| dbo:abstract
|
- L'Anàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont. Narrada per Xenofont en tercera persona per tal de reforçar-ne la impressió d'imparcialitat, té un alt interès històric. Està redactada amb un estil senzill que la fa fàcil de llegir i conté episodis francament emotius. L'obra relata l'expedició dels mercenaris grecs al servei de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. L'objectiu real de l'expedició només era conegut pel general Clearc d'Esparta, encara que la resta en tenien sospites; oficialment, l'expedició era contra els písides, però aviat les forces van sobrepassar Pisídia i van arribar primer a Cilícia i després a Síria, van travessar l'Eufrates i finalment van trobar l'exèrcit reial persa a la plana de Cunaxa, a uns 60 km de Babilònia (401 aC). Mort durant la batalla Cir el Jove, els mercenaris grecs del seu exèrcit es van retirar. El sàtrapa persa Tisafernes va capturar a traïció Clearc i altres generals grecs i llavors Xenofont va passar a ser un dels caps de l'expedició. Els grecs es van retirar, passant el Tigris, per Armènia, i van aconseguir arribar a la colònia grega de Trebisonda, des d'on amb vaixell van anar a Cotiora i Crisòpolis, a l'altre costat de Bizanci. Els grecs, però, necessitaven diners i subministraments i una part (el grup dirigit per Xenofont) va entrar al servei de Seutes II, rei dels odrisis, si bé van tenir dificultats per cobrar el que se'ls havia promès. Xenofont descriu els territoris pels quals van passar i els costums dels diferents pobles que hi vivien, especialment els tracis. El general espartà Timbró, en guerra contra els sàtrapes Tisafernes i Farnabazos II, va demanar els grecs unir-se al seu exèrcit (399 aC) i Xenofont explica com va participar en el saqueig de la propietat del persa Asidates, una acció que li permeté de fer alguns diners. Desterrat d'Atenes, va continuar fent de mercenari amb Timbró i després amb el seu successor Dercil·lides, i més endavant amb Agesilau, fins que fou cridat a Esparta el 394 aC. Hi retornà i va lluitar amb els espartans a Coronea; després es va establir a Scillos, a l'Èlide, a prop d'Olímpia, on es va retrobar amb la seva segona muller, Filèsia, i els seus fills. A l'Anàbasi hi ha una descripció d'aquesta població. (ca)
- L'Anàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del s. II de, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva. És una de les obres més representatives de la producció historiogràfica clàssica, perquè narra aspectes i detalls de la vida i obra d'Alexandre que no es conserven en altres obres. Un altre aspecte singular n'és que mostra la visió d'un autor romà sobre el conqueridor macedoni i, per tant, la visió que es tenia d'aquest personatge. (ca)
- Anabasis (starořecky Ἀνάβασις – pochod vzhůru, t.j. od pobřeží) je nejznámější dílostarořeckého vojáka a spisovatele Xenofonta. Popisuje výpravu řeckých žoldnéřů ve službách Kýra Mladšího do Malé Asie a zejména jejich strastiplný návrat zpět po Kýrově smrti. Xenofón se výpravy osobně účastnil a v ústupové části byl zvolen jedním z velitelů. Jedná se o klasické dílo světové literatury, původní starořecký text je navíc doporučován k četbě studentům starořečtiny pro svou přímočarost. Na základě tohoto díla se navíc rozšířilo slovo anabáze do mnoha jazyků s posunutým významem obtížné a dlouhé cesty. Z hlediska jazykového je přitom nepřesný i původní název díla: Cesta pod Kýrovým velením do nitra Malé Asie sice byla cestou od pobřeží, ale jádrem díla je popis cesty zpět k pobřeží, pro které měli Řekové slovo κατάβασις – katabasis, pochod dolů. (cs)
- Η Κύρου Ανάβασις είναι ένα πολύ σημαντικό ιστορικό σύγγραμμα του Έλληνα ιστορικού, στρατιωτικού, και φιλοσόφου Ξενοφώντα που περιγράφει τη συμμετοχή σώματος 13.000 Ελλήνων μισθοφόρων ανάμεσα στους οποίους 700 Σπαρτιάτες (των Μυρίων), από τη στιγμή που εντάχθηκαν στον στρατό του Κύρου και συμμετείχαν στην εκστρατεία εκείνου κατά του αδελφού του Αρταξέρξη και ειδικότερα στη μάχη στα Κούναξα το 401 π.Χ.. Μετά τον θάνατο του Κύρου, ο Αρταξέρξης εκτέλεσε τους Έλληνες στρατηγούς. Το υπόλοιπο Ελληνικό στράτευμα βρέθηκε ακέφαλο εν μέσω εκατοντάδων χιλιάδων εχθρών. Εξέλεξε νέους στρατηγούς, μεταξύ των οποίων και ο νεαρός Ξενοφών. και μαχόμενο ακολούθησε μία περιπετειώδη επιστροφή από τη Μικρά Ασία και τις Ποντιακές Άλπεις προς τη Μαύρη Θάλασσα, η λεγόμενη "..". (el)
- Η "Ανάβασις Αλεξάνδρου" είναι η ιστορία της εκστρατείας του Μεγάλου Αλεξάνδρου από το Φλάβιο Αρριανό. Ο όρος "ανάβασις" σημαίνει "εκστρατεία από τα παράλια εις την κεντρική Ασία και χρησιμοποιήθηκε από τον Ξενοφώντα στον τίτλο του έργου του "Κύρου Ανάβασις". Ο Αρριανός, συνειδητός μιμητής του ύφους του Ξενοφώντα, χρησιμοποιεί τον ίδιο όρο και στο δικό του έργο για την κατάκτηση της Ασίας από τον επιφανή στρατηλάτη. Το έργο είναι η παλαιότερη πλήρης εξιστόρηση της εκστρατείας του Αλεξάνδρου που έχει διασωθεί. Γράφτηκε το δεύτερο αιώνα μ.Χ. (δηλαδή πάνω από τετρακόσια χρόνια μετά τα γεγονότα που αφηγείται) αλλά βασίζεται σε πηγές πολύ παλαιότερων αρχαίων ιστορικών όπως ο Καλλισθένης, Ονησίκριτος, Νέαρχος, Αριστόβουλος, Κλείταρχος και Πτολεμαίος ο Λάγου. Πρόκειται κυρίως για πολεμική ιστορία και ασχολείται ελάχιστα με την προσωπική ζωή του Αλεξάνδρου ή την επιρροή του στην πολιτική σκηνή της εποχής του ή τους λόγους που τον ώθησαν στην εκστρατεία εναντίον της Περσικής Αυτοκρατορίας. Η προσεκτική επιλογή των πηγών και η ικανότητά του να ξεχωρίζει τη λαϊκή παράδοση από τα σοβαρά ιστορικάχαρίζει στον Αρριανό μία αξιόλογη θέση στο πάνθεον των αρχαίων ιστορικών. (el)
- Die Anabasis ist das bekannteste Geschichtswerk des antiken griechischen Schriftstellers Xenophon, das um 370 v. Chr. verfasst wurde. Es behandelt hauptsächlich den sogenannten „Zug der Zehntausend“, den Rückzug der griechischen Söldner, die der achämenidische Prinz Kyros der Jüngere für den (letztlich erfolglosen) Aufstand gegen seinen älteren Bruder Artaxerxes II. angeworben und nach Mesopotamien geführt hatte. Von diesem „Hinaufmarsch“ (altgriechisch ἀνάβασις ‚Anabasis‘) der Griechen nach Asien leitet sich der Titel des Werkes her. Die Anabasis Xenophons besteht aus sieben Büchern. Plutarch zufolge veröffentlichte der Autor das Werk zunächst unter dem Decknamen Themistogenes von Syrakus. Allerdings besteht die Möglichkeit, dass ein gewisser Themistogenes tatsächlich ebenfalls ein ähnliches Werk wie Xenophon verfasst hat, das verloren gegangen ist, sodass bei Plutarch eine Verwechslung vorliege (siehe Brill’s New Jacoby, Nr. 108). Kyros der Jüngere und Artaxerxes waren beide Söhne des persischen Großkönigs Dareios II. aus der Dynastie der Achämeniden. Nach Dareios’ Tod wurde Artaxerxes dessen Nachfolger und bestieg als Artaxerxes II. den Thron. Der ehrgeizige Kyros musste sich hingegen mit der Verwaltung Kleinasiens begnügen, wo er als Oberkommandeur fungierte. Schließlich plante Kyros einen Umsturz, sammelte dazu ein Heer, das vor allem aus griechischen Söldnern bestand, und marschierte im Frühjahr 401 v. Chr. gegen seinen Bruder. Den Zug der Zehntausend beschrieb Xenophon aus Sicht seiner persönlichen Teilnahme. Er begleitete den Zug der griechischen Söldner zunächst nur als ein dem Kyros bekannt gemachter und von diesem in Dienst genommener Kriegsberichterstatter. Xenophon nahm in seinem Werk deutlich Partei für Kyros. Nach dem Tod des Kyros und der anschließenden Ermordung der griechischen Heerführer während ihrer Verhandlungen mit den Persern erkannte er jedoch die nun gebotenen Maßnahmen. Sehr von Nutzen waren ihm dabei seine rhetorischen Fähigkeiten, mit denen er vor allem am Morgen nach der Schlacht von Kunaxa die gänzlich demoralisierten Griechen wieder aufrichtete. Er wurde – neben Cheirisophos – dazu gewählt, das Kommando zu übernehmen, und führte die Griechen anschließend nach Norden ans rettende Ufer des Schwarzen Meeres. Xenophon beschreibt anschaulich den Rückzug und die Entbehrungen des griechischen Söldnerheeres von Babylon durch das kleinasiatische Hochland bis zur Schwarzmeerküste. Berühmt als literarischer und historischer Topos für eine Rettung nach langer Mühsal wurde, wie das ganze Heer auf der letzten Hügelkette vor dieser Küste in den Ausruf Θάλαττα, θάλαττα (Thálatta! Thálatta! – „das Meer, das Meer!“, Xenophon, an. 4, 7, 24) ausbrach und auf einmal zu laufen begann. Wichtig für Historiker sind auch seine Berichte über Land und Leute, Sitten und Gebräuche. Diese geben eine exakte und detailgetreue Beschreibung von Vegetation und tierischem Leben, so dass sie heute noch Biologen Aufschluss über jene Zeiten geben können. Traditionell (und geradezu sprichwörtlich) ist Xenophons Anabasis wegen ihres lupenreinen attischen Dialektes und ihrer durchsichtigen Sprache das erste Werk griechischer Literatur, das Schüler lesen; diese Rolle ist vergleichbar mit Caesars De bello Gallico im Lateinunterricht. Die erste Übersetzung ins Deutsche erfolgte um 1540. (de)
- Anabazo (el la malnova greka lingvo: Ἀνάβασις [anábasis]; "ekspedicio supren") estas la plej fama libro de la antikva greka profesia soldato kaj verkisto Ksenofono. La sep-voluma verko estis kunmetita ĉirkaŭ la jaro 370 a.K., kaj, tradukebla kiel, La Marŝado de la Dek-Miloj, pro la 10 000 Hoplitoj kiu partoprenis la vojaĝon. La rakonto priskribas la afliktojn de grekaj solduloj kaj ilian vojaĝon en la Persan Imperion kaj ilian revenon al Grekio. Tiu rakonto estas la plej konata verko de Ksenofono, kaj "unu el la grandaj aventuroj en la homa historio". Ksenofono akompanis la Dek Milojn, granda armeo de grekaj solduloj dungitaj de Ciro la Juna, kiu intencis kapti la tronon de Persio de sia frato Artakserkso la 2-a. Kvankam la miksita armeo de Ciro batalis al taktika venko en la batalo de Kunaksa, en Babilono (401 a.K.), Ciro estis mortigita, igante la agojn de la grekoj negravaj kaj la ekspedicio fiaskis. (eo)
- La Anábasis o Expedición de los Diez Mil (también La retirada de los Diez Mil o La marcha de los Diez Mil; en griego clásico Κύρου Ανάβασις, que significa «subida o marcha tierra adentro de Ciro») es un relato del historiador griego Jenofonte, un discípulo de Sócrates que participó como aventurero y posteriormente como comandante en la expedición. (es)
- Anabasia edo Hamar Milen Espedizioa (Hamar Milen Erretiratzea eta Hamar Milen Martxa ere bai) (antzinako grezieraz: Ἀνάβασις, euskaraz: «barnerako espedizioa» esan nahi du), Xenofonte historialari greziarrak idatzitako istorio bat da, Sokratesen ikaslea, benetako gertaeran parte hartu zuena. (eu)
- Anábasis de Alejandro Magno o Las campañas de Alejandro es una obra del autor Flavio Arriano, fechada en el s. II d. C. y que cuenta las conquistas militares de Alejandro Magno, y es la fuente más importante que se conserva de estos hechos. Se trata de una de las obras más representativas de la producción historiográfica clásica, ya que narra aspectos y detalles de la vida y obra de Alejandro que no cubren o no se conservan en otras obras. Otro de los aspectos singulares de la obra es que muestra la visión de un autor romano sobre el conquistador macedonio y por ende, la visión que se tenía de este personaje. (es)
- L’Anabase (du grec ancien ἀνάϐασις / anábasis, « l'ascension, la montée [vers le Haut Pays] ») est une des plus célèbres œuvres de l'auteur grec Xénophon. Elle raconte les aventures des Dix-Mille, un corps expéditionnaire de 10 000 mercenaires grecs (spartiates principalement) engagés par Cyrus le Jeune dans sa lutte contre son frère Artaxerxès II, roi de Perse, puis leur retraite vers l'Hellespont, en rejoignant le Pont-Euxin à travers le haut pays d'Arménie (d'une altitude moyenne de 1 000 m avec des cols à plus de 2 000 m) qu'ils atteignent à Trapezous (appellation antique de Trébizonde) dans la région du Pont. Les Dix-Mille, malgré des rivalités internes, conservèrent leur cohésion jusqu'à leur retour à Pergame au terme d'une marche vers Babylone de 1 300 km de Sardes à Cunaxa, lieu de la bataille de Counaxa, d'une retraite de 1 000 km vers le nord jusqu'à Trapezous, puis d'une autre marche de 1 000 km le long du Pont-Euxin pour rejoindre l'Hellespont. (fr)
- Anabasis Aleksander atau Pergerakan Aleksander (bahasa Yunani: Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις, Alexándrou Anábasis; bahasa Latin: Anabasis Alexandri) adalah sebuah karya tulis sejarah yang disusun oleh Arianos dari Nikomedia pada abad ke-2 M, kemungkinan besar pada masa pemerintahan Kaisar Hadrianus. Anabasis Aleksander yang sintas utuh dalam tujuh kitab ini berisi riwayat pergerakan bala tentara Aleksander Agung, khususnya yang terkait dengan perang penaklukan Kekaisaran Persia antara 334 sampai 323 SM. Baik judulnya yang tidak lazim maupun pembagiannya menjadi tujuh kitab menunjukkan upaya Arrianos meniru (susunan, gaya penulisan, dan isi karya tulis) karya sejarawan Yunani, Xenophon, yang disusun dalam tujuh kitab berisi riwayat pergerakan bala tentara Koresy Muda tatkala "bergerak dari pesisir ke pedalaman" pada 401 SM. Anabasis Aleksander sejauh ini merupakan catatan terlengkap yang masih ada tentang upaya penaklukan Aleksander Agung atas Kekaisaran Persia. Karya tulis ini merupakan sebuah catatan sejarah kemiliteran, yang mencerminkan isi dari karya tulis yang dijadikan contoh oleh Arrianos, yakni karya Xenophon; riwayat dimulai dengan peristiwa Aleksander naik tahta menjadi Raja Makedonia pada 336 SM, tanpa sedikit pun menyinggung hal-ihwal kehidupan Aleksander sebelumnya (bertolak belakang dengan, misalnya, Riwayat Hidup Aleksander karya Plutarkhos). Arrianos sendiri pun tidak bermaksud menyajikan keseluruhan sejarah dunia-penutur-bahasa-Yunani pada masa pemerintahan Aleksander. Sumber-sumber utama yang dipakai Arrianos dalam menulis Anabasis Aleksander adalah kitab-kitab sejarah yang ada pada masa itu, dan yang kini telah hilang, mengenai kampanye militer Aleksander yang ditulis oleh Ptolemeus dan Aristobulus, serta yang ditulis oleh untuk karya-karyanya yang kemudian. Salah satu maksud yang tampaknya ingin dicapai Arrianos dengan menulis kitab sejarahnya ini adalah untuk mengoreksi riwayat "vulgata" (dalam bahasa sehari-hari rakyat jelata) mengenai pemerintahan Aleksander, yakni riwayat standar yang beredar pada masa itu dan diyakini sebagai karya sejarawan Yunani yang hilang, . (in)
- L’Anabase (du grec ancien ἀνάϐασις / anábasis, « l'ascension, la montée dans le Haut Pays »), ou Expédition d'Alexandre, est l’œuvre principale d'Arrien, historien romain de langue grecque du IIe siècle (v.95-v.175). Il offre une description fiable et détaillée des campagnes militaires d'Alexandre le Grand. (fr)
- Anabasis (Yunani: Ἀνάβασις, bermakna "naik") adalah karya paling terkenal dari penulis dan prajurit Yunani kuno, Xenofon. Buku ini menceritakan pertempuran yang dilalui Xenofon ketika dia bersama sepuluh ribu tentara bayaran Yunani yang disewa oleh Cyrus berusaha mengkudeta penguasa Persia saat itu, . Cyrus sendiri terbunuh dalam pertempuran tersebut. (in)
- The Anabasis of Alexander (Greek: Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις, Alexándrou Anábasis; Latin: Anabasis Alexandri) was composed by Arrian of Nicomedia in the second century AD, most probably during the reign of Hadrian. The Anabasis (which survives complete in seven books) is a history of the campaigns of Alexander the Great, specifically his conquest of the Persian Empire between 336 and 323 BC. Both the unusual title "Anabasis" (literally "a journey up-country from the sea") and the work's seven-book structure reflect Arrian's emulation (in structure, style, and content) of the Greek historian Xenophon, whose own Anabasis in seven books concerned the earlier campaign "up-country" of Cyrus the Younger in 401 BC. The Anabasis is by far the fullest surviving account of Alexander's conquest of the Persian empire. It is primarily a military history, reflecting the content of Arrian's model, Xenophon's Anabasis; the work begins with Alexander's accession to the Macedonian throne in 336 BC, and has nothing to say about Alexander's early life (in contrast, say, to Plutarch's Life of Alexander). Nor does Arrian aim to provide a complete history of the Greek-speaking world during Alexander's reign. Arrian's chief sources in writing the Anabasis were the lost contemporary histories of the campaign by Ptolemy and Aristobulus and, for his later books, Nearchus. One of Arrian's main aims in writing his history seems to have been to correct the standard "Vulgate" narrative of Alexander's reign that was current in his own day, primarily associated with the lost writings of the historian Cleitarchus. (en)
- L'Anàbasi, o più propriamente l'Anabasi di Ciro (in greco antico: Κύρου Ἀνάβασις, Kýrou Anábasis, 'spedizione di Ciro verso l'interno') è la più celebre opera dello storiografo greco Senofonte. Risalente al IV secolo a.C., il testo narra del tentativo di Ciro il Giovane di impossessarsi del trono di Persia. (it)
- 『アレクサンドロス東征記』（Anabasis Alexandri、ギリシア語: Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις Alexándrou anábasis）は、2世紀にアッリアノスにより書かれた、アレクサンドロス3世（アレクサンドロス大王）の東征の記録である。 ギリシャ語 anabasis は、海辺から内陸までの遠征を指すので（これに対し katabasis は「内陸から海辺への旅」を意味する）、原題の字義通りの意味は『アレクサンドロスの内陸への遠征』である。 著者アッリアノスは、アレクサンドロス3世の軍の指揮官で彼の後継者の一人であるプトレマイオス1世の書いたアレクサンドロス3世の伝記『アレクサンドロス大王伝』などの資料をもとに本書を記した。本書は、アレクサンドロス3世の遠征に関して現存する数少ない完全な報告書の一つであり、アレクサンドロス3世に関する評伝の中で最も重要なものと評されている。ただし、本書は軍事的記述を中心とする歴史書であり、アレクサンドロスの私生活やギリシャの政治における彼の役割などに関してはほとんど記載されていない。 (ja)
- 아나바시스(Anabasis)는 고대 그리스의 군인이자 작가인 크세노폰의 저작(전7권)이다. 페르시아의 아케메네스 제국 다리우스 2세의 아들인 키루스(Cyrus the Younger)는 그의 형 아르타크세르크세스 2세와 왕위를 다투기 위해 그리스 용병을 고용하였다. 전투에서 키루스가 전사하자 그리스 용병 부대는 크세노폰의 지휘 하에 흑해 연안으로 나와 그리스로 귀환한다. 크세노폰은 이 때의 이야기를 아나바시스에 기록하였다. (ko)
- 『アナバシス』（古希: Ἀνάβασις）は、古代ギリシアの軍人・著述家であるクセノポンの著作。クセノポンがペルシア王の子キュロスが雇ったギリシア傭兵に参加した時の顛末を記した書物である。 書名の「アナバシス」とは、ギリシア語で元来の意味である「上り」から派生した「進軍」「内陸行」といった意味。アッリアノスの『アレクサンドロス東征記』などでも、原題にこの語彙が用いられている。 (ja)
- De Anabasis, Oudgrieks: Ἀνάβασις, is het verslag van zeven boeken, dat Xenophon rond 370 v.Chr. schreef over zijn tocht van 401 tot 399 v.Chr. door Perzië. Hij ging mee op een expeditie die door de Perzische koning Cyrus was ondernomen om zijn broer Artaxerxes van de troon te stoten. Anabasis betekent letterlijk 'de tocht naar het binnenland', maar het wordt ook weleens de Tocht van de Tienduizend genoemd, omdat het ging over tienduizend Griekse huursoldaten die Cyrus hielpen de macht te grijpen. Cyrus' leger versloeg in de Slag bij Cunaxa, in Mesopotamië in de buurt van Babylon, weliswaar het leger van zijn broer, maar hijzelf sneuvelde. Daardoor zaten zijn Griekse huurlingen, die op hun vleugel hadden overwonnen - in een lastig parket ten opzichte van Artaxerxes. De Griekse officieren, waaronder bevelvoerder Klearchos en Xenophons vriend Proxenos, werden tijdens onderhandelingen met de satraap Tissaphernes verraden, gevangengenomen en geëxecuteerd. Het leger bleef verdwaald achter, honderden kilometers van huis, maar Xenophon slaagde erin hen te motiveren op eigen kracht door te gaan en de oorlogsbuit veilig te stellen. Hij vergeleek de liefde voor de vrijheid met de Perzische proskynesis, Aan geen menselijk wezen betuigen jullie eer als meester, maar alleen aan de goden, om de mogelijkheid om binnen de Perzische cultuur te integreren minder aantrekkelijk te maken. Hij slaagde daarin en werd als een van aanvoerders gekozen om de Grieken thuis te brengen. Desalniettemin sneuvelden veel van zijn manschappen onderweg in gevechten met wilde bergstammen of overleden in de sneeuw. (nl)
- L'Anabasi di Alessandro (in greco antico: Ἀνάβασις Ἀλεξάνδρου; in latino: Anabasis Alexandri) è un'opera in 7 libri, scritta da Arriano nel II secolo, che costituisce la più grande fonte storiografica su Alessandro Magno e la sua spedizione di conquista dell'Impero persiano. (it)
- Anabasis Alexandri, Oudgrieks: Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις, Alexándrou anábasis, de Veldtochten van Alexander, van Arrianus (89-145/146), is de belangrijkste antieke bron over het leven van Alexander de Grote (356-323 v.Chr.). Het boek bestaat uit zeven delen. Het Oudgriekse anabasis verwijst naar een expeditie van de kust naar het binnenland van een land. Een meer letterlijke vertaling zou dan ook zijn 'De expeditie van Alexander'. De Anabasis Alexandri is een van de weinige nog overgebleven complete beschrijvingen van de veldtochten van Alexander de Grote. Alexander de Grote kwam uit Macedonië en is vooral door zijn veldtochten naar het oude Egypte en door het Perzische Rijk bekend geworden. Arrianus gebruikte bronnen die nu verloren zijn gegaan, zoals het werk van de tijdgenoot Callisthenes, de neef van Alexanders mentor Aristoteles, Onesikritos, Nearchos en Aristoboulos, evenals het wat latere werk van Kleitarchos. Maar het belangrijkste van alles was dat Arrianus over de biografie van Alexander beschikte, die door Ptolemaeus I Soter (367-283 v.Chr.) was geschreven, een van Alexanders voornaamste generaals en mogelijk zijn halfbroer. Het is voornamelijk een militaire geschiedenis, maar geeft weinig inzicht in Alexanders persoonlijke leven, zijn rol in de Griekse politiek of de redenen waarom hij de campagne tegen het Perzische Rijk eigenlijk begon. (nl)
- Anábase (em grego: Ἀνάβασις, transliterado Anábasis, literalmente "subida", "ascenso") é a obra mais famosa do historiador e soldado profissional grego antigo Xenofonte. É a história da jornada de um grupo de soldados gregos que, em 401 a.C, marcharam desde a costa até o interior do império persa, governado pelo rei Artaxerxes II. É composta por sete livros, sendo que apenas o Livro I da obra contém esse título. Narra, segundo o historiador americano Will Durant, "uma das maiores aventuras da história humana". Os livros II a IV abordam a marcha desde o campo de batalha de Cunaxa até ao mar, correspondendo ao termo grego Catábase. Os três livros restantes, a Parábase, narram a marcha ao longo da costa desde Trapezunte até a zona do Helesponto. A história ainda narra as aventuras dos gregos enquanto marcham para a Grécia, na tentativa de regressar a casa, envolvendo-se em conflito entre a Pérsia Aquemênida e Esparta, duas potências da época, até que acabam por servirem a Esparta contra a Pérsia Aquemênida. (pt)
- «Анабасис Александра» (др.-греч. Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις) — историческое сочинение Арриана. Известно также как «История походов Александра Великого». Сочинение составлено на основе вполне достоверных, ныне утраченных источников, тщательно и добросовестно. «Анабазис» был обработан по прежним изданиям Бланшара и Гроновия Шмидером (Лейпциг, 1798), Эллендтом (2 тома, Кёнигсберг, 1832), Крюгером (2 тома, Берлин, 1835, 1848; текст с критическими замечаниями в 1851; с объяснительными примечаниями в 1851), Гейером (Лейпциг, 1851), Синтенисом (с примечаниями, 3-е изд., Берлин, 1860; текст в 1867), Абихтом (2 выпуска, Лейпциг, 1871—1875, только текст в 1876) и др. В тесной связи с этим сочинением Арриана стоит его сочинение об Индии, которое, примыкая к сообщениям Эратосфена об этой стране и её жителях, содержит 4 книги и извлечение из описания Неарха о его поездке (издано Шмидером, Галле, 1798, а также в «Geographi Graeci minores» К. Мюллера, т. 1-й, Париж, 1855). Это по сути продолжение истории Александра, повествующая о первых годах после смерти Александра. От этого сочинения сохранился лишь отрывок. (ru)
- Anabaza (gr. Ἀνάβασις Anabasis) – dzieło Ksenofonta. Występuje również pod tytułem Wyprawa Cyrusa. Opisuje brawurowy powrót greckiego wojska najemnego spod Kunaksy w Babilonii do Grecji. Tytuł pochodzi od greckiego słowa ἀναβαίνω anabaino (idę w górę), którym Grecy jako naród żeglarzy określali oddalanie się od brzegu morza (tytuł odpowiada raczej początkowej części, w której opisany jest marsz od Sardes w kierunku Babilonu). Anabaza to jeden z pierwszych znanych pamiętników wojennych. Ksenofont opisuje w nim losy 10 tysięcy (stąd często nazywana wyprawą dziesięciu tysięcy) najemników greckich w służbie satrapy perskiego Cyrusa Młodszego podczas wyprawy przeciwko jego bratu, królowi Persji Artakserksesowi II Mnemonowi. Opisane wydarzenia przypadają na lata 401–399 p.n.e. W rozstrzygającym starciu pod Kunaksą oddziały greckie zwyciężyły na swoim odcinku, ale cała bitwa skończyła się przegraną i śmiercią Cyrusa. Pozbawieni naczelnego wodza Grecy znaleźli się w nieznanym sobie wrogim kraju bez zaopatrzenia i daleko od Grecji. Ponadto wódz perski Tissafernes podstępnie zwabił i zamordował wszystkich wyższych dowódców greckich. W takiej sytuacji Grecy zorganizowali się na nowo, wybrali nowych dowódców (wśród nich był Ksenofont) i ruszyli w drogę powrotną. Ich trasa wiodła wzdłuż rzeki Tygrys na północ, gdzie po pięciu miesiącach dotarli do greckiej kolonii Trapezunt (obecnie Trabzon w Turcji) nad brzegami Morza Czarnego. Następnie drogą morską dotarli do Chryzopola (obecnie Skutari) naprzeciw Bizancjum. Podczas drogi powrotnej Grecy byli tropieni przez Persów i atakowani przez barbarzyńskie plemiona, wielokrotnie musieli wykazywać się swoim męstwem i kunsztem wojennym. Ksenofont opisuje życie codzienne i zwyczaje żołnierzy stanowiących zbieraninę najemników z różnych części Hellady, m.in. wiece żołnierskie, na których były podejmowane wspólnie decyzje, co do dalszego losu. Dzieło stanowi też źródło informacji o ludach, z którymi przyszło im się zetknąć. Prawdopodobnie są w nim po raz pierwszy wspomniani przodkowie dzisiejszych Kurdów (jako Karduchowie). Pierwsza publikacja miała miejsce przed rokiem 380 p.n.e. Początkowo Ksenofont nie przyznawał się do napisania Anabazy, przypisując je fikcyjnemu autorowi. W całej książce występuje zawsze w trzeciej osobie. Tekst nie jest całkowicie bezstronny, można odczuć skłonność autora do uwydatniania swoich zasług jako dowódcy. (pl)
- Anabasis Alexandri, (Grekisk titel: Αλεξάνδρου Ανάβασις), Alexanders expedition av den grekiskfödde romerske konsuln och författaren Arrianos, är ett av de viktigaste historiska verken om Alexander den Store och hans erövring av perserriket i slutet av 300-talet f.Kr. Verket skrevs sannolikt i Aten under 130-talet e.Kr., alltså ca 450 år efter Alexanders död 323 f.Kr. Det grekiska ordet anabasis står för en resa eller expedition från en kustlinje mot det inre av ett land. Ordet står för motsatsen, en resa eller expedition från det inre av ett land mot kusten. Arrianos verk om Alexander är ett av de få som överlevt intakt till våra dagar. Han använde flera samtida källor som nu har gått förlorade, till exempel general Ptolemaios, Kallisthenes (brorson till Alexanders lärare Aristoteles), , Alexanders amiral Nearchos, Aristobulus, samt ett något senare verk av Kleitarchos. Arrianos skrift är främst en militär redogörelse, och berättar mycket lite om Alexanders liv i övrigt. (sv)
- Anabasis (grekiska Ἀνάβασις, Uppmarschen) är ett självbiografiskt historieverk av den grekiske soldaten och författaren Xenofon. Verket är indelat i sju böcker och berättar om Xenofons erfarenheter som en av de tio tusen, en grupp grekiska legosoldater under Kyros den yngres frammarsch i Persien, samt grekernas hemfärd genom fiendeland efter Kyros' död i slaget vid Kunaxa år 401 före Kristus. Verket blev stilbildande och utgjorde bland annat modell för Anabasis Alexandri av Arrianos, den främsta källan för Alexander den stores erövring av Perserriket. På grund av sitt klara språk och tydliga berättande har Anabasis ofta använts inom undervisning i klassisk grekiska, jämförbart med hur Julius Caesars De Bello Gallico har använts inom latinundervisning. Sol Yuricks roman The warriors från 1965, liksom Walter Hills filmatisering från 1979, bygger löst på Anabasis och har flyttat handlingen till ett stiliserat och våldsamt New York. Conn Igguldens roman Falken från Sparta (2018) bygger löst på Anabasis. (sv)
- Анабазис Александра (грец. Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις Alexándrou anábasis) — історичний твір, написаний у 2 столітті Арріаном, найважливіше джерело про діяльність Александра Македонського. (uk)
- Анабазис, також «Анабасис» (дав.-гр. Ἀνάβασις), або «відступ десяти тисяч», — головний твір Ксенофонта, в якому він описав відступ десяти тисяч грецьких найманців-гоплітів з Месопотамії на північ до Трапезу після нещасливої для них битви при Кунаксі (401 до н. е.). (uk)
- «Ана́басис» (др.-греч. Ἀνάβασις — букв. «восхождение») или «Поход вглубь страны», известно также как «Отступление десяти тысяч» — самое известное из историко-биографических сочинений Ксенофонта, древнегреческого писателя и историка родом из Афин, в котором он описал поход греческого войска (всего около 11 тыс. гоплитов из Греции и 2 тыс. легких пехотинцев — наёмников персидского царевича Кира Младшего) в Переднюю Азию и после битвы при Кунаксе (401 год до н. э) последующее отступление оставшихся десяти тысяч греков, под командованием в том числе и самого Ксенофонта, из Месопотамии на север к Трапезунду (совр. Трабзон), а потом в Византий. Весь поход занял год и 3 месяца. В этом произведении изложен опыт формирования греческой армии на тот период, взаимоотношения солдат и командования, дается детальное описание маршрута и многочисленных трудностей, выпавших греческим наемникам. (ru)
- 长征记，或稱遠征記（希腊语：Ἀνάβασις - 意为"远征"） ，是古希腊著名历史学家色诺芬的一部历史作品，记录了约前400年，他随希腊雇佣军远征波斯帝国的故事。这部作品是色诺芬的七部作品中最出名的一部。 公元前401年夏季，一萬零七百名希臘重裝步兵被小居魯士王子雇傭，幫助他奪取波斯帝國的寶座。這些士兵裝備沉重護甲、長矛與大盾，大部分是經歷過伯羅奔尼薩戰爭的老兵。這支軍隊成功向東行一千五百多英里，粉碎沿路一切抵抗，在巴比倫以北的庫那科薩戰役中，希臘人以僅一名重步兵受到箭傷的代價衝破波斯皇家軍隊的陣列，但因小居魯士衝入敵陣找尋他的哥哥塔薛西斯時被波斯禁衛軍砍倒在地，使得原本同陣營的波斯人倒戈。希臘遠征軍通過投票拒絕向波斯大王投降，取道小亞細亞直抵黑海之濱一路殺回希臘世界。本書作者本人即為遠征軍撤退時的軍隊領袖之一。 在撤退過程中，這支希臘遠征軍同時也是移動的民主政府，士兵們會按期舉行集會，對當選將軍們的提議進行投票表決，通過爭辯和討論來決定新的戰術、打造新的武器、並改進現有的組織制度。當選的將軍們和士兵一起行軍、戰鬥，而且還要為自己的開銷提供詳細的帳目清單以贏得信任。 色諾芬在遠征記中明確指出，希臘人進行戰鬥的方式和敵人的不同 : 他們擁有個人自由的感受，紀律更為嚴明，武器也更加致命，戰士之間關係平等，主動求戰意識突出，思維靈活並能適應新戰術，而且偏愛重裝步兵衝擊的作戰方式。這些特色源於他們的共識政府體制，源於中產階層內部的平等地位，源於對軍事事務的民眾監督，也源於政教分離、自由主義、個人主義和理性至上的思想。在希臘遠征軍面臨絕境時，他們搬出城邦體制這一法寶，激發出每個希臘士兵內心的力量，使得這些希臘人以城邦公民的態度進行每一場戰鬥，故而所向披靡。 (zh)
- 《亚历山大远征记》（希腊语：Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις，拉丁語：Anabasis Alexandri），或譯《亞歷山大戰史》。作者是罗马帝國时期希腊历史学家阿里安，亚历山大远征记是描写亚历山大大帝东征的过程，其主要参考史料来自亚历山大的亚历山大身边史官阿里斯托布鲁斯所作的记录，和重要将领亦是继业者的托勒密一世回忆录，被认为有较高的可信度。現代會把阿里安的短篇《》一同編在一起作為本書的第八卷，內容关于印度大陆的介绍。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- L'Anàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del s. II de, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva. És una de les obres més representatives de la producció historiogràfica clàssica, perquè narra aspectes i detalls de la vida i obra d'Alexandre que no es conserven en altres obres. Un altre aspecte singular n'és que mostra la visió d'un autor romà sobre el conqueridor macedoni i, per tant, la visió que es tenia d'aquest personatge. (ca)
- Η Κύρου Ανάβασις είναι ένα πολύ σημαντικό ιστορικό σύγγραμμα του Έλληνα ιστορικού, στρατιωτικού, και φιλοσόφου Ξενοφώντα που περιγράφει τη συμμετοχή σώματος 13.000 Ελλήνων μισθοφόρων ανάμεσα στους οποίους 700 Σπαρτιάτες (των Μυρίων), από τη στιγμή που εντάχθηκαν στον στρατό του Κύρου και συμμετείχαν στην εκστρατεία εκείνου κατά του αδελφού του Αρταξέρξη και ειδικότερα στη μάχη στα Κούναξα το 401 π.Χ.. Μετά τον θάνατο του Κύρου, ο Αρταξέρξης εκτέλεσε τους Έλληνες στρατηγούς. Το υπόλοιπο Ελληνικό στράτευμα βρέθηκε ακέφαλο εν μέσω εκατοντάδων χιλιάδων εχθρών. Εξέλεξε νέους στρατηγούς, μεταξύ των οποίων και ο νεαρός Ξενοφών. και μαχόμενο ακολούθησε μία περιπετειώδη επιστροφή από τη Μικρά Ασία και τις Ποντιακές Άλπεις προς τη Μαύρη Θάλασσα, η λεγόμενη "..". (el)
- La Anábasis o Expedición de los Diez Mil (también La retirada de los Diez Mil o La marcha de los Diez Mil; en griego clásico Κύρου Ανάβασις, que significa «subida o marcha tierra adentro de Ciro») es un relato del historiador griego Jenofonte, un discípulo de Sócrates que participó como aventurero y posteriormente como comandante en la expedición. (es)
- Anabasia edo Hamar Milen Espedizioa (Hamar Milen Erretiratzea eta Hamar Milen Martxa ere bai) (antzinako grezieraz: Ἀνάβασις, euskaraz: «barnerako espedizioa» esan nahi du), Xenofonte historialari greziarrak idatzitako istorio bat da, Sokratesen ikaslea, benetako gertaeran parte hartu zuena. (eu)
- Anábasis de Alejandro Magno o Las campañas de Alejandro es una obra del autor Flavio Arriano, fechada en el s. II d. C. y que cuenta las conquistas militares de Alejandro Magno, y es la fuente más importante que se conserva de estos hechos. Se trata de una de las obras más representativas de la producción historiográfica clásica, ya que narra aspectos y detalles de la vida y obra de Alejandro que no cubren o no se conservan en otras obras. Otro de los aspectos singulares de la obra es que muestra la visión de un autor romano sobre el conquistador macedonio y por ende, la visión que se tenía de este personaje. (es)
- L’Anabase (du grec ancien ἀνάϐασις / anábasis, « l'ascension, la montée dans le Haut Pays »), ou Expédition d'Alexandre, est l’œuvre principale d'Arrien, historien romain de langue grecque du IIe siècle (v.95-v.175). Il offre une description fiable et détaillée des campagnes militaires d'Alexandre le Grand. (fr)
- Anabasis (Yunani: Ἀνάβασις, bermakna "naik") adalah karya paling terkenal dari penulis dan prajurit Yunani kuno, Xenofon. Buku ini menceritakan pertempuran yang dilalui Xenofon ketika dia bersama sepuluh ribu tentara bayaran Yunani yang disewa oleh Cyrus berusaha mengkudeta penguasa Persia saat itu, . Cyrus sendiri terbunuh dalam pertempuran tersebut. (in)
- L'Anàbasi, o più propriamente l'Anabasi di Ciro (in greco antico: Κύρου Ἀνάβασις, Kýrou Anábasis, 'spedizione di Ciro verso l'interno') è la più celebre opera dello storiografo greco Senofonte. Risalente al IV secolo a.C., il testo narra del tentativo di Ciro il Giovane di impossessarsi del trono di Persia. (it)
- 『アレクサンドロス東征記』（Anabasis Alexandri、ギリシア語: Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις Alexándrou anábasis）は、2世紀にアッリアノスにより書かれた、アレクサンドロス3世（アレクサンドロス大王）の東征の記録である。 ギリシャ語 anabasis は、海辺から内陸までの遠征を指すので（これに対し katabasis は「内陸から海辺への旅」を意味する）、原題の字義通りの意味は『アレクサンドロスの内陸への遠征』である。 著者アッリアノスは、アレクサンドロス3世の軍の指揮官で彼の後継者の一人であるプトレマイオス1世の書いたアレクサンドロス3世の伝記『アレクサンドロス大王伝』などの資料をもとに本書を記した。本書は、アレクサンドロス3世の遠征に関して現存する数少ない完全な報告書の一つであり、アレクサンドロス3世に関する評伝の中で最も重要なものと評されている。ただし、本書は軍事的記述を中心とする歴史書であり、アレクサンドロスの私生活やギリシャの政治における彼の役割などに関してはほとんど記載されていない。 (ja)
- 아나바시스(Anabasis)는 고대 그리스의 군인이자 작가인 크세노폰의 저작(전7권)이다. 페르시아의 아케메네스 제국 다리우스 2세의 아들인 키루스(Cyrus the Younger)는 그의 형 아르타크세르크세스 2세와 왕위를 다투기 위해 그리스 용병을 고용하였다. 전투에서 키루스가 전사하자 그리스 용병 부대는 크세노폰의 지휘 하에 흑해 연안으로 나와 그리스로 귀환한다. 크세노폰은 이 때의 이야기를 아나바시스에 기록하였다. (ko)
- 『アナバシス』（古希: Ἀνάβασις）は、古代ギリシアの軍人・著述家であるクセノポンの著作。クセノポンがペルシア王の子キュロスが雇ったギリシア傭兵に参加した時の顛末を記した書物である。 書名の「アナバシス」とは、ギリシア語で元来の意味である「上り」から派生した「進軍」「内陸行」といった意味。アッリアノスの『アレクサンドロス東征記』などでも、原題にこの語彙が用いられている。 (ja)
- L'Anabasi di Alessandro (in greco antico: Ἀνάβασις Ἀλεξάνδρου; in latino: Anabasis Alexandri) è un'opera in 7 libri, scritta da Arriano nel II secolo, che costituisce la più grande fonte storiografica su Alessandro Magno e la sua spedizione di conquista dell'Impero persiano. (it)
- Анабазис Александра (грец. Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις Alexándrou anábasis) — історичний твір, написаний у 2 столітті Арріаном, найважливіше джерело про діяльність Александра Македонського. (uk)
- Анабазис, також «Анабасис» (дав.-гр. Ἀνάβασις), або «відступ десяти тисяч», — головний твір Ксенофонта, в якому він описав відступ десяти тисяч грецьких найманців-гоплітів з Месопотамії на північ до Трапезу після нещасливої для них битви при Кунаксі (401 до н. е.). (uk)
- 《亚历山大远征记》（希腊语：Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις，拉丁語：Anabasis Alexandri），或譯《亞歷山大戰史》。作者是罗马帝國时期希腊历史学家阿里安，亚历山大远征记是描写亚历山大大帝东征的过程，其主要参考史料来自亚历山大的亚历山大身边史官阿里斯托布鲁斯所作的记录，和重要将领亦是继业者的托勒密一世回忆录，被认为有较高的可信度。現代會把阿里安的短篇《》一同編在一起作為本書的第八卷，內容关于印度大陆的介绍。 (zh)
- L'Anàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont. Narrada per Xenofont en tercera persona per tal de reforçar-ne la impressió d'imparcialitat, té un alt interès històric. Està redactada amb un estil senzill que la fa fàcil de llegir i conté episodis francament emotius. (ca)
- Anabasis (starořecky Ἀνάβασις – pochod vzhůru, t.j. od pobřeží) je nejznámější dílostarořeckého vojáka a spisovatele Xenofonta. Popisuje výpravu řeckých žoldnéřů ve službách Kýra Mladšího do Malé Asie a zejména jejich strastiplný návrat zpět po Kýrově smrti. Xenofón se výpravy osobně účastnil a v ústupové části byl zvolen jedním z velitelů. Jedná se o klasické dílo světové literatury, původní starořecký text je navíc doporučován k četbě studentům starořečtiny pro svou přímočarost. (cs)
- Η "Ανάβασις Αλεξάνδρου" είναι η ιστορία της εκστρατείας του Μεγάλου Αλεξάνδρου από το Φλάβιο Αρριανό. Ο όρος "ανάβασις" σημαίνει "εκστρατεία από τα παράλια εις την κεντρική Ασία και χρησιμοποιήθηκε από τον Ξενοφώντα στον τίτλο του έργου του "Κύρου Ανάβασις". Ο Αρριανός, συνειδητός μιμητής του ύφους του Ξενοφώντα, χρησιμοποιεί τον ίδιο όρο και στο δικό του έργο για την κατάκτηση της Ασίας από τον επιφανή στρατηλάτη. Η προσεκτική επιλογή των πηγών και η ικανότητά του να ξεχωρίζει τη λαϊκή παράδοση από τα σοβαρά ιστορικάχαρίζει στον Αρριανό μία αξιόλογη θέση στο πάνθεον των αρχαίων ιστορικών. (el)
- Die Anabasis ist das bekannteste Geschichtswerk des antiken griechischen Schriftstellers Xenophon, das um 370 v. Chr. verfasst wurde. Es behandelt hauptsächlich den sogenannten „Zug der Zehntausend“, den Rückzug der griechischen Söldner, die der achämenidische Prinz Kyros der Jüngere für den (letztlich erfolglosen) Aufstand gegen seinen älteren Bruder Artaxerxes II. angeworben und nach Mesopotamien geführt hatte. Von diesem „Hinaufmarsch“ (altgriechisch ἀνάβασις ‚Anabasis‘) der Griechen nach Asien leitet sich der Titel des Werkes her. (de)
- Anabazo (el la malnova greka lingvo: Ἀνάβασις [anábasis]; "ekspedicio supren") estas la plej fama libro de la antikva greka profesia soldato kaj verkisto Ksenofono. La sep-voluma verko estis kunmetita ĉirkaŭ la jaro 370 a.K., kaj, tradukebla kiel, La Marŝado de la Dek-Miloj, pro la 10 000 Hoplitoj kiu partoprenis la vojaĝon. La rakonto priskribas la afliktojn de grekaj solduloj kaj ilian vojaĝon en la Persan Imperion kaj ilian revenon al Grekio. Tiu rakonto estas la plej konata verko de Ksenofono, kaj "unu el la grandaj aventuroj en la homa historio". (eo)
- L’Anabase (du grec ancien ἀνάϐασις / anábasis, « l'ascension, la montée [vers le Haut Pays] ») est une des plus célèbres œuvres de l'auteur grec Xénophon. Elle raconte les aventures des Dix-Mille, un corps expéditionnaire de 10 000 mercenaires grecs (spartiates principalement) engagés par Cyrus le Jeune dans sa lutte contre son frère Artaxerxès II, roi de Perse, puis leur retraite vers l'Hellespont, en rejoignant le Pont-Euxin à travers le haut pays d'Arménie (d'une altitude moyenne de 1 000 m avec des cols à plus de 2 000 m) qu'ils atteignent à Trapezous (appellation antique de Trébizonde) dans la région du Pont. (fr)
- Anabasis Aleksander atau Pergerakan Aleksander (bahasa Yunani: Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις, Alexándrou Anábasis; bahasa Latin: Anabasis Alexandri) adalah sebuah karya tulis sejarah yang disusun oleh Arianos dari Nikomedia pada abad ke-2 M, kemungkinan besar pada masa pemerintahan Kaisar Hadrianus. Anabasis Aleksander yang sintas utuh dalam tujuh kitab ini berisi riwayat pergerakan bala tentara Aleksander Agung, khususnya yang terkait dengan perang penaklukan Kekaisaran Persia antara 334 sampai 323 SM. Baik judulnya yang tidak lazim maupun pembagiannya menjadi tujuh kitab menunjukkan upaya Arrianos meniru (susunan, gaya penulisan, dan isi karya tulis) karya sejarawan Yunani, Xenophon, yang disusun dalam tujuh kitab berisi riwayat pe (in)
- The Anabasis of Alexander (Greek: Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις, Alexándrou Anábasis; Latin: Anabasis Alexandri) was composed by Arrian of Nicomedia in the second century AD, most probably during the reign of Hadrian. The Anabasis (which survives complete in seven books) is a history of the campaigns of Alexander the Great, specifically his conquest of the Persian Empire between 336 and 323 BC. Both the unusual title "Anabasis" (literally "a journey up-country from the sea") and the work's seven-book structure reflect Arrian's emulation (in structure, style, and content) of the Greek historian Xenophon, whose own Anabasis in seven books concerned the earlier campaign "up-country" of Cyrus the Younger in 401 BC. (en)
- Anabaza (gr. Ἀνάβασις Anabasis) – dzieło Ksenofonta. Występuje również pod tytułem Wyprawa Cyrusa. Opisuje brawurowy powrót greckiego wojska najemnego spod Kunaksy w Babilonii do Grecji. Tytuł pochodzi od greckiego słowa ἀναβαίνω anabaino (idę w górę), którym Grecy jako naród żeglarzy określali oddalanie się od brzegu morza (tytuł odpowiada raczej początkowej części, w której opisany jest marsz od Sardes w kierunku Babilonu). (pl)
- De Anabasis, Oudgrieks: Ἀνάβασις, is het verslag van zeven boeken, dat Xenophon rond 370 v.Chr. schreef over zijn tocht van 401 tot 399 v.Chr. door Perzië. Hij ging mee op een expeditie die door de Perzische koning Cyrus was ondernomen om zijn broer Artaxerxes van de troon te stoten. Anabasis betekent letterlijk 'de tocht naar het binnenland', maar het wordt ook weleens de Tocht van de Tienduizend genoemd, omdat het ging over tienduizend Griekse huursoldaten die Cyrus hielpen de macht te grijpen. (nl)
- Anábase (em grego: Ἀνάβασις, transliterado Anábasis, literalmente "subida", "ascenso") é a obra mais famosa do historiador e soldado profissional grego antigo Xenofonte. É a história da jornada de um grupo de soldados gregos que, em 401 a.C, marcharam desde a costa até o interior do império persa, governado pelo rei Artaxerxes II. A história ainda narra as aventuras dos gregos enquanto marcham para a Grécia, na tentativa de regressar a casa, envolvendo-se em conflito entre a Pérsia Aquemênida e Esparta, duas potências da época, até que acabam por servirem a Esparta contra a Pérsia Aquemênida. (pt)
- Anabasis Alexandri, Oudgrieks: Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις, Alexándrou anábasis, de Veldtochten van Alexander, van Arrianus (89-145/146), is de belangrijkste antieke bron over het leven van Alexander de Grote (356-323 v.Chr.). Het boek bestaat uit zeven delen. Het is voornamelijk een militaire geschiedenis, maar geeft weinig inzicht in Alexanders persoonlijke leven, zijn rol in de Griekse politiek of de redenen waarom hij de campagne tegen het Perzische Rijk eigenlijk begon. (nl)
- «Ана́басис» (др.-греч. Ἀνάβασις — букв. «восхождение») или «Поход вглубь страны», известно также как «Отступление десяти тысяч» — самое известное из историко-биографических сочинений Ксенофонта, древнегреческого писателя и историка родом из Афин, в котором он описал поход греческого войска (всего около 11 тыс. гоплитов из Греции и 2 тыс. легких пехотинцев — наёмников персидского царевича Кира Младшего) в Переднюю Азию и после битвы при Кунаксе (401 год до н. э) последующее отступление оставшихся десяти тысяч греков, под командованием в том числе и самого Ксенофонта, из Месопотамии на север к Трапезунду (совр. Трабзон), а потом в Византий. Весь поход занял год и 3 месяца. (ru)
- Anabasis Alexandri, (Grekisk titel: Αλεξάνδρου Ανάβασις), Alexanders expedition av den grekiskfödde romerske konsuln och författaren Arrianos, är ett av de viktigaste historiska verken om Alexander den Store och hans erövring av perserriket i slutet av 300-talet f.Kr. Verket skrevs sannolikt i Aten under 130-talet e.Kr., alltså ca 450 år efter Alexanders död 323 f.Kr. Det grekiska ordet anabasis står för en resa eller expedition från en kustlinje mot det inre av ett land. Ordet står för motsatsen, en resa eller expedition från det inre av ett land mot kusten. (sv)
- «Анабасис Александра» (др.-греч. Ἀλεξάνδρου Ἀνάβασις) — историческое сочинение Арриана. Известно также как «История походов Александра Великого». Сочинение составлено на основе вполне достоверных, ныне утраченных источников, тщательно и добросовестно. (ru)
- Anabasis (grekiska Ἀνάβασις, Uppmarschen) är ett självbiografiskt historieverk av den grekiske soldaten och författaren Xenofon. Verket är indelat i sju böcker och berättar om Xenofons erfarenheter som en av de tio tusen, en grupp grekiska legosoldater under Kyros den yngres frammarsch i Persien, samt grekernas hemfärd genom fiendeland efter Kyros' död i slaget vid Kunaxa år 401 före Kristus. Sol Yuricks roman The warriors från 1965, liksom Walter Hills filmatisering från 1979, bygger löst på Anabasis och har flyttat handlingen till ett stiliserat och våldsamt New York. (sv)
- 长征记，或稱遠征記（希腊语：Ἀνάβασις - 意为"远征"） ，是古希腊著名历史学家色诺芬的一部历史作品，记录了约前400年，他随希腊雇佣军远征波斯帝国的故事。这部作品是色诺芬的七部作品中最出名的一部。 公元前401年夏季，一萬零七百名希臘重裝步兵被小居魯士王子雇傭，幫助他奪取波斯帝國的寶座。這些士兵裝備沉重護甲、長矛與大盾，大部分是經歷過伯羅奔尼薩戰爭的老兵。這支軍隊成功向東行一千五百多英里，粉碎沿路一切抵抗，在巴比倫以北的庫那科薩戰役中，希臘人以僅一名重步兵受到箭傷的代價衝破波斯皇家軍隊的陣列，但因小居魯士衝入敵陣找尋他的哥哥塔薛西斯時被波斯禁衛軍砍倒在地，使得原本同陣營的波斯人倒戈。希臘遠征軍通過投票拒絕向波斯大王投降，取道小亞細亞直抵黑海之濱一路殺回希臘世界。本書作者本人即為遠征軍撤退時的軍隊領袖之一。 在撤退過程中，這支希臘遠征軍同時也是移動的民主政府，士兵們會按期舉行集會，對當選將軍們的提議進行投票表決，通過爭辯和討論來決定新的戰術、打造新的武器、並改進現有的組織制度。當選的將軍們和士兵一起行軍、戰鬥，而且還要為自己的開銷提供詳細的帳目清單以贏得信任。 (zh)
|
