About: Term logic

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In philosophy, term logic, also known as traditional logic, syllogistic logic or Aristotelian logic, is a loose name for an approach to formal logic that began with Aristotle and was developed further in ancient history mostly by his followers, the peripatetics. It was revived after the third century CE by Porphyry's Isagoge. Term logic revived in medieval times, first in Islamic logic by Alpharabius in the tenth century, and later in Christian Europe in the twelfth century with the advent of new logic, remaining dominant until the advent of predicate logic in the late nineteenth century.

Property Value
dbo:abstract
  • La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom d'Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes eren vitals per endinsar-se en el món de la filosofia. La lògica aristotèlica suposa que la ment reprodueix només la realitat, l'existència de les coses tal com són, per això és una ciència objectiva que es dedica a estudiar conceptes, desglossats en predicables i predicament. La lògica analitza judicis i formes de raonament i la seva manera d'expressar resultats és el sil·logisme o . ConcepteAquest representa un objecte en la ment de l'home de manera que no pugui ser afectat pels sentits, la memòria o la ment. Un concepte té comprensió (característiques de l'objecte) i extensió (al·ludeix a la quantitat de subjectes als quals el concepte es pot aplicar). Cullerot (segle III dC), en què es classifiquen els conceptes establint entre ells una relació de jerarquia i subordinació, de major a menor extensió. La que és coneguda com a lògica clàssica (o tradicional) va ser enunciada primerament per Aristòtil, que va elaborar lleis per a un correcte raonament sil·logístic. Un sil·logisme és una proposició feta d'una d'aquestes quatre afirmacions possibles: "Tot A és B" (universal afirmatiu), "Res d'A és B" (universal negatiu), "Una mica de A és B" (particular afirmatiu) o " Una mica de A no és B "(particular negatiu). Les lletres substitueixen paraules comunes com "gos", "animal de quatre potes" o 'cosa vivent', anomenada "termes" del sil·logisme. Un sil·logisme ben formulat consta de dues premisses i una conclusió, havent de tenir cada premissa un terme en comú amb la conclusió i un segon terme relacionat amb l'altra premissa. En lògica clàssica es formulen regles per les quals tots els sil·logismes ben construïts s'identifiquen com a formes vàlides o no vàlides d'argumentació, en poques paraules hi ha veritats universals i particulars, com s'esmenta en la part superior, el "gos" veritat universal, "Animal de quatre potes "veritat particular. (ca)
  • En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predicat. Els lectors que no coneixen la terminologia i les idees bàsiques de la lògica de termes poden tenir dificultats per comprendre aquests textos, perquè els seus autors solien conèixer el terme lògica. (ca)
  • Begriffslogik oder terministische bzw. Termlogik (englisch term logic), auch traditionelle Logik, manchmal klassische Logik genannt („klassisch“ als historischer Begriff im Sinn von: Logik der Antike, nicht zu verwechseln mit klassischer Logik als Hauptbedeutung), ist eine Art oder Sicht von Logik, bei der die Begriffe, ihre Inhalte und Umfänge und ihre insbesondere durch ein Subjekt-Prädikat-Verhältnis ausgedrückten Beziehungen zueinander im Mittelpunkt oder am Anfang der Betrachtung stehen. Der Ausdruck Begriffslogik charakterisiert insbesondere die bis zum 19. Jahrhundert dominante Tradition der aristotelischen Logik einschließlich ihrer Weiterentwicklungen etwa durch Avicenna und der Algebraisierung durch George Boole. Er markiert sowohl eine Abgrenzung von Logiken wie der oder der modernen Aussagenlogik, welche von der Beziehung von Aussagen zueinander ausgehen, als auch auf anderer Ebene eine Abgrenzung von einer durch Gottlob Frege begründeten Prädikatenlogik, welche das Verhältnis von Begriffen zu ihnen untergeordneten Gegenständen (bzw. von Prädikaten/Relationen zu durch sie verbundenen Gegenständen) als grundlegend annimmt und mit Hilfe der Quantifizierung über Gegenstände begriffliche Verhältnisse auf das Verhältnis von Begriffen zu Gegenständen zurückführt. Erweiterungen der klassischen Begriffslogik, welche dieser strukturell ähneln, aber in der Nachfolge Augustus De Morgans an der Stelle einstelliger Begriffe auch mehrstellige Relationen zulassen, werden im Sprachgebrauch teilweise auch Begriffslogiken (als logic of relative terms statt logic of absolute terms) genannt, teilweise von diesen jedoch als abgegrenzt. (de)
  • La Aristotela logiko referencas al la enhavoj de serio da aristotelaj verkoj kolektitaj sub la nomo de Organon (grekalingve signifanta: ilo, instrumento), kiuj estas: 1. * (unu libro) 2. * (unu libro) aŭ Περὶ Ἑρμηνείας 3. * (du libroj) 4. * (du libroj) 5. * (ok libroj) 6. * (unu libro) (eo)
  • La lógica aristotélica es la lógica basada en los trabajos del filósofo griego Aristóteles, quien es ampliamente reconocido como el padre fundador de la lógica.​ Sus trabajos principales sobre la materia tradicionalmente se agrupan bajo el nombre Órganon («herramienta») y constituyen la primera investigación sistemática sobre los principios del razonamiento válido o correcto. Inició lo que se denomina como lógica de términos.​​ Para Aristóteles, la lógica era una herramienta necesaria para adentrarse en el mundo de la filosofía y la ciencia. Su lógica está a su vez vinculada con su metafísica.​ Sus propuestas ejercieron una influencia sin par durante más de dos milenios,​a tal punto que en el siglo XVIII, Immanuel Kant llegó a afirmar: "Que desde los tiempos más tempranos la lógica ha transitado por un camino seguro puede verse a partir del hecho de que desde la época de Aristóteles no ha dado un sólo paso atrás. [...] Lo que es aún más notable acerca de la lógica es que hasta ahora tampoco ha podido dar un sólo paso hacia adelante, y por lo tanto parece a todas luces terminada y completa." Crítica de la razón pura, B, VIII El trabajo de Aristóteles se consideraba desde los tiempos clásicos, y particularmente durante la época medieval en Europa y el Medio Oriente, como la imagen misma de un sistema completamente elaborado. Sin embargo no estaba solo: los estoicos propusieron un sistema de lógica proposicional que fue estudiado por los lógicos medievales. También se estudió el problema de la . No obstante, no se consideraba que los problemas de la lógica aristotélica, tuvieran que necesitar soluciones revolucionarias. En la actualidad, algunos académicos afirman que el sistema de Aristóteles no puede aportar mucho más que valor histórico, debido a la llegada de la lógica matemática. Sin embargo, la lógica de Aristóteles se emplea, entre otros campos de estudio e investigación, en la teoría de la argumentación para ayudar a desarrollar y cuestionar críticamente los esquemas de argumentación que se utilizan en la inteligencia artificial y los argumentos legales. (es)
  • Lógica de términos, escuela de lógica que surgió en la Europa del siglo XII y que dominó las universidades hasta su postergación en las reformas humanísticas. Su objetivo principal era elucidar la forma lógica (la «exposición») de las proposiciones propuestas en el contexto de la disputatio escolástica. Su teoría central se refiere a las propiedades de los términos, sobre todo a la suposición, e hizo las veces de la moderna . Entre los lógicos importantes de esta escuela están Petrus Hispanus, , Walter Burley, y . (es)
  • En philosophie, certainsnomment logique traditionnelle celle qui a existé en Occident après Aristote et avant l'avènement de la logique mathématique moderne. Elle fut dominante en Europe depuis l'Antiquité jusqu'à la fin du XIXe siècle. (fr)
  • Dalam filsafat, logika istilah, yang juga dikenal sebagai logika tradisional, logika silogistik atau logika Aristotelian, adalah sebuah nama untuk kesepakatan logika yang dimulai oleh Aristoteles dan menjadi dominan sampai kemajuan logika prediksi modern pada akhir abad kesembilan belas. (in)
  • In philosophy, term logic, also known as traditional logic, syllogistic logic or Aristotelian logic, is a loose name for an approach to formal logic that began with Aristotle and was developed further in ancient history mostly by his followers, the peripatetics. It was revived after the third century CE by Porphyry's Isagoge. Term logic revived in medieval times, first in Islamic logic by Alpharabius in the tenth century, and later in Christian Europe in the twelfth century with the advent of new logic, remaining dominant until the advent of predicate logic in the late nineteenth century. However, even if eclipsed by newer logical systems, term logic still plays a significant role in the study of logic. Rather than radically breaking with term logic, modern logics typically expand it, so to understand the newer systems, one must be acquainted with the earlier one. (en)
  • La Logica comprende una serie di scritti aristotelici raccolti nel titolo complessivo di Organon (in greco "Strumento") comprendenti: 1. * Le categorie (un libro) 2. * De Interpretatione (un libro) 3. * Analitici primi (due libri) 4. * Analitici secondi (due libri) 5. * Topici (otto libri) 6. * Elenchi sofistici (un libro) (it)
  • Teoria nazw – dział logiki formalnej, obejmujący logiczne schematy wnioskowania, w których występują zmienne nazwowe i funktory zdaniotwórcze od nazwowych; bada budowę nazw i strukturę prostych zdań zawierających nazwy. W klasycznym ujęciu wyróżnia się cztery zdania kategoryczne: * zdanie ogólno-twierdzące „Każde S jest P” (symbolicznie S a P), np. „Każdy człowiek jest istotą śmiertelną”; * zdanie ogólno-przeczące „Żadne S nie jest P” (S e P), np. „Żaden człowiek nie jest ptakiem”; * zdanie szczegółowo-twierdzące „Niektóre S są P” (S i P), np. „Niektórzy ludzie są mężczyznami”; * zdanie szczegółowo-przeczące „Niektóre S nie są P” (S o P), np. „Niektórzy ludzie nie są Europejczykami”. Symboliczny zapis zdań kategorycznych ma źródło w odpowiednich słowach języka łacińskiego: subiectum (podmiot), praedicatum (orzecznik), affirmo (twierdzę), nego (przeczę). (pl)
  • A lógica aristotélica é o estudo formal da lógica desenvolvido pelo filósofo grego Aristóteles, na Antiguidade. Compreendeu o maior desenvolvimento de teoria lógica até o século XIX. Kant assegurava-se que nada de significante havia sido adicionado à lógica nos dois milênios entre seu tempo e o de Aristóteles, e que a razão disso é que tudo o que havia para saber sobre o estudo formal do raciocínio já estaria no trabalho de Aristóteles. Entretanto, nos últimos dois séculos a reputação da lógica aristotélica teve uma grande reviravolta. O nascimento da chamada lógica moderna, através do trabalho de Gottlob Frege e Bertrand Russell, trouxeram a tona sérias e numerosas limitações da lógica aristotélica. Hoje, poucos tentariam manter que é adequado como uma base da compreensão científica, filosófica, e matemática. Ao mesmo tempo alunos treinados em técnicas formais modernas voltaram a ver Aristóteles com mais respeito, não só pela clareza de seus resultados, mas também pelo notável trabalho dele em lógica moderna. (pt)
  • 传统逻辑,也叫做词项逻辑,是关于亚里士多德(公元前384年—前322年)所开创的传统逻辑学的宽松的术语,并有幸的没有经历广泛的改变,直到十九世纪末出现了谓词逻辑。 有时很难理解在弗雷格和罗素之前的哲学,原因是对他们之前的所有哲学家们所共识的术语和观念没有基本的掌握。本文提供对传统系统的基本介绍,和对进一步阅读的建议。 (zh)
  • 三段论在传统逻辑中,是在其中一个命题(结论)必然地从另外两个命题(叫做前提)中得出的一种推论。这个定义是传统的,可以宽松地从亚里士多德的《》Book I, c. 1中推出来。希腊语“sullogismos”的意思是“演绎”。对传统意义上的三段论的详细描述参见直言三段论。 三段论由三个部分组成:大前提、和结论。逻辑上,结论是于小前提之上应用大前提得到的。大前提是一般性的原则,小前提是一个特殊陈述。 (zh)
  • Арістотель виводив логіку від грецького «логос» — слово, поняття, розмірковування, розум і визначав формальну логіку як науку про закони і форми правильного мислення. Головний принцип логіки з тих пір стверджує, що правильність розмірковування визначається тільки його логічною формою або структурою і не залежить від конкретного змісту суджень. Логічна форма — це спосіб зв'язку змістовних суджень. Найкраще ця думка ілюструється у такому прикладі — розгляньмо різні за своїм конкретним змістом судження: «Всі природні квіти — рослини» та «Всі річки впадають у море». Дані судження є силогізмами. Неважко побачити, що судження ці різні за змістом, але одне (перше) істинне, а друге — ні. Проте їх об'єднує те, що вони побудовані за логічною формою: «Всі S є (суть) P» (всі предмети даного роду мають певну ознаку). Судження можуть мати, наприклад, ще й таку логічну форму: «Якщо А, то Б» — «Якщо історія — наука, то вона має свої закони». Арістотель дослідив попередньо відомі знання про логіку, та створив свою власну логічну систему — науку про форми і закони правильного мислення, способи дедуктивного пошуку знань та дослідження суджень на істинність. Особливості логіки Аристотеля: 1. * Логіка становить окрему частину філософської системи знань Аристотеля. 2. * Зв'язок логічного вчення про вірність міркувань нерозривний із вченням про істинність міркувань. 3. * Формування законів логіки теоретичне та має онтологічну та логічну визначеність. 4. * Арістотель розвинув вчення про поняття у зв'язку з проблемою загального. Він виокремив поняття одиничного, загального і категорії. 5. * Доказового значення за Арістотелем набуває категоричний силогізм. 6. * Арістотель вперше застосував елементи формалізації, як особливий логічний метод для позначення термінів та суджень. 7. * Логіка Арістотеля вміщує принципи дедуктивної та індуктивної, формальної та неформальної модальної і багатозначної логіки. В людині Арістотель виокремлює три душі — рослинну (ріст, споживання), тваринну (відчуття, бажання), розумну, що властива тільки людині. У вченнях Арістотеля домінує принцип загального. А людину він характеризує як істоту, що наділена розумом. Логіку Арістотеля можна віднести до онтологічної, оскільки він наголошує на чотирьох причинах буття: 1. * Сутність — є причиною, наслідком якої є річ, саме така, яка вона є 2. * Матерія — матеріал, може щось виникати 3. * Рух — те, що виконує дію 4. * Мета — це те, задля чого все робиться. Арістотель зробив чимале відкриття для всієї логіки — ввів змінні. Цим кроком він показав, що логіка — це не стале вчення про певні речі чи терміни, логіка — це наука про силогізми, що виражені в змінних. Та досліджуючи різні судження, формальна логіка не звертає уваги на їх конкретний зміст, виявляючи структуру, що загальна для предметів різних за змістом. Відомі твори Арістотеля, що об'єднані під загальною назвою «Органон»: 1. * Категорії (Categoriae) 2. * Про тлумачення (De Interpretatione) 3. * Перші аналітики (Analytica Priora) 4. * Другі аналітики (Analytica Posteriora) 5. * Топіка (Topica) 6. * Про софічні спростування (De Sophisticis Elenchis) (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 321652 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 22151 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1101431360 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • La Aristotela logiko referencas al la enhavoj de serio da aristotelaj verkoj kolektitaj sub la nomo de Organon (grekalingve signifanta: ilo, instrumento), kiuj estas: 1. * (unu libro) 2. * (unu libro) aŭ Περὶ Ἑρμηνείας 3. * (du libroj) 4. * (du libroj) 5. * (ok libroj) 6. * (unu libro) (eo)
  • Lógica de términos, escuela de lógica que surgió en la Europa del siglo XII y que dominó las universidades hasta su postergación en las reformas humanísticas. Su objetivo principal era elucidar la forma lógica (la «exposición») de las proposiciones propuestas en el contexto de la disputatio escolástica. Su teoría central se refiere a las propiedades de los términos, sobre todo a la suposición, e hizo las veces de la moderna . Entre los lógicos importantes de esta escuela están Petrus Hispanus, , Walter Burley, y . (es)
  • En philosophie, certainsnomment logique traditionnelle celle qui a existé en Occident après Aristote et avant l'avènement de la logique mathématique moderne. Elle fut dominante en Europe depuis l'Antiquité jusqu'à la fin du XIXe siècle. (fr)
  • Dalam filsafat, logika istilah, yang juga dikenal sebagai logika tradisional, logika silogistik atau logika Aristotelian, adalah sebuah nama untuk kesepakatan logika yang dimulai oleh Aristoteles dan menjadi dominan sampai kemajuan logika prediksi modern pada akhir abad kesembilan belas. (in)
  • La Logica comprende una serie di scritti aristotelici raccolti nel titolo complessivo di Organon (in greco "Strumento") comprendenti: 1. * Le categorie (un libro) 2. * De Interpretatione (un libro) 3. * Analitici primi (due libri) 4. * Analitici secondi (due libri) 5. * Topici (otto libri) 6. * Elenchi sofistici (un libro) (it)
  • 传统逻辑,也叫做词项逻辑,是关于亚里士多德(公元前384年—前322年)所开创的传统逻辑学的宽松的术语,并有幸的没有经历广泛的改变,直到十九世纪末出现了谓词逻辑。 有时很难理解在弗雷格和罗素之前的哲学,原因是对他们之前的所有哲学家们所共识的术语和观念没有基本的掌握。本文提供对传统系统的基本介绍,和对进一步阅读的建议。 (zh)
  • 三段论在传统逻辑中,是在其中一个命题(结论)必然地从另外两个命题(叫做前提)中得出的一种推论。这个定义是传统的,可以宽松地从亚里士多德的《》Book I, c. 1中推出来。希腊语“sullogismos”的意思是“演绎”。对传统意义上的三段论的详细描述参见直言三段论。 三段论由三个部分组成:大前提、和结论。逻辑上,结论是于小前提之上应用大前提得到的。大前提是一般性的原则,小前提是一个特殊陈述。 (zh)
  • En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predic (ca)
  • La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom d'Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes eren vitals per endinsar-se en el món de la filosofia. (ca)
  • Begriffslogik oder terministische bzw. Termlogik (englisch term logic), auch traditionelle Logik, manchmal klassische Logik genannt („klassisch“ als historischer Begriff im Sinn von: Logik der Antike, nicht zu verwechseln mit klassischer Logik als Hauptbedeutung), ist eine Art oder Sicht von Logik, bei der die Begriffe, ihre Inhalte und Umfänge und ihre insbesondere durch ein Subjekt-Prädikat-Verhältnis ausgedrückten Beziehungen zueinander im Mittelpunkt oder am Anfang der Betrachtung stehen. Der Ausdruck Begriffslogik charakterisiert insbesondere die bis zum 19. Jahrhundert dominante Tradition der aristotelischen Logik einschließlich ihrer Weiterentwicklungen etwa durch Avicenna und der Algebraisierung durch George Boole. Er markiert sowohl eine Abgrenzung von Logiken wie der oder der mo (de)
  • La lógica aristotélica es la lógica basada en los trabajos del filósofo griego Aristóteles, quien es ampliamente reconocido como el padre fundador de la lógica.​ Sus trabajos principales sobre la materia tradicionalmente se agrupan bajo el nombre Órganon («herramienta») y constituyen la primera investigación sistemática sobre los principios del razonamiento válido o correcto. Inició lo que se denomina como lógica de términos.​​ (es)
  • In philosophy, term logic, also known as traditional logic, syllogistic logic or Aristotelian logic, is a loose name for an approach to formal logic that began with Aristotle and was developed further in ancient history mostly by his followers, the peripatetics. It was revived after the third century CE by Porphyry's Isagoge. Term logic revived in medieval times, first in Islamic logic by Alpharabius in the tenth century, and later in Christian Europe in the twelfth century with the advent of new logic, remaining dominant until the advent of predicate logic in the late nineteenth century. (en)
  • Teoria nazw – dział logiki formalnej, obejmujący logiczne schematy wnioskowania, w których występują zmienne nazwowe i funktory zdaniotwórcze od nazwowych; bada budowę nazw i strukturę prostych zdań zawierających nazwy. W klasycznym ujęciu wyróżnia się cztery zdania kategoryczne: Symboliczny zapis zdań kategorycznych ma źródło w odpowiednich słowach języka łacińskiego: subiectum (podmiot), praedicatum (orzecznik), affirmo (twierdzę), nego (przeczę). (pl)
  • A lógica aristotélica é o estudo formal da lógica desenvolvido pelo filósofo grego Aristóteles, na Antiguidade. Compreendeu o maior desenvolvimento de teoria lógica até o século XIX. Kant assegurava-se que nada de significante havia sido adicionado à lógica nos dois milênios entre seu tempo e o de Aristóteles, e que a razão disso é que tudo o que havia para saber sobre o estudo formal do raciocínio já estaria no trabalho de Aristóteles. (pt)
  • Арістотель виводив логіку від грецького «логос» — слово, поняття, розмірковування, розум і визначав формальну логіку як науку про закони і форми правильного мислення. Головний принцип логіки з тих пір стверджує, що правильність розмірковування визначається тільки його логічною формою або структурою і не залежить від конкретного змісту суджень. Логічна форма — це спосіб зв'язку змістовних суджень. Найкраще ця думка ілюструється у такому прикладі — розгляньмо різні за своїм конкретним змістом судження: «Всі природні квіти — рослини» та «Всі річки впадають у море». Дані судження є силогізмами. (uk)
rdfs:label
  • Term logic (en)
  • Lògica aristotèlica (ca)
  • Lògica tradicional (ca)
  • Aristotelische Logik (de)
  • Begriffslogik (de)
  • Aristotela logiko (eo)
  • Lógica de términos (es)
  • Lógica aristotélica (es)
  • Logique traditionnelle (fr)
  • Logika istilah (in)
  • Logique aristotélicienne (fr)
  • Logica aristotelica (it)
  • Teoria nazw (pl)
  • Lógica aristotélica (pt)
  • Аристотелевская логика (ru)
  • Арістотелева логіка (uk)
  • 传统逻辑 (zh)
  • 三段論 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:notableIdea of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License