jahvè ha guardat"; Zebedeu, "regal de Déu", Zacaries, i la variant Zaqueu, "Déu se'n recorda". Altres dels noms teòfors feien referència a la divinitat mateixa, com Jeremies, que vol dir "Déu", o a algun dels atributs de la divinitat, com passa amb Tobies, que significa "Déu és bo"; o Elies, que equival a una curiosa tautologia "Déu és Déu"; d'altres consisteixen en una pregària, com Josep, que significa "renovi'm (Déu) la família" (mots que va dir sa mare Raquel en parir-lo). Hi ha noms teòfors que inclouen de forma explícita el nom de Déu. Són els que acaben en El (el terme semític que significa "Déu", d'on ve també la denominació àrab Al·là). En aquest cas es troben el nom dels tres arcàngels: Miquel, vol dir "Déu és just", Rafael, "Déu ha guarit" i Gabriel, "home de Déu" o "força de Déu". Altres noms amb la mateixa terminació són Emmanuel (d'on deriven Manuel i els hipocorístics Manel i "Manolo"), el nom de Jesús segons l'àngel anunciador, i que significa "Déu és amb nosaltres"; Ezequiel, "Déu enforteix"; Ismael "Déu tiba" o "Déu escolta"; Israel ("força de Déu"); Daniel, "Dan de Déu" (Dan, el nom del cinquè fill de Jacob, significa "Déu m'ha fet justícia, amb aquest fill"); Samuel, "Déu escolta" (tot i que no se sap del cert), i finalment Joel, "Jahvè és Déu". A banda dels prenoms teòfors d'origen hebreu, també n'hi ha algun d'escadusser d'origen llatí, tant cristià -d'origen tardà, possiblement medieval- com pagà. Un exemple del primer cas és "Amadeu", que significa "que ama Déu". En el segon cas tenim diversos noms que malgrat l'origen pagà ens arriben a través del santoral; tots s'originen en el fet de posar l'infant al qual s'imposaven sota la protecció d'algun dels déus o deesses: * Veneri: sota la protecció de Venus. * Martí, Marçal (i les variants Marçà, Marcià, Marciau), Marc (i les variants Marcel, Marcel·lí, Marcel·lià, Marcolí, Marcús), Marció (i Marcionil·la) i Marçol: sota la protecció de Mart. * Jovita (que és tant nom d'home com de dona): sota la protecció de Júpiter. * Sadurní: sota la protecció de Saturn. Val a dir que alguns d'aquests prenoms han esdevingut cognoms: Martí, Marçal (a vegades escrit Marsal), Marc (generalment escrit March) i Sadurní. També entrarien en aquest grup els prenoms que són els dels mateixos noms dels déus pagans: * romans: Diana, Júpiter, Venus * grecs: Zeus * fenicis: Tanit (ca)
  • Teoforické jméno (ze starořeckých θεός – theos – bůh a φέρειν – ferein – nosit) je takové vlastní jméno, které je odvozeno od označení boha. Taková jména jsou poměrně běžná napříč náboženstvími i jazyky. V češtině zdomácněla řada původně teoforických křestních jmen značně cizokrajných, u kterých není souvislost s bohy na první pohled patrná, ale i řada jmen slovanského původu, v kterých je slovo bůh přímo patrné v kořeni: Bohuslav a Bohuslava, Bohdan a Bohdana, Bohumil a Bohumila. Vzhledem k hojnému rozšíření křesťanství jsou poměrně běžná původně teoforická jména z Bible a z doby začátků církve, u kterých je teoforický původ zřejmý v původní podobě. Například z hebrejštiny přišlo Daniel a Daniela, Gabriel a Gabriela, Samuel a Samuela, Eliáš, Michal a Michaela, Matouš, Matěj, Matyáš, Jan a Jana, Jáchym, Alžběta, Eliška. Ze starořečtiny je Timotej, Teodor a . Z latiny pochází například Dominik a Dominika a pak hned několik jmen odvozených původně ještě od starořímského Marta, boha války: Marek, Martin a Martina, Marcel a Marcela. Jména původně přímo odvozená od bohů jsou běžná i v germánských jazycích, ať už dodnes přímo čitelná německá obecná typu a Gottlieb, nebo odvozená od starých pohanských bohů: , a od Thóra, Osvald po Ásech a Ingrid a Ingeborg od Freye. Teoforická jména se rovněž vyskytovala ve starověkém Egyptě, např. Thutmose a Ramses. Ve světě používajícím arabštinu, ať už pro domluvu nebo jen jako jazyk koránu, posvátné knihy islámu, jsou běžná jména odvozená od Alláha, například Abd Alláh. Kromě jmen osob se objevují i teoforická toponyma, například dánské Odense odkazuje k Ódinovi. (cs)
  • Ein theophorer Name (von altgriechisch θεός theós „Gott“ und φέρειν phérein „tragen“) ist in der Namenkunde ein Name, der eine Gottesbezeichnung oder einen Götternamen enthält oder – ausnahmsweise – ein Name, der aus einem Namen mit einer Götterbezeichnung oder einem Götternamen abgeleitet ist. Des Weiteren unterteilen sich die theophoren Namen in Namensformen, die den Gottesnamen (christliche theophore Namen) oder einen Götternamen (pagane theophore Namen) beinhalten. Häufig kommen in den Ortsnamen sowie den Personennamen einer Sprache die theophoren Namen vor. Mitunter treten auch andere theophore Eigennamen auf. Des Weiteren gibt es theophore Appellative, z. B. Pflanzenbezeichnungen. (de)
  • Un nom théophore (du grec ancien θεόφορος, théophoros, littéralement « qui porte Dieu/un dieu ») est un nom propre qui contient celui d'une divinité. L'usage d'attribuer de tels noms à des souverains ou à leurs sujets est commun à de nombreuses civilisations polythéistes telles que la Mésopotamie et l'ensemble du Proche-Orient ancien, l'Égypte antique, la Rome ou la Grèce antique mais aussi à des religions monothéistes comme le judaïsme, le christianisme et l'islam. Certains noms propres sont formés avec des théonymes soit de manière totale (comme les noms grec Démétrios/Démétrius et slave Dimitri issus de la déesse Déméter), soit de manière mixte (le nom de la divinité peut alors soit se placer au début soit à la fin, comme dans Israël dont l'étymologie populaire biblique repose sur un jeu de mots construit sur la racine hébraïque שרה ś-r-h, « battre, combattre » et l'élément théophore ʾĒl, « dieu »). Beaucoup de toponymes, oronymes ou hydronymes, dénommant leurs nouveaux sites d'installation, portent les traces de leurs croyances et des noms des divinités dont les peuples veulent bénéficier de la protection ou de la gloire, tandis que les anthroponymes théophores marquent parfois aussi la volonté de se concilier la bienveillance de la divinité, ou représentent un remerciement, un hommage ou une prière exprimée souvent sous forme de vœu. L'inégalité de la documentation et la méconnaissance de nombreux théonymes indigènes dans plusieurs langues antiques rendent parfois difficile de retrouver les noms théophores. Dans les pays latins, il est parfois difficile de discerner si les noms théophores sont des traductions de l'hébreu ou des noms chrétiens. Si l'anthroponymie a une origine en grande partie religieuse, elle a fini par être plus ou moins profane pour beaucoup de peuples mais même dans les pays où les patronymes sont tous laïcs, il y a toujours des familles ou des religieux qui portent des noms individuels évoquant leur fidélité au culte. (fr)
  • Un nombre teofórico o nombre teóforo (del griego antiguo ϑεοϕόρος, compuesto de ϑεο-, "deidad", y -ϕόρος, "portador"; 'portador de la deidad') es un nombre propio que contiene el nombre de un dios o divinidad, tanto para servir de difusión para el nombre sacro, como para invocar la protección del mismo para la persona que lo lleva. Los nombres teóforicos eran muy comunes en Mesopotamia y Antiguo Oriente Próximo, donde el nombre de la persona incluía el nombre del dios en que confiaban e idolatraban. Esta práctica, denominada en onomástica teoforía se refiere a añadir un nombre de dios (o su nombre local variante) al nombre propio de la persona. (es)
  • Nama teoforis adalah nama orang yang mengandung nama orang suci atau Tuhan. Misalnya: Abdullah yang dalam bahasa Arab berarti " Allah", Apollonios atau Apollodrus dari nama "". Kebiasaan yang disebut sebagai teofori ini sangat umum digunakan di Timur Dekat Kuno dan Mesopotamia. (in)
  • A theophoric name (from Greek: θεόφορος, theophoros, literally "bearing or carrying a god") embeds the word equivalent of 'god' or God's name in a person's name, reflecting something about the character of the person so named in relation to that deity. For example, names embedding Apollo, such as Apollonios or Apollodorus, existed in Greek antiquity. Theophoric personal names, containing the name of a god in whose care the individual is entrusted (or a generic word for god), were also exceedingly common in the ancient Near East and Mesopotamia. Some names of theophoric origin remain common today, such as Theodore (theo-, "god"; -dore, origin of word compound in Greek: doron, "gift"; hence "God's gift"; in Greek: Theodoros) or less recognisably as Jonathan (from Hebrew Yonatan/Yehonatan, meaning "Yahweh has given"). (en)
  • Un nome teoforico (dal greco antico, "portatore di deità") è un nome proprio che contiene il nome ed esprime il concetto di un dio, tanto a fini della diffusione del nome sacro, quanto per invocarne la protezione sulla persona che lo porta. I primi esempi conosciuti sono relativi alle civiltà mesopotamiche, ad esempio in Nabucodonosor (adattamento antico-testamentario dell'accadico Nabû-kudurri-uṣur: "il dio Nabū protegga la mia stirpe"). In età classica fu assai diffuso l'uso di chiamare i nuovi nati con nomi riferiti, ad esempio, ad Apollo (Apollonio, Apollodoro eccetera). E l'uso era anche più vasto nel Vicino Oriente antico: nell'area siro-palestinese, la divinità suprema era chiamata con piccole variazioni della radice El, trasmessasi a molte lingue dell'area mediterranea. Vi sono pertanto moltissimi nomi che la richiamano, anche per effetto della menzione nella Bibbia, ad esempio, di Michele ("chi è come Dio?"), Gabriele ("uomo di Dio"), Raffaele ("Dio è salvezza"), Emanuele ("Dio è con noi"), Ezechiele ("in Dio la forza"), Gioele ("il Signore è Dio") e molti altri. Il riferimento alla divinità è comune a numerose lingue, come ad esempio Teofilo ("amico di Dio") e Dorotea ("dono di Dio") in greco, Amedeo ("colui che ama Dio") e Adeodato ("dato da Dio") in latino, il germanico Gottlieb ("amato da Dio") e lo slavo Bogdan ("dato da Dio"). (it)
  • Imię teoforyczne (z gr. θεοφόρητος theoforētos, „niosący bóstwo”) – imię odnoszące się do bóstwa, zawierające w sobie człon „bóg” lub imię własne boga. Przykładem może być grecki Apollo i pochodzące od niego imiona „Apoloniusz”, „Apolinary”, czy „Apolonia”. Powodem nadawania takich imion była prawdopodobnie wiara, że przyniosą one osobie tak nazwanej przychylność ze strony danego bóstwa. (pl)
  • Een theofore naam (van het Griekse θεός theós, "god" en φέρειν phérein, "dragen") is een naam die voor een deel de naam van een god draagt. Dit zijn vooral persoonsnamen en plaatsnamen. Theofore namen komen al heel lang voor in veel culturen. In het Oude Egypte zijn overleveringen van tussen 3000 en 2600 v.Chr. waarin theofore namen voorkomen. Dit zijn mogelijk de oudste geschreven religieuze teksten. Voorbeelden van zijn dergelijke theofore namen zijn Raneb, "Ra is Heer", Sobekhotep, "Sobek is tevreden", Thoetmosis, "Thot is geboren", "uit Thoth geboren" en Ramses, "Ra is geboren", "uit Ra geboren". Ook in het oude Mesopotamië kwamen theofore namen veelvuldig voor, vooral bij koningsnamen. Deze werden met zorg geconstrueerd en mochten in de regel door gewone burgers niet gedragen worden. Zij weerspiegelen vaak de goden (en hun tempels) waar de koning zich sterk mee associeert. Assyrische namen verwijzen vaak naar de god Assur, zoals Assur-nirari III, “Aššur is mijn hulp”. Babylonische namen van na de Kassietentijd vaak naar Marduk, zoals Marduk-kabit-ahheshu, "onder zijn broers is Marduk de belangrijkste". Vóór die tijd eerder naar Enlil, zoals Kadašman-enlil I. Diverse namen uit de Bijbel zijn theofoor. In de Hebreeuwse Bijbel zijn theofore namen herkenbaar aan elementen die verwijzen naar: * El - zoals Israël, "hij strijdt met God", de naam die Jakob kreeg volgens Genesis 32:29 * Baäl - zoals Jerubbaäl, "Moge Baäl met hem strijden" of "Laat Baäl strijden", de naam die aan Gideon werd gegeven volgens Rechters 6:32 * Jah (verkorte vorm van JHWH) - zoals in Elia, "(Mijn) God is JH(WH)" Hedendaagse namen zijn: * Theodoor, Dieudonné(e), Godiva - door God gegeven * Theofiel, Amadeus, Gottlieb - minnaar van God, de naam van degene aan wie Lukas zijn boeken opdroeg * Godschalk - knecht van God * Godfried - vrede van God (nl)
  • Теофорные имена (от греч. θεός «бог» + φορός «несущий») — личные имена людей, включающие в себя имя бога (богов) или божественный эпитет. Например: * Себекхотеп (егип. Sbk ḥtp) — Sbk «Себек»+ ḥtp «доволен» — «Себек доволен»; * Ганнибал (финик. 𐤇𐤍𐤁𐤏𐤋) — Ḥanni + baʻ(a)l, что означает «Баал милостив» или «дар Баала»; * Теодор, Фёдор (др.-греч. Θεόδωρος) — θεός «бог» + δῶρον «дар» — «дар божий»; * Гавриил (ивр. ‏גבריאל‏‎ [Гавриэль]) — ‏גבורה‏‎ «мужество, мощь» + ‏אל‏‎ «Бог» — «божественная мощь»; * Илья (др.-евр. ‏אֵלִיָּהוּ‏‎ [Ēliiāhū] [Элийя́ху]) — «Яхве — мой Бог». (ru)
  • Um nome teóforo ou teofórico (do grego antigo ϑεοϕόρος, composto de ϑεο- "deus(es)" e -ϕόρος "portador") na onomástica é todo nome que contém elementos alusivos a algum deus ou divindade. (pt)
  • Teofora namn (av grekiska theos, "gud", och pherō, "bära") är namn vars förled i sin tur utgör ett namn, beteckning eller syftning på en eller flera gudar. Såväl personnamn som ortnamn kan vara teofora, till exempel Torslunda och Gudrun. (sv)
  • Теофорні імена (від грец. θεός — «бог» і φορός — «несе») — особові імена людей, що містять ім'я бога (богів) або божественний епітет. Наприклад, Теодор, , Федір — грец. θεός — «бог» і δῶρον — «дар» — дар божий; Гавриїл — івр. גבריאל‎, Гавріель, в буквальному перекладі івр. גבורה‎ — мужність/міць, івр. אל‎ — Бог, тобто божественна міць. Ім'я Ілля «Ēliiāhū (Елійяху) — Ягве — мій Бог», також належить до феофорних імен (від Θεός, феос — Бог), що містить саме слово «Бог» або його імена. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1242447 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 19036 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124723225 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • الاسم الثيوفوري اسم يحوي اسم إله كدعاء له وطلب حماية منه، مثل اسم أبولونيوس في اليونانية القديمة الذي يحوي اسم أبولو[؟]. كانت هذه الأسماء شائعة جدا في الشرق القريب وبلاد الرافدين في القدم، حيث حوت الأسماء الشخصية اسم إله لتكفل حمايته. ومن الأمثلة على الاسم الثيوفوري لدى العرب الاسم المركب الشائع المبتدئ بكلمة عبد يلحقه اسم إله أو صنم (غالبا قبل الإسلام) أو اسم من أسماء الله حسب الدين الإسلامي (بعد رسالة محمد). ومن هذه الأسماء: عبد مناف، عبد مناة، عبد المسيح، عبد الله. (ar)
  • Ein theophorer Name (von altgriechisch θεός theós „Gott“ und φέρειν phérein „tragen“) ist in der Namenkunde ein Name, der eine Gottesbezeichnung oder einen Götternamen enthält oder – ausnahmsweise – ein Name, der aus einem Namen mit einer Götterbezeichnung oder einem Götternamen abgeleitet ist. Des Weiteren unterteilen sich die theophoren Namen in Namensformen, die den Gottesnamen (christliche theophore Namen) oder einen Götternamen (pagane theophore Namen) beinhalten. Häufig kommen in den Ortsnamen sowie den Personennamen einer Sprache die theophoren Namen vor. Mitunter treten auch andere theophore Eigennamen auf. Des Weiteren gibt es theophore Appellative, z. B. Pflanzenbezeichnungen. (de)
  • Nama teoforis adalah nama orang yang mengandung nama orang suci atau Tuhan. Misalnya: Abdullah yang dalam bahasa Arab berarti " Allah", Apollonios atau Apollodrus dari nama "". Kebiasaan yang disebut sebagai teofori ini sangat umum digunakan di Timur Dekat Kuno dan Mesopotamia. (in)
  • Imię teoforyczne (z gr. θεοφόρητος theoforētos, „niosący bóstwo”) – imię odnoszące się do bóstwa, zawierające w sobie człon „bóg” lub imię własne boga. Przykładem może być grecki Apollo i pochodzące od niego imiona „Apoloniusz”, „Apolinary”, czy „Apolonia”. Powodem nadawania takich imion była prawdopodobnie wiara, że przyniosą one osobie tak nazwanej przychylność ze strony danego bóstwa. (pl)
  • Теофорные имена (от греч. θεός «бог» + φορός «несущий») — личные имена людей, включающие в себя имя бога (богов) или божественный эпитет. Например: * Себекхотеп (егип. Sbk ḥtp) — Sbk «Себек»+ ḥtp «доволен» — «Себек доволен»; * Ганнибал (финик. 𐤇𐤍𐤁𐤏𐤋) — Ḥanni + baʻ(a)l, что означает «Баал милостив» или «дар Баала»; * Теодор, Фёдор (др.-греч. Θεόδωρος) — θεός «бог» + δῶρον «дар» — «дар божий»; * Гавриил (ивр. ‏גבריאל‏‎ [Гавриэль]) — ‏גבורה‏‎ «мужество, мощь» + ‏אל‏‎ «Бог» — «божественная мощь»; * Илья (др.-евр. ‏אֵלִיָּהוּ‏‎ [Ēliiāhū] [Элийя́ху]) — «Яхве — мой Бог». (ru)
  • Um nome teóforo ou teofórico (do grego antigo ϑεοϕόρος, composto de ϑεο- "deus(es)" e -ϕόρος "portador") na onomástica é todo nome que contém elementos alusivos a algum deus ou divindade. (pt)
  • Teofora namn (av grekiska theos, "gud", och pherō, "bära") är namn vars förled i sin tur utgör ett namn, beteckning eller syftning på en eller flera gudar. Såväl personnamn som ortnamn kan vara teofora, till exempel Torslunda och Gudrun. (sv)
  • Теофорні імена (від грец. θεός — «бог» і φορός — «несе») — особові імена людей, що містять ім'я бога (богів) або божественний епітет. Наприклад, Теодор, , Федір — грец. θεός — «бог» і δῶρον — «дар» — дар божий; Гавриїл — івр. גבריאל‎, Гавріель, в буквальному перекладі івр. גבורה‎ — мужність/міць, івр. אל‎ — Бог, тобто божественна міць. Ім'я Ілля «Ēliiāhū (Елійяху) — Ягве — мій Бог», також належить до феофорних імен (від Θεός, феос — Бог), що містить саме слово «Бог» або його імена. (uk)
  • Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat. Aquests noms propis els trobem en totes les cultures. Alguns cognoms catalans d'origen medieval són d'aquesta mena: * De Déu (generalment escrit "Dedeu"): aplicat a un infant considerat un do de Déu. * Deó: del cognom francès "Déon", adaptació del llatí "Deum". * Déu-lo-feu (generalment escrit "Deulofeu"): s'aplicava a persones sense pares coneguts. * Deusdat: grafia aglutinada de "Deus dat", és a dir, "donat per Déu"; equival a Déu-lo'm-dé i es correspon a l'espanyol "Diosdado" i al francès "". * Déu-lo'm-dé (generalment escrit "Deulonder"): significa "Déu me'l va donar" i es devia aplicar a un infant molt desitjat. * Déus-lo'm-dé (generalment escrit "Deuslomdé"): variant de l'anterior. * Dellonder (a vegades escrit "D (ca)
  • Teoforické jméno (ze starořeckých θεός – theos – bůh a φέρειν – ferein – nosit) je takové vlastní jméno, které je odvozeno od označení boha. Taková jména jsou poměrně běžná napříč náboženstvími i jazyky. V češtině zdomácněla řada původně teoforických křestních jmen značně cizokrajných, u kterých není souvislost s bohy na první pohled patrná, ale i řada jmen slovanského původu, v kterých je slovo bůh přímo patrné v kořeni: Bohuslav a Bohuslava, Bohdan a Bohdana, Bohumil a Bohumila. Teoforická jména se rovněž vyskytovala ve starověkém Egyptě, např. Thutmose a Ramses. (cs)
  • Un nombre teofórico o nombre teóforo (del griego antiguo ϑεοϕόρος, compuesto de ϑεο-, "deidad", y -ϕόρος, "portador"; 'portador de la deidad') es un nombre propio que contiene el nombre de un dios o divinidad, tanto para servir de difusión para el nombre sacro, como para invocar la protección del mismo para la persona que lo lleva. (es)
  • A theophoric name (from Greek: θεόφορος, theophoros, literally "bearing or carrying a god") embeds the word equivalent of 'god' or God's name in a person's name, reflecting something about the character of the person so named in relation to that deity. For example, names embedding Apollo, such as Apollonios or Apollodorus, existed in Greek antiquity. (en)
  • Un nom théophore (du grec ancien θεόφορος, théophoros, littéralement « qui porte Dieu/un dieu ») est un nom propre qui contient celui d'une divinité. L'usage d'attribuer de tels noms à des souverains ou à leurs sujets est commun à de nombreuses civilisations polythéistes telles que la Mésopotamie et l'ensemble du Proche-Orient ancien, l'Égypte antique, la Rome ou la Grèce antique mais aussi à des religions monothéistes comme le judaïsme, le christianisme et l'islam. (fr)
  • Un nome teoforico (dal greco antico, "portatore di deità") è un nome proprio che contiene il nome ed esprime il concetto di un dio, tanto a fini della diffusione del nome sacro, quanto per invocarne la protezione sulla persona che lo porta. Il riferimento alla divinità è comune a numerose lingue, come ad esempio Teofilo ("amico di Dio") e Dorotea ("dono di Dio") in greco, Amedeo ("colui che ama Dio") e Adeodato ("dato da Dio") in latino, il germanico Gottlieb ("amato da Dio") e lo slavo Bogdan ("dato da Dio"). (it)
  • Een theofore naam (van het Griekse θεός theós, "god" en φέρειν phérein, "dragen") is een naam die voor een deel de naam van een god draagt. Dit zijn vooral persoonsnamen en plaatsnamen. Theofore namen komen al heel lang voor in veel culturen. In het Oude Egypte zijn overleveringen van tussen 3000 en 2600 v.Chr. waarin theofore namen voorkomen. Dit zijn mogelijk de oudste geschreven religieuze teksten. Voorbeelden van zijn dergelijke theofore namen zijn Raneb, "Ra is Heer", Sobekhotep, "Sobek is tevreden", Thoetmosis, "Thot is geboren", "uit Thoth geboren" en Ramses, "Ra is geboren", "uit Ra geboren". (nl)
rdfs:label
  • اسم ثيوفوري (ar)
  • Nom teòfor (ca)
  • Teoforické jméno (cs)
  • Theophorer Name (de)
  • Nombre teofórico (es)
  • Nama teoforis (in)
  • Nom théophore (fr)
  • Nome teoforico (it)
  • Imię teoforyczne (pl)
  • Theofore naam (nl)
  • Nome teóforo (pt)
  • Theophoric name (en)
  • Теофорные имена (ru)
  • Teofora namn (sv)
  • Теофорні імена (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License