An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Tala'i ibn Ruzzik (Arabic: طلائع ﺑﻦ ﺭﺯﻳﻚ, romanized: Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk, with his full titles and surnames Abū'l-Gharāt Fāris al-Muslimīn al-Malik al-Ṣāliḥ Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk al-Ghassānī al-Armanī) was a military commander and official of the Fatimid Caliphate, serving as its vizier from 1154 until his assassination in 1161, when he was succeeded by his son, Ruzzik ibn Tala'i. He is generally acknowledged as the last of the powerful and capable viziers of the Fatimid state. During his tenure the Fatimid Caliphate regained a measure of stability, and was once again able to project its power abroad and pursue its political interests in the Eastern Mediterranean.

Property Value
dbo:abstract
  • Talaï ibn Ruzzik al-Màlik as-Sàlih al-Ghassaní (àrab: طلائع بن رزيك الملك الصالح الغساني, Ṭalāʾiʿ ibn Ruzzīk al-Malik aṣ-Ṣāliḥ al-Ḡassānī) (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia. Encara que portava una nisba àrab i alguns historiadors el suposen amazic, probablement era armeni, fill d'un oficial vingut amb Badr al-Jamalí. Va fer carrera a l'exèrcit egipci i el 1143/1144 fou governador d'al-Buhayra. Va reprimir una revolta dels Lawata i obtenir una victòria decisiva sobre Ibn Massal. Va exercir diversos governs provincials (Aswan i Kus). Exercia un govern provincial incert el 1154 quan va esdevenir visir. L'assassinat del califa Abu-Muhàmmad Ismaïl ibn al-Hàfidh adh-Dhàfir li-din-Al·lah l'abril de 1154 per part del seu amant Nasr, fill del visir al-Abbàs va ser seguit per la matança de princeses fatimites de les quals es van enviar els cabells tallats a Talaï. Van demanar a Talaï anar a defensar la dinastia. Talaï es va posar en marxa cap al Caire aliat als grups tribals del sud (djudhams, sanbes, talhes i lawates) i oficials que hi tenien iqtàs. El visir al-Abbàs va intentar negociar i va organitzar la defensa de la capital, però l'oposició allí era forta i s'animava amb l'arribada de l'exèrcit de Talaï; finalment al-Abbàs i el seu fill Nasr van fugir junts a Síria amb Ussama ibn Múnqidh i alguns altres notables fidels, emportant-se els tresors de palau; el juny o juliol Talaï entrava al Caire amb estendards negres i amb els cabells de les dones fatimites a les puntes de les llances (els fatimites utilitzaven aleshores estendards blancs). Va seguir una repressió contra els partidaris d'al-Abbàs amb execucions, exilis i fugides al Iemen. Abu-l-Qàssim Issa ibn adh-Dhàfir al-Fàïz bi-nasr-Al·lah fill del califa assassinat era un infant i Talaï va assolir la regència i fou el primer visir que va agafar el làqab d'al-Màlik. El visir volia un acord amb els francs que el setembre del 1153 havien i uns mesos després (a la primavera del 1154) havien fet un atac a Tinis (aquesta vegada els francs de Sicília); esperava que podria fer l'arranjament pagant un tribut finançat amb una taxa sobre els feus (iqtàs) i els seus oficials que tenien alguna iqtà, inquiets per un nou pagament, van muntar una operació contra Tir amb un atac sorpresa que va trencar els seus plans al fer impossible un acord amb els francs. També tenia un altre perill: el zengita Nur-ad-Din Mahmud s'havia instal·lat l'abril de 1154 a Damasc que va esdevenir la seva capital. El govern de Talaï es va caracteritzar per un increment de la pressió impositiva en part per compensar les riqueses que al-Abbàs s'havia emportat i que va anar a parar a mans dels croats, que van capturar i matar a al-Abbàs a Palestina. Nasr ibn al-Abbàs fou entregat a Talaï que el va deixar en mans de les dones de l'harem que el van matar. El 1155 va fer reconstruir la mesquita de Kus on havia deixat molts amics; va mostrar un interès especial per l'Alt Egipte on havia estat governador; al governador de Kus li va donar l'orde de deixar exempts de taxes als pelegrins pobres i de fer enviaments de blat a la Meca; aquest governador de Kus era (des de 1153) que el 1156 va ajudar a Talaï quan es va revoltar al-Awhad ibn Tamim, governador de Damiata; però el 1157, atenent a les queixes d'una tia del califa contra la intromissió del visir en els afers de palau, es va decidir a revoltar-se; abans de començar la rebel·lió fou arrestat al Caire i a Kus el va succeir , però aquest va exercir poc temps i va ocupar llavors el càrrec Xàwar, un patge de Talaï, que després jugarà un paper polític destacat. A la tardor del 1158 al no haver pogut entendre's amb els francs, va enviar un ambaixador a Damasc (l'hàjib ) per demanar una aliança i segurament pagar un tribut; el 1158 l'exèrcit egipci dirigit pel nàïb al-Bab Dirgham, pel qual s'havia creat el cos militar dels Barkiyya, va fer operacions militars a Gaza i després a l'interior de Palestina a Transjordània; la flota fatimita va atacar la costa palestina especialment Beirut; uns mesos després Talaï va rebre una ambaixada romana d'Orient demanant el seu ajut contra els normands de Sicília; el germà del comte de Xipre havia estat fet presoner i fou entregat a l'emperador. Foren llavors els francs el que van negociar una treva; al mateix temps els romans d'Orient també negociaven amb Nur-ad-Din Mahmud. Però aquest no va cooperar amb els fatimites segurament per desconfiança (també pot ser perquè va coincidir amb un període en què va estar malalt) i els esforços de Talaï es van quedar en res. Talaï va fer fortificar Bilbeis per impedir l'arribada al Caire d'un exèrcit que vingués de Síria. A la mort per malaltia del jove califa al-Fàïz als onze anys (1160) el va succeir el seu cosí Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, designat per Talaï, i com el difunt també un infant. Una filla de Talaï es va casar amb el nou califa. Una tia del califa va fer assassinar Talaï l'11 de setembre de 1161. El califa li va prometre abans de morir que feria castigar els culpables i posaria al visirat el seu fill Ruzzik ibn Talaï al que va deixar tres encàrrecs: construir una mesquita a Bab Zuwayla, pagar les despeses extraordinàries de la fortificació de Bilbeis i arranjar la situació de Xàwar a l'Alt Egipte que havia agafat un poder excessiu. (ca)
  • طلائع بن رزيك، والمُلقّب بالملك الصالح، أحد وزراء الدولة الفاطمية ومن أبرز فقهائها وشعرائها، قال عنه ابن خلكان: «وكان فاضلاً، سمحاً في العطاء، سهلاً في اللقاء، محبّاً لأهل الفضائل، جيّد الشعر». (ar)
  • Tala'i ibn Ruzzik (arabisch طلائع بن رزيك, DMG Ṭalāʾiʿ ibn Ruzzīk; * 1102; † 13. September 1161 in Kairo) war ein Wesir des Kalifats der Fatimiden in Ägypten. (de)
  • Tala'i ibn Ruzzik (Arabic: طلائع ﺑﻦ ﺭﺯﻳﻚ, romanized: Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk, with his full titles and surnames Abū'l-Gharāt Fāris al-Muslimīn al-Malik al-Ṣāliḥ Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk al-Ghassānī al-Armanī) was a military commander and official of the Fatimid Caliphate, serving as its vizier from 1154 until his assassination in 1161, when he was succeeded by his son, Ruzzik ibn Tala'i. He is generally acknowledged as the last of the powerful and capable viziers of the Fatimid state. During his tenure the Fatimid Caliphate regained a measure of stability, and was once again able to project its power abroad and pursue its political interests in the Eastern Mediterranean. (en)
  • Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk (in arabo: طلائع ﺑﻦ ﺭﺯﻳﻚ‎; 1101-2 – Il Cairo, 11 settembre 1161) è stato un vizir fatimide dal 1154 al 1161. Abū l-Gharāt Fāris al-Muslimīn al-Malik al-Ṣāliḥ Ṭalāʾīʿ b. Ruzzīk al-Ghassānī al-Armanī - berbero o più probabilmente armeno di nascita - era figlio di un militare venuto in Egitto al seguito del vizir armeno al-Badr al-Jamali. Qui salì progressivamente i gradi dell'amministrazione militare, tanto che nel 1143 lo si trova già governatore (Walī) di Buḥayra, nella regione nordoccidentale del delta del Nilo, e nel 1154 di varie altre province egiziane, tra cui al-Ushmūnayn (sulla sponda sinistra del Nilo, in Alto Egitto). Divenne vizir del piccolo Imam fatimide al-Fāʾiz bi-naṣr Allāh nel 1155, dopo che la famiglia di questi ne ebbe invocato l'intervento. Naṣr ibn al-ʿAbbās, figlio del vizir al-ʿAbbās b. Abī l-Futūḥ (a sua volta figlio di al-Ādil b. al-Sallār), nonché (si mormorava) amante dell'Imam, aveva infatti pugnalato a morte al-Ẓāfir bi-dīn Allāh, incolpando poi del delitto i fratelli, anch'essi mandati quindi a morte.Il nuovo Imam al-Fāʾiz, che aveva assistito ad appena cinque anni di età a quelle atrocità, ne rimase talmente sconvolto da soffrire per sempre di convulsioni. Si dice che, per sottolineare la disperazione della Corte, le donne dell'harem dell'Imam pugnalato a morte invocassero l'intervento del governatore di al-Ushmūnayn, inviando a Ṭalāʾīʿ le loro chiome recise perché infliggesse all'omicida e ai suoi complici la giusta vendetta. Nel luglio del 1154 Ṭalāʾīʿ b. Ruzzīk, interamente vestito di nero, come i suoi vessilli, entrò al Cairo, avviando immediatamente una serie di esecuzioni che mandarono a morte tutti coloro che avevano collaborato col deposto vizir, assassino dell'Imam/Califfo e dei suoi fratelli.Al-ʿAbbās b. Abī l-Futūḥ fuggì in direzione della Palestina, portando con sé ogni ricchezza possibile prelevata dal Tesoro fatimide ma fu catturato dai Crociati e messo senz'altro a morte dopo avergli sequestrato tutti i beni, mentre il figlio Naṣr, anch'egli catturato, fu consegnato alle autorità fatimidi. Di lui si occuparono le donne dell'harem che, con la stessa ferocia di cui egli s'era a suo tempo mostrato capace, non esitarono a giustiziarlo. Si occupò poi delle pressanti emergenze economiche, dando però al contempo prova della sua religiosità, di schietta impronta sciita, ordinando nello stesso 1154 la costruzione di una moschea destinata a ospitare la testa del terzo Imām sciita, al-Husayn ibn 'Ali e che fu quindi chiamata Sayyidnā Ḥusayn, ossia Signor nostro Ḥusayn, nei pressi immediati del Khān el-Khalīlī e della Moschea-università di al-Azhar. (it)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1161-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1153-01-01 (xsd:gYear)
dbo:deathDate
  • 1161-09-10 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:deathYear
  • 1161-01-01 (xsd:gYear)
dbo:nationality
dbo:occupation
dbo:stateOfOrigin
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 57003533 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 15212 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123669887 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:authorlink
  • Thierry Bianquis (en)
dbp:chapter
  • The Fatimid State, 969–1171 (en)
dbp:chapterUrl
dbp:deathDate
  • 1161-09-10 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:first
  • Thierry (en)
  • Paula A. (en)
dbp:last
  • Sanders (en)
  • Bianquis (en)
dbp:name
  • Tala'i ibn Ruzzik (en)
dbp:nationality
dbp:occupation
  • Military commander, governor, vizier (en)
dbp:pages
  • 149 (xsd:integer)
  • 151 (xsd:integer)
dbp:title
  • Vizier of the Fatimid Caliphate (en)
  • Ṭalāʾiʿ b. Ruzzīk (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1154 (xsd:integer)
dbp:yearsActive
  • before 1153 – 1161 (en)
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • طلائع بن رزيك، والمُلقّب بالملك الصالح، أحد وزراء الدولة الفاطمية ومن أبرز فقهائها وشعرائها، قال عنه ابن خلكان: «وكان فاضلاً، سمحاً في العطاء، سهلاً في اللقاء، محبّاً لأهل الفضائل، جيّد الشعر». (ar)
  • Tala'i ibn Ruzzik (arabisch طلائع بن رزيك, DMG Ṭalāʾiʿ ibn Ruzzīk; * 1102; † 13. September 1161 in Kairo) war ein Wesir des Kalifats der Fatimiden in Ägypten. (de)
  • Tala'i ibn Ruzzik (Arabic: طلائع ﺑﻦ ﺭﺯﻳﻚ, romanized: Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk, with his full titles and surnames Abū'l-Gharāt Fāris al-Muslimīn al-Malik al-Ṣāliḥ Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk al-Ghassānī al-Armanī) was a military commander and official of the Fatimid Caliphate, serving as its vizier from 1154 until his assassination in 1161, when he was succeeded by his son, Ruzzik ibn Tala'i. He is generally acknowledged as the last of the powerful and capable viziers of the Fatimid state. During his tenure the Fatimid Caliphate regained a measure of stability, and was once again able to project its power abroad and pursue its political interests in the Eastern Mediterranean. (en)
  • Talaï ibn Ruzzik al-Màlik as-Sàlih al-Ghassaní (àrab: طلائع بن رزيك الملك الصالح الغساني, Ṭalāʾiʿ ibn Ruzzīk al-Malik aṣ-Ṣāliḥ al-Ḡassānī) (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia. Encara que portava una nisba àrab i alguns historiadors el suposen amazic, probablement era armeni, fill d'un oficial vingut amb Badr al-Jamalí. (ca)
  • Ṭalāʾīʿ ibn Ruzzīk (in arabo: طلائع ﺑﻦ ﺭﺯﻳﻚ‎; 1101-2 – Il Cairo, 11 settembre 1161) è stato un vizir fatimide dal 1154 al 1161. Abū l-Gharāt Fāris al-Muslimīn al-Malik al-Ṣāliḥ Ṭalāʾīʿ b. Ruzzīk al-Ghassānī al-Armanī - berbero o più probabilmente armeno di nascita - era figlio di un militare venuto in Egitto al seguito del vizir armeno al-Badr al-Jamali. Qui salì progressivamente i gradi dell'amministrazione militare, tanto che nel 1143 lo si trova già governatore (Walī) di Buḥayra, nella regione nordoccidentale del delta del Nilo, e nel 1154 di varie altre province egiziane, tra cui al-Ushmūnayn (sulla sponda sinistra del Nilo, in Alto Egitto). (it)
rdfs:label
  • طلائع بن رزيك (ar)
  • Talaï ibn Ruzzik (ca)
  • Tala'i ibn Ruzzik (de)
  • Tala'i' ibn Ruzzik (it)
  • Tala'i ibn Ruzzik (en)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Tala'i ibn Ruzzik (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:patron of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License