| dbo:abstract
|
- Íngria sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1580 fins a 1595, i un altre cop de 1617 fins a 1721, quan fou cedida a l'Imperi Rus en el Tractat de Nystad. Íngria va ser cedida a Suècia pel Rússia, juntament amb el pel Tractat de Stolbovo el 1617 que acabava amb la Guerra d'Íngria. Consistia la zona al llarg de la conca del Riu Nevà, entre el Golf de Finlàndia, el , el Llac Peipus al sud-oest, i el Llac Ladoga al nord-est. Vorejant Kexholm i la Carèlia Sueca per la riba del al nord-oest. Íngria va ser ocupada per Suècia en la dècada del 1580, va ser retornada a Rússia en el Tractat de Teusina (1595), i una altra vegada cedida a Suècia en el Tractat de Stolbovo (1617). L'interès de Suècia pel territori era estratègic: com zona de contenció contra els atacs de Rússia sobre l'istme de Carèlia i l'actual Finlàndia, i a més a més, el comerç de Rússia es veia forçat a passar pel territori suec. Íngria es va convertir en la destinació dels deportats de Suècia i va romandre escassament poblada. Els intents suecs d'introduir el luteranisme es van trobar amb el rebuig de l'Església Ortodoxa Russa, essent els camperols obligats a assistir als serveis religiosos luterans, i es prometeren beques i reduccions d'impostos als conversos, però l'augment de població luterana es van deure, sobretot, als reassentaments de voluntaris de Savonia i Carèlia. Íngria va ser enfeudada a la noblesa militar sueca i als funcionaris estatals, portant amb ells els seus propis funcionaris i treballadors luterans. va esdevenir el centre comercial d'Íngria, i el 1642 passà a ser el seu centre administratiu. El 1656 un atac rus va malmetre greument la ciutat, i el centre administratiu va ser traslladat a Narva, a la veïna Estònia Sueca.Al segle xviii, la zona va ser reconquerida per Rússia durant la Gran Guerra del Nord després d'un segle com a possessió sueca. En el lloc on s'emplaçava la ciutat sueca de , o en finès ( castell de Neva), prop de la desembocadura del riu Neva al golf de Finlàndia, Rússia construí la seva nova capital política Sant Petersburg fundada el 1703. (ca)
- Schwedisch-Ingermanland (schwedisch Svenska Ingermanland) war eine Provinz des schwedischen Reiches von 1583 bis 1595 und erneut von 1617 bis 1721, als Ingermanland in Folge des Nystädter Friedensvertrages an das Russische Kaiserreich abgetreten wurde. (de)
- Ingria Sueca fue un dominio del Imperio sueco entre 1580 hasta 1595, aunque pasó a formar parte formalmente de Suecia a partir de 1617 hasta que fue cedida al Imperio ruso en el Tratado de Nystad de 1721. Ingria fue cedida a Rusia junto al Condado de Kexholm en el Tratado de Stolbovo de 1617; eran regiones fértiles codiciadas por Rusia; se encontraban a lo largo del río Neva y con una buena posición estretégica, controlando el golfo de Finlandia al norte, el lago Peipus al suroeste y el lago de Ládoga al noreste. La zona fue ocupada por Suecia en la década del 1580, aunque devuelta a Rusia en el Tratado de Teusina (1595), siendo otra vez cedida a Suecia en el Tratado de Stolbovo (1617). Suecia veía a Ingria como una forma de controlar el comercio, pues los navíos rusos se verían obligados a pasar por el territorio sueco. Aun así, permaneció escasamente poblada. La localidad de Nyen se convirtió en el principal centro de comercio de Ingria, recibiendo el título de centro administrativo del dominio en 1642 se hizo su centro administrativo, aunque posteriormente fue trasladada a la cercana Narva cuando Nyen fue atacada por los rusos. A principios del siglo XVIII, la zona fue conquistada por el Imperio ruso en la Gran Guerra del Norte después de un siglo de posesión sueca. En 1703 los rusos, comandados por Pedro I de Rusia, empezaron a erigir la que posteriormente se convertiría en la futura capital del Imperio ruso: San Petersburgo. (es)
- Ingria Swedia (bahasa Swedia: Svenska Ingermanland, "Tanah Orang Ingria") adalah wilayah dominion Imperium Swedia dari tahun 1583 hingga 1595 dan dari tahun 1617 hingga 1721. Wilayah ini terdiri dari kawasan yang terletak di cekungan Sungai Neva di antara Teluk Finlandia, Sungai Narva, dan Danau Peipsi di barat daya, dengan Danau Ladoga di timur laut. Wilayah ini juga berbatasan dengan dan di barat laut. (in)
- L'Ingrie suédoise (suédois : Svenska Ingermanland) est une possession de l'Empire suédois de 1583 à 1595, puis de 1617 à 1721. (fr)
- Swedish Ingria (Swedish: Svenska Ingermanland, ‘land of Ingrians’) was a dominion of the Swedish Empire from 1583 to 1595 and then again from 1617 to 1721, when it was ceded to the Russian Empire in the Treaty of Nystad. (en)
- L'Ingria svedese (Ingermanland in svedese), il cui territorio corrispondeva all'Ingria, era una dell'Impero svedese, Acquistata una prima volta nel 1580 con la Pace di Pljussa stipulata al termine della Guerra di Livonia, nel 1595, fu restituita all'Impero russo con la Pace di Teusina dopo la guerra russo-svedese che era iniziata nel 1590. Dopo la guerra d'Ingria fu nuovamente ceduta, insieme alla Contea di Kexholm, all'Impero svedese con il Trattato di Stolbova del 1617 e vi rimase fino al 1721, quando ritornò alla Russia dopo il Trattato di Nystad, stipulato dopo la sconfitta svedese dopo la grande guerra del Nord. Questo territorio, che confinava a ovest con l'Estonia svedese, a sud con l'Impero russo, ad est con il Lago Ladoga ed a nord con la Carelia, per la Svezia era di importanza strategica, poiché faceva da zona cuscinetto contro gli attacchi russi verso l'Istmo careliano e l'attuale Finlandia, e perché il commercio russo doveva transitare in territorio svedese. Inoltre l'Ingria divenne la destinazione dei deportati dalla Svezia. Le città di Ivangorod, Jama (ora Kingisepp), Caporie (ora Koporye) e Nöteborg (ora Schlüsselburg) divennero capoluoghi delle quattro contee ingriane (slottslän). Nel territorio erano presenti anche le fortezze di Nyen, nella zona dove poi venne fondata San Pietroburgo, e quella di Šlissel'burg. L'Ingria rimase scarsamente popolata. Nel 1664 gli abitanti risultavano circa 15.000. I tentativi degli svedesi di introdurvi il Luteranesimo si scontrarono con la resistenza della maggior parte della popolazione contadina, che era di religione ortodossa, che fu costretta a seguire le funzioni luterane; ai convertiti furono promesse sovvenzioni e riduzioni fiscali, ma l'aumento del numero dei luterani fu dovuto principalmente all'afflusso di nuovi abitanti provenienti dal Savo e dalla Carelia finlandese. L'Ingria fu infeudata a militari e funzionari dello stato svedese, che portarono con loro i propri servi e operai luterani. (it)
- Ingria szwedzka (szw. Svenska Ingermanland) – posiadłość Szwecji, istniejąca w latach 1580–1595 i 1617–1721. Została zdobyta w czasie wojny o dominium Maris Baltici (pol. władztwo Morza Bałtyckiego) w 1580 roku, utracona na rzecz Rosji traktatem w Tiawzinie 18 maja 1595. Ponownie Szwedzi odzyskali te ziemie traktatem w Stołbowie 17 lutego 1617, by ostatecznie stracić je 30 sierpnia 1721 wskutek pokoju w Nystad. (pl)
- Svenska Ingermanland var en svensk besittning åren 1583–1595 samt återigen åren 1617–1721, då området tillföll Ryssland efter freden i Nystad. År 1595, vid freden i Teusina, tillföll området Ryssland, men vid freden i Stolbova 1617 blev området återigen svenskt. Sveriges intressen var bland annat strategiska, för att kunna använda området som buffertzon mot ryska anfall mot Karelska näset och Finland; dessutom tvingades rysk handel passera svenskt territorium. Genom freden i Stolbova tillföll området, som tidigare varit ryskt, återigen Sverige tillsammans med Kexholms län. Området bestod av Nevaflodens avrinningsområde, mellan Finska viken, Narvafloden, Peipussjön i sydväst, Ladogasjön i nordöst. Området gränsade till Kexholm och vid Systerbäck i nordväst. Nyen var ursprungligen huvudstad, men efter att staden skadats svårt vid ett ryskt angrepp 1656 flyttades det administrativa centret till Narva i Svenska Estland. (sv)
- Шве́дская Ингерманла́ндия или Шве́дская И́нгрия (швед. Svenska Ingermanland, в русскоязычных источниках может именоваться Ижорской землёй) — владение Швеции эпохи великодержавия, существовавшее с 1583 (Плюсское перемирие) по 1595 (Тявзинский мир) годы, а затем с 1617 по 1721 годы, после чего эта территория вошла в состав Российской империи по Ништадтскому миру. (ru)
- Шве́дська Інгерманла́ндія або Шве́дська Інгрія (швед. Svenska Ingermanland, країна інгерманландців) — історична область у балтійському регіоні, що входила до складу Швеції за часів Шведської імперії, у 1583-1595 роках та з 1617 по 1721 рік, та згодом ввійшла до складу Російської імперії за умовами Ништадтського миру. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Schwedisch-Ingermanland (schwedisch Svenska Ingermanland) war eine Provinz des schwedischen Reiches von 1583 bis 1595 und erneut von 1617 bis 1721, als Ingermanland in Folge des Nystädter Friedensvertrages an das Russische Kaiserreich abgetreten wurde. (de)
- Ingria Swedia (bahasa Swedia: Svenska Ingermanland, "Tanah Orang Ingria") adalah wilayah dominion Imperium Swedia dari tahun 1583 hingga 1595 dan dari tahun 1617 hingga 1721. Wilayah ini terdiri dari kawasan yang terletak di cekungan Sungai Neva di antara Teluk Finlandia, Sungai Narva, dan Danau Peipsi di barat daya, dengan Danau Ladoga di timur laut. Wilayah ini juga berbatasan dengan dan di barat laut. (in)
- L'Ingrie suédoise (suédois : Svenska Ingermanland) est une possession de l'Empire suédois de 1583 à 1595, puis de 1617 à 1721. (fr)
- Swedish Ingria (Swedish: Svenska Ingermanland, ‘land of Ingrians’) was a dominion of the Swedish Empire from 1583 to 1595 and then again from 1617 to 1721, when it was ceded to the Russian Empire in the Treaty of Nystad. (en)
- Ingria szwedzka (szw. Svenska Ingermanland) – posiadłość Szwecji, istniejąca w latach 1580–1595 i 1617–1721. Została zdobyta w czasie wojny o dominium Maris Baltici (pol. władztwo Morza Bałtyckiego) w 1580 roku, utracona na rzecz Rosji traktatem w Tiawzinie 18 maja 1595. Ponownie Szwedzi odzyskali te ziemie traktatem w Stołbowie 17 lutego 1617, by ostatecznie stracić je 30 sierpnia 1721 wskutek pokoju w Nystad. (pl)
- Шве́дская Ингерманла́ндия или Шве́дская И́нгрия (швед. Svenska Ingermanland, в русскоязычных источниках может именоваться Ижорской землёй) — владение Швеции эпохи великодержавия, существовавшее с 1583 (Плюсское перемирие) по 1595 (Тявзинский мир) годы, а затем с 1617 по 1721 годы, после чего эта территория вошла в состав Российской империи по Ништадтскому миру. (ru)
- Шве́дська Інгерманла́ндія або Шве́дська Інгрія (швед. Svenska Ingermanland, країна інгерманландців) — історична область у балтійському регіоні, що входила до складу Швеції за часів Шведської імперії, у 1583-1595 роках та з 1617 по 1721 рік, та згодом ввійшла до складу Російської імперії за умовами Ништадтського миру. (uk)
- Íngria sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1580 fins a 1595, i un altre cop de 1617 fins a 1721, quan fou cedida a l'Imperi Rus en el Tractat de Nystad. Íngria va ser cedida a Suècia pel Rússia, juntament amb el pel Tractat de Stolbovo el 1617 que acabava amb la Guerra d'Íngria. Consistia la zona al llarg de la conca del Riu Nevà, entre el Golf de Finlàndia, el , el Llac Peipus al sud-oest, i el Llac Ladoga al nord-est. Vorejant Kexholm i la Carèlia Sueca per la riba del al nord-oest. Íngria va ser ocupada per Suècia en la dècada del 1580, va ser retornada a Rússia en el Tractat de Teusina (1595), i una altra vegada cedida a Suècia en el Tractat de Stolbovo (1617). L'interès de Suècia pel territori era estratègic: com zona de contenció contra els atacs de Rússia sobre l'istme (ca)
- Ingria Sueca fue un dominio del Imperio sueco entre 1580 hasta 1595, aunque pasó a formar parte formalmente de Suecia a partir de 1617 hasta que fue cedida al Imperio ruso en el Tratado de Nystad de 1721. Ingria fue cedida a Rusia junto al Condado de Kexholm en el Tratado de Stolbovo de 1617; eran regiones fértiles codiciadas por Rusia; se encontraban a lo largo del río Neva y con una buena posición estretégica, controlando el golfo de Finlandia al norte, el lago Peipus al suroeste y el lago de Ládoga al noreste. (es)
- L'Ingria svedese (Ingermanland in svedese), il cui territorio corrispondeva all'Ingria, era una dell'Impero svedese, Acquistata una prima volta nel 1580 con la Pace di Pljussa stipulata al termine della Guerra di Livonia, nel 1595, fu restituita all'Impero russo con la Pace di Teusina dopo la guerra russo-svedese che era iniziata nel 1590. Dopo la guerra d'Ingria fu nuovamente ceduta, insieme alla Contea di Kexholm, all'Impero svedese con il Trattato di Stolbova del 1617 e vi rimase fino al 1721, quando ritornò alla Russia dopo il Trattato di Nystad, stipulato dopo la sconfitta svedese dopo la grande guerra del Nord. (it)
- Svenska Ingermanland var en svensk besittning åren 1583–1595 samt återigen åren 1617–1721, då området tillföll Ryssland efter freden i Nystad. År 1595, vid freden i Teusina, tillföll området Ryssland, men vid freden i Stolbova 1617 blev området återigen svenskt. Sveriges intressen var bland annat strategiska, för att kunna använda området som buffertzon mot ryska anfall mot Karelska näset och Finland; dessutom tvingades rysk handel passera svenskt territorium. (sv)
|
