About: Soltan Hoseyn

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Soltan Hoseyn (Persian: شاه سلطان حسین, romanized: Soltān-Hoseyn; 1668 – 9 September 1727) was the Safavid shah of Iran from 1694 to 1722. He was the son and successor of Shah Solayman (r. 1666–1694). Born and raised in the royal harem, Soltan Hoseyn ascended the throne with limited life experience and more or less no expertise in the affairs of the country. He was installed on the throne through the efforts of powerful great-aunt, Maryam Begum, as well as the court eunuchs, who wanted to increase their authority by taking advantage of a weak and impressionable ruler. Throughout his reign, Soltan Hoseyn became known for his extreme devotion, which had blended in with his superstition, impressionable personality, excessive pursuit of pleasure, debauchery, and wastefulness, all of which have

Property Value
dbo:abstract
  • Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia. Portava el nom de Sultan Husayn Mirza fins a la pujada al tron. Era el fill gran del xa al que va succeir el 1694 quan tenia 26 anys sent coronat el 7 d'agost de 1694. Aviat es va mostrar dèbil i va caure sota influència religiosa especialment del sahykh al-Islam d'Isfahan, Muhammad Bakir Madjlisi, que li va aconsellar una sèrie de decrets que prohibien el vi, el joc, o els vols de coloms. Però aquestes normes bo van ser duradores i el mateix xa es va posar a beure i es va alcoholitzar. Va deixar florir la corrupció i es va rodejar de dones i eunucs i va construir jardins i palaus de manera que al cap de deu o dotze anys de regnat la pobresa es va generalitzar a Pèrsia i es van produir revoltes pel pa. Després d'uns anys de tranquil·litat el 1699 va esclatar una revolta tribal al Balutxistan que fou reprimida per l'exrei Jordi XI de Kartli (conegut pels perses com Gurgin Khan o Shah Nawaz Khan III, rei 1676-1688 i 1703-1709) que va romandre com a governador del Kirman fins que va tornar al tron georgià el 1703. Va seguir una revolta de , el cap dels ghalzay, a Kandahar, i fou enviat com a governador i per reprimir-la el rei georgià, que va complir bé la tasca, i Mir Ways fou enviat presoner a Isfahan (1704). A la cort, protegit per alguns rivals del rei georgià, Mir Ways aviat fou alliberat i el 1709 autoritzat a tornar a Kandahar on Georgi romania encara com a governador. Només tornar Mir Ways va fer matar el georgià el 23 d'abril del 1709 i va aniquilar la guarnició georgiana. Els intents posterior de sotmetre a Mir Ways ja no van reeixir i va romandre de facto independent a Kandahar fins a la seva mort el 1714 El seu germà Abd al-Aziz Hotak que el va succeir, va voler pactar amb la cort persa però fou assassinat pel fill gran de Mir Ways, Ghilzay. La revolta amb èxit dels ghalzay va induir als abdali d'Herat a revoltar-se tanmateix (1717). Altres revoltes van esclatar en altres llocs destacant la del sultà de Mascat Ibn Sayf II que es va apoderar (1717) de les illes Bahrein, Kishm i Laraq que estaven en poder de Pèrsia des del 1604; i la dels lesguians del Caucas (1719) que van assolar el Xirvan i van arribar fins a territori de Geòrgia. El rei Vakhtang VI Husein Quli Khan (rei 1711-1714 i 1719-1723), nebot de Jordi XI, va preparar la lluita contra els lesguians però el xa li va ordenar aturar-se, el que va enfurismar al rei que va prometre no tornar a lluitar per Pèrsia. El mateix 1719 Mahmud Khan Ghalzay de Kandahar va envair Pèrsia amb uns deu mil homes i es va apoderar del Kirman però al cap d'uns mesos va haver de tornar a Kandahar al produir-se una revolta. El 1720 el itimad al-dawla del xa, Fath Ali Khan Daghistani, que tenia nombrosos enemics a la cort, fou arrestat acusat de traïció i fou cegat. El seu nebot, Luft Ali Khan, comandant en cap de l'exèrcit, va caure igualment en desgràcia sent empresonat i tractat cruelment; Luft Ali Khan era lesguià i sunnita i els lesguians del Caucas, per venjar al seu compatriota, van envair Xirvan per segona vegada i van saquejar Şamaxı destruint, entre altres coses, béns de comerciants russos. Els otomans van considerar que el règim safàvida estava en la fase final de descomposició, i el mateix pensava Rússia, i així quan els rebels lesguians van demanar la protecció otomana, els fou acordada. Rússia, al·legant els danys als seus nacionals a Şamaxı, van envair Daguestan el 1722 i va ocupar Derbent. Mentre Ghalzay, després de reprimir la revolta de Kandahar (1720 o 1721) va retornar a Pèrsia (1722), va recuperar Kirman i va avançar cap a Isfahan. L'exèrcit reial fou derrotat decisivament a la batalla de a uns 30 km a l'est-nord-est d'Isfahan i després de tres dies Mahmud va continuar avançant i va assetjar la capital. La cort va cridar al rei de Geòrgia Vakhtang VI Husein Quli Khan però aquest va refusar l'encàrrec complint el seu propòsit d'anys enrere. L'hereu Tahmasp Mirza va poder trencar el setge i fugir però no va reunir tropes per mirar de fer aixecar el setge, i Isfahan va capitular finalment l'octubre del 1722; milers dels seus habitants havien mort de fam o malalties. Mahmud es va proclamar xa i Husayn fou empresonat a Isfahan amb favorables condicions a canvi de reconèixer a Mahmud. El seu fill Tahmasp II va poder fugir a Qazvín on es va proclamar xa. A la invasió russa es va afegir la invasió otomana el 1723. Rússia i Turquia van estar a punt d'entrar en guerra però es va evitar per la mediació de l'ambaixador francès marquès de Bonnac i les dues parts van signar un acord el 1724 pel que es repartien la major part de la Pèrsia del nord i de l'oest. El febrer de 1725 Mahmud, en un atac de bogeria, va matar a la major part dels prínceps safàvides. Husayn va quedar ferit en intentar parar un cop dirigit contra un dels seus fills. Poc després Mahmud va morir, o de mort natural o assassinat pel seu cosí Ashraf Khan Ghalzay ibn Abd al-Aziz, que el va succeir. El 1726 va esclatar la guerra entre otomans i els ghalzay. El comandant otomà Ahmad Pasha va enviar un ultimàtum a Ashraf pel que havia de restaurar a Sultan Husayn al tron immediatament; el xa Ashraf Khan va enviar uns emissaris que el van fer matar (9 de setembre de 1726). (ca)
  • الشاه سلطان حسين الصفوي ابن الشاه سليمان الصفوي، ولد في أصفهان عاصمة الدولة الصفوية. تربى هذا الشاه على حب آل بيت رسول الله وكان معروف بتعصبة للمذهب الشيعي ولكنة لم يكن أبدا ظالما مع أهل السنة. وأصدر سلطان حسين الأول الصفوي مرسوماً فيه يجبر بالتحول القسري للزرادشتيين إلى الإسلام. تولى الحكم بعد وفاة أبية الشاه سليمان الصفوي وكان عهدة عهد رخاء في البداية إلا أن الدولة الصفوية كانت تتعرض لهجمات الأوزبك والعثمانين فضلا عن حدوث تمرد في قندهار، وحاول الشاه إخماد هذا التمرد وأرسل حاكم جديد إلى قندهار إلا أن المتمردين قتلوا الحاكم وقاموا بالهجوم على بقية الولايات بقيادة أحد امراء الأفغان هو ميرويس حتى سيطروا على كامل أفغانستان ثم هجموا على بلاد فارس بقيادة ابن ميرويس محمود هوتاكي. حاول الشاه صد قوات الأفغان لكن لم يتمكن بسبب عدم توفر القوات ثم تم محاصرة أصفهان وأرسل الشاه ابنة الأمير طهماسب إلى قزوين لجلب العساكر إلا أن الأفغان قد احتلوا العاصمة أصفهان وسجنوا الشاه ثم قتلوه. خلال حكم السلطان حسين الأول أُجبر الزرادشتيين على التحول القسري إلى الإسلام. (ar)
  • Zillulláh Abú-l-Muzaffar Sultán Husajn Šáh (říjen 1668 – listopad 1726 Isfahán) byl perský šáh z dynastie Safíovců panující v letech 1694–1722. Byl nejstarším ze sedmi synů šáha Safího II. a vnukem jeho předchůdce Abbáse II. († 1666). Šáh Husajn je v pramenech většinou popisován jako bigotní muž, podléhající vlivu bohoslovců a právníků, a do jisté míry neprávem mu bývá přisuzován rozvrat safíovské říše v 18. století, který měl dalekosáhlé důsledky pro celou oblast. Za Husajnovy vlády sice opravdu došlo k určitému uvolnění ústřední moci ve státě, avšak řada faktorů způsobujících krizi (např. vysoké daně) je mnohem staršího data – některé z nich se objevují již v době Abbáse Velikého. Navenek přivodili rozvrat safíovské říše Afghánci z kmene , jejichž náčelník se zmocnil Kandaháru spolu s přilehlým územím, aniž by mu v tom vláda v Isfahánu mohla zabránit. Uvajsův syn Mír Mahmúd se již odvážil vytáhnout do boje přímo proti Husajnovi, obklíčil ho v hlavním městě a 23. října 1722 jej donutil k abdikaci v jeho prospěch. Husajnův syn Tahmásp byl sice 24. listopadu prohlášen v Kazvínu novým šáhem, Afghánci ho však porazili a jeho vliv zůstal omezen jen na část Persie. Sám Husajn byl v roce 1726 zavražděn na příkaz bratrance Míra Mahmúda . (cs)
  • Sultan Hosein auch bekannt als Sultan Hosayn oder Schāh Soltān Hoseyn (* 1668; † 1726) war der letzte safawidische Schah des Irans. Er herrschte von 1694 bis zu seinem Sturz 1722 durch afghanische Rebellen. Während seiner Herrschaft zerfiel die Safawidendynastie, die den Iran seit Beginn des 16. Jahrhunderts beherrschte. (de)
  • Sultan Husayn (también conocido como Soltan Hosayn y Soltan Hosein) (octubre 1668-noviembre 1726) (en persa, شاه سلطان حسین‎), fue un shah safavida de Irán (Persia) que gobernó desde 1694 hasta que fue derrocado en 1722 por el merodeador rebelde Mir Mahmud Hotaki, un afgano de origen étnico Pashtun.​ Su reinado vio la caída de la dinastía Safavida, que había gobernado Persia desde principios del siglo XVI. (es)
  • Soltan Hoseyn (Persian: شاه سلطان حسین, romanized: Soltān-Hoseyn; 1668 – 9 September 1727) was the Safavid shah of Iran from 1694 to 1722. He was the son and successor of Shah Solayman (r. 1666–1694). Born and raised in the royal harem, Soltan Hoseyn ascended the throne with limited life experience and more or less no expertise in the affairs of the country. He was installed on the throne through the efforts of powerful great-aunt, Maryam Begum, as well as the court eunuchs, who wanted to increase their authority by taking advantage of a weak and impressionable ruler. Throughout his reign, Soltan Hoseyn became known for his extreme devotion, which had blended in with his superstition, impressionable personality, excessive pursuit of pleasure, debauchery, and wastefulness, all of which have been considered by both contemporary and later writers as elements that played a part in the decline of the country. The last decade of Soltan Hoseyn's reign was marked by urban dissension, tribal uprisings, and encroachment by the country's neighbours. The biggest threat came from the east, where the Afghans had rebelled under the leadership of the warlord Mirwais Hotak. The latters son and successor, Mahmud Hotak made an incursion into the country's centre, eventually reaching the capital Isfahan in 1722, which was put under siege. A famine soon emerged in the city, which forced Soltan Hoseyn to surrender on 21 October 1722. He relinquished his regalia to Mahmud Hotak, who subsequently had him imprisoned, and became the new ruler of the city. In November, Soltan Hoseyn's third son and heir apparent, declared himself as Tahmasp II in the city of Qazvin. Soltan Hoseyn was beheaded on 9 September 1727 under the orders of Mahmud Hotak's successor Ashraf Hotak (r. 1725–1729), due to an insulting letter sent by the Ottoman commander-in-chief Ahmad Pasha, who claimed that he had marched into Iran in order to restore Soltan Hoseyn to the throne. (en)
  • Sultan Husayn (juga dikenal sebagai Soltan Hosayn dan Soltan Hosein ), (Oktober 1668 - November 1726) (Persia : شاه سلطان حسین) memerintah 1694–1722; adalah Penguasa Safawi Iran (Persia). Dia memerintah dari 1694 sampai dia digulingkan pada 1722 oleh perampok pemberontak Mahmud Hotaki, seorang Afghanistan dari latar belakang etnis Pashtun. Pemerintahannya berakhir dengan kejatuhan Dinasti Safawi yang telah menguasai Iran sejak awal abad ke-16. (in)
  • Soltan Hossein (en persan : شاه سلطان حسین ; aussi transcrit Sultan Hussein), né en octobre 1668 et mort en novembre 1726, est le neuvième et dernier grand séfévide. Il régna sur la Perse de 1694 à 1722 avant d'être destitué par les rebelles afghans en 1722. Son règne marque la chute de la dynastie séfévide qui régnait sur l'Iran depuis le début de XVIe siècle. (fr)
  • Sultan Husayn (noto anche come Soltan Hosayn e Soltan Hosein in lingua farsi شاه سلطان حسین; ottobre 1668 – novembre 1726) è stato l'ultimo scià di Persia della dinastia dei Safavidi e regnò dal 1694 fino alla sua deposizione da parte di Mahmud Hotak, un afgano di etnia Pashtun, nel 1722. (it)
  • スルターン・フサイン(Sultan Husayn, ペルシア語: شاه سلطان حسین‎, 1668年 - 1726年)は、サファヴィー朝の第9代シャー(在位:1694年 - 1722年)。サフィー2世スライマーンの子。頻発する危機に対して無為無策で手を打たず、反乱を起こしたアフガニスタンの部族に敗れて廃位され、サファヴィー朝は実質的に滅亡した。 (ja)
  • Soltan Hoseyn I (Perzisch: شاه سلطان حسین Soltān-Hoseyn, Azerbeidzjaans-Turks Şah Sultan Hüseyn) was de negende sjah van de Safawieden, een dynastie die twee eeuwen lang heerste over het Perzische Rijk heersde. Soltan Hoseyn regeerde van 1694 tot 1722. Zijn voorganger was zijn vader sjah Suleiman I en zijn opvolger werd zijn zoon Tahmasp II. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
  • Sultan Husajn (znany często jako Husajn) (ur. 1668?, zm. 1726) – władca Persji z dynastii Safawidów, panujący w latach 1694–1722. Podczas ostatnich lat jego panowania doszło do powstania Pasztunów w Afganistanie, wymierzonego przeciwko kuzynowi Sultana Husajna, zarządcy Kabulu. Po zabiciu znienawidzonego urzędnika powstańcy oblegli Isfahan. Sultan Husajn do momentu oblężenia Isfahanu nie miał pojęcia o tym co się dzieje w Afganistanie, nie będąc poinformowanym o tych wydarzeniach przez swych dworskich urzędników. Zmuszony został wkrótce do uznania władzy królewskiej w Afganistanie przywódcy powstańców – Mahmuda. Wkrótce Mahmud najechał Iran i pozbawił Sultana Husajna w roku 1722 władzy, rozpoczynając okres afgańskiej okupacji. W roku 1726 Sultan Husajn z rozkazu Mahmuda został zabity. Okupację afgańską zakończył przyszły szach – Nadir, dzięki czemu w roku 1729 władzę nad imperium mógł objąć syn Sultana Husajna – Tahmasp II. (pl)
  • Sultan Husain I regerade i Persien åren 1694–1722 och tillhörde den Safavidiska dynastin. (sv)
  • Солтан Хусейн I (перс. شاه سلطان حسین‎; 1668—1726) — фактически последний шах Персии (1694—1722) из династии Сефевидов. Был низложен афганскими мятежниками в 1722 году. (ru)
  • 侯賽因(波斯語:شاه سلطان حسین‎,1668年-1726年),全名為素丹侯賽因。伊朗薩非王朝的第九任沙阿(1694年—1722年在位)。侯賽因為蘇萊曼一世的長子。在他統治時期,薩非王朝衰落,權力操控在宦官手上。 (zh)
  • Солтан Хусейн (*1668 —1726) — шах Сефевідської держави в 1694—1722. (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1722-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1694-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1082698 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 40091 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124563056 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:authorLink
  • Rudi Matthee (en)
dbp:before
dbp:birthDate
  • 1668 (xsd:integer)
dbp:caption
  • Portrait of Soltan Hoseyn in the Reizen over Moskovie, door Persie en Indie by Cornelis de Bruijn, dated 1703. It is currently located in the Bibliothèque nationale de France in Paris. (en)
dbp:coronation
  • 1694-08-07 (xsd:date)
dbp:deathDate
  • 1727-09-09 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:dynasty
dbp:fascicle
  • 2 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
dbp:father
dbp:first
  • M. (en)
  • Rudi (en)
  • Hiroyuki (en)
dbp:imageSize
  • 230 (xsd:integer)
dbp:issue
  • See below (en)
dbp:last
  • Haneda (en)
  • Matthee (en)
  • Mashita (en)
dbp:mother
  • Unnamed Circassian woman (en)
dbp:name
  • (en)
  • Soltan Hoseyn (en)
dbp:pages
  • 163 (xsd:integer)
  • 478 (xsd:integer)
  • 503 (xsd:integer)
  • 854 (xsd:integer)
dbp:placeOfBurial
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-08-06 (xsd:gMonthDay)
dbp:spouse
  • (en)
  • Amina Begum (en)
  • Farda Begum Sultan (en)
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
  • dbr:List_of_monarchs_of_Persia
  • Gorgin Khan (en)
  • Kandahar iv. From The Mongol Invasion Through the Safavid Era (en)
  • Army iii. Safavid Period (en)
  • Sulṭān Ḥusayn (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 2 (xsd:integer)
  • 9 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 15 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1694 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Sultan Hosein auch bekannt als Sultan Hosayn oder Schāh Soltān Hoseyn (* 1668; † 1726) war der letzte safawidische Schah des Irans. Er herrschte von 1694 bis zu seinem Sturz 1722 durch afghanische Rebellen. Während seiner Herrschaft zerfiel die Safawidendynastie, die den Iran seit Beginn des 16. Jahrhunderts beherrschte. (de)
  • Sultan Husayn (también conocido como Soltan Hosayn y Soltan Hosein) (octubre 1668-noviembre 1726) (en persa, شاه سلطان حسین‎), fue un shah safavida de Irán (Persia) que gobernó desde 1694 hasta que fue derrocado en 1722 por el merodeador rebelde Mir Mahmud Hotaki, un afgano de origen étnico Pashtun.​ Su reinado vio la caída de la dinastía Safavida, que había gobernado Persia desde principios del siglo XVI. (es)
  • Sultan Husayn (juga dikenal sebagai Soltan Hosayn dan Soltan Hosein ), (Oktober 1668 - November 1726) (Persia : شاه سلطان حسین) memerintah 1694–1722; adalah Penguasa Safawi Iran (Persia). Dia memerintah dari 1694 sampai dia digulingkan pada 1722 oleh perampok pemberontak Mahmud Hotaki, seorang Afghanistan dari latar belakang etnis Pashtun. Pemerintahannya berakhir dengan kejatuhan Dinasti Safawi yang telah menguasai Iran sejak awal abad ke-16. (in)
  • Soltan Hossein (en persan : شاه سلطان حسین ; aussi transcrit Sultan Hussein), né en octobre 1668 et mort en novembre 1726, est le neuvième et dernier grand séfévide. Il régna sur la Perse de 1694 à 1722 avant d'être destitué par les rebelles afghans en 1722. Son règne marque la chute de la dynastie séfévide qui régnait sur l'Iran depuis le début de XVIe siècle. (fr)
  • Sultan Husayn (noto anche come Soltan Hosayn e Soltan Hosein in lingua farsi شاه سلطان حسین; ottobre 1668 – novembre 1726) è stato l'ultimo scià di Persia della dinastia dei Safavidi e regnò dal 1694 fino alla sua deposizione da parte di Mahmud Hotak, un afgano di etnia Pashtun, nel 1722. (it)
  • スルターン・フサイン(Sultan Husayn, ペルシア語: شاه سلطان حسین‎, 1668年 - 1726年)は、サファヴィー朝の第9代シャー(在位:1694年 - 1722年)。サフィー2世スライマーンの子。頻発する危機に対して無為無策で手を打たず、反乱を起こしたアフガニスタンの部族に敗れて廃位され、サファヴィー朝は実質的に滅亡した。 (ja)
  • Soltan Hoseyn I (Perzisch: شاه سلطان حسین Soltān-Hoseyn, Azerbeidzjaans-Turks Şah Sultan Hüseyn) was de negende sjah van de Safawieden, een dynastie die twee eeuwen lang heerste over het Perzische Rijk heersde. Soltan Hoseyn regeerde van 1694 tot 1722. Zijn voorganger was zijn vader sjah Suleiman I en zijn opvolger werd zijn zoon Tahmasp II. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
  • Sultan Husain I regerade i Persien åren 1694–1722 och tillhörde den Safavidiska dynastin. (sv)
  • Солтан Хусейн I (перс. شاه سلطان حسین‎; 1668—1726) — фактически последний шах Персии (1694—1722) из династии Сефевидов. Был низложен афганскими мятежниками в 1722 году. (ru)
  • 侯賽因(波斯語:شاه سلطان حسین‎,1668年-1726年),全名為素丹侯賽因。伊朗薩非王朝的第九任沙阿(1694年—1722年在位)。侯賽因為蘇萊曼一世的長子。在他統治時期,薩非王朝衰落,權力操控在宦官手上。 (zh)
  • Солтан Хусейн (*1668 —1726) — шах Сефевідської держави в 1694—1722. (uk)
  • الشاه سلطان حسين الصفوي ابن الشاه سليمان الصفوي، ولد في أصفهان عاصمة الدولة الصفوية. تربى هذا الشاه على حب آل بيت رسول الله وكان معروف بتعصبة للمذهب الشيعي ولكنة لم يكن أبدا ظالما مع أهل السنة. وأصدر سلطان حسين الأول الصفوي مرسوماً فيه يجبر بالتحول القسري للزرادشتيين إلى الإسلام. تولى الحكم بعد وفاة أبية الشاه سليمان الصفوي وكان عهدة عهد رخاء في البداية إلا أن الدولة الصفوية كانت تتعرض لهجمات الأوزبك والعثمانين فضلا عن حدوث تمرد في قندهار، وحاول الشاه إخماد هذا التمرد وأرسل حاكم جديد إلى قندهار إلا أن المتمردين قتلوا الحاكم وقاموا بالهجوم على بقية الولايات بقيادة أحد امراء الأفغان هو ميرويس حتى سيطروا على كامل أفغانستان ثم هجموا على بلاد فارس بقيادة ابن ميرويس محمود هوتاكي. حاول الشاه صد قوات الأفغان لكن لم يتمكن بسبب عدم توفر القوات ثم تم محاصرة أصفهان وأرسل الشاه ابنة الأمير طهماسب إلى ق (ar)
  • Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia. Portava el nom de Sultan Husayn Mirza fins a la pujada al tron. Era el fill gran del xa al que va succeir el 1694 quan tenia 26 anys sent coronat el 7 d'agost de 1694. Aviat es va mostrar dèbil i va caure sota influència religiosa especialment del sahykh al-Islam d'Isfahan, Muhammad Bakir Madjlisi, que li va aconsellar una sèrie de decrets que prohibien el vi, el joc, o els vols de coloms. Però aquestes normes bo van ser duradores i el mateix xa es va posar a beure i es va alcoholitzar. Va deixar florir la corrupció i es va rodejar de dones i eunucs i va construir jardins i palaus de manera que al cap de deu o dotze anys de regnat la pobresa es va generalitzar a Pèrsia i es van produir revoltes pel pa. (ca)
  • Zillulláh Abú-l-Muzaffar Sultán Husajn Šáh (říjen 1668 – listopad 1726 Isfahán) byl perský šáh z dynastie Safíovců panující v letech 1694–1722. Byl nejstarším ze sedmi synů šáha Safího II. a vnukem jeho předchůdce Abbáse II. († 1666). (cs)
  • Soltan Hoseyn (Persian: شاه سلطان حسین, romanized: Soltān-Hoseyn; 1668 – 9 September 1727) was the Safavid shah of Iran from 1694 to 1722. He was the son and successor of Shah Solayman (r. 1666–1694). Born and raised in the royal harem, Soltan Hoseyn ascended the throne with limited life experience and more or less no expertise in the affairs of the country. He was installed on the throne through the efforts of powerful great-aunt, Maryam Begum, as well as the court eunuchs, who wanted to increase their authority by taking advantage of a weak and impressionable ruler. Throughout his reign, Soltan Hoseyn became known for his extreme devotion, which had blended in with his superstition, impressionable personality, excessive pursuit of pleasure, debauchery, and wastefulness, all of which have (en)
  • Sultan Husajn (znany często jako Husajn) (ur. 1668?, zm. 1726) – władca Persji z dynastii Safawidów, panujący w latach 1694–1722. Podczas ostatnich lat jego panowania doszło do powstania Pasztunów w Afganistanie, wymierzonego przeciwko kuzynowi Sultana Husajna, zarządcy Kabulu. Po zabiciu znienawidzonego urzędnika powstańcy oblegli Isfahan. Sultan Husajn do momentu oblężenia Isfahanu nie miał pojęcia o tym co się dzieje w Afganistanie, nie będąc poinformowanym o tych wydarzeniach przez swych dworskich urzędników. Zmuszony został wkrótce do uznania władzy królewskiej w Afganistanie przywódcy powstańców – Mahmuda. Wkrótce Mahmud najechał Iran i pozbawił Sultana Husajna w roku 1722 władzy, rozpoczynając okres afgańskiej okupacji. W roku 1726 Sultan Husajn z rozkazu Mahmuda został zabity. Okup (pl)
rdfs:label
  • سلطان حسين الأول الصفوي (ar)
  • Sultan Husayn I (ca)
  • Husajn Šáh (cs)
  • Sultan Hosein (de)
  • Σολτάν Χοσεΐν (el)
  • Husséin de Persia (es)
  • Sultan Husayn dari Persia (in)
  • Sultan Husayn (it)
  • Chah Hossein (fr)
  • スルターン・フサイン (サファヴィー朝) (ja)
  • Soltan Hoseyn I (nl)
  • Soltan Hoseyn (en)
  • Sultan Husajn (pl)
  • Солтан Хусейн (ru)
  • Sultan Husain I (sv)
  • Солтан Хусейн (uk)
  • 侯賽因 (波斯) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Soltan Hoseyn (en)
is dbo:child of
is dbo:parent of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License